16. Abril 2024

Arxius de Loveparede | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Maig, 2020

El Tribunal Regional de Duisburg, a Alemanya, ha arxivat aquest dilluns el judici per l’allau humana al festival de música technoLoveparade‘ el 2010 que va provocar la mort de 21 persones, entre les quals les tarragonines Marta Acosta i Clara Zapater. El procediment va començar el desembre del 2017 i, després de 183 sessions, es va interrompre el 4 de març en plena crisi del coronavirus.

Tant la fiscalia com els tres acusats s’havien mostrat partidaris d’arxivar el cas, que de totes maneres hauria prescrit a final de juliol. “Estem enfadats, decebuts i frustrats”, ha assegurat a l’ACN el pare d’una de les víctimes, Paco Zapater. Sense sentència, Zapater diu que vol presentar un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Segons un comunicat fet públic aquest dilluns pel tribunal, en el judici s’ha constatat que els acusats van treballar per fer possible la seguretat de l’esdeveniment i que només amb les seves accions no ho haurien pogut evitar, atès que l’allau humana es va desencadenar per una barreja de circumstàncies.

Els jutges creuen que la desgràcia es podria haver evitat aquell dia o els anteriors, ja fos amb una millor coordinació en els accessos, prohibint que entressin més persones al recinte o, fins i tot, prohibint l’accés de més vehicles a la ciutat. Tot i això, el tribunal demana tenir en compte que els acusats han tingut un procediment penal obert durant deu anys i que han hagut d’afrontar un judici de 183 sessions.

Decepció i frustració: “Des del principi el cas els ha fet nosa”
El pare d’una de les víctimes, Paco Zapater, ha explicat que estan “enfadats, decebuts i frustrats”. “En gairebé dos anys i mig s’han fet 183 sessions de judici, és a dir, una mitjana d’una sessió i mitja a la setmana. En lloc de donar-se pressa ho han alentit fins que han trobat l’excusa del coronavirus per tancar el cas”, ha lamentat.

Segons Zapater, al darrere d’aquesta decisió només hi veu dues explicacions. “O una inoperància del sistema judicial alemany o una falta de voluntat del sistema judicial alemany, a qui des del principi el cas els ha fet nosa”, ha afegit. “No hem tingut un judici equitatiu tal com preveu la convenció dels Drets Humans”, ha tancat.