Arxius de jutjats | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Octubre, 2020
jordi_fortuny1-1280x960.jpg

El membre de l’Esquerra Independentista, Santiago Fortuny,  s’ha desplaçat, aquest matí, a l’Audiència de Tarragona per declarar davant del jutge a causa de diversos informes policials  relacionats amb les protestes independentistes i on hi consten el nom del Fortuny.

Els documents, pertanyents a diverses manifestacions entre les quals hi ha les del 3 d’octubre i 8 de novembre de 2017, apunten a Fortuny com a líder de les protestes. Per a l’independentista es tracta “d’expedients de novel·la fantàstica” i refusa qualsevol lideratge o organització de les mobilitzacions sobiranistes.

L’integrant d’Endavant Tarragona no s’havia presentat mai a declarar, tot i estar citat judicialment per a l’efecte.  No hi ha hagut cap ordre de detenció cap a la seva persona, però podria haver-hi si continuava sense comparèixer davant del jutge. D’aquesta forma evita “un estat de pressió perquè em podrien de detenir en qualsevol moment” i a qualsevol hora i lloc.

El seu advocat, Carles Perdiguero, assegura que és “una causa amb molt poca fonamentació i està basada en un atestat dels Mossos d’Esquadra”. Amb aquest argument, Fortuny ha demanat l’arxiu de la causa contra l’activista Santiago Fortuny.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Octubre, 2020
policia-torre-1.jpg

Torredembarra sembla no allunyar-se mai de la polèmica. L’ambient a la comissaria de la Policia Local és tan tens que es pot tallar amb ganivet. Alguns dels episodis més rocambolescos ja estan judicialitzats. Tot indica que la mala maró generada es deu a unes acusacions creuades entre un sergent i els seus superiors jeràrquics.

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, hi ha uns quants expedients disciplinaris en marxa contra el comandament policial, el qual hauria presentat diferents denúncies per assetjament i pressió laboral als jutjats del Vendrell. D’acord amb les mateixes fonts, el sergent es va reincorporar a la feina després d’una baixa prolongada a causa del presumpte mobbing i persecució laborals a què havia estat sotmès.

La situació d’estrès que viu el sergent és de tal magnitud que els especialistes en Psicologia van recomanar la retirada de l’arma reglamentària a fi d’evitar qualsevol ensurt de conseqüències imprevisibles.

Sol·liciten detenció immediata
D’altra banda, i d’acord amb fonts judicials, l’advocat del sergent en qüestió va presentar un escrit als jutjats vendrellencs on requereix la “detenció urgent” del cap de la Policia Local de Torredembarra. Això perquè, segons el document que ha tingut accés el nostre digital, hi ha una “(…) actitud de calúmnia i persecució laboral per part de l’investigat (cap de la policia) que no oblidem és el cap directe” del sergent.

Per aquest motiu, el lletrat demana al magistrat instructor que ordeni “la immediata detenció per part de la policia judicial” del cap de la policia de Torredembarra i que s’asseguri la protecció de la “víctima i denunciant així com el correcte desenvolupament de les diligències d’investigació“.

L’advocat assegura que el cap del cos policial va fer arribar a tots els agents, representants sindicals, administratives policials i funcionaris del departament de Recursos Humans un correu on va voler donar informar sobre unes diligències del sumari que eren reservades durant la instrucció criminal, d’acord amb l’Article 301 de la LEC. La violació d’aquest article pot implicar importants sancions.

A banda d’haver informat sobre unes diligències judicials secretes, el cap de la policia torrenca, en el correu enviat de forma massiva a tota la plantilla, diu que la denúncia judicial – presentada al Jutjat d’Instrucció 5 del Vendrell pel sergent – pot afectar el “normal” funcionament i organitzatiu de la institució, “enterboleix i posa en dubte l’honorabilitat, dignitat, professionalitat i honradesa del cap de la policia i de la institució que dirigeixo”.

L’ambient laboral a la comissaria s’ha tornat insostenible, mentre la justícia investiga algunes peces, on hi ha polítics i policies investigats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Setembre, 2020
jutjats_reus.jpg

El nou Jutjat de Primera Instància número 8 de Reus entrarà en funcionament el 30 de setembre. L’òrgan resoldrà, tal com detallava ahir la consellera de Justícia, Ester Capella, durant una visita a les instal·lacions, «assumptes de l’àmbit civil» i «descongestionarà els casos d’incapacitacions, d’herències i d’arrendaments».

Activar Primera Instància 8 «ha suposat la incorporació de fins a nou professionals que acompanyaran el jutge en el procés de donar resposta a les necessitats de la ciutadania». En concret, es tracta de quatre tramitadors, tres gestors judicials i dos auxiliars. Se’n farà càrrec provisionalment el magistrat Javier Ramos, que és titular de Primera Instància número 7, jutjat creat precisament dos anys enrere i que fins ara era el darrer en posar-se en marxa a Reus.

La consellera destacava ahir que el número 8 «resoldrà, també, les situacions d’incapacitats» i «això comportarà més eficiència i alhora que hi hagi una resposta més unificada a aquestes qüestions». I subratllava la incidència que té, en aquest darrer àmbit, la proximitat de l’Institut Pere Mata, entitat de serveis de salut mental que atén una àmplia població de la comarca i genera un rellevant volum de feina als tribunals. El vuitè Jutjat de Primera Instància «ajudarà a alleugerir la saturació que pateixen els jutjats de primera instància, en especial pel que fa a internaments».

L’òrgan s’ubica a l’edifici judicial de l’avinguda Marià Fortuny. Ocuparà la segona planta, entre el jutjat VIDO i el Jutjat de Primera Instància número 7. En abordar casos que fan referència a la jurisdicció civil, no dictarà sentències que impliquin penes de presó i abordarà «conflictes entre particulars o entitats, reclamacions econòmiques, incapacitacions de persones, desnonaments, contractes de compravenda, herències i d’arrendaments», entre altres. Capella explicava ahir que «Justícia ha invertit 50.000 euros en l’adequació de l’espai, el mobiliari i l’equipament informàtic» necessari.

Primera Instància 8 forma part d’un paquet d’òrgans judicials que ara comencen a oferir servei. Amb tot, va prop d’un any tard: la seva entrada en funcionament hauria d’haver-se produït el 31 de desembre del 2019, però va ajornar-se.

Limitacions al teletreball
El jutge degà de Reus, el magistrat Diego Álvarez, apuntava ahir coincidint amb la presentació del nou jutjat que «la posada en marxa del vuitè jutjat, és tota una fita a Reus». «Quan jo vaig arribar aquí, fa set anys, hi havia sis jutjats i era un drama. Avui, no ho és tant perquè s’han obert dos jutjats en dos anys», afegia, i deia que «espero que no hagin de passar altres 15 anys perquè se n’obri el següent».

Això, precisava Álvarez de Juan, «no traurà que hi hagi també altres necessitats, i ara mateix n’hi ha dos de molt importants: el segon Jutjat Social i el tercer Penal.  Preocupen molt les dues situacions però segurament el Penal és prioritari».

Els Jutjats Penals de Reus «estan treballant a un ritme brutal, posen més de 450 sentències a l’any cadascun d’ells, més d’una al dia, i els judicis ràpids de violència de gènere s’estan anant al 2021. No poden donar més».

Capella avançava ahir que els Jutjats de Reus entraran a la tardor amb un total de 62 ordinadors portàtils. En aquest sentit, el jutge degà detallava que «són sobretot per a la jurisdicció civil i social, on hi ha expedient digital, però a la jurisdicció penal no n’hi ha. I un funcionari d’aquesta, per tant, no pot teletreballar». Tot i que «els mitjans materials que hi ha no són els millors», el problema més rellevant és «de recursos humans, els quals gestiona la Generalitat», com ara «baixes que triguen sis mesos a cobrir-se». Això, «ho pateix el ciutadà» i «no és puntual».

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2020
mossos_videoconferencia-1280x960.jpg

Diversos jutjats de Catalunya ja han començat a prioritzar la ‘compareixença’ davant l’autoritat judicial a través de videoconferència, emprant el dispositiu Wedex.

A fi de minimitzar els trasllats als edificis judicials, reduir el risc de contagi per coronavirus, els detinguts declararan, en el cas dels delictes lleus, per via telemàtica, sempre seguint les mesures de seguretat imposades per l’estat d’alarma. A banda d’aquests avantatges, també s’estalvien recursos tant humans com materials.

Almenys durant el període de l’estat d’alarma, i sempre seguint el criteri de cada jutjat de guàrdia – es pretén evitar el màxim els desplaçaments. Per aquesta raó, es prioritzaran que les persones arrestades pugui ser interrogades des de la mateixa comissaria dels Mossos d’Esquadra.

El detingut tindrà, com no podria deixar de ser, dret a ser assistit per un advocat que pot intervenir-hi des de la comissaria, del seu despatx professional, també a través de videoconferència. És obvi que el lletrat podrà comunicar-se, tot mantenint la confidencialitat, amb el seu representant abans de la declaració judicial.

Aquesta mesura ja s’ha començat a implementar a Tarragona i s’ha aconseguit que buidar les dependències judicials, contribuint així el possible contagi i transmissió de la Covid-19. Als jutjats, ara mateix, només hi acudeixen els casos greus. Caldrà saber si algunes d’aquestes mesures han arribat per quedar-s’hi després de l’emergència sanitària que travessa el país.

 


REDACCIÓ12 Març, 2020
jutjats_reus.jpg

El sistema judicial també es blinda davant de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

A Reus, el col·lectiu de magistrats ha decidit aquest dijous i amb efectes a partir d’aquest divendres, 13 de març, suspendre totes les vistes i diligències judicials que comportin la “presència de ciutadans, usuaris o professionals”. Tampoc es podrà accedir a les dependències judicials sense haver estat citat.

Amb aquestes mesures, es pretén evitar la propagació del virus Covid 19 i impedir que les aglomeracions pugui actuar com a element contagiós. Amb relació al Registre Civil s’ha restringit l’accés a un màxim de tres persones per torn.

Pel que fa als casaments programats només es permetrà l’assistència dels nuvis i dels testimonis.

En referència als Jutjats de Guàrdia, s’ha limitat l’accés a les seves dependències a una persona per torn.

No es podrà accedir a les dependències judicials sense  estar citat préviament

Els jutges han adoptat aquestes mesures davant “l’emergència sanitària” que representa el coronavirus. La durada d’aquestes recomanacions és de quinze dies, però són susceptibles de pròrroga.

 


REDACCIÓ24 Desembre, 2019
vigilancia_policial.jpg

El president de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha disposat rebaixar la intensitat del dispositiu de seguretat ordenat el 6 de febrer passat en totes les seus judicials de Catalunya després dels atacs contra nombrosos jutjats duts a terme pels Comitès de Defensa de la República (CDR).

El dispositiu policial de custòdia i seguretat de les seus judicials dels 49 partits judicials de Catalunya, que preveia una protecció presencial i permanent de les mateixes per part dels Mossos d’Esquadra, ja es va rebaixar el 13 de maig i 20 de setembre passats .

El TSJC va sol·licitar als Mossos un nou informe en què s’expressés el criteri policial sobre l’oportunitat de manteniment o modificació de l’actual dispositiu de protecció, “atesa l’efectivitat de la mateixa fins a la data i l’eventual modificació dels escenaris que van motivar el seu dictat”.

El TSJC estableix que a partir d’avui es mantingui la protecció policial presencial i permanent, segons el seu disseny actual, a les seus del Tribunal Superior de Justícia (Palau) i la Ciutat de la Justícia a Barcelona.

D’aquí a un mes els Mossos hauran d’elaborar un informe d’efectivitat d’aquest nou dispositiu de custòdia i seguretat per decidir eventuals canvis

També es mantindrà en les seus judicials que des de l’activació d’aquest dispositiu de seguretat, batejat amb el nom de “toga”, han rebut dues o més atacs, un total de 22, així com les seus de les audiències provincials de Girona, Tarragona i Lleida, on es mantindrà la protecció policial presencial i permanent excepte durant les hores d’obertura de les oficines judicials.

En la resta d’edificis i seus judicials la protecció policial presencial i permanent actual passarà a ser una protecció dinàmica durant tot el dia, complementada amb una protecció estàtica a intervals i durant els diferents torns de matí, tarda i nit.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
masague_font.jpg

Aquest dijous al matí, en un acte de ‘qüestions prèvies’, l’exalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué, l’exregidor de Platges (que també va ser alcalde després d’empresonament de Masegué) Pere Font i l’expresident local de Convergència Democràtica de Catalunya, Gerard Montserrat, coincidiran en els jutjats de Tarragona.  Està en causa la suposada adjudicació a dit, entre els anys 2011 i 2013, de tres guinguetes de la platja de la Paella a Gerard Montserrat, en aquells moments líder local de Convergència. Es tracta de la peça número quatre del Cas Torredembarra, referent a corrupció política a l’ajuntament de La Torra.

Daniel Masagué

La Fiscalia i l’Ajuntament de Torredembarra, que exerceix com a acusació, consideren que hi ha indicis d’una adjudicació “arbitrària”, per això es van posicionar en contra d’un possible sobreseïment.

D’acord amb la investigació de la Guàrdia Civil, l’empresari Blas Niubó va intercedir, amb l’ajuda del regidor de Platges, Pere Font, i de l’alcalde Daniel Masagué, perquè l’adjudicació de les tres guinguetes de la platja de la Paella entre els anys 2011 i 2013 es fes, a dit, a l’empresa Promoesport, vinculada a l’actual president local de CDC, Gerard Montserrat. Per aquest motiu, el jutge del Vendrell els va imputar a tots quatre per presumptes delictes contra l’administració pública.

De fet, en l’escrit presentat per l’advocat de l’Ajuntament, es critica que en el procediment negociat sense publicitat endegat per a l’adjudicació de les guinguetes es convidessin tres empreses – Promoesport, Fimongest i Manretar – que no tenien solvència tècnica ni experiència professional de les mateixes en relació amb l’objecte del contracte i que no se’n donés cap justificació.

Després de renunciar les tres empreses a la licitació, fent que aquesta quedés deserta, es va convidar directament a Gerard Montserrat, a qui se li va adjudicar. Resulta rellevant, segons el consistori, “l’estretíssima relació existent entre les tres societats convidades”.

L’exregidor Pere Font

Promoesport tenia com a membres de l’òrgan d’administració a Gerard Montserrat i la seva esposa, i a Vicente Sánchez. Fimongest era una societat en la qual figurava com a liquidador el germà de Gerard Montserrat, qui era alhora director general de l’àrea immobiliària de Vicsan, un grup empresarial liderat per Vicente Sánchez.
Finalment, Manretar era una societat que tenia com a apoderat a Vicente Sánchez. Cal tenir en compte, a més, que l’anterior adjudicatària del servei entre 2007 i 2010 compartia domicili social amb Promoesport i Gerard Montserrat n’era l’apoderat. Segons l’escrit presentat per la representació legal del consistori torrenc, hi ha indicis que apunten als motius de la concessió.

Gerard Montserrat, exlíder de CDC

Se sospita que es va beneficiar Gerard Montserrat perquè aquest donés suport a Daniel Masagué en la campanya de les eleccions municipals. L’exalcalde ho desmenteix, assegurant que es tractava d’una qüestió competencial de l’aleshores regidor de Platges, Pere Font, i només es va limitar a signar el decret.

L’exbatlle defensa la correcció de l’operació, ja que constaven informes favorables dels serveis jurídics i d’intervenció, que no tenien l’oposició del secretari municipal. Pere Font, per la seva banda, insisteix que no tenia coneixement de la tramitació dels expedients.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2019
eleccions_gerenals.jpg

És inèdit, però ha succeït a Tarragona. El jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona ha decidit admetre a tràmit la denúncia de l’Associació Eleccions Transparents per presumpte frau electoral en generals del 28 d’abril.

El jutge, després d’analitzar la denúncia, va considerar que els indicis penals que consta de l’escrit de la plataforma podrien consubstanciar un delicte de frau electoral. Aquesta decisió és inèdita, ja que no hi ha precedents a tota Espanya.

Recomanen als espanyols, en la mesura del possible, no votar per correu ni des de l’estranger perquè no hi ha cadena de custòdia de la integritat d’aquest vot, ni es requereix el DNI per votar per correu

El jutjat no extreu conclusions de les proves aportades per la plataforma ciutadana – ara convertida en associació – però qualifica de molt greus els indicis i insta la Fiscalia a obrir les diligències oportunes.

Se sospita que s’han creat fórmules matemàtiques per evitar que la suma dels escons de Vox i PP fossin la meitat dels obtinguts per les dues possibles coalicions que hagin portat el PSOE al govern: amb Unidas-Podemos i ERC, d’una banda; i amb Ciutadans, per un altre.

La denúncia apunta als directors del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i Correus com a cooperadors necessaris en aquesta suposada trama que té com a puntals imprescindibles el vot per correu, custodiat per l’excap de gabinet de Pedro Sánchez, i els mateixos sondejos oficials, que preparen al públic per als resultats prèviament programats, així com el coneixement de les opinions dels espanyols a través de les estadístiques en possessió de l’INE.

L’Associació Eleccions Transparents ha preparat un operatiu per auditar les properes eleccions del 10 de novembre, per la qual cosa fa una crida a tots els espanyols a què la nit del 10-N pugin les fotos de totes les actes d’escrutini que puguin obtenir, a la plana web de l’Associació, amb l’objectiu de fer el primer recompte ciutadà transparent.

Així mateix recomana als espanyols, en la mesura del possible, no votar per correu ni des de l’estranger perquè no hi ha cadena de custòdia de la integritat d’aquest vot, ni es requereix el DNI per votar per correu.

 


REDACCIÓ28 Octubre, 2019
autoinculpacio_nuria-1280x960.jpg

La Núria Meroño abans d’entrar als jutjats

Cues a l’entrada dels jutjats de guàrdia de Tarragona. Un centenar de persones han acudit als jutjats per a inculpar-se, secundant així la crida d’Òmnium Cultural.

Volen, d’aquesta manera, mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics i informar les autoritats judicials que “el passat 20 de setembre de 2017 em vaig manifestar per protestar pels registres i les detencions que la Guàrdia Civil estava realitzant en diversos indrets del país i que pretenien evitar la celebració del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat per a l’1 d’octubre del 2017”.

En el document d’autoinculpació també es pot llegir que els signataris es van concentrar i protestar com a mostra de la desaparició que l’actuació policial suscitaven i “em susciten encara avui”. Els inculpats també manifesten la seva reprovació per la sentència del Suprem contra el procés. En la denúncia presentada davant el jutjat de guàrdia es demana que es tingui en compte la participació dels autoinculpats en fets “substancialment iguals a aquells pels quals el Tribunal Suprem d’Espanya va condemnar” els líders independentistes per un delicte de sedició.

La Núria Meroño ha estat la primera a accedir a l’interior dels jutjats per lliurar la seva autoinculpació. Per la seva banda, l’Imma, en declaracions als periodistes, ha dit estar sorpresa perquè no li havien demanat el DNI per comprovar les dades personals i no han posat un número d’identificació en la denúncia. “S’han limitat a posar el segell i ja està. La cosa més vulgar del món (…) Ho trobo molt irregular”.

Diu que s’autoinculpa perquè considera que va fer exactament el mateix que els polítics que van ser condemnats pel Tribunal Suprem. “Jo sóc activista i vaig estar amb els companys de Tarragona manifestant-me al Carrer Gènova”, diu, remarcant que “jo vaig fer més coses que ells, ja que fa dos anys que no poden fer res”.

La Imma diu que no li fa por anar a la presó

L’Imma qualifica de “totalment injusts” els empresonaments dels darrers dies. Està enfadada perquè considera que hi ha diferents taules de mesura: “Ahir vaig veure com es passejàvem pels carrers de Barcelona amb banderes i símbols anticonstitucionalistes i no els va passar res. Estan carrer”.

Qüestionada sobre si no li fa respecte les conseqüències d’haver-se inculpat, diu irònicament estar “acollonideta” i “morta de por”. No li fa por anar a la presó?, li preguntem. Ella respon: “Sí, molta, però si cal, hi aniré”.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ20 Octubre, 2019
detingut6-1280x722.jpg

Els independentistes han respirat d’alleujament quan, després de tanta informació confosa, els vuit detinguts (7 dels Mossos i un de la Policia Nacional) arran dels aldarulls dels darrers dies a Tarragona, han sortit en llibertat amb càrrecs. La Fiscalia havia sol·licitat presó per a tres dels arrestats, però la jutgessa de guàrdia ha optat per deixar-los marxar amb mesures cautelars.

La magistrada els ha prohibit sortir d’Espanya i acudir, acostar-se a menys d’un quilòmetre o participar en actes i manifestacions durant sis mesos.

També hauran de comparèixer quinzenalment al jutjat i els ha retirat el passaport. Els vuit detinguts estan acusats de desordres públics, delicte tipificat amb sis anys de presó.

Des de les 10 del matí i pràcticament fins a les quatre de la tarda, els manifestants s’han concentrat davant dels jutjats de Tarragona per expressar la seva solidaritat als detinguts i protestar contra la sentència del procés. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà i els regidors de la CUP i de Junts per Catalunya, Laia Estrada i Dídac Nadal, també han fet cap als jutjats per acompanyar, sobretot, els familiars i amics dels detinguts. També s’hi han afegit els manifestants que s’havien reunit, incialment, al Campus Catalunya de la URV.

Segons dades del Govern, des de dilluns passat hi ha hagut 194 detinguts pels aldarulls a Catalunya, d’ells 154 per part dels Mossos d’Esquadra, 32 per la Policia Nacional i 8 per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

|

VÍDEOS




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter