29. Març 2024

Arxius de la butaca | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Febrer, 2014

 
Cinema_Santi
Nota: 7,2
EEUU
Drama / Comedia
179 min.
No recomenada per menors de 16 anys
Crítica: Santi Cordón


Entre ratlla i ratlla de cocaïna, dues frases de diàleg. Aquesta és la base de l’últim film de Martín Scorsese. Una pel·lícula que s’ha salvat  pel treball d’un excèntric i elèctric Leonardo Di Caprio, que s’ha posat en el paper del corredor de borsa Jordan Belfort, més conegut com “el llop”.
Scorsese marca una diferència molt clara en aquests últims cartutxos de la seva vida com a director (ha anunciat que es retirarà en els anys vinents). Poc queda del Scorsese de Taxi Driver. La sobrietat dóna pas a una exagerada orgia visual, i mai millor dit, de tres hores.
Sexe, drogues, diners en negre, més drogues, humor negre i més sexe. Ingredients que fan que aquest excés es converteixi en pel·lícula i aquesta en un excés. Possiblement aquest era el propòsit establert al realitzar el film, però s’ha passat.
(Llegeix l’article complert a+Actual, pàgina 33)
 
 


REDACCIÓ8 Desembre, 2013

 Blue Jasmine

 
Nota: 7,5
EEUU
Drama
98 min.
No recomenada per menors de 12 anys
Crítica: Santi Cordón


Jasmine (Cate Blanchett) és una dona que porta una vida glamurosa en plena alta societat neoyorkina. De sobte, i confirmant els seus temors, es queda sense diners i, en conseqüència, sense la casa de Manhattan.  Per tal de fer front a la nova situació, decideix anar a viure amb la seva germana Ginger a San Francisco.
(…)

Woody Allen, el director, després del “tour europeu” amb ‘Vicky Cristina Barcelona’, ‘Midnight in Paris’ o ‘A Roma con Amor’, torna a la seva estimada illa de Manhattan amb un dels drames més intel·ligents i descomunals que, molt  possiblement, supera a la que,  fins ara, ha estat considerat el millor drama del cineasta: ‘Match Point’. Per la seva part, Cate Blanchett realitza una interpretació excel·lent, que deixa oberta una porta clara a la candidatura a l’Oscar.
(…)
Un film convertit en una petita obra d’art amarga, sincera, directa, divertida… autènticament ‘Rainbow Jasmine’.

(Llegeix més a la pàgina 52 de la revista +Actual de desembre de 2013)

 
 


REDACCIÓ12 Novembre, 2013

 
gravity
Nota: 8,7
EEUU
Ciència Ficció
90 min.
No recomenada per menors de 12 anys
Crítica: Santi Cordón


Poder gaudir d’aquesta pel·lícula en el cinema, i a demés en 3D, és tota una experiència d’un realisme increïble. Cuarón ha sabut aprofitar al màxim les noves tècniques per a què podem gravitar sense aixecar-nos del seient. Si s’ha de de nir en una sola paraula: Inmersió. Durant els 90 minuts, ens transportem a la il·lusió d’un nen que vol ser astronauta. Però tota il·lusió té la seva part fantasiosa. No hem d’oblidar que és una pel·lícula de ciència  ficció i per tant tot el que ens mostra està dins de la seva pròpia naturalesa.

No podem esperar un guió amb una profunditat digne de pel·lícules dramàtiques com Amor de Henake, sinó que Gravity és el que és: un film d’entreteniment sense més. Han estat moltes les comparatives entorn a l’estil Buried (terror psicològic), salvant les distàncies, es pot dir que la tensió que desprèn és molt similar, encara que sobra ‘gaferio’ dels protagonistes. La guanyadora d’un Óscar, Sandra Bullock, ha sabut amb i sense casc, traspassar l’espectador una bona interpretació. Això sí, sense despentinar-se ni deixant que  floti la llarga cabellera en cap moment. Per altra banda, el paper de George Clooney (…) (Llegeix més a la pàgina 57 de la revista +Actual de novembre de 2013)

 
 


REDACCIÓ3 Octubre, 2013


 
Nota: 4,8
EEUU
Terror/Slasher
96 min.
No recomenada per menors de 16 anys
Crítica: Santi Cordón


Durant un sopar familiar un grup d’assassins, equipats amb ballestes i màscares d’animals, ataquen a la família Davidson sense treva. La família, atrapada a la casa de vacances, intenta a tota costa salvar les seves vides. Ens trobem amb un film del subgènere de terror anomenat slasher, encara que no compleix amb totes les característiques per a que així sigui. En aquesta ocasió les víctimes no són adolescents, però sí que hi ha molta sang. Encara que delata una falta de colorant o un ketchup una mica més intens. Quan són pel·lícules en que una de les seves existències és fer a l’espectador partícep, no poden pensar que l’espectador és inútil i per tant creure’s que actuaríen de la mateixa forma que ho fan aquests personatges. Les situacions són tant ridícules que semblen tretes del més pur estil “Solo en Casa”. En cas de ser un assassí i escoltar a una de les meves víctimes, mentre puja les escales, preguntant: “Hola?”, prometo respondre cordialment: “Sí, vine aquí que et mato”. (…) (Llegeix més a la pàgina 52 de la revista +Actual d’octubre de 2013)