Arxius de LGTBI | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Setembre, 2021
lgtbiqa.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha renovat dos convenis de col·laboració per tal d’afavorir els membres del col·lectiu LGTBI+. La primera pròrroga s’ha efectuat amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT), el qual oferirà assessorament jurídic a persones LGTBI que puguin patir conductes discriminatòries o violència.

D’altra banda, el Consistori ha renovat un acord amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Mitjançant aquest, els membres del col·lectiu LGTBI i les seves famílies poden rebre assistència psicològica. Les tres entitats també s’han compromès a establir una línia de col·laboració i de treball conjunt per tal de conèixer la situació de les persones LGTBI del municipi, dissenyar estratègies de sensibilització i garantir l’atenció a les víctimes d’homofòbia, bifòbia o transfòbia a la ciutat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Juliol, 2021
lgtbiqa.jpg

L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) ha denunciat una agressió verbal lesbofòbica en un municipi del Tarragonès. Segons apunta l’ACN, els fets van tenir lloc el passat dijous en una terrassa de bar, quan una dóna de 31 anys va rebre insults com “bollera de merda”. La víctima va donar a conèixer la situació a l’OCH immediatament a través de la seva aplicació mòbil. 

D’altra banda, els Mossos d’Esquadra estan recopilant informació per esbrinar si s’ha formalitzat una denúncia. L’OCH s’ha posat a disposició de la dona per ajudar-la. De fet, l’entitat comunicarà els fets a la Generalitat i al municipi.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Juny, 2021
tren_gay.jpg

Renfe, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, ‘decorarà’ trens AVE, de Llarga Distància i de Rodalies de Catalunya a tot el territori.

Sota el lema, ‘Renfe amb Orgull’, l’operadora se suma simbòlicament a la celebració del Dia de l’Orgull que se celebrarà el proper dia 28 de juny.

Per aquesta raó, s’ha creat un logotip efímer, que incorpora els colors vinculats a l’Orgull a la “f” del logo actual de Renfe, i que se situarà a la capçalera dels trens, a banda i banda. A Rodalies de Catalunya, es posarà vinil amb el logo amb els colors LGTBI a 30 trens.

A més, Renfe incorporarà un logotip efímer en blanc amb fons d’aquarel·la a les pantalles dels trens AVE i Llarga Distància, i en les màquines autovenda, des d’avui fins al proper 4 de juliol.

PUBLICITAT






REDACCIÓ8 Juny, 2021
lgtbi_amenaça-1280x960.jpg

Uns energúmens han deixat escrit que LGTB és sinònim de ‘Los gilipollas trastornados bixesuales’

Una pintada contra el col·lectiu LGTBI

Han aparegut dues pintades contra el col·lectiu LGTBI en un passatge situat entre l’institut Baix Penedès i l’escola Pau Casals del Vendrell, a la zona escolar del municipi.

Els grafits arriben després que divendres els mateixos vàndals cremessin una bandera multicolor que hi havia penjada a l’institut. “Això és un avís. La propera vegada que poseu aquesta mariconada, serà pitjor”, han escrit els autors en una de les pintades.
En un segon grafit, descriuen les sigles LGTB com a “Los Gilipollas Trastornados Bisexuales”. El regidor de Polítiques de Gènere i Igualtat del Vendrell, Christian Soriano, ha condemnat els fets: “És un atac molt greu en un espai que hauria de ser símbol de llibertat i tolerància”.
El govern municipal i representats de tots els grups polítics han convocat aquest dimarts els mitjans de comunicació per mostrar una repulsa unànime.

PUBLICITAT






REDACCIÓ17 Maig, 2021
8ad1c12e-5181-42eb-9691-95d796374bc7.jpeg

Avui, 17 de maig, és el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia i l’Ajuntament de Salou s’hi suma reivindicant la igualtat entre totes les persones i sensibilitza la societat contra la discriminació del col·lectiu LGTBI. Des de l’àrea Benestar, Serveis Socials i Igualtat i del Servei d’Atenció Integral (SAI) de Salou, s’ha elaborat un cartell commemoratiu i un vídeo explicatiu sobre el protocol de denúncia. També s’ha col·locat un roll-up sobre la campanya ‘Jo respecto, i tu?’, al hall del Consistori. A més, aquest vespre i nit, s’il·luminarà la façana principal de l’Ajuntament, amb els colors de la bandera irisada, símbol identificador del col·lectiu LGTBI.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha posat de manifest que “des de l’Ajuntament de Salou, continuarem treballant per tal de prendre consciència sobre la situació del col·lectiu LGTBI entre la ciutadania, en la línia de sensibilitzar sobre el respecte cap a tots els éssers humans i la igualtat de drets”.

Per la seva banda, la regidora de Benestar, Serveis Socials i Igualtat, Estela Baeza, ha explicat que “la nostra campanya virtual vol apropar a la ciutadania els recursos per denunciar aquest tipus d’agressions; així com les eines d’assessorament, en el cas que una persona pateixi una agressió o discriminació del tipus LGTBI-fòbica”.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2020
observatori_homofobtia.jpg

L’abordatge de les violències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere (OSIEG), és una obligació imperant en les polítiques públiques. En aquest 2020, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) porta registrades 181 incidències, superant el registre dels anys anteriors, i això, a falta d’un mes per acabar l’any.

L’LGTBIfòbia és una problemàtica social a resoldre. La visibilitat que es dóna des de diferents agents institucionals i socials cap aquestes violències és creixent però podem veure com encara, succeeixen situacions discriminatòries en multiplicitat d’àmbits com la via pública, laboral, educatiu, sanitari, habitatge, internet i xarxes socials, familiar, entre d’altres. Un exemple, és l’agressió patida per un noi a Tarragona la setmana passada per part de 5 joves, amb insults, amenaces i cops. La motivació de les persones agressores, va ser veure aquest noi donar-se un petó amb la seva parella.

Les violències patides pel col·lectiu LGTBI o per persones que no segueixen els patrons hegemònics del gènere i la sexualitat, cristal·litzen i són legitimades per una estructura social que ens travessa a tota la ciutadania: el sistema cisheteropatriarcal. Ara bé, no podem caure en un determinisme social de què el sistema és així, en tenim d’agència i des del teixit associatiu no ens cansem de treballar de valent i exigir a les diferents administracions públiques que teixeixin una xarxa de recursos econòmics, materials, humans i socials dignes, coordinats i preparats per la prevenció, detecció i intervenció de les situacions discriminatòries.

A Catalunya, comptem amb la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia. Un marc legal potent que encara no està implementat en la seva totalitat i de manera efectiva. Des de l’OCH, portem anys demanant l’aprovació del reglament sancionador en situacions de l’LGTBI-fòbia que encaminin a esborrar sensacions d’impunitat arrel de pràctiques l’LGTBIfòbiques. Aquest reglament, explicita el circuit pel qual les víctimes han de ser ateses i contempla diferents escenaris de sancions administratives adequades a les característiques de les situacions discriminatòries per OSIEG.

Tanmateix, l’aposta per incidir pedagògicament en els diferents contextos socials és clau per a transformar-los, tot introduint des d’una perspectiva feminista la diversitat afectiva sexual i de gènere com a una font de riquesa i oportunitats, i tenint en compte que en una situació poden ser rellevants diferents característiques que s’entrecreuen i ens travessen com a persones. Una mirada interseccional pensant en diferents eixos que oprimeixen (l’edat, la classe, l’origen, la situació administrativa, entre d’altres…) que es conjuguen en la resposta a les agressions i discriminacions patides.

L’objectiu principal ha de ser la reparació de la dignitat de les persones que han estat vulnerades en els seus drets, els itineraris poder ser diversos, penal, administratius, psicosocials, d’incidència pública i política, de mediació… Necessitem d’una millor coordinació entre administracions, teixit associatiu i diferents agents institucionals i socials perquè com diu el títol, totes hem d’encaminar-nos contra les violències LGTBIfòbiques amb la necessitat d’intervenir.

