20. Abril 2024

Arxius de jutjats de reus | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Febrer, 2016

Josep Giné, l’excap del servei de Traumatologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, va confirmar, dimarts, al jutge que investiga el cas de les pròtesis de Traiber, que les va rebutjar perquè “no estan acreditades pels Estats Units”.

gc11Giné ha explicat que va conèixer a l’amo de Traiber, Lluís Márquez, a l’Acadèmia de Cirurgians Ortopèdics l’any 1995 i li recordava perquè “era un senyor baixet que parlava en català”.

En aquella ocasió, Márquez li va ensenyar mostres de pròtesis de maluc i genoll, però Giné li va assegurar que “mai posaria aquestes pròtesis” perquè “no estaven acreditades pels Estats Units”.

El traumatòleg va relatar que la decisió de què pròtesis comprar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona les pren un comitè compost per la direcció econòmica i financera, el cap de compres, una infermera, el cap de servei i un cap clínic.

Les empreses havien de presentar les seves ofertes i el citat comitè prenia les decisions. En aquest sentit, l’excap de Traumatologia va assegurar que ell mai va participar en cap d’aquests procediments.

INNOVA_PROTESISEl jutge investiga 47 metges a l’aparèixer els seus noms en documentació intervinguda en registres a l’empresa de Márquez i se centra en si col·locaven pròtesis de maluc, genoll i columna en mal estat a canvi de comissions i regals.

Giné va justificar que el seu nom apareixia en aquesta documentació perquè l’empresari feia “moltes trucades telefòniques” i “de manera insistent” i tot i que “mai” es va voler entrevistar amb ell.

Al final, ha recordat, com “va insistir tant” en alguna ocasió es va reunir amb Márquez i ha explicat que per “treure-se’l de sobre” va derivar el tema cap el cap d’equip.

Aquest divendres està previst que declararin tres metges més dels 47 investigats. Tot indica que els interrogatoris es prolonguin fins el proper 11 de març.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2015

innova_sagessa
Els periodistes continuen a les portes dels jutjats de Reus

El jutge instructor d’Innova, el mediàtic Diego Álvarez, ja ha interrogat dos dels 9 detinguts implicats en la trama del cas Sagessa. El magistrat ha decretat la llibertat provisional d’Enric Agustí Farré i Miquel Ángel Puig (director i exdirector general de Sagessa) després d’imputar-los pels delictes societaris, falsedat documental, contra l’administració pública i blanqueig de capitals.

Malgrat no optar per la presó preventiva, el titular del jutjat número 3 de Reus, en el seu Auto revela que atenent la gravetat dels fets imputats, l’elevada càrrega penal que es poden derivar dels mateixos i la circumstància que la causa està sota secret de sumari, es fa necessari – almenys mentre continuï el secret – la retirada del passaport i prohibició de viatjar a l’estranger i a l’obligació de comparèixer cada dilluns als jutjats.

En aquests moments, el jutge Álvarez continua l’interrogatori. Es preveu que, durant el dia d’avui, es conclogui la compareixença dels arrestats. La regidora Teresa Gomis podria ser la darrera a haver de respondre a l’interrogatori del magistrat que instrueix el cas.  I això podria ser demà al mati. Tot indica que els 9 detinguts sortiran en llibertat provisional, alguns d’ells amb important mesures cautelars.

 


REDACCIÓ12 Març, 2015

JUTGE INNOVA
El jutge Diego Álvarez del cas Innova saluda un guàrdia civil

El jutge del cas Innova ha estirat les orelles del director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Jaume Padrosa, per no donar-li la informació que li ha requerit i l’ha emplaçat a proporcionar en deu dies.

Segons el TSJC, el jutge cita a Padrosa a proporcionar “tota la informació de qualsevol tipus” relativa a la “construcció de qualsevol centre sanitari” derivada del conveni signat el 14 juliol 2006 entre CatSalut, el Departament de Salut i l’Ajuntament de Vila-seca.

El magistrat vol esclarir els detalls de la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza en la construcció de l’ambulatori de Vila-seca després de la signatura d’aquest conveni.

Batesteza va ser cap de divisió de l’àrea de recursos del CatSalut des del 2000 fins al 2006 i gerent d’infraestructures de l’àrea de patrimoni i inversions de la Generalitat el 2007.

En deixar el seu càrrec públic, la seva empresa BBATS Consulting va ser contractada per, entre d’altres, el grup d’empreses municipals de Reus Innova per supervisar les obres de l’Hospital de Sant Joan i per l’Ajuntament de Vila-seca per a les obres d’un ambulatori.

El jutge vol saber si “el gerent d’infraestructures, abans del 14 de juliol de 2006, va intervenir d’alguna manera, de qualsevol, en l’elaboració d’aquest conveni” i si no ho va fer, requereix un certificat i que s’expliqui per què.

En l’acte, el magistrat recorda Padrosa l’obligació legal de col·laborar amb la justícia i l’emplaça a lliurar tota la informació requerida en un termini màxim de deu dies.

El jutge ja va retreure a Padrosa en un altre acte anterior (a l’agost del 2014) la seva falta de col·laboració amb la justícia.

Tant llavors com ara, l’instructor vol aclarir per que consten dos informes contradictoris de la directora patrimonial d’inversions del CatSalut.

Al gener del 2013, un informe va concloure que Batesteza no va participar en les obres del CAP de Vila-seca, però en un altre de novembre del 2011 la mateixa directora va dir que sí.

 


REDACCIÓ7 Març, 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Ajuntament de Reus

L’interventor que va destapar, juntament amb el secretari municipal, el cas Innova de Reus perdrà la plaça perquè ha sortit a concurs unitari convocat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i en els llistats provisionals no obté la millor puntuació.

La plaça d’interventor habilitat superior estava vacant a Reus des del 2005 i el vici-interventor Baldomero Rovira l’ocupava en funcions.

En l’últim any i mig havia acumulat diversos augments de sou, segons va denunciar el PSC (a l’oposició de l’Ajuntament de Reus, governat per CiU-PP i ara per CiU en minoria).

Un informe econòmic -de juny del 2012 del grup d’empreses municipals Innova de l’interventor i el secretari municipal- va destapar possibles irregularitats en les factures pagades per Innova a l’empresa l’exdirector del CatSalut, Carles Manté.

El grup municipal Ara Reus va portar el cas als tribunals i el jutjat número 3 de Reus l’investiga des de fa més de dos anys en una instrucció secreta que acumula més de cinquanta imputats, entre ells, tot l’antic equip de Govern (PSC-ERC_ICV )

Dos decrets de l’alcalde Carles Pellicer (CiU) a l’agost del 2012 van donar més atribucions a l’interventor i el secretari i, el juliol del 2013, un altre decret els va augmentar el sou a tots dos a raó de 1.500 euros al mes.

Aquest augment era amb efectes retroactius des de l’agost del 2012, per la qual cosa van percebre 20.000 euros d’una vegada.

Silenci administratiu
El sindicat CCOO va presentar un recurs que va obtenir silenci administratiu negatiu, segons fonts del sindicat, i Pellicer va defensar l’augment de sou per la major càrrega de treball que afrontaven els dos.cas innova

A més, el ple d’octubre del 2012 va modificar la Relació de Llocs de Treball (RLT) i va pujar un 78% el complement específic de viceintervenció, encara que va mantenir en el 56% el d’intervenció.

Un informe consultat per Efe i publicat al web del Tribunal de Comptes (TCU) datat el 14 d’abril assenyala que no s’ha “justificat adequadament (…) la singularitat en la valoració realitzada per adoptar la decisió sobre el nou complement específic “.

El ple del passat mes de gener l’Ajuntament de Reus va aprovar un altre augment de 24.564 euros al sou de l’interventor, al qual es va oposar el PSC.

El regidor d’Hisenda, Joaquim Enrech, en declaracions a Efe, ha afirmat que “el PSC s’oposa sistemàticament a tot el que fem” i assenyala que “ens limitem a actualitzar el salari de l’interventor”.

Enrech desvincula aquesta millora salarial de la presentació de candidats a la plaça i afirma que “la vacant es deu a la complexitat d’un ajuntament amb moltes empreses municipals”.

També matisa que “fins que no surti publicat al BOE, el procediment no ha finalitzat i no ens consta qui s’ha presentat, perquè el convoca el Ministeri”.

Margarita López, exsubdelegada del Govern central, va ser l’última interventora de classe superior i va emetre diversos informes en contra d’Innova abans d’abandonar el càrrec el 2005.

 


REDACCIÓ27 Febrer, 2015

Ester Ventura haurà d'entrar per la porta principal
Entrada dels jutjats de Reus

Un jutge ha apel·lat a la jurisprudència del Tribunal dels Drets Humans per sentenciar que els treballadors laborals de l’Ajuntament de Reus tenen dret a cobrar la paga extra del 2012.

El Jutjat Social de Reus ha fallat a favor dels treballadors municipals i ha sentenciat que tenen dret a percebre la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal de 2012.

El magistrat fonamenta la seva decisió apel·lant a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans referent al Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

Segons el magistrat, el salari forma part dels béns i drets objecte de propietat del treballador i, per tant, l’impagament d’una paga extra és una expropiació que s’ajustarà al que dicta la llei, respectant les garanties establertes.

El jutge considera que el Reial Decret Llei que dictava la supressió de la paga extra de manera unilateral no complia les exigències legals establertes per aquest Conveni Internacional.

Aquesta sentència s’afegeix a altres favorables per cobrar la paga extra suprimida per aquest decret i, en aquesta ocasió, la demanda l’havia presentat el comitè d’empresa de l’Ajuntament de Reus.

Comissions Obreres ha mostrat la seva satisfacció per la sentència judicial, que avala “la il·legalitat que va significar la supressió de la paga extra de Nadal de 2012 per a centenars de milers de treballadors de l’administració i de les empreses públiques”.

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2015

NENAUna noia reusenc ha recuperat la seva filla de dos anys retinguda vuit mesos al Marroc pel seu pare, marroquí i resident al país alauita, després d’una intensa mediació amb el progenitor i la seva família en la qual va intervenir l’advocat de la dona, ja que la justícia espanyola s’inhibia en aquest cas.

Després d’aquesta experiència, l’advocat de la dona, Hilal Tarkou, ha demanat “més garanties perquè un pare i una mare sempre puguin veure els seus fills”, com a via per solucionar aquests casos.

Tarkou explica que la mare, catalana no musulmana, estava casada i tenia maltractaments des de poc després del naixement de la nena, però no va presentar denúncia fins a més tard.

El pare, de nacionalitat marroquina i amb antecedents penals, va ser condemnat per agressions i se li va dictar una ordre d’allunyament, però la dona es va penedir d’haver-ho denunciat i li va perdonar.

Al gener de 2014, la parella va viatjar a la localitat marroquina de Wadzam per presentar a la nena, encara de pit, a la família paterna, però un cop en aquest domicili “li van retenir el passaport, la van tancar a casa i era maltractada”, indica l’advocat.

Finalment, la jove va poder tornar a Reus a l’agost, però sense la seva filla, ia l’octubre va presentar una denúncia davant la policia local.

No obstant això, “el jutjat es va inhibir perquè el suposat delicte no l’havia comès un ciutadà espanyol, ni tampoc s’havia produït a Espanya”, detalla Tarkou.

Retinguda al Marroc

L'advocat Hilal Tarkou
L’advocat Hilal Tarkou

La mare va iniciar simultàniament els tràmits per al divorci i amb el Ministeri de Justícia per recuperar la seva filla, tot i la dificultat que suposava que “legalment estaven casats, el pare també tenia la pàtria potestat de la nena i no es podia demostrar que estava retinguda a la força “al Marroc.

Finalment, amb l’expedient encara per resoldre, la mare va acudir al despatx de Tarkou i tots dos van viatjar al Marroc el passat 5 de febrer. L’endemà es van entrevistar amb el cònsol espanyol i aquest va admetre que “mai havien resolt cap cas semblant”.

Els dos van viatjar junts per convèncer del lliurament de la nena al pare ia la seva família, amb qui des del primer dia van estar parlant del conflicte familiar fins a altes hores de la matinada.

El pare “demanava garanties per veure la seva filla, cal entendre que per sortir del Marroc necessita un visat i amb antecedents penals no és tan fàcil”, recorda Tarkou.

L’endemà, van reprendre la xerrada en un exercici “intens de mediació” i finalment “la mare d’ell va entendre que un nen amb qui millor està és amb la mare”, i amb aquesta bretxa oberta “vaig insistir fins que ens vam poder anar els tres “, assegura el lletrat.

Incredulitat
Tarkou precisa que “no cantem victòria fins a estar ja a l’avió” i que “per sort, hi ha hagut un final feliç, però cal treballar molt, sobretot en mediació, per solucionar més casos”.

Hilal Tarkou defensa que “en casos així sempre cal anteposar els interessos del menor per damunt de tot i fer-ho entendre tant al pare com a la mare”, però també demana “garanties perquè els dos sempre puguin veure els seus fills”.

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2014

 

Dalmau i llobet Cambrils
L’alcaldessa i el regidor destituit

L’Ajuntament de Cambrils ha comprovat que l’exregidor d’Hisenda, Ramon Llobet, destituït i denunciat el juliol passat per desviar fons públics als seus comptes bancaris, va “robar” 96.900,18 euros.
És la quantia exacta que s’extreu de l’auditoria encarregada pel consell d’administració d’Ingesol, a fi d’esclarir les irregularitats en aquesta empresa municipal durant el 2013 i fins a juny d’enguany.

L’auditoria també treu a la llum un seguit d'”incidències” a nivell comptable que esquitxen l’anterior gerent, si bé són menors i l’Ajuntament no emprendrà mesures.

El consistori dóna així per tancat aquest tema, tot i que encara no ha rebut notificació del retorn dels diners -Llobet assegura haver-ho fet.

L’Ajuntament encara no ha estat informat
Tot i que Llobet assegurava la setmana passada que havia dipositat als jutjats de Reus tots els diners que s’havia apropiat de l’erari públic, el consistori no n’ha rebut la notificació. La quantia s’elevaria als 100.000 euros -96.900 euros més interessos, uns 3.600. A l’espera que arribin aquests diners i amb la ferma voluntat de deixar per tancat aquest tema, l’alcaldessa Mercè Dalmau ha fet públics els resultats de l’auditoria, encarregada al departament d’Intervenció de l’Ajuntament.

Després de revisar amb lupa els comptes d’Epel Ingesol durant aquest període concret entre 2013 i meitats del 2014, el compte bancari de l’empresa i dels seus clients -és a dir, el consistori i les dues llars d’infants públiques-, les factures a proveïdors, les nòmines dels treballadors, les liquidacions a la Seguretat Social i a l’Agència Tributària, l’auditoria ha detectat, d’una banda, el desviament de fons a comptes de l’exregidor, i d’altra banda, també ha descobert un altre tipus d'”incidències”.

ramon llobet
L’ex regidor sortint dels jutjats de Reus

Errades en factures
Segons l’auditoria, Llobet desviava fons públics de dues maneres: amb pagaments que constaven com a nòmines -3.965 euros l’any 2013 i 18.492 euros fins al juny d’enguany- i en factures falses a proveïdors -39.920 euros l’any passat i 34.523 euros aquest any. Pel que fa a les “incidències”, que el consistori atribueix a una “mala gestió” de l’exgerent Joan Gavaldà, s’han trobat, per exemple, errades en factures -algunes sense signar, altres ni tan sols n’han aparegut els originals.

En algunes factures entre l’Ajuntament i l’empresa, no s’especificava correctament el concepte cobrat. I a alguns pares de les llars d’infants no se’ls girava la totalitat de la quota del rebut -unes rebaixes molt petites, que podien ser d’uns 10 euros. En total, aquestes incidències haurien suposat un desfalc de prop de 1.500 euros, que l’alcaldessa insisteix que no han anat a la butxaca de ningú, sinó que es deuen a una manca de gestió “acurada” que ara l’Ajuntament s’encarregarà de corregir.
“Hem fet encàrrec a l’actual gerent i a l’interventor municipal perquè estableixin una sèrie de normes per gestionar i supervisar bé l’empresa”, ha afirmat Dalmau. “Volem ser el màxim de transparents possibles”, ha afegit. L’alcaldessa confia que l’auditoria serveixi per tancar el tema, deixant que la justícia segueixi el seu curs, i alhora posar en alça “la bona gestió” de l’actual govern, a fi que aquesta no es vegi enterbolida per la figura de l’exregidor i el suposat cas de malversació de fons públics.

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2014

Cambrils_policia
Moment del lliurament a Sílvia Maria Soler

La Policia Local de Cambrils ha organitzat, a l’Ateneu Juvenil de Cambrils, unes jornades per tal de proporcionar una formació continuada i específica a la plantilla per poder oferir un millor servei.

En aquestes hi van participar dos magistrats dels Jutjats de Reus oferint dues ponències. 

La primer d’elles a càrrec del magistrat del jutjat de violència sobre la dona de Reus, Antonio Fernández. Durant la jornada es van abordar temes com les ordres d’allunyament i de protecció, els problemes de competència objectiva en relació als delictes i als subjectes del delicte, aspectes de competència territorial, la llei integral i l’avantprojecte de codi penal en aquesta matèria.

La segona ponència va anar a càrrec de la magistrada del jutjat d’instrucció número 1, Sílvia Maria Soler. En aquest cas la sessió es va centrar en les identificacions policials, les detencions i el procediment habeas corpus. Entre altres qüestions, la magistrada va parlar dels controls d’identitat en espais públics, dels suposats legals de detenció i la seva execució, dels principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat de l’ús de la força, dels drets del detingut, i de la durada de la detenció, amb especial atenció als menors i estrangers.

Reconeixement
Per altra banda, es va aprofitar l’acre per lliurar a Soler la felicitació que li va atorgar l’Ajuntament de Cambrils per la seva predisposició i pels nombrosos assessoraments a la Policia Local, ja que la magistrada no va poder assistir a la Diada de Sant Miquel celebrada el passat 3 d’octubre.

El reconeixement el van lliurar el regidor de Governació, Dani Milán, i el cap de la Policia Local, Josep Muñoz.

 

 

 


REDACCIÓ2 Octubre, 2014

ramon llobet
Ramon llonet sortint dels jutjats de Reus

L’exregidor d’Hisenda de Cambrils, Ramon Llobet, ha demanat a l’Ajuntament cambrilenc que retiri els càrrecs en contra de la seva persona. “El cas igualment seguirà endavant, per això demano a l’Ajuntament que retiri els càrrecs en contra meu”, ha insistit. És l’únic que demano i ho faig a fi d’evitar despeses als cambrilencs, ja que el procés judicial el seguirà portant el fiscal”, ha afirmat Llobet aquest migdia a la sortida dels jutjats de Reus.

Advocat és qui mana
L’exregidor i exmembre d’Unió Democràtica ha hagut de respondre davant del magistrat del jutjat número 4 de Reus pel desviament de 92.000 euros de fons públics. Llobet ja va reconèixer els fets fa uns tres mesos i sempre ha garantit que retornaria els diners. “Ara estem dins del procés judicial i faré la devolució quan el meu lletrat m’ho indiqui”, ha assegurat.

Dalmau i llobet Cambrils
L’alcaldessa Dalmau i Ramon Llobet

Des que es van fer públics els fets, Llobet no se’n va amagar i es va comprometre a retornar tots els diners que va desviar, a través de pagaments irregulars, per valor de 92.000 euros. Amb posat serè, Llobet, acompanyat del seu advocat, ha sortit dels jutjats de Reus després de declarar durant gairebé una hora.

No ha contestat a l’advocat de l’Ajuntament
Llobet ha remarcat que en cap cas condiciona la devolució dels diners al fet que el consistori cambrilenc faci marxa enrere en la demanda. Amb tot, el seu advocat, Tomàs Gilabert, ha advertit que “els diners ja s’haurien tornat si l’Ajuntament de Cambrils no tingués aquesta aferrissada actitud en contra d’ell”.

Durant la seva declaració, l’exregidor s’ha negat a respondre les preguntes del lletrat del consistori cambrilenc. Llobet va renunciar a l’acta de regidor i va anunciar que es va donaria de baixa del seu partit, Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

Ahir va declarar l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, la qual va assegurar que l’Ajuntament mantindria la demanda, encara que Llobet faci efectiu el retorn dels 92.000 euros.

 

 

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2014

Lluis Miquel Perez
L’exalcalde socialista ha declarat aquesta tarda

Cap a dos quarts i mig de la tarda ha arribat als jutjats l’exdirectora financera d’Innova, Esther Ventura, la dona del president de la Diputació de Tarragona, que també està imputada en el cas

L’exalcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez,  “no coneixia” a l’arquitecte Jorge Batesteza i no va firmar “cap contracte amb ell”, aixó és el que ha dit l’exbatlle a al jutge que instrueix el cas Innova.

El magistrat del jutjat d’instrucció número 3 investiga suposades irregularitats en el contractes d’assessorament a Batesteza per valor de 378.000 euros en la construcció de l’Hospital de Sant Joan. En una interlocutòria dictada al juliol, el magistrat afirmava que Pérez va “imposar” a Josep Prat la contractació de l’arquitecte.

Pérez ha arribat als jutjats de Reus pocs minuts de les quatre de la tarda acompanyat del seu advocat. L’exalcalde ha manifestat que té “voluntat de col·laborar amb la justícia” i s’ha mostrat convençut que l’assumpte es resoldrà “ben aviat” perquè, segons ell, no hi ha cas.

Preguntat per la seva relació amb Batesteza, l’alcalde ha afirmat que “no el coneixia” i que no ha firmat “mai” cap contracte amb ell. “Sé que hi treballava perquè després ho vaig veure”, ha afegit l’exbatlle socialista.

Esther Ventura
Esther Ventura arribant als jutjats de Reus

Esher Ventura també declara
Cap a dos quarts i mig de la tarda ha arribat als jutjats l’exdirectora financera d’Innova, Esther Ventura, la dona del president de la Diputació de Tarragona, que també està imputada en el cas i que ha declinat fer cap declaració als periodistes. Aquest dimecres també està citada a declarar l’exassessora jurídica d’Innova, Natàlia Torrell.

D’altra banda,  també han prestat declaració com a imputats el director d’obres i projectes, José Vicente Gómez Rebollo; i Sergi Luqi, de l’empresa Euroconsult.

Per a tots cinc, les imputacions van des de la prevaricació, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, falsedat documental i omissió del deure de perseguir delictes per funcionari públic però, de moment, el jutge no ha establert cap fiança per a ells.

En canvi, en la interlocutòria amb data 23 de juliol, el magistrat del jutjat número 3 de Reus sí que va acordar imposar una fiança de responsabilitat civil d’1.548.000 euros a l’exdirector general del hòlding municipal, Josep Prat, i a l’arquitecte Jorge Batesteza.

D’aquest document es va desprendre precisament la imputació de Pérez, Ventura, Torrell, Gómez i Luqui.