28. Març 2024

Arxius de JxCat | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Maig, 2022

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha lamentat que JxCat es despengi de la modificació de la llei de política lingüística per raons “partidistes” i ha defensat que davant això, treballaran per “recuperar consensos”.

“La nostra voluntat és intentar trobar acords positius amb tothom que sigui possible”, ha expressat Junqueras, en el marc del Fórum Europa Tribuna Catalunya. “Demanem a tothom que actuï amb responsabilitat, generositat i que posi el país per sobre dels interessos de partit”, ha afegit.

També s’ha queixat que “perquè algú cregui que li convé la conflictivitat, decideixi desdir-se d’allò que ha signat”, en referència a l’acord inicial al qual havien arribat PSC, ERC, JxCat i comuns per blindar el català a les escoles.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Maig, 2021

JxCat ha instat ERC a reprendre la negociació per formar un nou Govern de coalició, per evitar així una repetició electoral a Catalunya.

Els seus respectius equips negociadors han mantingut aquest dimarts un nou contacte, després que les relacions quedessin molt tocades dissabte passat, quan el candidat d’ERC a la investidura, Pere Aragonès, va anunciar que ja no seguiria negociant un govern de coalició amb JxCat, a la qual acusa de dilatar la negociació, i que a partir d’ara només contemplaria governar en solitari.

Després de la trobada d’aquesta tarda, JxCat ha explicat en un comunicat que ha “convidat ERC a fer un Govern independentista”.

“Junts ha traslladat als republicans la urgència de reprendre les converses per formar un govern de coalició amb l’objectiu d’implementar el mandat electoral que es desprèn del 52% dels vots independentistes” en les eleccions del 14F, assenyala.

Segons JxCat, “la millor manera d’evitar les eleccions és recuperar les negociacions per fer un acord de legislatura”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Març, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha advertit aquest dimarts ERC que encara no hi ha les condicions per aconseguir un acord “sòlid” per formar Govern, que pot arribar en els propers “dies o setmanes”, una forquilla que no garanteix que Pere Aragonès pugui ser investit aquest divendres.

Ho ha dit en una conferència titulada “Un govern per fer, un govern per ser”, on ha fixat la posició de JxCat després de l’anunciat preacord entre ERC i la CUP i ha afirmat que les “urgències” de Catalunya no es resolen “amb un pacte d’investidura” sinó amb un acord per a “tota la legislatura”.

Sànchez ha recalcat que JxCat “no especularà” amb una possible repetició electoral, ni demanarà a ERC que canviï el seu candidat a la presidència de la Generalitat, ni proposarà un candidat propi, si bé ha exposat quins són els eixos que ha de contenir un acord de govern.

“No necessitem compromisos buits de contingut ni molt menys avals a cegues. Un govern de coalició requereix unes confiances i unes lleialtats entre els socis des del primer fins a l’últim dia”, ha avisat Sànchez, que ha dit que JxCat tampoc vol “un Vietnam” al Govern sinó un executiu “fort” que doni “estabilitat” a la legislatura.

L’anunci de Sànchez de situar l’acord per als propers “dies o setmanes” refreda la possibilitat que Aragonès sigui investit aquest divendres, quan la presidenta del Parlament convoqui el debat d’investidura: Els 9 vots de la CUP, sumats als 33 d’ERC, són necessaris però no suficients per investir Aragonès, que hauria de lligar també el suport dels 32 diputats de JxCat.

“No hi ha res que impedeixi un acord de legislatura els propers dies i setmanes. Fa falta voluntat política i generositat en el conjunt de l’independentisme per fer aquest acord de legislatura possible”, ha dit Sànchez, que ha demanat “treballar incansablement” fins a aconseguir-ho.

Sànchez ha insistit que el fet que l’independentisme hagi superat el 50 % dels vots en les passades eleccions ha de tenir “conseqüències polítiques” que permetin formar un Estat en forma de república.

Aquest objectiu, ha dit, “només serà possible des de la unitat estratègica dels principals actors polítics i socials” de l’independentisme.

També ha reivindicat el paper del Consell per la República per “definir el camí cap a l’embat democràtic amb l’Estat”, després que ERC i la CUP hagin pactat crear un nou espai de coordinació independentista.

D’altra banda, Sànchez ha reclamat que sigui el futur Govern qui lideri la gestió dels fons europeus de recuperació per a la pandèmia de coronavirus.

També ha apuntat que serà “indispensable preservar la immersió lingüística” i “blindar-la” com una “eina de cohesió i convivència”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Març, 2021

Junts per Catalunya, liderat per l’expresident Carles Puigdemont, controlarà el Parlament de Catalunya. La fins ara portaveu del govern de la Generalitat, Meritxell Budó, compta amb molts punts per convertir-se en la nova presidenta de la Cambra catalana en substitució de Roger Torrent.

Aquest dijous, quan falten poques hores per constituir el parlament, ERC ha anunciat que Junts per Catalunya (JxCat) tindrà la presidència de la cambra i que la CUP accedirà a una de les quatre secretaries. Esquerra afirma en un comunicat que “la majoria independentista que les urnes van dibuixar el 14F es traduirà aquest divendres en una Mesa de Parlament amb majoria independentista i amb presència de les tres formacions per primera vegada”.

En aquest sentit, el partit liderat per Oriol Junqueras reafirma “el seu compromís amb aquesta majoria independentista i d’esquerres a la Mesa”, i treballa amb la màxima responsabilitat i generositat per blindar-“. D’aquesta manera els republicans” donaran suport la proposta que JxCat tingui la presidència “de la Cambra catalana i” facilitaran l’elecció d’una secretaria per a la CUP. Els republicans assumiran una Vicepresidència”.

ERC celebra aquest primer pas i insisteix que “els treballs continuaran els pròxims dies per arribar a un acord global que d’estabilitat i la màxima fortalesa tant a Govern com a Parlament”.


REDACCIÓ15 Febrer, 2021

ERC s’ha imposat a la província de Tarragona en les eleccions al Parlament en aconseguir cinc escons, un més dels que va obtenir el 2017, en un empat amb Ciutadans, seguida del PSC, que recupera terreny en sumar quatre diputats, mentre que el PP perd al seu únic representant.

Amb gairebé el 100 % dels sufragis escrutats, els republicans, que el 2017 van ser la segona força més votada per darrere de Ciutadans, s’han situat en aquests comicis al capdavant, en aconseguir el 24 % dels vots, un 0,8 % més dels que van recollir en les anteriors eleccions autonòmiques.

El PSC, que el 2017 va quedar en cinquè lloc amb dos diputats, s’ha convertit en la segona formació amb més suports a la província -un 20 %-, cosa que li permet aconseguir quatre escons, els mateixos que JxCat, que manté el resultat electoral dels últims comicis, amb el 19 % dels sufragis.

En quart lloc ha irromput Vox, que s’ha fet amb un 9 % dels vots i dos dels diputats en joc en la circumscripció tarragonina, mentre que Ciutadans, que el 2017 es va erigir en la força amb més suports en la demarcació de Tarragona (27,35 %), ha retrocedit fins a quedar-se amb un sol escó, tres menys dels quals tenia.

La CUP, que no tenia representació a la demarcació de Tarragona, ha obtingut un 6 % de vots que li concedeixen un parlamentari, el mateix que En Comú Podem, que amb un 5 % de suports conserva el que va aconseguir el 2017.

El PP, que en les anteriors eleccions catalanes va aconseguir esgarrapar un diputat amb un 4,57 % dels vots, s’ha quedat sense representant en descendir al 4,3 %, igual que el PDeCAT, que amb un 2,7 % no aconsegueix fer-se amb cap dels escons en disputa.

A diferència del 2017, quan la província de Tarragona va aconseguir una participació rècord del 78,41 %, en aquesta ocasió només han acudit a les urnes el 50,42 % dels electors, un 0,84 % dels quals han votat en blanc mentre que el 2,08 % ha emès un sufragi nul.