Per finalitzar, les respostes ciutadanes contra aquestes pràctiques són necessàries, distribueixen un discurs de rebuig cap a l’odi i la intolerància. En aquest sentit, durant aquest mes hi haurà diferents convocatòries, tot mantenint les mesures sanitàries establertes, per dir prou a l’LGTBI-fòbia, entre d’elles, una concentració convocada per l’OCH el 10 de desembre. Cap violència sense resposta!

Cristian CARRER RUSSELL
Psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori Contra l’Homofòbia

 


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
gay.jpg

Quina és la situació del col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes? Què poden fer aquestes institucions per prevenir i eradicar la violència que pateixen? El projecte “UNI4Freedom: Superant la violència cap el col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes”, liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el suport per l’ACUP i la Fundació “la Caixa”, ha donat resposta a aquestes dues qüestions perquè les universitats siguin un espai segur per al col·lectiu.

En la presentació dels resultats de la diagnosi, que apunta que el 61% dels universitaris ha patit o coneix algú víctima de violència contra LGBTIQ+ als campus, i s’han exposat deu accions basades en els programes que han funcionat en universitats internacionals per erradicar la discriminació.

Oriol Ríos, investigador del Departament de Pedagogia de la URV i responsable del projecte, explica que “hi ha una normalització de la violència i es desconeixen les diferents tipologies de violència que existeixen”. Per això l’enquesta feta a 755 estudiants de sis universitats catalanes aprofundia en totes les formes de violència que poden patir les persones LGBTIQ+. Així, les que es produeixen més sovint als campus són el fet d’haver d’amagar la condició sexual o la identitat de gènere (45%) i els comentaris discriminatoris (17%).

La jornada final s’ha fet en línia en una jornada de debat en la qual s’han presentat també els resultats del treball de recerca.

“La universitat és un espai procliu a treballar aquests temes”, explica Ríos, però només això no és suficient, ja que cal que siguin també “un lloc segur per a les persones  LGBTIQ+, es faciliti la denúncia,es recolzi les víctimes i a les persones que donen suport a les víctimes”. De fet, prop del 23% de les víctimes no expliquen a ningú que ho són, i només el 31,1% dels estudiants coneix si la seva universitat té un servei on recórrer un cas de violència contra LGBTIQ+. Així ho determina el projecte UNI4Freedom, que, a més de l’enquesta als estudiants, també ha entrevistat 30 membres de les diferents comunitats universitàries, entre estudiants, Personal Docent i Investigador, Personal d’Administració i Serveis i els responsables de les unitats d’igualtat de les sis universitats participants: Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic i Universitat Ramon Llull.

Perquè els campus tinguin el clima propici per facilitar erradicació i denúncia de la violència, els investigadors proposen deu mesures basades en les actuacions implementades en altres universitats del món i que han demostrat científicament tenir un impacte social i un resultat de millora. Són les següents:

  • Formar a tota la comunitat universitària en evidències científiques per identificar la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+, especialment durant l’acollida de l’alumnat de primer curs universitari.
  • Incloure la discriminació per orientació sexual, identitat i expressió de gènere de primer i segon ordre de forma explícita a les polítiques i normatives universitàries.
  • Crear xarxes de solidaritat que donin suport i que fomentin aliances entre els diferents col·lectius (LGBTIQ+, minories ètniques i religioses, persones heterosexuals, persones amb discapacitats).
  • Actuar i informar en cas de presenciar una situació de violència contra una persona LGBTIQ+, donant suport i protegint la víctima sense revictimitzar.
  • Donar visibilitat al col·lectiu a través d’activitats de sensibilització.
  • Establir una oficina d’atenció i suport al col·lectiu LGBTIQ+ amb representants de tota la comunitat universitària, que vetlli per l’activació dels protocols en rebre una denúncia.
  • Incloure continguts curriculars sobre les aportacions de persones LGBTIQ+ a l’avenç de la ciència i la societat.
  • Assegurar que la documentació i els tràmits universitaris són inclusius amb totes les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
  • Organitzar els espais perquè siguin inclusius i prioritzin la llibertat individual de totes les persones.
  • Fer avaluacions periòdiques del clima de les universitats en relació amb la inclusió del col·lectiu.

Aquestes mesures formaran part de la guia de recomanacions que s’ha validat en la jornada final del projecte i que properament rebran totes les universitats catalanes.

 


REDACCIÓ2 Juny, 2020
bandera-santmarti-1280x960.jpg

Les cupaires volen penjar la bandera LGTBI

Les regidores de la CUP de Tarragona han reclamat al govern municipal que es desobeeixin les ordres del Tribunal Suprem i es pengi la bandera LGTBI amb els colors de l’Arc de Sant Martí, el pròxim 28 de juny, mantenint la pancarta de suport als presos independentistes i la bandera de la ciutat.

Les anticapitalistes consideren que la sentència del Suprem “és un despropòsit que té com a objectiu el monopoli de l’espai públic per part de la ideologia dominant”, afirma Laia Estrada, plantejant que “el que cal és una onada de desobediència per part de tots els municipis que vulguin defensar la llibertat d’expressió, ja sigui penjant la bandera irisada (LGTBI) com mantenint les pancartes o l’estelada”.

A més, segons les cupaires, la sentència és tan absurda que, segons l’Associació Catalana de Vexil·lologia, la bandera de Tarragona tampoc no podria onejar perquè, com és el cas d’altres banderes municipals, “no són oficials segons el mateix reglament de símbols de Generalitat”.

Des de la CUP tornen a insistir al govern de Pau Ricomà i Carla Aguilar en retirar les banderes estatals de la plaça Imperial Tàrraco, la plaça de la UNESCO i del Palau de Congressos, ja que recorda Eva Miguel “no hi ha cap document ni explicació política que motivi la seva presència en aquests espais”.


REDACCIÓ17 Maig, 2020
stop_homofobia.jpg

La Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Trans i Bisexuals (FELGTB), entre altres entitats, alerten de la situació d’especial vulnerabilitat en la qual es troben moltes persones del col·lectiu LGTBI a conseqüència de la crisi de la COVID-19, ja que el confinament i la privació temporal de llibertat agreuja les discriminacions ja existents.

En aquest sentit, apunten que, amb 90 països en quarantena i gairebé 4.000 milions de persones refugiant-se a casa de la pandèmia, les persones LGBTI experimenten en l’actualitat un major risc de violència domèstica (intragènere o la soferta per joves confinats amb famílies LGTBIfóbicas), un major aïllament, sobretot la gent gran, i una major precarietat econòmica, en molts casos, derivada de discriminacions prèvies que les van empènyer a activitats no regulades, alhora que pateixen una disminució de recursos, ja que les mateixes organitzacions LGBTI que ja treballaven precàriament i lluiten ara per la seva supervivència financera.

Les persones LGTBI pateixen nivells més alts de violència, exclusió i privació de drets a causa de l’estigma, la discriminació i la criminalització de la seva realitat

Les persones LGTBI pateixen en general, segons aquestes entitats, nivells més alts de violència, exclusió i privació de drets a causa de l’estigma, la discriminació i la criminalització de la seva realitat en molts països del món, el que les situa en una situació de vulnerabilitat major . Així mateix, recorden la problemàtica a la qual s’enfronten moltes famílies LGTBI davant els tancaments de fronteres, ja que determinats documents emesos en un país, com certificats de matrimoni, filiacions i certificats d’identitat de gènere, poden no ser reconeguts en un altre.

A més, les entitats posen de manifest que els alts nivells d’estigmatització i discriminació dels serveis de salut han apartat a les persones trans i intersex dels sistemes sanitaris durant anys, el que pot generar retards a l’hora de buscar atenció mèdica quan es precisi. De la mateixa manera, alerten sobre les interrupcions en l’accés a determinats tractaments imprescindibles per a les persones LGTBI, com la medicació relacionada amb el VIH o la teràpia hormonal, que s’estan produint en l’actualitat en molts països a conseqüència de l’enfonsament dels sistemes sanitaris per la crisi de la COVID-19.

Igualment, aquests organismes denuncien la situació de milions de persones refugiades, incloses les persones LGTBI sol·licitants d’asil, que es troben en camps de refugiats amb condicions sanitàries i higièniques propenses a la propagació de virus. Les persones LGTBI que conviuen en aquests centres es troben, a més, sovint sense espais segurs i exposats a la LGTBIfobia per la qual van fugir dels seus països d’origen.

