REDACCIÓ12 Gener, 2015Si es tractés d’una novel·la rosa o un ‘culebrón’ sud-americà, la història del pactes polítics municipals en clau amorosa donaria per a molts capítols gloriosos i una legió de seguidores i seguidors. Hi hauria un “Sálvame” dedicat exclusivament a Tarragona. Ballesteros trucaria a Jorge Javier Vázquez i les audiències es dispararien.
És la història de tres polítics i un amor. Amor polític. I l’amor polític és aquell que comença i acaba en un mateix. El d’ells és un triangle amorós més inextricable que el de les Bermudes. I en mig del triangle un vaixell pescador que busca port i que porta Tarragona escrit a la seva proa.
Els fets que han portat al triangle son dignes de la millor narració romàntica popular. El que va començar amb declaracions d’amors secrets, converses inconfessables i dos Romeus i una Julieta, ha acabat en una relació poligàmica però sense sexe, sense diversió, només amb la moralitat buida de les aparences, de lo políticament correcte però impossible d’argumentar fora de les pagines fulletonesques de la política.
El més curiós -i a la vegada morbos – d’aquest triangle polític és que no es tracte d’un triangle equilàter. Un dels angles té més graus. És, diguem-lo d’aquesta manera, l’angle dominant. L’angle Alfa. Però un Alfa atípic. Un Alfa amb la qualitat amfíbia del canvi de sexe. Canvi de sexe polític s’entén. No hi ha hagut, no hi ha i no n’hi haurà un “menage a trois”. Qualsevol combinació alquímica dels tres és altament inestable i explosiva.
Ballesteros és l’angle Alfa. Alfa amb sexe polític canviant, permutant, equidistant, basculant. Ell és capaç d’obrir tan el seu angle que arrossega els altres dos angles menors a la recta. La seva relació és plena de cotangents, sempre sota les equacions amb incògnites sotmeses a les tendències logarítmiques. Tarragona no és la ciutat patrimoni de l’arqueologia, si no de la trigonometria política.
Fixem-nos que un matrimoni (polític) convencional com era el de Reus ha tingut un final dels que no agraden als lectors ni als espectadors d’aquesta mena d’històries romàntiques. Tenien les seves desavinences, però tot quedava dins el matrimoni. Fora de casa semblava que manava ell. Dins de casa semblava que manava ella. Una llàstima.
La realitat del triangle és que Ballesteros manté sincrònicament i en paral·lel dues relacions matrimonials sense consumar, però que li permeten gaudir de pau i tranquil·litat a Palau. Però a les cambres de Palau trobem altres històries. Històries d’allitaments polítics d’una nit, de vegades indecorosos, de vegades escandalosos. Només són sexe (polític) i, ara per ara, no me interessen.
James FONT 007
(Revela els seus misteris cada dilluns)
