Arxius de LLuis Pastrana | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Juliol, 2020
lluisPastrana.jpg

Carta oberta a “Mossos per la República, sectorial de l’ANC”

Amb gran sorpresa, el proppassat 11 de juliol llegeixo en el vostre compte de twitter: “POBLE, ALÇA’T! Cal fer caure a mentiders, renegats i profetes de la por. És moment d’exigència i valentia; és la nostra hora, la dels herois anònims del poble. Estem dempeus i us esperem.”

Sorprenent! Vergonyós! Trist! Patètic! Disculpeu l’atreviment, però crec que com deia el Tardà (tot i que últimament millor que calli), “algú us ho havia de dir”.

Per si no us  n’heu assabentat, part del poble fa temps que us està dient: MOSSOS ALCEU-VOS! (rebel•leu-vos!), com també us diu que cal fer fora del cos de Mossos d’Esquadra, a aquells agents que menteixen en els seus atestats; a tots els que reneguen de la democràcia, dels drets i de les llibertats; i als que, més que profetes de la por com dieu vosaltres, són el braç executor d’aquests profetes, quan atempten contra la vida, la integritat i la salut precisament d’aquells a qui haurien de protegir.

Com us atreviu a parlar d’exigència i valentia? Som nosaltres que us exigim! I no cal que sigueu valents, només cal que sigueu capaços de complir i fer complir la llei, ja sigui corregint les vostres pròpies actuacions irregulars (que també sovintegen) o impedint i denunciant, com últim recurs, les males arts dels vostres companys. Em refereixo no únicament però sí especialment, com ja us podeu imaginar, als efectius de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) i de la Brigada Mòbil (BRIMO).

I encara us atreviu a dir que “és la nostra hora, la dels herois anònims del poble”? No nois, no, ja n’hi ha prou d’herois del poble apallissats, ferits, humiliats i maltractats pels Mossos d’Esquadra. És la vostra, d’hora, i com he dit no calen herois només cal que compliu amb el vostre deure i més, sí és possible, quan els criminals són policies companys vostres.

Arribats on som ja us toca deixar de parlar i moure fitxa, no us sembla? Compliu la llei i jugueu-vos la feina si cal, que n’hi ha que es juguen la vida, la integritat física i la llibertat, i també el patrimoni per culpa de multes, algunes d’elles fruit de prevaricacions (com quan es denuncia falsejant o inventant allò que no ha succeït). NO calen

Sabeu perfectament que teniu una posició de garant respecte els ciutadans, als quals heu de protegir i que, d’acord amb l’art. 11 del Codi Penal, les vostres omissions d’impedir delictes s’equipararan a l’acció quan existeixi una específica obligació legal d’actuar, per exemple, quan sou testimonis d’una agressió o d’una restricció il·legal de drets o  llibertats a un ciutadà o ciutadans, per part d’algun dels vostres companys.

Finalment, acabeu dient que “esteu dempeus i ens espereu?”… No, home, no. No digueu mentides. El que esteu és agenollats, prostrats, porucs, submisos… i l’únic que feu, llevat de lloables i comptades excepcions, és observar com surten els “arros” i “brimos” com a bèsties, a fer mal al poble. No us confongueu, som nosaltres que us esperem a vosaltres.

Aquest article estava preparat d’abans de les actuacions policials de Poblet i, novament darrera l’actuació dels Mossos a Poblet torneu a cometre el mateix error, per no dir torneu a enganyar-nos. Feu un retuit de la senyora Paluzie, on diu que no hi ha empara legal per a discriminar ideològicament als manifestants i que els Mossos van detenir arbitràriament. Retuiteu el missatge, suposo perquè el compartiu, però no he sentit que hagueu iniciat els tràmits corresponents per denunciar internament aquestes actuacions irregulars, ni que tingueu intenció de posar-ho en coneixement de la fiscalia. Perquè, unes actuacions que impedeixen l’exercici dels drets i llibertats sense empara legal cal denunciar-les no? I més si sou policies!

Prou d’enganys, prou de tuits i retuits, que el vostre deure és un altre. Deixeu d’excusar-vos amb un suposat corporativisme mal entès i doneu la cara, jugueu-vos la feina, el físic i la vida si cal, es el vostre deure com a policies que sou, i si no, sortiu del cos i calleu. En una paraula “rebel•leu-vos”.

El poble encara no ha fet prou? Preses polítiques, exiliades, ciutadania processada per jutges prevaricadors, agredida i perseguida pels Mossos d‘Esquadra… i vosaltres callats sense fer res, ni tan sols allò que és el vostre deure?. No, Mossos, no. Ni vosaltres que us dieu “Mossos per la república”, ara per ara tampoc no sou la nostra policia. No ho sou.