Legislació com a garantia de drets
Amb motiu del Dia Internacional contra el LGTBIfobia, ILGA Europa ha presentat el seu informe anual 2019 sobre la situació de les persones LGTBI a Europa. Segons aquesta investigació, pràcticament la meitat dels països europeus (49%) s’ha estancat en matèria de drets LGTBI sense que es produeixi en ells cap mena d’avanç des de l’any anterior.

No obstant això, tal com defensa la copresidenta de la Junta Executiva de ILGA-Europa, Darienne Flemington, “és precisament ara quan els governs han de mantenir ferms en l’estat de dret i els drets humans”. I és que, tal com explica la directora executiva de l’ILGA-Europa, Evelyne Paradis, “aquesta emergència de salut pública conviu amb una crisi de desigualtat estructural que provoca que les persones vulnerables pateixin més riscos. Davant la situació actual, les persones LGTBI i altres poblacions vulnerables només tindran les lleis com a escut, de manera que ara és més important que mai que els governs garanteixin els seus drets a través de les legislacions”.

Ara és més important que mai que els governs garanteixin els seus drets a través de les legislacions

En aquest sentit, la presidenta de FELGTB, Uge Sangil, recorda que Espanya segueix sense una legislació estatal que garanteixi els drets de les persones LGTBI. “Les persones trans segueixen sense veure reconeguda l’autodeterminació del gènere, la qual cosa dificulta el seu accés al mercat laboral i, en situació d’emergència, a determinats recursos d’ajuda. La violència intragènere segueix sent una gran desconeguda per als nostres cossos i forces de seguretat, els menors segueixen exposats a l’assetjament i al ciberassetjament sense protocols, ni formació en les seves escoles i les parelles de dones segueixen sense poder filiar als seus descendents sense estar casades, discriminació que s’ha agreujat durant confinament quan els registres van suspendre les unions matrimonials”, denuncia.

Per tot això, i “per evitar discriminacions i riscos en situacions de crisi com la que estem vivint”, reclama que s’aprovi “una llei estatal que iguali els drets de les persones trans i LGB als de la resta de la població”.

Espanya ha ascendit en el rànquing de ILGA a la sisena posició des de l’onzena que va ocupar en l’edició de 2018, però, la presidenta de FELGTB explica que no és motiu de celebració.

“Hem pujat en el rànquing gràcies a la sentència de Tribunal Suprem que va permetre l’accés al canvi registral de gènere als menors trans, la qual cosa va ser una bona notícia, però les persones LGTBI no podem dependre exclusivament de sentències judicials, necessitem una legislació estatal que iguali els nostres drets independentment del territori en el qual residim”, assegura.


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
banc_gay-e1576701748795-1280x960.jpg

La foto que avui publiquem podria ser el reflex de la situació de marasme polític que viu Tarragona. Els que ara ens governen, des de la Plaça de la Font, van prometre un canvi profund. Per arribar al poder van criticar, sense contemplacions, l’anterior executiu. Es queixaven de la brutícia, de l’incivisme i de la inèrcia del PSC.

Doncs, ara mateix, transcorreguts sis mesos de governació, ERC i els Comuns encara no han estat capaços de fer un balanç (públic) dels primers 100 dies al capdavant del govern tarragoní. Si ens passegem per la ciutat, prendrem consciència que no s’ha fet res per millorar la imatge (bruta i deixada) de Tarragona. Aquest banc, a favor del col·lectiu LGTBIQ+, ubicat tot just davant de l’antiga Facultat de Lletres, està més deixat que una burilla a l’entrada del metro.

No és coherent ni acceptable que una ciutat es presenti com una Ciutat LGTBI i després deixi que un dels pocs símbols de la seva ‘obertura’ estigui tan deteriorat. Potser ha arribat l’hora de canviar les paraules pels fets i menys escenografies i més implicació (real).

Esperem que el/la regidor/a responsable d’aquesta àrea ordeni que el banc ‘diferent’ de la Plaça Imperial Tàrraco no sigui notícia pel seu deteriorament. Tarragona es mereix molt més…

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter