29. Març 2024

Arxius de Karima Benyaich | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Maig, 2021
bourita.jpg

L’esperada compareixença, aquest dimarts, del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, davant el jutge de l’Audiència Nacional no acabarà amb el mal rotllo existent entre Espanya i el Marroc.

Rabat pretén que el govern de Pedro Sánchez deixi de banda les ambigüitats i esclareixi per què i amb quines intencions va decidir acollir – amb identitat falsa – Brahim Ghali. Les autoritats marroquines demanen la mateixa claredat en relació amb el Sàhara Occidental”. “Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? (…) Com restablir la confiança després d’un error tan greu? (…) Què busca realment Espanya?”, podem llegir en el comunicat enviat a la premsa.

El Ministeri d’Afers Exteriors liderat per Nasser Bourita, en un COMUNICAT de quatre pàgines compara el conflicte de l’excolònia espanyola amb el procés independentista de Catalunya. “Aquesta crisi planteja tanmateix una qüestió de coherència. No podem lluitar contra el separatisme a casa i fonamentar-lo a casa del veí”, subratlla el Marroc, tot assenyalant que “mai no ha instrumentalitzat el separatisme: Mai no l’ha fomentat com a moneda de canvi en les seves relacions internacionals, sobretot amb els seus veïns

La pregunta clau
Per a Rabat, el polèmic ‘cas Ghali’ no és més que el reflex del Polisario. L’actual crisi diplomàtica, en part motivada per l’accés de Ghali a Espanya, posa en evidència les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya vers la qüestió sahrauí.

El 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell

L’actitud del govern de Sánchez “ha revelat la connivència” amb els “adversaris” del Marroc amb l’objectiu de fer mal a la integritat del regne alauita. En la nota de premsa, el ministre Bourita pregunta: “quina hauria estat la reacció d’Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?”.

El Marroc insta Espanya a no tenir “una memòria curta”, tenint en compte que, en 2017, el país alauita va denegar concedir una audiència a “un gran líder del separatisme català (en al·lusió a Carles Puigdemont)”. També recorda que, per exemple, el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell”.

Amistat amb els espanyols
El Ministeri d’Afers Externs alauita defensa la seva solidaritat amb Espanya i recorda el respecte que sempre ha professat al poble espanyol. Però, avui dia, – admet – que hi ha uns cercles polítics espanyols que tenen interès a instrumentalitzar el Sàhara i perjudicar els interessos dels marroquins.

Quina seria la reacció d’Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?

“Els que, en la comoditat dels seus estereotips antiquats, continuen veient el Marroc des de perspectives anacròniques, sense renunciar, a les restes de l’arcaisme heretades del passat”, resa el comunicat.

“El Marroc – diu la nota de premsa – no té cap problema amb els espanyols, els seus ciutadans, els seus operadors econòmics, els seus actors culturals i els seus turistes, que són ben acollits com a amics i veïns del Marroc (perquè el país magribí) seguirà aferrat a la seva natural i genuïna amistat amb el poble espanyol”.

PUBLICITAT