REDACCIÓ11 Abril, 2015El 1992 va ser un gran any. Tots recordaran els Jocs Olímpics de Barcelona, un dels esdeveniments esportius més importants de la història. Però, a banda de l’espectacular moment de la fletxa amb el foc olímpic encenent el pebeter, també va ser un any especial per a un col·lectiu de persones. Unes persones que se sentien incompreses i que baixaven els braços davant les dificultats fins que va néixer l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD).
Una associació que lluita per defensar la igualtat d’oportunitats i de condicions de les persones que pateixen aquest trastorn de l’aprenentatge i perquè s’implanti “realment l’escola inclusiva”.
En el marc de la celebració de la primera Jornada de la Dislèxia a Tarragona, que ha tingut lloc aquest matí al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i que ha continuat a la tarda a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona, membres d’ACD i altres professionals han ofert una sèrie de conferències per conèixer i entendre el trastorn i sensibilitzar als assistents.
Dislèxia?
“La Dislèxia és un trastorn neurològic que afecta a la lectura i a l’escriptura. El problema més gran és que aprenem llegint i demostrem el que sabem escrivint”, ha afirmat Luís Darriba, president d’ACD, qui a més, ha recordat que “això és el que es fa a l’escola i si no ho modifiquem una mica tindrem grans problemes”.
Per la seva banda, Neus Buisán, directora de l’ACD ha explicat que “la nostra tasca és orientar, acompanyar i assessorar als adults dislèctics a les famílies i als professionals que ho necessitin, fa més de 20 anys que ho fem i encara ens queda molt per fer”.
A Catalunya s’ha avançat molt en reconèixer aquest trastorn. Quan es va fer la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya, en l’article 82, “es va aconseguir que s’incloguin els trastorns específics d’aprenentatge de neurodesenvolupament. Tot i així encara queda molta feina per fer i per aconseguir que l’escola sigui realment inclusiva. Les lleis com les del senyor Wert no ens ajuden”, han afirmat des de l‘associació.
El dislèctic és igual que sigui francès, alemany o suec, “el que canvia és la manera d’atendre’l. A fora estan molt més avançats, aquí anem 40 anys enrere en tot”, ha sentenciat Buisán,
Estudis universitaris
Tant Darriba com Buisán són dislèctics i tenen molt clar que les persones que pateixen el trastorn “poden arribar fins on vulguin elles si no se’ls hi posen traves. No hi ha cap problema cognitiu, no hi ha cap concepte que no puguin aprendre”. Això sí, han remarcat que si l’única via d’accés a l’aprenentatge és la lectura “aquí tenim un desavantatge”. Fent una comparativa, “és com si a tots els miops els fessin treure les ulleres abans d’entrar a classe per ser iguals que els altres, està clar que no veurien la pissarra i no podrien llegir bé i llavors tindrien dificultats”.
Ambdós tenen estudis universitaris, Darriba és mestre de primària i Buisán és logopeda.
Les xifres
A Catalunya i Espanya no hi ha estudis fets sobre quantes persones tenen Dislèxia. En canvi, està admès per la Comunitat Europea “dir que aquest trastorn afecta a almenys el 10% de la població europea”.
La jornada
En aquesta trobada pedagògica s’han abordat les mesures necessàries d’accessibilitat a la lectoescriptura per als alumnes dislèctics.
L’acte ha estat organitzat per l’ACD, la Universitat Rovira i Virgil, l’Intitut de Ciències de l’Educació i MCS Pedagogia Logopèdia. També hi ha col·laborat el COPEC (Col·legi de Pedagogs de Catalunya), l’Ajuntament de Tarragona, L’IMET(Institut Municipal d’Educació de Tarragona) i la Generalitat de Catalunya.
Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com
