19. Abril 2024

Arxius de llei | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Abril, 2023
mobils_locutori-1280x770.jpg

Agents de la Guardia Civil, Eepecialitzats en fiscal i Fronteres, han realitzat inspeccions en establiments comercials – sobretot botigues de telefonia mòbil – de Calafell per assegurar la protecció del consumidor final i vetllar per una oferta comercial justa i sense greuges comparatius.

En les inspeccions policials, s’ha comprovat la traçabilitat dels productes i la seva lícita procedència, precintant els articles que no complien els requisits necessaris per a la seva legal comercialització.

També s’han confeccionat denúncies per irregularitats en l’expedició i requisits del tiquet de compra.

En total, s’han precintat i immobilizat més de 2.000 productes per un valor superior a 13.000 euros, evitant la venda d’articles i productes que incompleixen la legislació.

PUBLICITAT

















REDACCIÓ8 Juny, 2022
693d4e5b-2c58-492d-b0df-551139b35fea-1280x853.jpg

El Parlament ha aprovat la llei per defensar el català a les escoles, una mesura que vol donar resposta a la sentència del TSJC que fixa un 25% de les classes en castellà. La llei s’ha aprovat amb els vots a favor d’ERC, Junts, PSC i ECP, mentre que la resta de grups parlamentaris hi han votat en contra i el diputat de Junts, Francesc Ten, s’hi ha abstingut. La proposició de llei estableix que el castellà és “curricular” i es refereix al català a l’escola com a llengua “vehicular”. 

L’aprovació al ple del Parlament arriba després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que ha avalat la norma amb l’argument que “s’amplia l’ús del castellà” a l’escola. De fet, la llei s’havia d’aprovar en l’anterior ple de la cambra però els partits de la dreta ho van aturar en recórrer a l’òrgan consultiu.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Juny, 2021

La CUP del Camp de Tarragona demana que el Departament de Treball de la Generalitat un enduriment de la Llei de seguretat industrial, ambiental i laboral, assegurant les inspeccions i posant sancions més dures. Tot ho fa a partir del cas de l’empresa IQOXE, que compta amb set informes per infraccions greus, com ara la vulneració del dret de vaga, el Pla d’Autoprotecció sense validar, falta de seguretat, etc.

Les anticapitalistes recorden que just després de l’accident de l’empresa van presentar als respectius ajuntaments una moció que ja apuntava acords en aquest sentit, com és el requeriment a les empreses del Complex Petroquímic, de manera trimestral, la relació i el detall dels diferents expedients sancionadors en matèria ambiental, laboral i de seguretat que se’ls hagin interposat, a fi de poder desenvolupar una correcta fiscalització d’aquestes, acord que, més d’un any després, no s’ha complert.

Laia Estrada, diputada de la CUP, recorda que la Comissió d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica anaven dirigides a l’enduriment de la legislació i assenyala que “aquesta legislatura s’han de poder implementar” i conclou “no pot ser que la qüestió de la seguretat en el Complex Petroquímic segueixi sent un tema menor, sinó que ha de ser una prioritat”.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Febrer, 2014
SC.jpg