Lluís-Ignasi PASTRANA
Doctor en Dret Penal


REDACCIÓ1 Maig, 2020
lluisPastrana.jpg

La “B. O.” DE MIGUEL ÁNGEL VILLARROYA VILALTA, GENERAL DEL EJÉRCITO DEL AIRE DE ESPAÑA Y JEFE DE ESTADO MAYOR DE LA DEFENSA (JEMAD)

Benvolgut Miquel Àngel, em dirigeixo a tu públicament, davant la impossibilitat de fer-ho de forma privada (ja saps que ho he intentat sense èxit). A més, espero que aquest sigui només el primer d’un seguit d’escrits dirigits a tu, aquell amic de l’Alverna,  de l’escoltisme, dels caputxins, vaja del “cau”.

Què estàs fent Miquel Àngel? Allò de la “bona obra” diària que ens ensenyava l’escoltisme (la B. O.) no es referia a això! Però… què fas? Què fas cada dia sortint als mitjans tu i els caps dels cossos policials, jugant a no sé què i conxorxat amb els que, actualment són els màxims exponents de la inutilitat, Pedro Sánchez i Salvador Illa. I tot, per explicar-nos què? No creus que haurien de ser els científics, els metges i els sanitaris qui ens donin les explicacions?

Que això del COVID-19 no és cap guerra! que t‘han enredat, que és una pandèmia i que no necessitem per a res al teu Felipe Uve-Palito o “primer soldado” com dius tu. Això sí, els beneficis de les operacions presumptament fraudulentes del JuanCa-Palito i la fortuna il·legal de la família irreal sí que aniria bé en aquests moments.

No, Miquel Àngel, no necessitem per a res els teus exèrcits, ni la teva “Operación Balmis” (jo us proposaria l’“Operació Valmés” de “val més que marxeu”). Per no parlar de la hipòcrita ajuda humanitària del teu exèrcit, mentre l’Estat trafica amb armament, el capital hi inverteix obtenint beneficis de la mort i el teu Cap o el seu pare potser també en cobra comissions. Així com la solidaritat ha de ser voluntària i no imposada, l’ajuda humanitària ha de ser civil i no militar. L’exercit és inhumà, és guerra, és mort… és nociu per definició.

Qui tu ja saps va estar molt sorprès que volgués parlar amb tu, i em recordava el meu passat, quan a finals dels 70 em vaig declarar objector de consciència i després insubmís, passant a formar part de la lluita antimilitarista, com si això fos un impediment o una taca negra

Qui tu ja saps va estar molt sorprès que volgués parlar amb tu, i em recordava el meu passat, quan a finals dels 70 em vaig declarar objector de consciència i després insubmís, passant a formar part de la lluita antimilitarista, com si això fos un impediment o una taca negra. Doncs t’he de dir que estic content d’aquest passat meu, que segueix sent present. No sé si ho estaràs tu del teu i de tota la quincalla que portes al pit, i si no rectifiques a temps el teu present, potser sí que et suposarà una taca negra difícil de netejar en un futur.

Has estat mai a l’Índia? No al seu espai aeri. A terra. Per exemple a la zona on el Vicenç Ferrer va construir el seu somni i la seva gent segueix ajudant prop de tres milions de persones de forma directa i beneficiant-ne altres de forma indirecta. I tot això, ell sol, amb el seu petit exèrcit civil (l’any 83 els voluntaris ens comptàvem amb els dits d’una mà). Ara ja amb més d’un miler de treballadors i desenes i desenes de voluntaris i amb una mil·lèsima part del vostre pressupost, fan infinitament més feina tant quantitativament com qualitativa, que no pas la que han fet tots els teus exèrcits en les suposades tasques  humanitàries.

Doncs si,  aquest meu particular descobriment de l’Índia a començaments dels anys 80 i el del Vicenç Ferrer i el seu somni, també formen part del meu passat. I quan veig a joves que, gràcies a lluita pel reconeixement del dret a l’objecció de consciència dels anys 70 i 80, ja no estan obligats a aprendre a matar, i en comptes de perdre el temps fent el “Servicio Militar”, els trobo a Anantapur ajudant a fer realitat un projecte de desenvolupament integral i el somni del Vicenç d’acabar amb la pobresa de l’Índia, llavors Miquel Àngel, llavors em sento doblement content d’aquesta simbiosi.

