REDACCIÓ26 Setembre, 2020
El nou Jutjat de Primera Instància número 8 de Reus entrarà en funcionament el 30 de setembre. L’òrgan resoldrà, tal com detallava ahir la consellera de Justícia, Ester Capella, durant una visita a les instal·lacions, «assumptes de l’àmbit civil» i «descongestionarà els casos d’incapacitacions, d’herències i d’arrendaments».
Activar Primera Instància 8 «ha suposat la incorporació de fins a nou professionals que acompanyaran el jutge en el procés de donar resposta a les necessitats de la ciutadania». En concret, es tracta de quatre tramitadors, tres gestors judicials i dos auxiliars. Se’n farà càrrec provisionalment el magistrat Javier Ramos, que és titular de Primera Instància número 7, jutjat creat precisament dos anys enrere i que fins ara era el darrer en posar-se en marxa a Reus.
La consellera destacava ahir que el número 8 «resoldrà, també, les situacions d’incapacitats» i «això comportarà més eficiència i alhora que hi hagi una resposta més unificada a aquestes qüestions». I subratllava la incidència que té, en aquest darrer àmbit, la proximitat de l’Institut Pere Mata, entitat de serveis de salut mental que atén una àmplia població de la comarca i genera un rellevant volum de feina als tribunals. El vuitè Jutjat de Primera Instància «ajudarà a alleugerir la saturació que pateixen els jutjats de primera instància, en especial pel que fa a internaments».
L’òrgan s’ubica a l’edifici judicial de l’avinguda Marià Fortuny. Ocuparà la segona planta, entre el jutjat VIDO i el Jutjat de Primera Instància número 7. En abordar casos que fan referència a la jurisdicció civil, no dictarà sentències que impliquin penes de presó i abordarà «conflictes entre particulars o entitats, reclamacions econòmiques, incapacitacions de persones, desnonaments, contractes de compravenda, herències i d’arrendaments», entre altres. Capella explicava ahir que «Justícia ha invertit 50.000 euros en l’adequació de l’espai, el mobiliari i l’equipament informàtic» necessari.
Primera Instància 8 forma part d’un paquet d’òrgans judicials que ara comencen a oferir servei. Amb tot, va prop d’un any tard: la seva entrada en funcionament hauria d’haver-se produït el 31 de desembre del 2019, però va ajornar-se.
Limitacions al teletreball
El jutge degà de Reus, el magistrat Diego Álvarez, apuntava ahir coincidint amb la presentació del nou jutjat que «la posada en marxa del vuitè jutjat, és tota una fita a Reus». «Quan jo vaig arribar aquí, fa set anys, hi havia sis jutjats i era un drama. Avui, no ho és tant perquè s’han obert dos jutjats en dos anys», afegia, i deia que «espero que no hagin de passar altres 15 anys perquè se n’obri el següent».
Això, precisava Álvarez de Juan, «no traurà que hi hagi també altres necessitats, i ara mateix n’hi ha dos de molt importants: el segon Jutjat Social i el tercer Penal. Preocupen molt les dues situacions però segurament el Penal és prioritari».
Els Jutjats Penals de Reus «estan treballant a un ritme brutal, posen més de 450 sentències a l’any cadascun d’ells, més d’una al dia, i els judicis ràpids de violència de gènere s’estan anant al 2021. No poden donar més».
Capella avançava ahir que els Jutjats de Reus entraran a la tardor amb un total de 62 ordinadors portàtils. En aquest sentit, el jutge degà detallava que «són sobretot per a la jurisdicció civil i social, on hi ha expedient digital, però a la jurisdicció penal no n’hi ha. I un funcionari d’aquesta, per tant, no pot teletreballar». Tot i que «els mitjans materials que hi ha no són els millors», el problema més rellevant és «de recursos humans, els quals gestiona la Generalitat», com ara «baixes que triguen sis mesos a cobrir-se». Això, «ho pateix el ciutadà» i «no és puntual».
PUBLICITAT
Diversos jutjats de Catalunya ja han començat a prioritzar la ‘compareixença’ davant l’autoritat judicial a través de videoconferència, emprant el dispositiu Wedex.
A fi de minimitzar els trasllats als edificis judicials, reduir el risc de contagi per coronavirus, els detinguts declararan, en el cas dels delictes lleus, per via telemàtica, sempre seguint les mesures de seguretat imposades per l’estat d’alarma. A banda d’aquests avantatges, també s’estalvien recursos tant humans com materials.
El detingut tindrà, com no podria deixar de ser, dret a ser assistit per un advocat que pot intervenir-hi des de la comissaria, del seu despatx professional, també a través de videoconferència. És obvi que el lletrat podrà comunicar-se, tot mantenint la confidencialitat, amb el seu representant abans de la declaració judicial.
El sistema judicial també es blinda davant de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
Amb aquestes mesures, es pretén evitar la propagació del virus 
El president de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha disposat rebaixar la intensitat del dispositiu de seguretat ordenat el 6 de febrer passat en totes les seus judicials de Catalunya després dels atacs contra nombrosos jutjats duts a terme pels Comitès de Defensa de la República (CDR).
És inèdit, però ha succeït a Tarragona. El jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona ha decidit admetre a tràmit la denúncia de l’Associació Eleccions Transparents per presumpte frau electoral en generals del 28 d’abril.
La denúncia apunta als directors del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i Correus com a cooperadors necessaris en aquesta suposada trama que té com a puntals imprescindibles el vot per correu, custodiat per l’excap de gabinet de Pedro Sánchez, i els mateixos sondejos oficials, que preparen al públic per als resultats prèviament programats, així com el coneixement de les opinions dels espanyols a través de les estadístiques en possessió de l’INE.
En el document d’autoinculpació també es pot llegir que els signataris es van concentrar i protestar com a mostra de la desaparició que l’actuació policial suscitaven i “em susciten encara avui”. Els inculpats també manifesten la seva reprovació per la sentència del Suprem contra el procés. En la denúncia presentada davant el jutjat de guàrdia es demana que es tingui en compte la participació dels autoinculpats en fets “substancialment iguals a aquells pels quals el Tribunal Suprem d’Espanya va condemnar” els líders independentistes per un delicte de sedició.
La Núria Meroño ha estat la primera a accedir a l’interior dels jutjats per lliurar la seva autoinculpació. Per la seva banda, l’Imma, en declaracions als periodistes, ha dit estar sorpresa perquè no li havien demanat el DNI per comprovar les dades personals i no han posat un número d’identificació en la denúncia. “S’han limitat a posar el segell i ja està. La cosa més vulgar del món (…) Ho trobo molt irregular”.
La Guàrdia Urbana de Tarragona, quan feia serveis de seguretat ciutadana, va detenir, aquest dimarts al migdia, un home de 40 anys.
En el model de societat en la qual vivim el poder judicial hauria d’estar a l’abast de tots i vetllar perquè les “lleis” siguin respectades.
El meu cas és la negació de fer vacances. Negació feta per una empresa de Salut Pública de Tarragona -Hospital Universitari Joan XXIII -, en la qual els funcionaris que han fet oposicions saben de lleis i malgrat tot es queden tan tranquils en el no compliment de les lleis.