Al municipi de Tarragona, la ciutat del cap de llista del PPC, Alejandro Fernández, el PSC és la formació amb més vots, un 24 %, seguida d’ERC (18 %) i JxCat (14 %), mentre que VOX (12 %) se situa en quart lloc, una mica per davant dels populars, als quals segueixen CS (7 %), En Comú Podem (5 %) i la CUP (5 %). El PP i el PDeCAT desapareixen del mapa parlamentari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021

El vallenc Albert Batet és un experimentat de la política tant municipal com nacional. Després del seu pas per la presidència del consistori de la capital de l’Alt Camp, Batet ha fet el salt al Parlament de Catalunya, on ha arribat a ser el president del grup parlamentari de Junts. Assegura que està a la política per contribuir a fer un país millor i més lliure. El candidat de JxCat per Tarragona avança que no pactarà amb els partits que han ‘secundat’ el 155. A Pedro Sánchez li demana “més ajudes i menys paraules”. Albert Batet demana que ningú es quedi a casa el proper diumenge si volem evitar que els feixistes entrin en les institucions catalanes


Albert, per què ha decidit presentar-se?

Per compromís amb el país en un moment d’extrema dificultat. Vivim una crisi sanitària, econòmica i social, amb gent que ho està passant malament perquè s’ha quedat sense feina, perquè el seu negoci perilla, perquè pateix o ha patit la malaltia, o perquè ha perdut un familiar… A més, la pandèmia se suma a una crisi democràtica que afecta Catalunya des de fa més de tres anys, amb presó, amb exili, amb 3.000 persones represaliades i amb un Estat que no respecta la voluntat dels catalans i les catalanes. Així mateix, aquesta dècada serà determinant per al Camp de Tarragona. Tenim els actius -turisme, indústria, infraestructures de qualitat…- i els recursos -energia, aigua…- per garantir un futur de benestar i de progrés per als 800.000 ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Catalunya només avançarà, si la Catalunya sud avança. Junts per Catalunya serà la veu forta al Parlament que farà valer la força de la nostra demarcació. Hem de guanyar bé per governar bé.

Hi ha qui l’acusa de voler viure de la política…
Quan vaig acabar la carrera em vaig incorporar a l’empresa familiar i vull tornar-hi quan acabi aquesta etapa. Sempre m’he pres el pas per la política com a transitori. Però elpaís viu una època convulsa i aquells qui tenim vocació de servei públic ara no podem saltar del vaixell enmig d’aquesta tempesta. En aquest sentit, no deixa de ser sorprenent que, en plena pandèmia, el PSOE hagi decidit canviar el ministre de Sanitat perquè sigui de candidat a Catalunya. Em sembla una absoluta irresponsabilitat de Pedro Sánchez i de Salvador Illa.

Per què l’haurien de votar?
No ho vull personalitzar perquè Junts per Catalunya és un projecte d’equip. Tenim el lideratge del president Puigdemont, de Laura Borràs, de Jordi Sánchez, dels consellers Rull, Turull i Forn… I amb una llista preparada i transversal, amb gent que prové de Convergència, d’ERC, del PSC, de Demòcrates… Ens va unir l’1 d’Octubre i el compromís amb Catalunya. Som exigents per defensar els interessos i les necessitats de la ciutadania. Som el vot útil per garantir una bona gestió i per avançar decididament cap a la independència.

Quin projecte té per a Catalunya?
Volem fer un país lliure per ser un país millor. La pandèmia ha fet més evident que mai que necessitem un estat que ens vagi a favor, tenir un estat propi. L’Estat espanyol vol acabar amb Catalunya com a poble, com a país i com a nació. Ens ofega econòmicament -amb un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals-, ens reprimeix -amb presó, amb exili i persecució-, interfereix en la sobirania de les nostres institucions i en la voluntat de la ciutadania, no respecta els nostres drets i les nostres llibertats, menysté la nostra cultura i la nostra llengua. No ho podem permetre. Per això, l’únic canvi possible és la independència. Per construir la Catalunya del s.XXI. Amb una transició cap a la societat del coneixement; amb vocació de lideratge internacional; amb una priorització del benestar; amb un reequilibri territorial, que articuli un país viu i en xarxa; amb una Catalunya que sigui mediambientalment i energèticament sostenible; i plenament democràtica.

Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
A Catalunya, no hi ha un problema de convivència. Diversos estaments de l’Estat, amb el suport d’alguns poders mediàtics, han intentat instaurar un fals relat de violència i del trencament de relacions familiars a causa del procés d’independència. No són res més que ‘fake news’. En tot cas, l’independentisme sempre ha actuat amb civisme i respecte per a totes les opinions. El nostre projecte és inclusiu. Volem fer independència per ser un país millor per a tothom, per als qui són independentistes i per als qui no ho són.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El Govern ha viscut una situació de complexitat. Va començar la legislatura amb l’article 155 damunt de les nostres institucions i hem acabat de la mateixa manera. És una indecència que l’Estat inhabilités el president Torra, per una pancarta que defensava la llibertat d’expressió, en plena pandèmia. Hem de recordar que, per aquest motiu, hi ha eleccions el 14 de febrer. Dit això, en el darrer any, el Govern s’ha dedicat en cos i ànima a gestionar la crisi sanitària, econòmica i social. Però la pandèmia també ha evidenciat les limitacions de l’autogovern.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Durant la primera onada, el president Torra va actuar amb anticipació, va ser proactiu, va escoltar els experts i va prendre decisions impopulars però imprescindibles, que més tard va acabar adoptant Pedro Sánchez, que sempre ha anat tard i malament. Hem de recordar que el Govern espanyol va centralitzar les competències en matèria de Sanitat. Quin sentit tenia si la Generalitat gestiona amb professionalitat i expertesa el nostre model de Salut des de fa més de 40 anys? Cap ni un. A més, hem vist que el Govern espanyol no ha destinat els recursos suficients per combatre la pandèmia. No ho diem només els independentistes. Ho acaba de dir el Banc Central Europeu, que situa l’Estat espanyol a la cua de despesa per combatre la l’actual crisi. El Dr. Argimon sempre diu que superar la pandèmia és una qüestió de recursos. I Catalunya els genera, però el Govern espanyol no ens permet gestionar-los.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Patim el mateix problema que la resta de Catalunya i d’Europa a causa de la pandèmia. A Tarragona tenim gent que ha perdut la feina, que pateix per la viabilitat del seu negoci -els comerços, els restaurants, els bars, els hotels, els equipaments culturals…-, que no pot veure la seva família per protegir-la d’un possible contagi, que pateix la malaltia, que s’està recuperant, que ha perdut un ésser estimat a causa del virus. En aquest sentit, hem presentat 50 mesures concretes i detallades per fer front a aquesta emergència sanitària i econòmica. Les implementarem si guanyem, i guanyem bé, a partir del primer dia del nou Govern amb la Laura Borràs com a presidenta de la Generalitat.

Tarragona està morta? De qui és la culpa del govern o de l’ajuntament?
Tarragona ha canviat com ha canviat Reus, Tortosa o Barcelona, per exemple. El coronavirus ha estat un repte per a tots els municipis. Ha canviat la vida a tothom. La manera de relacionar-nos amb la família, amb els amics, de treballar, d’estudiar, de comprar, de gaudir de la cultura i de l’oci. Inevitablement, la vida social ha minvat per contenir el virus i afecta pobles i ciutats. És un problema global arreu. Hi ha ciutats que han tingut l’habilitat de sortir-se’n més que altres.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
No, en absolut. Fa pocs dies n’hem tingut un exemple evident, amb els projectes que ha presentat per aconseguir les inversions dels fons europeus, amb l’aposta per l’hidrogen verd o el Tren-tram, que millorarà la mobilitat de la demarcació, amb un transport públic de qualitat. L’únic perill que correm és que, si depèn de Pedro Sánchez, els fons europeus passin de llarg del Camp de Tarragona. Per això, exigim el traspàs dels fons europeus, que també han de servir per al turisme o el comerç, i gestionar-los des de Catalunya. Ara bé, Pedro Sánchez ha vingut els últims dos cap de setmana a fer actes electorals al Camp de Tarragona i nosaltres li reclamem menys mítings i més recursos per als autònoms, per a les empreses, per al sector turístic, per al comerç, o per a les famílies més vulnerables. Menys paraules i més ajudes.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Insisteixo en l’informe que el Banc Central Europeu en què afirma que el Govern espanyol és l’administració de la zona euro que menys va gastar l’any 2020 per fer front a la crisi econòmica derivada de la Covid-19. El que hauria de fer és posar dinerspúblics i endeutar-se per poder injectar ajuts directes als sectors més afectats de la crisi, com són els empresaris o els autònoms, i no apujar-los-hi la quota. I també disposa d’altres mecanismes, com sol·licitar un crèdit als MEDE, que tenen un interès molt baix. Hem de recordar que l’Estat recapta més del 90% dels impostos a Catalunya, però després no els inverteix a casa nostra. Els 16.000 milions d’euros que enviem cada any a Madrid i no tornen. Formar part de l’Estat espanyol perjudica els empresaris i els autònoms. El Govern de la Generalitat ha donat ajudes, sabem que insuficients, però estem lligats de mans i peus. No tenim recursos, però això els exigim.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Realment, tenim un problema greu. L’Estat espanyol també lidera l’atur juvenil a Europa. Junts per Catalunya aposta per un model de creixement econòmic capaç de generar ocupació de qualitat, incidint en els departaments que generen més valor afegit i que prioritzen la innovació i la recerca. Amb un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) modern, proactiu i flexible, dotat de recursos, que ens permeti donar suport a les persones desocupades, especialment els joves i les persones més grans de 50anys. I, amb un marc de relacions laborals propi, basat en la concertació i adaptat a la realitat empresarial del país, majoritàriament PIMEsi autònoms, que recuperi el principi d’estabilitat en l’ocupació, reduint l’ús i l’abús de la temporalitat.

Amb qui pactarà el seu partit?
Sempre hem dit que volem un govern independentista. Però això nosaltres ens presentem per guanyar i liderar-lo. Guanyar bé, per governar bé. Som l’única garantia per evitar un tripartit del 155, amb els partits unionistes, i un tripartit ‘a cambiode nada’, com veiem al Govern espanyol.

Si Salvador Illa és president es rebaixaràla confrontació a Catalunya?
La solució al conflicte polític només és una qüestió de noms, si no de solucions. Cal posar fi a la repressió, l’amnistia per als 3.000 represaliats i exercir el dret a l’autodeterminació. Els presos polítics i els exiliats porten més temps empresonats i a l’exili amb el Govern de PSOE i Podemos que amb el Govern del PP. Per tant, que ningú s’equivoqui: Salvador Illa és més del mateix.

Per què Junts per Catalunya és la millor opció pel progrés de Catalunya?
Perquè l’Estat espanyol lliga Catalunya de mans i peus. No podem disposar dels nostres recursos per destinar-los a un major benestar i progrés de la ciutadania. L’únic canvi possible és la independència i som l’única garantia d’avançar per tenir un estat propi, al servei de la gent.

El procés està en un “punt mort”?
L’esperit de l’1-0 segueix viu. Però no podem obviar la brutal repressió de l’Estat, amb exili, amb presó i amb persecució judicial. Ni tampoc oblidar que estem enmig d’una pandèmia mundial. Malgrat això, la convicció i la determinació de l’independentisme segueixen intactes. I els resultats electorals ho avalen. Des de l’1 d’Octubre fins ara, en totes les eleccions, l’independentisme ha anat incrementant el seu suport en vots absoluts.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Les passes a seguir les hem d’acordar amb la resta de partits independentistes. Un projecte tan ambiciós com és construir un nou país requereix unitat, ens necessitem a tots. En primer lloc, volem aconseguir un 50% de vots independentistes en aquestes eleccions, una fita que, sens dubte, haurà de tenir conseqüències polítiques.

Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Bé, reitero que Junts per Catalunya és un projecte col·lectiu, de suma. Si hagués de concretar, puc aportar l’experiència de ser el president del grup parlamentari en una legislatura excepcional marcada per la repressió contra l’independentisme i, durant l’últim any, per la pandèmia. És a dir, tot el coneixement de l’engranatge legislatiu i el bagatge de liderar les negociacions, sovint complicades, amb els altres grups parlamentaris. Però també aportaré el capital polític que representa haver estat alcalde de Valls durant gairebé 12anys: gestionar el dia a dia, saber de primera mà quines són les preocupacions de la ciutadania o conèixer les necessitats 800.000 ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
El retorn del president Puigdemont representarà la llibertat de Catalunya. Voldrà dir que ja som un país lliure perquè difícilment podrà fer-ho abans, amb un Estat espanyol que és autoritari, repressiu i que no respecta la democràcia. És una vergonya que en ple segle XXI, i en una suposada democràcia, encara hi hagi presos polítics i exiliats.

Quins han estat els pitjors moments d’aquesta legislatura?
Els gairebé 20.000 morts que la pandèmia ha causat a Catalunya genera una impotència abismal. És duríssim perquè veus patir la ciutadania, però també els teus familiars i amics. Pràcticament tothom ha perdut un ésser estimat per culpa d’aquest maleït virus. En l’àmbit polític, va ser dolorós la investidura fallida del president Puigdemont; o quan el conseller Turull no va poder ser investit en segona volta per culpa de la CUP, abans que la justícia espanyola tornés a empresonar-lo; o la inhabilitació del president Torra per penjar una pancarta.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Per evitar que el feixisme entri a les nostres institucions, cal anar a votar el 14-F sense por. Hi ha d’haver una gran participació. A més abstenció, més possibilitats hi ha que partits com Vox entrin al Parlament de Catalunya. Els catalans i les catalanes, davant dels reptes sempre hem contestat de la mateixa manera: votant. Som els de les urnes i les paperetes.


REDACCIÓ7 Febrer, 2021

La cap de cartell d’En Comú Podem en les eleccions catalanes del 14F, Jéssica Albiach, ha acusat aquest diumenge JxCat de “fer-se els progressistes” i d'”insultar” la seva formació per “nervis” i “por” a “perdre el control” de la Generalitat.

Així ho ha sostingut en un acte de campanya al costat del ministre de Consum, Alberto Garzón, en el qual ha asseverat que “un govern d’esquerres no és un capritx, sinó una qüestió d’extrema necessitat”.

“Ara vénen els del partit de sempre (…) a posar-se una jaqueta de cuir per fer-se els progressistes”, ha afirmat Albiach en referència a JxCat, als membres del qual ha criticat per voler-la “insultar” el que, al seu judici, “només demostra els seus nervis per la por a perdre el control i el poder del Govern”.

Segons Albiach, simpatitzants de la formació postconvergent l’han pretès insultar amb connotacions “masclistes i classistes” en titllar-la de “senyora de la neteja, caixera de supermercat o poligonera”, etiquetes que la líder dels comuns ha rebatut recordant que “no ofèn qui vol, sinó qui pot”.

“Per a mi és un motiu d’orgull que em diguin senyora de la neteja, perquè totes aquestes dones a qui ells menyspreen des del seu classisme ranci són les que estan sostenint la vida, les famílies, l’economia i el país”, ha destacat.

 

Albiach ha considerat també “el súmmum de la paradoxa” que “aquells que porten Joan Canadell a les seves llistes” els hagin titllat de “xenòfobs”, en referència a la polèmica per la retirada de cartells electorals dels carrers de Barcelona.

“Ens ho diuen a nosaltres, que som els hereus de la tradició que es va partir la cara i que es va deixar la pell per defensar la democràcia en aquest país”, ha dit per acabar.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
rosa-maria-ibarra.jpg

El Centre d’Investigacions Sociològiques ha mostrat la seva predicció per a les properes eleccions a Tarragona. La seva enquesta situaria al Partit Socialista de Catalunya (PSC) com a primera força política amb 30-35 escons, seguit de ben a prop d’Esquerra Republicana (ERC) amb entre 31 i 33. El següent partit més votat seria Junts per Catalunya (JxCat), els quals assolirien entre els 20 i els 27 escons. Tot seguit, Ciutadans (Cs) seria el següent amb 13-15 escons. Finalment, les darreres posicions serien per En Comú Podem (ECP) amb 9-12, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) amb 8-11, Vox amb 6-10 i Partit Popular (PP) amb 7.

Per tant, la resta de formacions com PDeCAT, PNC o PACMA es quedarien sense representació a la província de Tarragona. Destaca el percentatge d’indecisos, que es col·loca en un 39,1 %. Gràcies a aquesta xifra d’enquestats, encara és difícil saber com canviaran els escons de cada partit a Tarragona. També s’ha de tenir en compte que molta gent no anirà a votar a causa de la covid-19, tot i que poden fer-ho per correu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Desembre, 2020

El president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat una “dinàmica cooperativa” de l’independentisme per a la propera legislatura i evitar la “competència” entre formacions que s’ha viscut els darrers tres anys. “Si la propera legislatura ens hem d’entendre, que ens haurem d’entendre, ho haurem de fer amb unes bases absolutament diferents”, ha advertit. “Això vol dir no recelar ni criticar-nos els uns als altres” i “canviar determinades dinàmiques”, ha explicat.

El Parlament que presideix Torrent ha tancat aquesta setmana una XII legislatura marcada, entre altres coses, pels retrets entre els socis que formen el Govern: JxCat i ERC. Per a la següent, el president de la cambra catalana ha plantejat que “les relacions no es poden basar en les mateixes dinàmiques” i que cal que el sobiranisme miri “cap a enfora” i esquivi “retrets interns”.

Per a Torrent, cal “ampliar majories, fer-les sostingudes i superar el 50%” i per assolir-ho cal no només apel·lar als votants dels partits independentistes. “Això vol dir no mirar-nos tant el melic sinó dirigir-nos enfora, abandonar el nostre cercle de confort i anar als marges dels espais polítics” buscant “els ciutadans que avui no associen la millora del seu benestar a un projecte independentista”, ha subratllat.

I és que per al dirigent republicà la discussió s’està centrant “molt a parlar d’aritmètica i d’hegemonia dins del bloc independentista” i “poc de projecte”. “Si realment volem aprofitar la propera legislatura per enfortir la base social de l’independentisme, és imprescindible que es vegi que treballem per millorar les condicions de vida de la ciutadania i que governem bé”, ha afirmat.

Tot i que veu “punts de trobada” amb formacions fora del Govern com la CUP, ha tancat la porta a qualsevol pacte amb el PSC després de les eleccions del 14 de febrer i ha criticat que “hi ha qui com un espantall insisteix a treure el tripartit com a una arma que li sembla que pot fer-li guanyar eleccions”. “I potser sí que fa guanyar eleccions, però no ens acosta a la independència”, ha avisat. En qualsevol cas, i com han fet ja altres dirigents republicans, ha considerat “impossible qualsevol equació en què hi hagi ERC i el PSC”. “No només perquè han aplaudit la repressió contra els nostres companys i han estat copartícips de l’aplicació del 155 a Catalunya, sinó fins i tot des del punt de vista social”, ha argumentat.

També ha valorat la seva etapa al capdavant del Parlament i n’ha fet un balanç “relativament positiu” malgrat les “circumstàncies molt dures, complexes i limitadores” de l’autonomia i el context de “repressió”. “Per mi ha sigut un honor ser president del Parlament del meu país”, ha assegurat, i s’ha posat a disposició d’ERC i de la ciutadania per ser “on demanin”. “Em veig capacitat i amb ganes d’intentar seguir aportant des del lloc que es consideri oportú”, ha afegit sense concretar si voldria repetir en el càrrec.


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
quim-torra.jpg

Junts per Catalunya ja té resposta a una possible inhabilitació del president de la Generalitat. Si es confirma que Quim Torra és apartat del càrrec a causa d’una sentència judicial, JxCAt entén que ni el Suprem ni cap altre tribunal té el dret a prendre aquesta decisió, perquè, insisteixen, “la sobirania del poble de Catalunya rau en el Parlament i només els seus diputats poden posar i treure el president”.

En un comunicat, que ha tingut accés larepublicacheca.cat, JxCat exigeix a la cambra catalana que tanqui files entorn de Quim Torra i que es negui a acatar una suposa sentència condemnatòria i sobretot si està basada en fets polítics.

La formació política considera que el cap del govern català té tot el dret de col·locar i mantenir una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, sobretot quan es tracta de defensar la llibertat dels polítics independentistes. “No només estava en el seu ple dret per denunciar la seva situació, sinó que actuava d’acord amb la premissa cada cop més admesa entre juristes que aquests mai no haurien d’haver estat jutjats de la manera en què foren, tal com confirma la recent sentència belga”, resa el comunicat.

La desobediència és el camí. Per a JxCat “plegar-se a la voluntat del Tribunal Suprem és plegar-se a les directrius d’un tribunal desprestigiat davant la justícia internacional”.

El partit de Puigdemont recorda que “en una veritable democràcia, cap president pot ser inhabilitat per posar una pancarta”. Sigui quin sigui el posicionament judicial, JxCat demana a Quim Torra continuï com a president de tots els catalans, “tal com va decidir el poble de Catalunya”.

PUBLICITAT