El passat mes de desembre es va aprovar la llei d’avortament més restrictiva de la democràcia, “Llei de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada”. El 80% de la població, segons les enquestes, està en contra d’aquesta nova llei. Una absoluta contradicció amb la decisió política, causada per una “majoria absoluta conservadora” atorgada a les últimes eleccions i que encara li quedaran més cartutxos per llençar en forma de decisions extretes del NO-DO.
Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia, ha convertit el que fins ara era un dret en un delicte. Tots aquells avortaments fora del marc legal seran declarats delicte, amb un càstig pel metge que ho practiqui, de fins a tres anys de presó, i fins a sis anys d’inhabilitació. Sempre s’ha dit que un bebè neix amb un “pa sota el braç”, però, tal i com es presenten les coses, ens veurem obligats a substituir la barra de pa tradicional per la integral.
El dret ha avortar es redueix només a poder acollir-se en cas de violació i de “greu perill per a la vida o salut física o psíquica” de la dona. Se suprimeix, d’aquesta manera, la interrupció per causa de malformacions fetals de qualsevol grau. A què ens porta tot això? És una absoluta vergonya que haguem de consentir tal despropòsit. No només haurem de fer les maletes per trobar feina a altres països, sinó també per avortar lliurement. Si el que pretén el govern és que Espanya continuï sent un país ple de gavines taronges i blaves s’equivoca. Vol que la taxa de natalitat pugi?  En comptes de crear delictes del que és un dret, pot ser seria més adient crear drets socials per motivar, en aquest cas, a les mares, tal com fan a Finlàndia des de fa 75 anys. Regalant un paquet de maternitat, un regal del govern, obert per a totes les dones que esperen un bebè.
En el que conté tot el que necessita el nadó en els seus primers mesos de vida: una caixa de cartró on, els nous finlandesos, fan la seva primera becaina. A Finlàndia els bebès, independentment de l’estatut econòmic dels seus pares, neixen de la mateixa manera: dins una caixa de cartró. Un recent informe assegura que les mares finlandeses són les més felices del món. Un país on la dona és molt important i on totes les seves decisions són les que prioritzen. Seria convenient prendre l’exemple, que malament no els hi va, i no castigar al creixement natural de la societat. Ens pensem un país desenvolupat i no despertem dels anys seixanta i setanta. Una caixa de cartró plena de roba pel nadó no crec que ho regalés aquest govern, però sí un exemplar del llibre Florido pensil.
Santiago CORDÓN
Graduat Social
 


REDACCIÓ8 Gener, 2014

“Pasar de democracia a demo de desgracia es un aborto muy mal parido”

Con ministros de “alboroto ruin de hallar don”…¿qué misterios queréis desvelar? Que existan medidas que además de ser unánimes sean justas para todos y hayan trajes a medida que sienten mejor a otro que no sea el maniquí y deleiten tanto como a su sastre, es relativamente incierto pero…seamos permanentes en coherencia, ¡moño!…¿Qué estamos sin tedio consintiendo?… ¿Puede que nada más, y bucea al menos, que la pérdida de todas las victorias que se batallaron durante los años de demos gracias que hasta ya hace mucho hemos podrido al disfrutar y mantener?… Que reculemos con el culo al aire desechando por el camino los derechos que consiguieron nuestros maestros ante el pasado y bellos viejos presentes, es un síntoma de genérica cobardía y debilidad colectiva que tendría que pesarnos en el ya en práctica y mente extinguido orgullo común.

Hay demasiado capullo de orgullo común en este enjambre de hambres. El miedo como recogedor nos friega por la cara la pavura y carencia de desplante de la que somos líderes mundiales. No os equivoquéis, tenemos lo que merecemos. Aunque durante algún mientras no estemos conformes, el conformismo temeroso nos produce, con la rapidez del poco a poco y la certeza de la inconsciencia, que acoplemos la incomodidad en el diván de la cordura por miedo a perder, y ver arder, aquello que ya ni en firma de unos tenemos ni en forma de humo ya nubla. Ojalá la mayoría de la sociedad estuviera a punto de ser desahuciada de su burbuja inmobiliaria y tuviera escasa mente para comer.

Bendito sea el día en el que nadie encuentre más trabajo que el de tirar la basura y nadie pudriera, ni quisiese, pagar los inflados suministros ni a los chiflados ministros que con oscura gallardía, y sin don, muestran y anteponen leyes de conveniencia ideológica ante la desvirtuada prioridad del colectivo y su convivencia. Ojalá nadie sintiera miedo a que le esposaran por plantar divorcio, cara y frente, frente a las fuerzas mal pagadas que defienden a quienes provocan con sus dislocadas bocas, y curvadas reglas, el desorden público desde el costoso privado de casta al ser derecha su admisión. Ojalá el paro se convirtiera en parón, el cojo en cojón y la noche en rebeldía. Ojalá haya mártires para tanto esclavo ardiendo y justa recompensa para los enmascarados de este descarado neoliberalismo que no ha deshecho nada más que empezar…y a jugar de nuevo con todos nosotros. Ojalá mantengamos viva la utopía de la democracia. Ojalá abortemos a tiempo este embarazoso invierno.

Óscar MOLERO