Jo hi vaig sovint, vols venir-hi quan tot això hagi passat? És clar que allà no hi fan falta avions, ni tancs, ni armament, ni generals… Però si el Vicenç fos viu, diria: “que vingui el Miquel Àngel!, alguna cosa li farem fer”. Ell sabia que no hi havia cap persona que davant d’aquella realitat no se li obrís el cor. El Vicenç era senzillament profund, com quan deia “cada cop que ajudem a un pobre li hauríem de demanar perdó”

Miquel Àngel, no sé si estàs gaire avesat a demanar perdó, però el que sí sé, és que mentre us gasteu els diners dels sensesostre en casernes; el diners de l’educació en adoctrinar i ensinistrar per a la guerra

Miquel Àngel, no sé si estàs gaire avesat a demanar perdó, però el que sí sé, és que mentre us gasteu els diners dels sensesostre en casernes; el diners de l’educació en adoctrinar i ensinistrar per a la guerra; els diners de la sanitat en la compra de tancs i avions; els diners de la investigació en laboratoris per al descobriment de noves armes cada cop més mortíferes; els diners del benestar de la nostra gent gran en sous per mantenir-vos els militars i tota la vostra parafernàlia; mentre feu això, Miquel Àngel, no avançarem. Malauradament els vostres vaixells no serveixen ni per salvar vides al Mediterrani, i han de sortir iniciatives com Open Arms per rescatar homes, dones i nens de la desesperació. Esteu pensats només per matar i per destruir i viviu tan allunyats de la realitat que sou incapaços de percebre que els temps ja han canviat.

Ah!, per cert, et recordo que el metge militar Francesc Xavier Balmis, i l’expedició a qui pretens homenatjar, van portar la vacuna de la verola al continent americà i a Filipines mentre que els teus exèrcits i l“Operació Balmis” no han portat cap vacuna pel coronavirus, ni han estat capaços de portar “tests ràpids”, ni tan sols mascaretes quan s’han necessitat.

Miquel Àngel, volem viure temps de PAU, per això vull acabar demanant-te que et plantegis la desaparició dels teus exèrcits, senzillament per la seva inutilitat i intrínseca nocivitat. Podrem dedicar llavors, el vostre elevat pressupost a necessitats reals de la nostra societat. Espero fer-te arribar aviat altres reflexions al respecte, per part de persones que treballen per la PAU i que segur podran posar una mica de llum enmig de tanta foscor.

Espero tenir l’oportunitat de parlar amb tu ben aviat.

Salut i cuideu-vos molt.

PAU, FORÇA I JOIA

Lluís-Ignasi PASTRANA 
Doctor en Dret Penal i membre del ‘Silenci… rebel·leu-vos’

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
foto_3552270-e1569959810646.jpg

Un centenar de membres del col·lectiu ‘Silenci, rebel·leu-vos’ s’han manifestat a Tarragona per commemorar el segon aniversari de l’1-O. Com fan habitualment, s’han reunit davant dels jutjats i han fet una aturada de mitja hora amb cartells demanant l’alliberament dels presos independentistes.

Moment de la manifestació davant dels jutjats

Després s’han dirigit a la comissaria de la Policia Nacional i s’hi han plantat en silenci durant deu minuts amb els cartells alçats, davant la presència dels agents policials espanyols i dels Mossos d’Esquadra. Posteriorment han anat fins a la comissaria de la Guardia Civil per repetir l’acció, però un cordó dels Mossos els ho ha impedit i s’han quedat a uns 50 metres. Finalment, s’han reunit a la comissaria dels Mossos, on han acabat l’acció.

El col·lectiu ‘Silenci, rebel·leu-vos’ es concentra des de fa un any i quatre mesos diàriament de dilluns a divendres interpel·lant a les autoritats policials i judicials perquè es “rebel·lin” contra l’existència de “presos polítics i exiliats”.

El seu portaveu, Lluís Pastrana, ha demanat aquest dimarts als rectors de les universitats que s’abstinguin de contractar jutges i fiscals que “estan infringit sistemàticament els principis bàsics del dret penal”. “No té sentit que a la universitat prediqui amb uns principis i que després a la seva feina no els respecti”, ha apuntat Pastrana en referència a alguns professionals del dret.

Concentració davant la Policia Nacional

Pastrana també ha demanat la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, en cas que no sigui capaç que els Mossos no utilitzin la violència per fer front a accions no violentes. El portaveu ha recordat que els membres del col·lectiu van ser durant quatre mesos a Madrid durant el judici al procés i que mai van ser agredits per membres de la policia espanyola. A més, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que condemni “la violència dels Mossos” i “d’algunes bèsties que hi ha a les unitats ARRO i Brimo”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter