28. Març 2024

Arxius de LLuis Pastrana | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
lluisPastrana.jpg

Tot i que em confesso ignorant lingüísticament i no menteixo, ni pretenc enganyar a ningú quan faig aquesta afirmació, entenc que mentir i enganyar no volen dir la mateixa cosa, tot i que pugui semblar-ho. Mentre que el DIEC defineix mentir, com “una asserció, conscient i voluntària, contrària a la veritat”; enganyar ho defineix com “fer caure en error amb una falsa aparença o induir a error amb artifici, perfídia”.

Generalment, qui menteix ho fa intencionadament, amb una finalitat, busca la credibilitat, no menteix pel simple gust de mentir. Per tant, mentir (amb consciència i voluntat), acaba sent l’ ”instrument” que s’utilitza amb l’objectiu o la finalitat, que no  és altra que la d’enganyar.

He començat parlant d’aquests dos termes perquè em permeten explicar amb claredat l’activitat principal que, durant els darrers anys, han portat ha terme els anomenats partits independentistes, ERC i JuntsXCat.

Ens han mentit de forma reiterada amb l’objectiu d’enganyar-nos. Aquesta ha estat i segueix sent l’estratègia per a mantenir-se en el poder i viure de la política (ho veurem ara amb ocasió de la “fira dels pactes” per les diputacions i certs governs municipals), embutxacant-se els seus grans sous a més de  complements corresponents a dietes, viatges, càrrecs i assistència a les comissions del Parlament, grans jubilacions i premis a l’hora de jubilar-se. I per si no n’hi hagués prou, alguns d’ells, potser encara aprofitaran influències directes o indirectes o informacions privilegiades per percebre sucoses comissions o generosos regals. I què dir de les portes giratòries (tot això, presumptament, és clar). I no hi ha dubte que tot el que s’ha dit, amb tota seguretat també ho podem fer extensible a la resta de partits amb representació a les institucions i molt probablement també a alguns sindicats i els seus càrrecs, vinculats a determinats partits (i tot això també, presumptament).

Ens han mentit de forma reiterada amb l’objectiu d’enganyar-nos. Aquesta ha estat i segueix sent l’estratègia per a mantenir-se en el poder i viure de la política

Però per sort nostra, els darrers esdeveniments ens poden portar a pensar que bona part de la ciutadania ja ha començat a ensumar el que s’ha dit anteriorment;  com també ha vist que, a diferència dels partits, els ciutadans som els que vam apostar per jugar-nos-la i anar a totes, per assolir la República i la independència; i també ha anat percebent, inequívocament, les mentides i els enganys consumats, respecte de la veritable no voluntat dels partits a l’hora d’assolir la República i la Independència. I tot això és clau per entendre perquè més de mig milió de ciutadans, en les eleccions municipals del passat 28 de maig, conscientment van decidir flagel·lar-se, votant nul o abstenint-se d’exercir el seu dret a vot, abans que flagel·lar-se encara més, votant a cegues i amb el nas tapat, per no sentir-se culpables de l’ascens de la dreta i l’extrema dreta.

Però hem de sentir-nos culpables, d’allò que no és culpa nostra sinó d’altres? Quan són, precisament, les nefastes polítiques dels partits autoanomenats independentistes, d’esquerres o anticapitalistes, les que ens han impedit votar-los? Els únics culpables són ells, que no han estat fidels a la voluntat del poble i ens han enganyat amb mentides per tal que “no se’ls veiés el llautó”. Ells són els únics responsables de la pujada de la dreta (PSC inclòs) i l’extrema dreta. Nosaltres, ens hem limitat, per motius de consciència, a exercir el nostre dret a l’objecció “electoral”, abstenint-nos d’anar a votar o votant nul.

Potser algú pensarà, i amb tota la raó,  que soc massa generós amb la CUP, quan fins ara no he fet referència a aquest tercer partit en discòrdia, altrament dit candidatura. És cert, però ho he fet conscientment, perquè tot i que de vividors també n’hi ha, segur, i que no estic en disposició de poder afirmar que la CUP i els seus representants no ens hagin mentit i enganyat, tot al contrari, en la meva humil opinió, el problema de fons, en aquest cas, no són tant les mentides i els enganys per part seva, que també, sinó que la CUP i els seus representants, crec que “han perdut el nord”, o potser, utilitzant una expressió que fa temps que no sentia i que crec que defineix meridianament el problema, “han perdut l’oremus”. Joan Amades i Gelats al Refranyer català comentat, p. 196. Editorial Selecta-Catalonia, defineix aquest refrany com “desorientar-se, perdre la seguretat d’una cosa. […]. Equival a perdre el punt del que cal fer, no saber com seguir.”  (la negreta és meva). I això és, precisament, el que crec que els està passant a la CUP, entre altres consideracions, és clar. I per això n’he volgut fer un punt i a part.

Sé que la meva defensa soterrada o no tan soterrada, de l’abstenció i del vot nul en determinats casos, pot ser titllada d’irresponsable, i ja no pel que hem comentat que sigui o no la culpable de resultats no volguts, sinó perquè se’m pot dir que aquests vots es tradueixen en res, són inútils. Doncs bé, que siguin inútils, ja ha quedat palès en les darreres eleccions que no és cert, sobretot, després de veure els moviments que s’han produït de forma immediata, per part de determinats partits, i que potser eren un dels objectius dels que ens hem abstingut o hem votat nul. I si es parla d’inútils en el sentit que l’únic que s’aconsegueix és que amb menys vots, es reparteixin igualment tots els escons en discòrdia, llavors diria que, precisament, aquesta és “la mare dels ous”. En una estricta democràcia és fa necessari resoldre urgentment el dret dels ciutadans que han votat en blanc, nul o s’han abstingut, a no ser ignorats i que se’ls atribueixin els escons que els corresponguin, com a qualsevol altra opció que hagués obtingut la mateixa quantitat de vots. Per tant, que romanguin buits als parlaments i als salons de plens dels ajuntaments, tants seients com escons els corresponguin. Aquesta és l’única manera que els ciutadans que han optat per una d’aquestes tres opcions, es considerin efectivament representats en les institucions i que els seus vots no esdevinguin inútils.

Encoratjo doncs a tota la ciutadania a continuar fent valer el seu poder a les urnes

Encoratjo doncs a tota la ciutadania a continuar fent valer el seu poder a les urnes, votant les candidatures o partits que consideri que han estat fidels al mandat del poble, o contràriament, que s’abstinguin o votin nul, per no sentir-se representats per cap d’elles. I a la vegada també l’encoratjo a exigir una llei electoral pròpia, que prevegi que el nombre de vots nuls, en blanc i abstencions, estiguin proporcionalment representats, a les institucions, amb seients buits, com si de qualsevol altra candidatura es tractés. I que si no s’assoleix una participació mínima del 50% més un, es repeteixin els comicis.

Per últim, també vull encoratjar els polítics a dimitir i posar-se a treballar o jubilar-se, com tothom, si no són capaços de representar lleialment la voluntat de la ciutadania, sigui per la raó que sigui. Són els polítics i els seus partits els que han de representar la ciutadania i no el poble qui ha de seguir-los a ells. Aquesta és l’essència de la democràcia i l’únic camí per aconseguir una veritable i efectiva representació del poble.

Lluís-Ignasi PASTRANA
“Silenci… rebel·leu-vos”

PUBLICITAT













REDACCIÓ22 Febrer, 2023
LLUIS-PASTRANA.jpg

A l’atenció de: PEDRO SÁNCHEZ PÉREZ-CASTEJÓN,
president del Govern de l’Estat Espanyol,

Sóc
 Lluís-Ignasi Pastrana Icart, de nacionalitat catalana, amb document d’identitat espanyol (per imposició) 39655278N, amb domicili a Tarragona, carrer d’en Mediona, CP 43003.
Objector de consciència al servei militar per la meva negativa a realitzar aquest servei quan era obligatori i insubmís per negar-me a realitzar qualsevol altre servei substitutori. Apòstata de la doctrina de la guerra, a partir de la devolució de la meva Cartilla Militar (Real Academia Española: Apostasia “3. intrpus. Abandonar un partido o cambiar de opinión o doctrina.”

Em dirigeixo a vos, Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón, com a president del Govern de l’Estat Espanyol, així com a la resta de persones que relacionaré i als quals els faré arribar bàsicament aquest mateix escrit per, amb tot el respecte que us mereixeu uns i altres, fer-vos les següents consideracions:

1. Crec que per la posició de garant que ostenteu, com a president del Govern de l’Estat Espanyol, podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte d’assassinat o homicidi, per totes i cadascuna de les morts, de civils i militars, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, així com de la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món, en els quals esteu implicats directament o indirecta i d’una manera o l’altra.
2. Per la mateixa raó, també crec que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte de lesions, per totes i cadascuna de les ferides i mutilacions, ja siguin lleus, greus o molt greus, de civils i militars, com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i de la resta de guerres i conflictes bèl•lics d’arreu del món, en els quals hi esteu implicats directament o indirecta, d’una o altra manera.
3. Així mateix crec que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte danys i contra el medi ambient, per totes i cadascuna de les destruccions d’infraestructures, serveis, habitatges i danys al medi ambient, la flora i la fauna, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i de la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món, en els quals esteu implicats directament o indirecta, d’una o altra manera.
4. I per la meva condició d’insubmís, objector de consciència al servei militar, i apòstata de la doctrina de la guerra, crec també, que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte d’amenaces i coaccions per totes i cadascuna de les persones obligades a participar directament o indirecta en la guerra d’Ucraïna i en la resta de guerres i conflictes bèl•lics d’arreu del món, en els quals hi esteu implicats directa o indirectament d’una o altra manera.
5. Les meves conviccions em fan creure igualment que podeu ser coautor mediat o en el seu defecte còmplice, del delicte de detencions il·legals per totes i cadascuna de les persones privades de llibertat o assassinades per la seva condició d’objectors de consciència, pròfugs o desertors, per no voler participar directament o indirecta en la guerra d’Ucraïna i en la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món, en els quals esteu implicats directa o indirectament d’una o altra manera.
6. Finalment, tot i que la llista podria ser inacabable, igualment crec que sou corresponsable, dels orfes i òrfenes, dels vidus i vídues, dels pares i/o mares sense fills, dels fills i filles sense pares i/o mares, dels germans i germanes sense germans o germanes, i dels amics i amigues sense amics o amigues, com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i de la resta de guerres i conflictes bèl·lics d’arreu del món en els quals hi esteu implicats directa o indirectament d’una o altra manera. I crec que sou corresponsable i podeu ser coautor o en el seu defecte còmplice de tots aquests supòsits que us he relacionat i més, tant, per participar directament en aquestes guerres o per fer-ho, indirectament, facilitant, permetent o beneficiant-vos de la venda d’armament que les fan possibles.

L’assumpció de la filosofia de la no-violència i la seva difusió entre la ciutadania i a tots els Estats i Nacions, és l’única forma per construir un nou món, on la llibertat i la justícia, la fraternitat i la solidaritat i la igualtat i la Pau, siguin els pilars que el sustentin

Com també ho sou per no denunciar aquests fets i així fer-vos-en còmplice. I, encara més, quan no promoveu el diàleg, en comptes de l’enfrontament, quan segur que això evitaria morts, tota classe de patiments i destrucció.

Finalment, he de dir-vos que, com a ciutadà del món, defensor dels drets humans i de la justícia, republicà i demòcrata, em crec, modestament, amb tota la legitimitat, per exigir-vos que, immediatament i sense dilacions, prengueu les decisions oportunes, adopteu aquelles mesures que calguin, i feu tot allò que estigui a les vostres mans, per tal que es promoguin les lleis necessàries perquè l’Estat Espanyol deixi de ser membre de l’OTAN i a la vegada promogui la seva definitiva dissolució, renunciï al negoci de les armes i renegui de les guerres i la lluita armada, com a mitjà de resolució dels conflictes.

Com a alternativa a tot el que us he exposat anteriorment, em permeto suggerir-vos que promogueu de forma urgent:
1) La no-violència o absència de violència en la nostra societat, especialment la prohibició de la tinença d’armes per part de la ciutadania en general i també per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i que davant de la necessitat de reprimir legalment qualsevol conducta, s’utilitzin mètodes o pràctiques que no impliquin violència, ja que només així l’erradicarem definitivament de la nostra societat.
2) La no-violència i els seus diversos instruments, com són, principalment la paraula i l’empatia, però també, la desobediència civil o la no cooperació entre altres, haurien de ser els únics mètodes de defensa i mitjà de resolució o superació dels conflictes, quan calgués una defensa efectiva, ja sigui per la necessitat de reprimir determinades conductes, sigui per protegir la ciutadania o per defensar el territori.
3) L’assumpció de la filosofia de la no-violència i la seva difusió entre la ciutadania i a tots els Estats i Nacions, és l’única forma per construir un nou món, on la llibertat i la justícia, la fraternitat i la solidaritat i la igualtat i la Pau, siguin els pilars que el sustentin.

Tarragona, 20 de Febrer de 2023, Dia Mundial de la Justícia Social

Prof. Dr. Lluís-Ignasi PASTRANA 
lluistgn@hotmail.com

Aquest escrit, pel càrrec que ostenten, també s’ha dirigit a les següents persones: FELIPE JUAN PABLO Y ALFONSO DE TODOS LOS SANTOS DE BORBÓN Y GRECIA (Rei i Cap Suprem de les Forces Armades de l’Estat Espanyol). TEODORO ESTEBAN LÓPEZ CALDERÓN (Cap d’Estat Major de la Defensa de l’Estat Espanyol (JEMAD). FERNANDO JOSÉ LÓPEZ DEL POZO (Director General de Política de Defensa de l’Estat Espanyol). MARGARITA ROBLES FERNANDEZ (Ministra de Defensa de l’Estat Espanyol). VLADIMIR V. PUTIN (President de la Federació Russa). VOLODIMIR O. ZELENSKI (President d’Ucraïna). URSULA G. VON DER LEYEN (Presidenta de la Comissió Europea). JENS STOLTENBERG (Secretari General de l’OTAN). JOE (SIC) BIDEN JR. (President dels Estats Units d’Amèrica).


REDACCIÓ13 Gener, 2023
LLUIS-PASTRANA.jpg

Oriol, et trobaves a la trona de la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de BarCelona, fent un sermó. T’ho imagines, Oriol? En el cor de la Catedral, escoltant-te amb atenció, s’hi trobaven un munt de canonges, algun d’ells conegut per mi i altres no (Pere Aragonès, Josep M. Terricabras, Lluís Salvadó, Raül Romeva, Joan Tardà, Sergi Sabrià…), i canongesses (Carme Forcadell, Anna Simó, Alba Vergés, Marta Vilalta, Dolors Bassa, Marta Rovira, Meritxell Serret…).

Oriol, em recordaves els capellans de quan era petit, que predicaven allò en que no creien i que els agradàvem els nens i volien fer-nos creure que només era a conseqüència d’allò de Marc 10,13-16: “Deixeu que els infants vinguin a mi”. I que quan et confessaves et posaven la cortina per darrere l’esquena i t’apropaven a ells, posant la teva galta contra la seva. I que els pudia tant l’alè que intentaves que acabessin aviat per poder respirar.

Però t’ho explico Oriol, perquè era molt estrany. No parlaves de l’evangeli. En el teu sermó parlaves de la independència de Catalunya i deies que volies la independència i quan deies això, els canonges i canongesses es posaven tots a riure sorollosament, i els feligresos, uns no entenien res, els altres també reien i altres, enutjats, marxaven de la Catedral.

Però de cop i volta deies coses rares, deies “Hem de pactar amb Satanàs” i el Cor de la Catedral, ple de canonges i canongesses, repetien “Satanàs, Satanàs…” i tot i estar dalt de la trona se’t veia agafant amb la mà esquerra una bossa com aquelles que porta Judes, plena de monedes, i que es veu en les imatges de la santa cena. I deies “Aquell de vosaltres que no voti ERC es condemnarà i acabarà al foc de l’infern per sempre més. Penediu-vos i sereu salvats, penediu-vos i anireu al Regne de Cel”.

I després jo ja no entenia el perquè de les coses que deies, ni de les que responien els canonges, les canongesses i alguns dels feligresos. Semblava ben bé una missa. Deien:… És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, que sempre i en tot lloc, Pare sant, us donem gràcies per l’Oriol Junqueras, el vostre Fill. Per això, amb els àngels i els sants, cantem l’himne de la vostra glòria tot dient: Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!… Llavors es produïa un terratrèmol i tu, la trona i la Catedral us fèieu miques i… de cop, plof! m’he despertat!
Buf! Quin malson! Oriol.

Lluís-Ignasi PASTRANA i ICART
Col·lectiu “Silenci”

PUBLICITAT











REDACCIÓ23 Juny, 2021

Una cinquantena de persones han mostrat el seu suport a Lluís Pastrana, qui ha estat citat a declarar com a investigat per un presumpte delicte d’injúries als Mossos d’Esquadra. La concentració va tenir lloc ahir a les 12 h davant del Palau de la Justícia de Tarragona. El col·lectiu Taca d’Oli i la resta de participants han iniciat l’acte amb 30 minuts de silenci. La pancarta que Pastrana va utilitzar qualificava “d’escòria” als Mossos d’Esquadra.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Juliol, 2020
lluisPastrana.jpg

Carta oberta a “Mossos per la República, sectorial de l’ANC”

Amb gran sorpresa, el proppassat 11 de juliol llegeixo en el vostre compte de twitter: “POBLE, ALÇA’T! Cal fer caure a mentiders, renegats i profetes de la por. És moment d’exigència i valentia; és la nostra hora, la dels herois anònims del poble. Estem dempeus i us esperem.”

Sorprenent! Vergonyós! Trist! Patètic! Disculpeu l’atreviment, però crec que com deia el Tardà (tot i que últimament millor que calli), “algú us ho havia de dir”.

Per si no us  n’heu assabentat, part del poble fa temps que us està dient: MOSSOS ALCEU-VOS! (rebel•leu-vos!), com també us diu que cal fer fora del cos de Mossos d’Esquadra, a aquells agents que menteixen en els seus atestats; a tots els que reneguen de la democràcia, dels drets i de les llibertats; i als que, més que profetes de la por com dieu vosaltres, són el braç executor d’aquests profetes, quan atempten contra la vida, la integritat i la salut precisament d’aquells a qui haurien de protegir.

Com us atreviu a parlar d’exigència i valentia? Som nosaltres que us exigim! I no cal que sigueu valents, només cal que sigueu capaços de complir i fer complir la llei, ja sigui corregint les vostres pròpies actuacions irregulars (que també sovintegen) o impedint i denunciant, com últim recurs, les males arts dels vostres companys. Em refereixo no únicament però sí especialment, com ja us podeu imaginar, als efectius de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) i de la Brigada Mòbil (BRIMO).

I encara us atreviu a dir que “és la nostra hora, la dels herois anònims del poble”? No nois, no, ja n’hi ha prou d’herois del poble apallissats, ferits, humiliats i maltractats pels Mossos d’Esquadra. És la vostra, d’hora, i com he dit no calen herois només cal que compliu amb el vostre deure i més, sí és possible, quan els criminals són policies companys vostres.

Arribats on som ja us toca deixar de parlar i moure fitxa, no us sembla? Compliu la llei i jugueu-vos la feina si cal, que n’hi ha que es juguen la vida, la integritat física i la llibertat, i també el patrimoni per culpa de multes, algunes d’elles fruit de prevaricacions (com quan es denuncia falsejant o inventant allò que no ha succeït). NO calen

Sabeu perfectament que teniu una posició de garant respecte els ciutadans, als quals heu de protegir i que, d’acord amb l’art. 11 del Codi Penal, les vostres omissions d’impedir delictes s’equipararan a l’acció quan existeixi una específica obligació legal d’actuar, per exemple, quan sou testimonis d’una agressió o d’una restricció il·legal de drets o  llibertats a un ciutadà o ciutadans, per part d’algun dels vostres companys.

Finalment, acabeu dient que “esteu dempeus i ens espereu?”… No, home, no. No digueu mentides. El que esteu és agenollats, prostrats, porucs, submisos… i l’únic que feu, llevat de lloables i comptades excepcions, és observar com surten els “arros” i “brimos” com a bèsties, a fer mal al poble. No us confongueu, som nosaltres que us esperem a vosaltres.

Aquest article estava preparat d’abans de les actuacions policials de Poblet i, novament darrera l’actuació dels Mossos a Poblet torneu a cometre el mateix error, per no dir torneu a enganyar-nos. Feu un retuit de la senyora Paluzie, on diu que no hi ha empara legal per a discriminar ideològicament als manifestants i que els Mossos van detenir arbitràriament. Retuiteu el missatge, suposo perquè el compartiu, però no he sentit que hagueu iniciat els tràmits corresponents per denunciar internament aquestes actuacions irregulars, ni que tingueu intenció de posar-ho en coneixement de la fiscalia. Perquè, unes actuacions que impedeixen l’exercici dels drets i llibertats sense empara legal cal denunciar-les no? I més si sou policies!

Prou d’enganys, prou de tuits i retuits, que el vostre deure és un altre. Deixeu d’excusar-vos amb un suposat corporativisme mal entès i doneu la cara, jugueu-vos la feina, el físic i la vida si cal, es el vostre deure com a policies que sou, i si no, sortiu del cos i calleu. En una paraula “rebel•leu-vos”.

El poble encara no ha fet prou? Preses polítiques, exiliades, ciutadania processada per jutges prevaricadors, agredida i perseguida pels Mossos d‘Esquadra… i vosaltres callats sense fer res, ni tan sols allò que és el vostre deure?. No, Mossos, no. Ni vosaltres que us dieu “Mossos per la república”, ara per ara tampoc no sou la nostra policia. No ho sou.

Lluís-Ignasi PASTRANA
Doctor en Dret Penal


REDACCIÓ1 Maig, 2020
lluisPastrana.jpg

La “B. O.” DE MIGUEL ÁNGEL VILLARROYA VILALTA, GENERAL DEL EJÉRCITO DEL AIRE DE ESPAÑA Y JEFE DE ESTADO MAYOR DE LA DEFENSA (JEMAD)

Benvolgut Miquel Àngel, em dirigeixo a tu públicament, davant la impossibilitat de fer-ho de forma privada (ja saps que ho he intentat sense èxit). A més, espero que aquest sigui només el primer d’un seguit d’escrits dirigits a tu, aquell amic de l’Alverna,  de l’escoltisme, dels caputxins, vaja del “cau”.

Què estàs fent Miquel Àngel? Allò de la “bona obra” diària que ens ensenyava l’escoltisme (la B. O.) no es referia a això! Però… què fas? Què fas cada dia sortint als mitjans tu i els caps dels cossos policials, jugant a no sé què i conxorxat amb els que, actualment són els màxims exponents de la inutilitat, Pedro Sánchez i Salvador Illa. I tot, per explicar-nos què? No creus que haurien de ser els científics, els metges i els sanitaris qui ens donin les explicacions?

Que això del COVID-19 no és cap guerra! que t‘han enredat, que és una pandèmia i que no necessitem per a res al teu Felipe Uve-Palito o “primer soldado” com dius tu. Això sí, els beneficis de les operacions presumptament fraudulentes del JuanCa-Palito i la fortuna il·legal de la família irreal sí que aniria bé en aquests moments.

No, Miquel Àngel, no necessitem per a res els teus exèrcits, ni la teva “Operación Balmis” (jo us proposaria l’“Operació Valmés” de “val més que marxeu”). Per no parlar de la hipòcrita ajuda humanitària del teu exèrcit, mentre l’Estat trafica amb armament, el capital hi inverteix obtenint beneficis de la mort i el teu Cap o el seu pare potser també en cobra comissions. Així com la solidaritat ha de ser voluntària i no imposada, l’ajuda humanitària ha de ser civil i no militar. L’exercit és inhumà, és guerra, és mort… és nociu per definició.

Qui tu ja saps va estar molt sorprès que volgués parlar amb tu, i em recordava el meu passat, quan a finals dels 70 em vaig declarar objector de consciència i després insubmís, passant a formar part de la lluita antimilitarista, com si això fos un impediment o una taca negra

Qui tu ja saps va estar molt sorprès que volgués parlar amb tu, i em recordava el meu passat, quan a finals dels 70 em vaig declarar objector de consciència i després insubmís, passant a formar part de la lluita antimilitarista, com si això fos un impediment o una taca negra. Doncs t’he de dir que estic content d’aquest passat meu, que segueix sent present. No sé si ho estaràs tu del teu i de tota la quincalla que portes al pit, i si no rectifiques a temps el teu present, potser sí que et suposarà una taca negra difícil de netejar en un futur.

Has estat mai a l’Índia? No al seu espai aeri. A terra. Per exemple a la zona on el Vicenç Ferrer va construir el seu somni i la seva gent segueix ajudant prop de tres milions de persones de forma directa i beneficiant-ne altres de forma indirecta. I tot això, ell sol, amb el seu petit exèrcit civil (l’any 83 els voluntaris ens comptàvem amb els dits d’una mà). Ara ja amb més d’un miler de treballadors i desenes i desenes de voluntaris i amb una mil·lèsima part del vostre pressupost, fan infinitament més feina tant quantitativament com qualitativa, que no pas la que han fet tots els teus exèrcits en les suposades tasques  humanitàries.

Doncs si,  aquest meu particular descobriment de l’Índia a començaments dels anys 80 i el del Vicenç Ferrer i el seu somni, també formen part del meu passat. I quan veig a joves que, gràcies a lluita pel reconeixement del dret a l’objecció de consciència dels anys 70 i 80, ja no estan obligats a aprendre a matar, i en comptes de perdre el temps fent el “Servicio Militar”, els trobo a Anantapur ajudant a fer realitat un projecte de desenvolupament integral i el somni del Vicenç d’acabar amb la pobresa de l’Índia, llavors Miquel Àngel, llavors em sento doblement content d’aquesta simbiosi.

Jo hi vaig sovint, vols venir-hi quan tot això hagi passat? És clar que allà no hi fan falta avions, ni tancs, ni armament, ni generals… Però si el Vicenç fos viu, diria: “que vingui el Miquel Àngel!, alguna cosa li farem fer”. Ell sabia que no hi havia cap persona que davant d’aquella realitat no se li obrís el cor. El Vicenç era senzillament profund, com quan deia “cada cop que ajudem a un pobre li hauríem de demanar perdó”

Miquel Àngel, no sé si estàs gaire avesat a demanar perdó, però el que sí sé, és que mentre us gasteu els diners dels sensesostre en casernes; el diners de l’educació en adoctrinar i ensinistrar per a la guerra

Miquel Àngel, no sé si estàs gaire avesat a demanar perdó, però el que sí sé, és que mentre us gasteu els diners dels sensesostre en casernes; el diners de l’educació en adoctrinar i ensinistrar per a la guerra; els diners de la sanitat en la compra de tancs i avions; els diners de la investigació en laboratoris per al descobriment de noves armes cada cop més mortíferes; els diners del benestar de la nostra gent gran en sous per mantenir-vos els militars i tota la vostra parafernàlia; mentre feu això, Miquel Àngel, no avançarem. Malauradament els vostres vaixells no serveixen ni per salvar vides al Mediterrani, i han de sortir iniciatives com Open Arms per rescatar homes, dones i nens de la desesperació. Esteu pensats només per matar i per destruir i viviu tan allunyats de la realitat que sou incapaços de percebre que els temps ja han canviat.

Ah!, per cert, et recordo que el metge militar Francesc Xavier Balmis, i l’expedició a qui pretens homenatjar, van portar la vacuna de la verola al continent americà i a Filipines mentre que els teus exèrcits i l“Operació Balmis” no han portat cap vacuna pel coronavirus, ni han estat capaços de portar “tests ràpids”, ni tan sols mascaretes quan s’han necessitat.

Miquel Àngel, volem viure temps de PAU, per això vull acabar demanant-te que et plantegis la desaparició dels teus exèrcits, senzillament per la seva inutilitat i intrínseca nocivitat. Podrem dedicar llavors, el vostre elevat pressupost a necessitats reals de la nostra societat. Espero fer-te arribar aviat altres reflexions al respecte, per part de persones que treballen per la PAU i que segur podran posar una mica de llum enmig de tanta foscor.

Espero tenir l’oportunitat de parlar amb tu ben aviat.

Salut i cuideu-vos molt.

PAU, FORÇA I JOIA

Lluís-Ignasi PASTRANA 
Doctor en Dret Penal i membre del ‘Silenci… rebel·leu-vos’

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019

Un centenar de membres del col·lectiu ‘Silenci, rebel·leu-vos’ s’han manifestat a Tarragona per commemorar el segon aniversari de l’1-O. Com fan habitualment, s’han reunit davant dels jutjats i han fet una aturada de mitja hora amb cartells demanant l’alliberament dels presos independentistes.

Moment de la manifestació davant dels jutjats

Després s’han dirigit a la comissaria de la Policia Nacional i s’hi han plantat en silenci durant deu minuts amb els cartells alçats, davant la presència dels agents policials espanyols i dels Mossos d’Esquadra. Posteriorment han anat fins a la comissaria de la Guardia Civil per repetir l’acció, però un cordó dels Mossos els ho ha impedit i s’han quedat a uns 50 metres. Finalment, s’han reunit a la comissaria dels Mossos, on han acabat l’acció.

El col·lectiu ‘Silenci, rebel·leu-vos’ es concentra des de fa un any i quatre mesos diàriament de dilluns a divendres interpel·lant a les autoritats policials i judicials perquè es “rebel·lin” contra l’existència de “presos polítics i exiliats”.

El seu portaveu, Lluís Pastrana, ha demanat aquest dimarts als rectors de les universitats que s’abstinguin de contractar jutges i fiscals que “estan infringit sistemàticament els principis bàsics del dret penal”. “No té sentit que a la universitat prediqui amb uns principis i que després a la seva feina no els respecti”, ha apuntat Pastrana en referència a alguns professionals del dret.

Concentració davant la Policia Nacional

Pastrana també ha demanat la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, en cas que no sigui capaç que els Mossos no utilitzin la violència per fer front a accions no violentes. El portaveu ha recordat que els membres del col·lectiu van ser durant quatre mesos a Madrid durant el judici al procés i que mai van ser agredits per membres de la policia espanyola. A més, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que condemni “la violència dels Mossos” i “d’algunes bèsties que hi ha a les unitats ARRO i Brimo”.