Pot Oriol Junqueras i la resta d’acusats anar al judici amb un llaç groc? I els seus advocats? I el públic que assisteixi? Davant d’aquest possible escenari, jutges i fiscals creuen que els lletrats haurien de treure-se’l. Una altra cosa són els processats. La decisió només està en mans dels jutges.
En concret, del seu president, Manuel Marchena. Acompanyat dels altres sis magistrats, el jutge esperarà que comenci el judici per veure si algú porta el llaç, un símbol polític en suport als presos del Procés que pot ser que exhibeixin acusats o lletrats, sigui en les seves togues o en la seva roba.
Fonts jurídiques afirmen que no es pot saber el que passarà “fins que no sigui una realitat i no es plantegi aquest escenari en el judici”. Però sí que tenen clar que és una qüestió que, arribat el cas, “es decidirà en Sala”. No obstant això, aquesta decisió pot avançar-se a aquest dimarts, quan se celebri la vista dels articles de previ pronunciament (equivalent a les qüestions prèvies) a la qual només assistiran els advocats.
Jutges i fiscals consultats per Efe S’estableixen tres possibles escenaris. Un per als advocats, un altre per als acusats i un tercer per al públic que acudeixi a la Sala.
Pel que fa als lletrats hi ha unanimitat. “No poden portar sobre la toga símbols que revelin una animadversió cap al tribunal”, diu un magistrat, mentre que un fiscal apunta que “en Sala no es pot portar cap distintiu a la toga”. Es basen en el fet que el llaç és un símbol amb una evident càrrega i connotació política i, encara que existeix la possibilitat que els lletrats ho exhibeixin, els magistrats no conceben que ho portin donat que fins a la data cap ho ha fet en les diverses compareixences a fase d’instrucció al Suprem.
La vestimenta dels advocats ve regulada de forma oficial per l’article 187 de la Llei orgànica del poder judicial, que diu que “en audiència pública, els jutges, magistrats, fiscals, secretaris, advocats i procuradors faran servir toga i, si escau, placa i medalla d’acord amb el seu rang”.
I per l’article 37 de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, que indica que “els advocats compareixeran davant els tribunals vestint toga sense distintiu de cap classe excepte el col·legial i adequar la seva indumentària a la dignitat i prestigi de la toga que vesteixen i al respecte a la Justícia”.
Una cosa diferent és el que passa amb els acusats. En principi, cap de les fonts consultades s’observa un problema legal que els impedeixi mostrar en la seva roba el llaç i de fet els pocs que consideren el contrari asseguren que tampoc demanarien la seva retirada per dos motius.
Per evitar sembrar més polèmica en un judici que ja de per si tindrà moments de tensió i d’enfrontament però també per no donar peu a que l’endemà apareguin vestits de groc i l’assumpte es torni més incòmode encara. “No cal fer-los el joc”, precisen.
El dilema dels llaços grocs compta ja amb diversos precedents a Catalunya. Fa uns mesos, un jutjat del Vendrell (Tarragona) va obligar a treure el llaç a un advocat, ia Badalona (Barcelona) un magistrat va instar a una núvia a fer-se una xapa en suport als presos, després d’advertir que en un acte jurídic no hi pot haver símbols polítics.
El TSJC també ha avalat algunes decisions judicials en el qual afecta a funcionaris: al juliol va donar suport que s’obligués a un funcionari de Lleida a despenjar del jutjat un rellotge de paret a què l’home havia adherit un llaç groc.
No obstant això, la pràctica no sempre s’ha adequat a la teoria: l’Audiència de Lleida va permetre declarar a un testimoni que portava una samarreta amb un símbol en groc de suport als polítics presos, sense que cap part practiqués cap objecció, en el judici per estafa de l’anomenat “cas Nadia”.
RF/MM
REDACCIÓ18 Febrer, 2019
REDACCIÓ
Un grup de feligresos de Coma-ruga exigeix al titular de la Parròquia de Sant Ramon Nonat, el mossèn Armand Carbonell, que retiri, sense més dilacions, tota la simbologia política i independentista de l’interior de l’església.
