Arxius de lesbos | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Setembre, 2020
lebos.jpg

La Generalitat s’ha ofert a participar en l’acollida dels refugiats a l’illa grega de Lesbos després de l’incendi del camp de Moria i es compromet a acollir un mínim de 100 persones refugiades i 20 menors emigrats sols.

A través dels departaments d’Acció Exterior i Treball Afers Socials i Famílies, el Govern reclama a la UE una resposta «urgent, solidària, humanitària, conjunta i compartida» per a les persones refugiades. «Catalunya vol ser part activa d’aquesta resposta humanitària», ha assenyala el conseller d’Acció, Bernat Solé.

En paral·lel, l’executiu de Torra exigeix al govern espanyol que «compleixi les sentències» de diferents tribunals que donen a la Generalitat les competències d’acollida, amb els recursos i efectius necessaris.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Gener, 2019
jordiCervera2-1280x960.jpg

El reusenc Jordi Cervera ja està preparant les maletes per viatjar cap a l’illa grega de Lesbos. El jove de 26 anys no se’n va de vacances. Marxa amb una motxilla plena d’il·lusió, solidaritat i sentit de la responsabilitat i amb moltes ganes d’ajudar als altres. Se’n va com a voluntari als camps de refugiats. No és la primera vegada que el fill del regidor d’Ara Reus es dedica a ajudar als més necessitats. Fa pràcticament tres anys que ho fa. Anteriorment l’expedició tenia una durada de 15 a 30 dies. Ara, Cervera vol dedicar el seu esforç i la seva atenció als refugiats durant els 365 dies de l’any.

Cervera se’n va cap a Lesbos a finals de gener

Marxa cap a Lesbos a finals de gener i espera comptar amb una xarxa de voluntaris entregats a l’ajuda humanitària.

El col·lectiu de refugiats en Lesbos ultrapassa les 10 mil persones, les quals passen gana, viuen en condicions infrahumanes i lluitem per sobreviure.  El projecte que es pretén posar en marxa en els propers mesos, a banda de l’ajuda humanitària, contempla les activitats esportives, aquàtiques i educatives.

Per fer eficaç aquesta acció humanitària, l’associació Educa Aprèn Esport (EAE), de la qual Jordi Cervera n’és el director, demana la col·laboració de la societat civil i del sector empresarial per apaivagar el patiment i el drama dels refugiats.

Jordi Cervera demana la implicació de tothom

Les ajudes no passen exclusivament per les aportacions econòmiques. “Les ajudes en espècies són molt valuoses”, assevera el jove voluntari, recordant que s’agraeixen també les samarretes, el calçat i la roba per protegir-se del fred.

“Sense vosaltres no podem tirar endavant”, confessa Jordi Cervera, apel·lant a la solidaritat i al granet de sorra de tots i cadascú dels catalans.

Cada batec és un minut d’esperança.

 

VÍDEO


REDACCIÓ9 Octubre, 2017

Una imatge – esfereïdora, per cert – va canviar la vida a Jordi Cervera Guasch, un socorrista reusenc de 24 anys. La fotografia del petit Aylen mort a les costes de Síria, la qual va fer la volta al món, va fer que en Jordi decidís no quedar-se plegat de braços i reaccionés activament davant la crisi dels refugiats de la guerra de Síria desplaçats a Lesbos. “Aquella foto va canviar la meva vida, confessa el jove, explicant que tot va començar quan un company, pare de dos fills, “ens va portar la foto de l’Ailan i va dir que no podíem quedar quiets i que havíem d’implicar-nos d’alguna manera”.

Un grup de 14 joves va voler aventurar-se i contribuir “oferint el seu temps i experiència”. Inicialment, “necessitàvem un pressupost que oscil·lava entre els 12 i els 15 mil euros”. Aconseguir els diners no ha estat tasca fàcil.

“La Jove Cambra de Reus ens va ajudar força i vam recaptar diners organitzant alguns esdeveniments”, relata el jove, recordant que van presentar un projecte de rescat de refugiats, el qual va merèixer la confiança de diferents organismes.

No obstant, un cop a Lesbos “ens vam assabentar que els refugiats no hi arribaven a les costes de Grècia com a conseqüència de l’acord entre la Unió Europea i el govern grec”. Davant aquesta situació imprevista, “vam haver de replantejar, in situ, el nostre projecte. No podíem defraudar la gent que hi va confiar en nosaltres. No podíem tornar a Espanya de braços plegats”, insisteix Cervera, confessant que “vam viure moments crítics: o ens reinventàvem o havíem de tornar a casa”.

Finalment, va optar per replantejar el projecte i ajudar, d’una manera o altra, els nens que ho havien perdut tot i que només transmetien por a través de la seva mirada”.

Els joves espanyols van decidir ensenyar-los a nedar i a contribuir en alguna missió alimentària. “Vam convertir-nos en la seva distracció; els vam ensenyar a nedar, a practicar esport i vam intentar transmetre’ls valors. Havien de perdre la por i a encarar el futur amb esperança i nosaltres estàvem disposats a ajudar-los”.

Van començar amb tres nens i van acabar amb 150 inscrits. “Vam haver d’improvisar molt i aprendre a transmetre sentiments i emocions només amb la mirada”, recorda el reusenc, admetent que les històries relatades pels nens, les seves mirades innocents, els seus somriures i la seva docilitat “ens superaven”.

Jordi Cervera assegura que “escoltar les històries i les versions dels nens ens colpejava molt més que veure morts. Era un drama”, reconeix, amb els ulls plorosos.

Jordi Cervera durant l’entrevista

Cervera durant l’estiu va estar a Catalunya on va fer de socorrista, però ja pensa a tornar a Lesbos i al Sàhara, perquè considera que el voluntariat ja forma part de la seva vida. “Allà em desintoxico de la rutina i de les preocupacions materials”, diu, tot afegint que la màgia existent entre els voluntaris i la relació als nens refugiats és inexplicable. Emocionat, Jordi Cervera no té dubtes que “si els nens són feliços, nosaltres ho som encara més. La felicitat compartida no té preu. Ells ho agraeixen amb una abraçada i un somriure. Això no té preu”, remarca el jove.
Es mostra força crític davant la inoperància i a la passivitat dels ciutadans, perquè insisteix que la crisi dels refugiats és una qüestió que ens incumbeix a tots.

Creu que la societat ha de combatre l’immobilisme i de lluitar per ultrapassar els obstacles imposats per la política. “La crisi dels refugiats és un problema humanitari i que entre tots hem de solucionar-ho”. Per tant, la societat s’ha de mobilitzar i “si cal sortir a carrer per imposar la nostra voluntat, fem-ho”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter