24. Abril 2024

Arxius de jutge josep bosch | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2017

La Fiscalia Anticorrupció li situa com “l’aconseguidor” o “recaptador”, però el TSJC va descartar a començaments d’any investigar l’actual diputat i extitular de Justícia de Catalunya

Josep Bosch, el jutge que instrueix el cas del 3%, de suposada finançament irregular de CDC, ha demanat de nou al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui l’actual diputat al Parlament de Junts pel Sí i exconseller de Justícia, Germà Gordó.

D’acord amb l’alt tribunal, el titular del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell ha enviat una nova exposició raonada perquè l’alt tribunal català obri una investigació a Gordó, que en ser diputat gaudeix de la condició d’aforat.

El TSJC ja va rebutjar al febrer passat obrir una investigació a Gordó, en no veure en aquell moment indicis clars de la seva relació amb la presumpta trama de pagament de comissions a CDC que s’investiga en el cas del 3%, si bé la Fiscalia Anticorrupció li situa com el “conseguidor” o “recaptador”.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

Quatre pèrits judicials denuncien que van rebre pressions a l’hora d’efectuar informes sobre les contractacions a quatre ajuntaments de Catalunya, esquitxats en l’escàndol del 3%. La Guàrdia Civil confirma les pressions

jutge torredembarra
El Jordi Bosch, a la dreta, investiga el cas del 3%

Josep Bosch, el jutge que instrueix el cas del 3%, ha ordenat a la Guàrdia Civil que investigui possibles pressions a quatre pèrits judicials que haurien d’avaluar expedients de contractació dels ajuntaments de Lloret de Mar, Sant Cugat, Sant Celoni i Figueres.

El tècnic que va avaluar l’expedient de Sant Cugat va fer constar en el seu informe el seu “total independència, malgrat els requeriments d’informació” de la directora general de l’Administració Local de la Generalitat, Montserrat Mundi, el que va obrir una investigació de la Guàrdia Civil per comprovar si van existir pressions.

Aquest empleat va declarar que Mundi, li va dir: “Sempre serà millor que el controlem nosaltres que no altres, així ho podrem controlar millor”, segons la informació de l’atestat policial filtrat a la premsa.

Al recordar-li que només podia veure-ho el jutge per estar sota secret, li va retreure, segons l’atestat, que ocupava un lloc de confiança i que “el mínim que se li podia exigir era lleialtat”.

També hauria afegit que “informaria de la seva negativa a facilitar el contingut de l’informe a la consellera Meritxell Borràs” (titular de Governació).guardia_civil

Aquest tècnic va deixar voluntàriament el seu càrrec en trobar una altra feina al setembre del 2016 i li van denegar l’excedència sense “fonament”, pel que ha presentat un contenciós administratiu.

La tècnica que elaborava l’informe sobre Figueres també va declarar haver-se negat a proporcionar informació a Mundi i va ser cessada el passat 31 de març, encara que ella també va presentar un contenciós i el jutge ha deixat sense efecte l’acomiadament.

L’atestat de la Guàrdia Civil assenyala que, però, les pressions van seguir i relata la renúncia del procurador del contenciós després d’una trucada del Gabinet Jurídic de la Generalitat.

Mundi també va demanar informació al responsable de l’informe de Sant Celoni, que es va negar i va informar als seus superiors.

 


REDACCIÓ14 Abril, 2017

El jutge, que investiga EFIAL en una peça separada del cas del 3%, indaga els contractes de la consultora – posteriorment absorbida per CGI – amb més d’una vintena de consistoris de tot Espanya, davant els indicis que oferia serveis per millorar la gestió i optimitzar els comptes dels ens locals i aprofitava el menor control públic per desviar fons.

jutge torredembarraLa consultora EFIAL i la seva successora CGI, investigades per suposat desviament de fons aprofitant la seva tasca com a assessores municipals, van facturar 1,3 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona i els seus ens en 62 contractes entre 2009 i 2016, la majoria a l’etapa de Xavier Trias (CiU) com a alcalde.

Així consta en el sumari del cas, en què el jutge del Vendrell investiga aquesta xarxa, acusada de “infiltrar” en més d’una vintena de consistoris creant “ajuntaments paral·lels” per desviar fons amb informes “a mida” i usant estructures societàries per “fugir” del dret administratiu usurpant la tasca de secretaris i interventors.

EFIAL va facturar entre 2011 i 2015 un total de 301.397 euros a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ​​a través de 9 expedients d’assessorament comptable, fiscal i de suport en la gestió i administració econòmica, segons figura en un informe aportat a la Guàrdia Civil pel gerent del consistori barceloní, Jordi Cases.

Per la seva banda, l’Institut Municipal d’Urbanisme va recórrer a EFIAL per elaborar juny expedients d’assessorament, que van reportar a la consultora uns ingressos de 95.520 euros entre 2011 i 2016, mentre que el Patronat Municipal de l’Habitatge va pagar cinc honoraris per assessorament, entre 2009 i 2011, per valor de 8.198 euros.

Malgrat que el major import dels contractes a EFIAL a Barcelona es concentra durant l’etapa de Xavier Trias (CiU) al capdavant del consistori (2011-2015), l’Ajuntament ja treballava amb aquesta consultora des de 2009 i ho ha seguit fent des que Ada Colau (BComú) es va fer amb l’alcaldia al maig de 2015.

En concret, durant l’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona i els seus ens municipals van adjudicar a EFIAL quatre contractes i un expedient per un valor global de 81.311 euros, un d’ells relatiu al suport comptable del departament de benestar animal i un altre per un estudi alternatiu a el finançament de la xarxa de tramvia, segons les dades que figuren en el sumari del cas.Registro de la guardia civil en diadonal 458 Efial. foto Ferran Sendra

Al destapar el juliol passat la vinculació de EFIAL amb Barcelona, ​​després de l’operació de la Guàrdia Civil en què es va constatar l’expansió d’aquesta xarxa – inicialment radicada a Tarragona – a més d’una vintena d’ajuntaments catalans i de la resta d’Espanya, el consistori de Barcelona es va comprometre a fer una “doble auditoria”, interna i externa, per comprovar si els seus encàrrecs a la consultora es van ajustar a la legalitat.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, la xarxa de EFIAL també estaria duent a terme en 2016 “una tasca d’assessorament en la redacció d’un plec concursal d’explotació publicitària” al consistori de Barcelona, ​​per valor de 13 milions d’euros.

En les escoltes telefòniques efectuades per la Guàrdia Civil al responsable de EFIAL, Antoni Martos, investigat en la causa, se li sent parlar el 13 de gener de 2016 amb una funcionària de patrimoni del consistori de Barcelona, ​​que li indica que necessita un informe econòmic “totalment inventat” per justificar el muntant i tirar endavant el concurs.

En la conversa, segons conclou la Guàrdia Civil, la funcionària demana al responsable de EFIAL que elabori l’informe sobre el concurs amb “dades inventats” perquè la licitació no quedi deserta, davant del que “la redacció del plec podria incórrer en algun tipus d’irregularitat”.

 


REDACCIÓ30 Març, 2017

Joan Borràs, exdirector d’Infraestructures de l’Autoritat Portuària de Tarragona i actual responsable de la passarel·la que unirà el balcó del Mediterrani amb la platja del Miracle, surt referenciat en el mateix fragment de la investigació del 3% que l’aleshores senador Jordi Sendra. El jutge instructor està analitzant la documentació incautada i els informes de la Guàrdia Civil.

JOAN BORRÀS
Joan Borràs nega cap implicaió

Sobre l’escàndol del 3% se n’ha escrit molt i encara queda molta documentació i escoltes telefòniques per analitzar. El jutge del Vendrell, el català Josep Bosch, continua repassant la informació recollida per la Guàrdia Civil. La llista d’investigats augmenta.

L’instructor continua interrogant a alguns dels implicats en la trama de suborns que afavoria la difunta Convergència Democràtica de Catalunya.

En els milers de papers requisats per la Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, estan referenciats noms d’empresaris, polítics i alts càrrecs. D’acord amb la documentació a què ha tingut accés aquest digital, el nom del tarragoní, l’actual diputat Jordi Sendra apareix mencionat en els papers relacionats amb la investigació a què ha estat sotmès l’enginyer de camins José Ma. Zaragoza.

D’acord amb els investigadors l’aleshores senador convergent J. Sendra era un dels contactes destacats de l’empresa Oproler. En la documentació i USB’s confiscats per la Guàrdia Civil, es pot observar que l’exalcalde de la Pobla de Montornès i actual director de planificació del Port de Tarragona – i responsable de la passarel·la que unirà el Balcó del Mediterrani a la platja del Miracle – Joan Borràs, surt referenciat.

En aquests moments, el contingut de les escoltes telefòniques i els papers recavats per la policia estan sent analitzats pel jutge, qui haurà de decidir si hi ha o no indicis de responsabilitat penal per citar a declarar com a imputats o testimonis alguns dels noms referenciats. Cal recordar que Jordi Sendra és diputat al Parlament de Catalunya. O sigui, gaudeix d’aforament. Fonts judicials han assegurat que el fet que alguns politics estiguin mencionats en la investigació no significa que acabin, obligatòriament, ‘imputats’.

Res a veure amb el 3%
Joan Borràs, contactat pel nostre digital, ha expressat la seva “gran Passarel·la-3sorpresa” en assabentar-se que el seu nom surt en la investigació del 3%. Ha assegurat que, ara per ara, no ha estat citat a declarar i que no té res a veure amb l’escàndol del 3%.

Ha reconegut mantenir una amistat personal de 10 anys amb José María Zaragoza (a qui la policia va escorcollar el seu domicili), però nega rotundament haver facilitat contactes a cap trama o col·laborat en algun negoci il·legal. L’enginyer de camins diu tenir la “consciència tranquil·la”, encara que la seva “sorpresa és absoluta”, perquè reafirma no té ni ha tingut mai cap lligam o connexió amb la trama del 3%.

Joan Borràs, que també és regidor a l’oposició a la Pobla de Montornès, ha manifestat la seva total disposició per esclarir “el que faci falta” en el cas que el magistrat el citi a declarar. Cal remarcar que en el darrer canvi de l’organigrama del Port de Tarragona, Joan Borràs ha deixat de ser el responsable d’Infraestructures – incloent-hi l’adjudicació d’obres – per ocupar-se només de projectes.

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2017

Josep Bosch, el jutge que instrueix el ‘cas 3%’, assenyala que l’extresorer de l’extinta CDC, Andreu Viloca, era l’intermediari entre la Generalitat i les empreses en adjudicacions d’obra pública a canvi de comissions que esdevenien part “essencial” del finançament del partit. Això és el que revela part del sumari que s’ha aixecat el secret aquest divendres.

Pla mig de l extresorer de CDC Andreu Viloca arribant als jutjats del Vendrell per declarar davant del jutge del cas 3   Imatge del 15 de febrer del 2017   Horitzontal
L’extresorer de CDC Andreu Viloca

Les empreses que s’avenien a pagar el 3% anomenaven al tresorer de CDC i de la Fundació CatDem, adscrita al partit, l’“aconseguidor”, fet que s’identifica en una de les diligències preliminars que la Guàrdia Civil va fer davant del jutge del Vendrell que investiga el cas després d’analitzar els documents comissats al despatx de Viloca.

Els informes policials, segons expliquen aquests mitjans, posarien de manifest que s’ha detectat un seguit de fluxos de fons que apunten a marc relacional “concret” entre “corruptor i mitjancer/conseguidor polític”, que defineix un “autèntic ‘modus operandi’ típic dels casos dels il·lícits contra l’Administració Pública”.

jutge torredembarraLa Guàrdia Civil ha aconseguit relacionat, segons aquestes informacions, fins a sis casos d’adjudicacions i pagaments a Convergència comparant les agendes dels investigats, la de Viloca, les dates de les adjudicacions i les donacions.

La investigació també hauria permès constatar que Viloca duia una relació acurada entre les empreses que pagaven les comissions i les obres que se’ls havien adjudicat. A més, entre la documentació intervinguda s’ha trobat, per exemple, targetes d’empresaris demanant a l’extresorer de CDC mediació per aconseguir obra pública.

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2016

andreUmarti_El jutge del Vendrell que investiga el cas de corrupció de Torredembarra i l’encarregat de l’operació Tèrmica de la Guàrdia Civil, Josep Bosch, ha enviat a la presó l’exalcalde d’Ametlla de Mar, el convergent Andreu Martí. El batlle caler pot eludir la presó si paga la fiança de 600.000 euros imposada pel jutge instructor.

Andreu, detingut fa dos dies per la Guàrdia Civil, arran del cas Efial – una peça separada del cas Torredembarra – ha estat el primer detingut a declarar. En queden altres sis arrestats, sent que alguns han optat per no contestar a cap de les preguntes del jutge ni dels fiscals.

(Ampliarem informació)

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2016

L’operació ‘Tèrmyca‘ de la Guàrdia Civil, relacionada amb contractes irregulars entre l’empresa de consultoria Efial i un important nombre d’ajuntaments convergents, continua 32 hores després d’haver esclatat. Els agents continuen escorcollant immobles propietat de l’exalcalde convergent, Andreu Martí, a Ametlla de Mar, davant una important expetació mediàtica i curiositat veinal.

guardia_civil_L’exedil, que va passar la nit a la comandància de Tarragona, està sent desplaçat a Ametlla per assistir al registre que s’efectuarà al seu domicili particular i a un garatge de la seva propietat. Està previst que  la majoria de detinguts passin aquest dijous a disposició del jutge d’Instrucció del Vendrell, Josep Bosch.

D’altra banda, estan a punt d’arribar a la comandància de Tarragona els dos arrestats ahir a Madrid. Tres dels 11 arrestats (Carles Bock, Manuel Delgado i Ramon Solé) ja ha estan en llibertat.

De recordar que en l’àmbit de l’operació, on han participat més de 300 agents, s’han practicat més de 48 escorcolls i més de 15 registres. N’han resultat 11 detinguts (2 excàrrecs públics, empresaris i funcionaris municipals) i s’espera procedir-ne a una altra. A la província s’han fet escorcolls als ajuntaments de Tortosa, Ametlla, Ascó i Vandallós.

 


REDACCIÓ28 Juny, 2016

grangellAquest diumenge va fer dos anys que va esclatar l’escàndol de corrupció a Torredembarra. L’equip de govern liderat, aleshores pel convergent Daniel Masagué, va ser detingut, després d’un escorcoll de més de 14 hores per part de la Guàrdia Civil.

La peça principal ha donat lloc a diferents peces separades, algunes de les quals continuen sota secret de sumari. En aquesta trama corrupta estan processats polítics, empresaris i advocats. Alguns d’ells van ser empresonats provisionalment.

Segons ha pogut saber aquest digital, el proper dijous, dia 30, el jutge instructor Josep Bosch ha citat a declarar als Jutjats del Vendrell, en qualitat de testimoni, l’exalcalde socialista Enric Grangel.

El magistrat pretén esclarir alguns detalls relacionats amb la investigació relacionada amb la peça 6, actualment sota secret de sumari.

 


REDACCIÓ6 Abril, 2016

Els investigats Jordi Sumarroca, la seva neboda Susanna i el seu oncle Joaquim, implicats en el cas del 3%, no hauran de declarar, finalment, els propers dies 13 i 14 d’abril.

El jutge instructor, Josep Bosch, ha decidit ajornar aquesta compareixença perquè els tres membres de la família Sumarroca disposin de temps per consultar tota la informació documental que sustenta la causa.
interlocutoriaEn la interlocutòria, el magistrat defensa la suspensió de les declaracions dels tres imputats (ara investigats) arran de l’operació Petrum, una peça separada del cas Torredembarra, perquè “no ha estat possible la unió i l’exhibició de les peces de convicció” que integren la peça separada.

Declarar causa complexa
En el document judicial, a què ha tingut accés aquest digital, Josep Bosch sol·licita a la Fiscalia Anticorrupció que, atenent tractar-se d’una causa “d’especial complexitat”, es posicioni sobre la possibilitat d’allargar la instrucció d’acord amb la LEC i informi sobre si acompanya la tesi de la complexitat del procés. A posteriori, el magistrat demanarà a les personades que, si ho desitgen, presentin al·legacions.
Cal recordar que, en aquesta peça, s’investiga el pagament de suposades comissions irregulars a Convergència, a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant els mandats del president Jordi Pujol. El jutge pretén aconseguir una justificació creïble per les diferents transferències bancàries que les empreses de la família Sumarroca han realitzat a dues societats de l’exalcalde Daniel Masagué. Un fet que podria constituir un delicte de suborn.

 


REDACCIÓ24 Març, 2016

El jutge que investiga el mega procés de corrupció de Torredembarra no dóna abast. La feina se li acumula, atenent la complexitat del cas.

jutge torredembarra
El jutge Josep Bosch, de camisa arremangada

El magistrat Josep Bosch, titular del Jutjat número 1 del Vendrell, ha decidit sol·licitar a l’Agència Tributària, informes sobre els 1,4 milions d’euros que la família Sumarroca va pagar a l’excalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué.

El jutge instructor pretén saber si hi ha connexió entre les comissions i l’adjudicació d’obres públiques municipals a l’empresa Teyco, com les del Pàrquing Filadors. Aquesta peça (la número 7) se centra, essencialment, en la investigació del famós 3% (operació Petrum), on es presumeix que els governs de Jordi Pujol adjudicaven obres públiques a canvi d’una comissió il·legal a Convergència.

TEYCO
Teyco és una constructora propera a CDC

Per esclarir tot aquest enrenou i intentar saber el seu grau d’implicació i responsabilitat, el magistrat citarà, en qualitat d’imputades (ara la nomemclatura jurídica és investigada) les empreses Teyco, Teycotel BCN, Teycotel Gestió Hotels, Teycotel Cap Roig, Castellbell Residencial, Star Law, Revi, Trebaxtron, Aquambiente serveis per al sector de l’aigua, Daloi i Maes (Masagué n’és el propietari). Aquestes empreses estan vinculades, directa o indirectament, a la família Sumarroca (Joaquim, Susanna i Jordi) i a Mariano Judez.

El jutge pretén arribar fins al final per esclarir unes transferències (nou en total) de les empreses Star Laws, Teycotel, Revi i Teyco a les dues empreses Daniel Masagué. Les transferències sumen 1.431.529 euros i el magistrat diu que “no tenen lògica econòmica”.