Arxius de justicia | Pàgina 2 de 47 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Abril, 2023

El proper dimarts començarà, a la secció 4 de l’Audiència Provincial, el judici d’una persona acusada de delictes d’agressió sexual, tracte degradant i descobriment i revelació de secrets, que van ocórrer a Reus l’any 2021. Aquest judici ja va ser ajornat una vegada.

L’acusat va conèixer a la víctima a través d’una xarxa social i van acordar quedar al domicili de l’acusat. Una vegada a l’interior, l’acusat va tancar la porta amb clau i es va apoderar del telèfon mòbil de la víctima.

L’acusat no va permetre que la víctima es vestís i la va obligar a anar al sofà per gravar-la sense roba i enviar el vídeo a uns amics

En un moment donat, l’acusat va començar a petonejar i a fer tocaments a la víctima, qui va expressar la seva negativa a mantenir relacions sexuals. No obstant això, l’acusat la va agafar amb força del cabell i la va arrossegar fins a l’habitació, on va agredir-la sexualment. Posteriorment, no va permetre que la víctima es vestís i la va obligar a anar al sofà per gravar-la sense roba i enviar el vídeo a uns amics.

Cal destacar que concorre la circumstància agreujant de reincidència en el delicte de descobriment i revelació de secrets. El fiscal demana una condemna de 19 anys i 6 mesos de presó en total.

PUBLICITAT

REDACCIÓ28 Març, 2023

Rosa María Virolés Piñol és una tarragonina que ha fet història en el Tribunal Suprem: és la primera tarragonina presidenta de la Sala Quarta. Té les coses clares i li agrada dir les coses pel seu nom. Sense embuts ni draps calents. La Creu d’honor de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, passa la setmana a Madrid i als caps de setmana gaudeix del Mediterrani i del bon temps a la seva ciutat, Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca, la magistrada especialista en ordre jurisdiccional social li preguntem si la Justícia feminista o masclista. Virolés no té dubtes que que l’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.

Començo per preguntar-li si la justícia és masclista…
Podria dir que el terme masclista, aquí, no lliga gaire. El que està clar és que no hi ha una cultura de la igualtat. Si haguéssim crescut en una cultura de la igualtat, ningú ja no formularia aquesta qüestió. Cal no oblidar que la dona ha accedit més tard a la carrera judicial i això pesa.

La dona va haver d’imposar-se per guanyar terreny?
Jo en concret no he hagut de fer res més que treballar i ser professional perquè em tinguessin considerada. Si jo considero a la gent, l’inrevés ha de ser una realitat. Reconec que en alguns casos ha estat així. Particularment no he notat aquestes dificultats, però no tothom ha viscut el mateix. Jo passo olímpicament de segons quines coses.

Vostè és la presidenta de la sala quarta del TS des del passat mes d’octubre, és complicat treballar amb tant d’home, requereix un esforç?
No traiem les coses de polleguera. Treballo amb normalitat amb la gent amb qui hagi de treballar. El problema és que la sala està composta per 13 membres i en aquests moments n’hi ha 5 vacants. I això es deu al fet que no està constituït el Consejo General del Poder Judicial i per consegüent no es fan els nomenaments. La resta no és problema. La plena igualtat ja arribarà.

Quin és el seu principal hàndicap?
Cap ni un. No en tinc cap. La meva funció és continuar arreglant la justícia el màxim que pugui dins de les meves facultats.

Arreglar la justícia?
Necessitem una sèrie de mitjans perquè ho puguem fer efectiu alguns canvis. Tot aniria millor, per exemple, si a la Sala Quarta no hi hagués 5 vacants. Funcionaria amb normalitat.

Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980

La justícia depèn excessivament del poder polític?
Tenim el cas del Tribunal Constitucional i del Consejo, però la resta dels òrgans de la carrera judicial diria que no. Jo no entro en aquestes qüestions i jo mai no he estat en cap associació judicial i actuo lliurement. Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980.

Li agrada que diferenciïn els jutges per conservadors i progressistes?
Hauríem de preguntar a aquells que fan aquesta qualificació. Jo no sóc de cap associació. Jo no hi posaria cap qualificatiu.

Quin seria el millor qualificatiu per a la justícia del nostre país?
Faria servir les paraules de Kennedy. Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé. Jo aporto el que puc i no demano res a canvi.

Què li sembla que una ministra afirmi i es reafirmi que els jutges són masclistes?
Jo no entro en política. Només veig que tothom parla molt d’igualtat, però des de 1978 que l’article 14 de la Constitució va establir la plena igualtat. Hi ha lleis orgàniques i integrals que també ho determinen… Quan es necessiten tantes lleis per a la igualtat i accions positives això dóna a entendre que alguna cosa no funciona…

Potser no hi ha una igualtat real i només legal…
Potser sí. Veig que ens ho han d’anar recordant… En matèria d’igualtat, trobo que ens posen totes les mesures oportunes perquè això no passi i que no hi hagi cap desigualtat.

Considera que hem avançat?
Sí, clar. No hem assumit de cap manera la plena igualtat, però anem avançant.

Encara queda molt?
Hi ha gent que apunta cap a una dècada. Jo n’estaria satisfeta que ho aconseguissin en dues. Arribarà un dia que ho veurem com una normalitat.

La justícia és femenina en tots els aspectes

A la justícia hi ha un sostre de vidre a la justícia espanyola?
És una realitat. Hi ha 5600 jutges i magistrats, d’aquests 3000 són dones. Això representa un 56% de dones. En les darreres promocions judicials, un 80% són dones. Això em porta a concloure que, tenint en compte les dades, tot això haurà de canviar a la força. La justícia és femenina en tots els aspectes.

L’estàtua símbol de la justícia està inspirada en la deessa grega Temis – la deessa de les profecies – i apareix amb els ulls tancats… Creu que s’hauria de canviar aquesta imatge?
No m’ho he plantejat mai. Sigui com sigui, el cert és que s’estan fent canvis.

En el Tribunal Suprem, no gaire…
L’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.

Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé

Es noten aquest feminisme en les sentències?
Estem obligats, d’acord amb la Constitució, a jutjar amb perspectiva de gènere si convé. Jo m’agradaria que sempre s’hi jutgi amb aquesta perspectiva i en casos selectes.

En una sentència de les famílies monoparentals de 2 de març, potser no va ser resolta amb aquesta perspectiva, oi?
Es podria haver resolt d’una altra perspectiva i vetllant per bé del menor. Jo vaig fer un vot particular.

Els jutges tenen un paper molt important en el canvi. Les vostres sentències dicten jurisprudència…
Nosaltres resolem casos concrets. No donem principis ni dient el que ha de fer el govern ni els polítics…

Fa sentit commemorar el 8 de març?
Tal com ho celebro jo, no veig cap inconvenient en continuar commemorant-lo… El problema és quan se celebra una altra cosa que ja no és el Dia Internacional de la Dona.

Vostè és de Tarragona. Sembla que el Fòrum Judicial de Tarragona ara va de debò…
Ho sé per la premsa i pel president de l’Audiència. No tinc cap coneixement oficial. Només puc dir que és molt necessari.

Si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base

Diuen que en 2026 serà una realitat…
Potser sí, només cal que s’hi posin.

Creu que la justícia està massa mediatitzada?
Crec que cadascú fa la seva feina. No entraré a comentar la feina dels periodistes, tot i que hi ha coses que m’agraden o altres que no tant.

Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia…
És una àrea que no entra dins la meva jurisdicció. Però si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base.

Com s’aconsegueix això?
Donant nocions de cultura per a la igualtat a aquests personatges en concret.

S’està confonent el femení amb el feminisme?
Estem en una època de polítiques actives i això fa que se’n parli molt. Quan es comenci a normalitzar la igualtat ja no s’haurà de parlar. La culpa està en la falta de cultura d’igualtat.

Com es pot resoldre la bretxa salarial?
Amb un control dur per part de la Inspecció de Treball. Sovint el problema no està en salari base, però sí en els complements.

Vostè és tarragonina. Ara que passa molt de temps a Madrid, com veu Tarragona?
Jo vinc cada cap de setmana…

Nota algun canvi?
És una ciutat que s’ha modernitzat força en l’àmbit romànic…

PUBLICITAT

REDACCIÓ20 Març, 2023

L’exdirector d’IQOXE, José Luis Morlanes, ha declarat que no van prevaler els beneficis per damunt de la seguretat i el manteniment de la planta de la Canonja (Tarragonès) d’ençà que la companyia està al capdavant de les instal·lacions, segons ha explicat el seu advocat. Morlanes ha contestat a les preguntes de la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona, les del fiscal i les dels seus lletrats. Es tracta de la instrucció de la peça principal de la causa contra l’empresa per l’explosió de l’any 2020, on van morir tres persones. L’exresponsable també ha assegurat que el component -mpeg 500- que va esclatar no estava contemplat com a material perillós, i que, per tant, no es podia fer prevenció.

El director general d’IQOXE el 14 de gener de l’any 2020 -quan es va produir l’explosió-, ha començat a declarar quan passaven pocs minuts de les deu del matí d’aquest dilluns davant la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona. Segons el seu advocat, Emilio Zegrí, ha respost a totes les preguntes de la magistrada i de la fiscalia, així com les dels tres advocats de la defensa. L’exdirectiu s’ha negat a contestar les preguntes de les acusacions particulars i populars. La declaració s’ha allargat fins a dos quarts de cinc de la tarda.

“Durant els sis anys que porta IQOXE com a propietària del complex de la Canonja va prevaldre la inversió en manteniment i en seguretat per sobre dels beneficis, es va invertir més diners en seguretat, informàtica, noves instal·lacions, només es van repartir beneficis en un dels sis exercicis”, ha dit el lletrat sobre les explicacions donades per Morlanes durant la seva declaració. Així mateix, Zegrí ha afirmat que en matèria de seguretat laboral Morlanes ha assegurat que no es van cometre incompliments.

“El component de mpeg 500 que va esclatar no estava contemplat com a un producte perillós en cap fitxa industrial, ni per la indústria mundial ni per l’administració competent, ni, per tant, per l’empresa, és impossible fer una prevenció de riscos sobre una matèria que es considera que no té risc”, ha manifestat l’advocat.

Alhora, ha destacat que el seu client subscriu la hipòtesi que plantegen des de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) sobre la causa de l’accident. “Els set pèrits que han declarat sostenen la hipòtesi dels doctors d’IQS que van fer un experiment al laboratori i van detectar que a 350 graus el mpeg 500 explota d’una forma absolutament devastadora i aquestes màquines estaven preparades per contenir en el seu interior una explosió d’òxid d’etilè, que era el material perillós teòricament”, ha assenyalat.

A banda, el lletrat també ha remarcat “l’esforç” empresarial per indemnitzar a les famílies de les víctimes i als damnificats. En aquest sentit, ha recordat que el 95% de les indemnitzacions estan efectuades. L’advocat també s’ha mostrat esperançat sobre el resultat de la causa i ha indicat que la instrucció es tancarà aviat. Pel que fa a les peces separades sobre les llicències i autoritzacions i la de medi ambient, Zegrí no ha volgut fer declaracions.

L’exdirector de la companyia és el primer de la cúpula directiva d’IQOXE que ha comparegut davant la magistrada d’instrucció. Aquest dimarts i dimecres ho faran el responsable de seguretat i el director de la planta. Segons Zegrí, els directius han optat per declarar ara perquè la investigació es troba al final, fet que els facilita la seva defensa.

Una vintena de veïns demanem justícia
En paral·lel, una vintena de persones s’han concentrat davant de l’Audiència de Tarragona per reclamar justícia i seguretat durant les primeres hores d’aquest matí. El president de la FAVT, Alfonso López, ha demanat al poder judicial que “faci el seu treball ben fet”, i que si són culpables que “paguin” pels delictes comesos. També ha lamentat la poca participació en la concentració: “Si els veïns no ens adonem de l’important que és sortir al carrer, ens fem dèbils”, ha indicat López.

PUBLICITAT

REDACCIÓ20 Març, 2023

La Secció Segona de l’Audiència de Tarragona ha rebaixat 7 anys de presó a dos homes condemnats per violació. El recurs estimat per la justícia contempla la rebaixa de 18 a 11 anys. L’executòria dictada pels magistrats aplica les penes previstes en la nova llei del “només sí és sí”, com a més favorable per als condemnats, i les revisa en tots dos casos situant-les en la forquilla més baixa perquè en la comissió dels fets “no s’aprecia una violència excessiva”. Tots dos van ser condemnats originalment, en una sentència de febrer de 2022, a dotze anys de presó, per violació, i sis anys més per cooperació necessària per a agressió sexual l’agost de 2020.

La revisió de penes de l’Audiència de Tarragona amb l’aplicació de la nova llei del “només sí és sí” és una de les quantitativament més importants acordades pels òrgans judicials durant els últims mesos. L’executòria feta pública accepta l’argument del “canvi del marc punitiu” que s’ha produït amb l’aplicació de la llei recentment aprovada. Les penes per violació, que eren anteriorment entre dotze i quinze anys segons el Codi Penal, passen a una forquilla de set a quinze. Les de cooperació per a agressió sexual es rebaixen dels entre sis i dotze anys als entre quatre i dotze.

Així les coses, i partint del principi d’aplicar la “retroactivitat de la llei penal més favorable”, els magistrats de la Secció Segona rebaixen substancialment les condemnes en tots dos casos. Dels dotze anys per violació es passa als set. Els sis per cooperació necessària per a agressió sexual es converteixen en quatre.

Apliquen la part més baixa de la forquilla perquè “no s’aprecia una violència excessiva” en els fets. “Considerem que resulta proporcionada i ajustat a equitat la imposició de la pena mínima legalment prevista en ambdues fraccions, per a cadascun dels acusats”, apunten. Onze anys de presó en total en cada cas.

Els fets pels quals van ser condemnats els dos homes van tenir lloc el 17 d’agost de 2020 en les proximitats de la discoteca City Hall de Salou. De matinada, van trobar un grup de persones, entre els quals, es trobava la víctima. Ella i un dels condemnats es van apartar i van començar a intimar fins que l’home la va violar bruscament. L’altre acusat va aparèixer poc després i es va afegir a l’agressió sexual de comú acord amb l’altre.

La sentència conclou que la víctima no va poder oposar “suficient resistència davant la conducta d’ambdós acusats, al trobar-se durant tot el temps acorralada, amb els braços immobilitzats, el que va provocar que es bloquegés, entrant en un estat de xoc”. Va patir diverses lesions -principalment al coll, al braç, les cervicals i l’àrea genital- que van tribar vuit dies a curar-se. A conseqüència dels fets, va haver de fer front a un trastorn per estrès posttraumàtic que va alterar greument la seva vida ordinària.

PUBLICITAT

REDACCIÓ13 Març, 2023

Enrenou al Vendrell. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha suspès cautelarment la nova licitació del servei de neteja viària de la capital del Baix Penedès. Així ho ha fet públic el grup Som Poble – ERC, que va recórrer l’adjudicació a aquest ens advertint que el concurs públic estava “viciat” per la falta d’un informe econòmic que justifiqués mantenir el servei externalitzat en comptes de municipalitzar-lo.

Al febrer, Som Poble – ERC també va denunciar aquesta licitació al Jutjat Contenciós Administratiu pel mateix motiu, i demanava que ordenés suspendre-la cautelarment fins que s’esclarís si s’havia comès alguna irregularitat en no haver fet una anàlisi econòmic detallat abans de convocar el concurs públic.

La nova licitació de la neteja viària del Vendrell és un contracte de 12,8 milions d’euros pels cinc anys vinents, i resol la pròrroga forçosa en què es trobava el servei des de fa set anys. El contracte actual es va signar el 1999, i el 2016 va vèncer totes les pròrrogues previstes.

Quan va transcendir la denúncia al Contenciós Administratiu, el govern va defensar la legalitat de la licitació, tot assegurant que els informes tècnics fets per la comissió d’estudi eren complets. L’executiu local va recalcar aleshores que dues terceres parts del ple havien donat suport a mantenir el servei externalitzat i van acusar SP-ERC d’haver recorregut a la justícia per “impotència política”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ13 Març, 2023

Un home ha signat un acord de conformitat que el condemna a dos anys de presó i 310.000 euros de multa per -suposadament- haver estafat més de 200.000 euros a una empresa a Tarragona. Els fets haurien tingut lloc entre del 2006 al 2016. El fiscal demanava inicialment una pena de vuit anys de presó i una multa de més d’un milió d’euros per un delicte continuat d’estafa amb falsedat en document mercantil i un altre de blanqueig de capitals a l’acusat, la seva dona i filla, que eren sòcies fundadores de la mercantil.

L’home va simular operacions fictícies de compra i introduïa en el sistema informàtic albarans falsos. El ministeri públic ha mantingut la responsabilitat civil de 210.000 euros. Segons l’escrit d’acusació del fiscal, l’acusat va aprofitar la seva posició de cap de compres a l’empresa perjudicada per simular operacions fictícies de comprar, falsejar albarans i per autoritzar “nombrosos” pagaments a favor d’una societat que va adquirir l’any 2006.

L’home era l’únic administrador d’aquesta mercantil. A conseqüència d’aquestes actuacions, indica el ministeri públic, l’investigat va causar un perjudici econòmic de 210.666,70 euros, dels quals són imputables 148.333.06 -per les operacions fetes a partir de l’octubre de 2010.

Els diners estafats es van ingressar en comptes corrents de l’acusat, que compartia llavors amb l’esposa i la filla de tots dos. Ambdues figuren com a sòcies fundadores de la societat amb la qual ha estafat i blanquejat capitals. Per això, el fiscal també sol·licitava vuit anys de presó i la multa 1.014.665 euros per a les dues dones. Finalment, s’ha acordat que l’exdona i filla no tinguin la pena de presó i només hauran de pagar la multa.

PUBLICITAT

REDACCIÓ13 Febrer, 2023

L’Audiència de Tarragona ha suspès aquest dilluns el judici a un home acusat de propinar una pallissa a la seva mare amb intenció de matar-la perquè el processat ha renunciat al seu advocat.

La Secció Segona de l’Audiència de Tarragona ha suspès el judici assenyalat per a aquest dilluns, i dóna un termini de tres dies al processat perquè contracti un altre defensor o se li assignarà d’ofici.

L’home, ara en llibertat provisional, va apallissar la seva mare poc després de la mitjanit del 12 de juny del 2018 al domicili familiar dels Pallaresos.

La mare va intercedir en una discussió entre el seu fill i altres dos homes que també vivien allí, però el fill va reaccionar a cops contra la dona i va obligar els altres dos individus a anar-se’n.

La dona va patir diverses fractures, múltiples contusions i la perforació del còlon i va estar hospitalitzada 56 dies

Una vegada tot sol, el jove li va propinar una pallissa que es va perllongar durant hores amb la intenció d’acabar amb la seva vida, segons el Ministeri Públic.

El fiscal li demana 9 anys de presó per homicidi en grau de temptativa amb l’agreujant de parentiu i la prohibició d’apropar-se a menys de 500 metres de la seva mare durant dotze anys.

La mare va patir diverses fractures, múltiples contusions i la perforació del còlon i va precisar 56 dies d’ingrés a l’hospital.

D’ells, 34 va estar ingressada a la Unitat de Vigilància intensiva (UVI), i, entre d’altres seqüeles, ha de dur una bossa que recull les seves deposicions.

PUBLICITAT

REDACCIÓ7 Febrer, 2023

El Departament de Justícia doblarà aquest any les seves inversions en infraestructures pel que fa a 2022, amb 50 milions, duplicarà també els recursos del pla de fosses, que comptarà amb 4,5 milions, i destinarà 18 milions per abordar la violència masclista i gairebé 73 milions per a la justícia gratuïta.

La consellera Gemma Ubasart ha presentat en comissió en el Parlament el projecte de pressupostos del seu departament per 2023, que giren entorn a quatre grans àmbits: administració de justícia, execució penal, memòria democràtica i un eix transversal que inclou entre d’altres matèries la gestió alternativa dels conflictes i l’abordatge de la violència masclista.

El pressupost total del Departament de Justícia en els comptes de la Generalitat d’aquest any ascendeix a 1.205 milions d’euros, 1.224 si se suma el sector públic, el que significa un augment de més del 10,34% pel que fa als pressupostos del 2022, malgrat perdre un espai competencial, assumptes religiosos, que ha estat traspassat a Presidència.

En concret, el pressupost d’aquesta conselleria ha augmentat en 112,9 milions d’euros pel que fa a l’any passat, el que situa a les polítiques del departament, ha dit Ubasart, en el llindar de l'”eficiència”.

En l’àmbit de l’administració de justícia, la consellera ha destacat el projecte del fòrum judicial de Tarragona, que comptarà amb una inversió total en els propers anys de 70 milions d’euros, dels quals s’ha reservat una partida per al seu inici aquesta primavera.

També es destinaran 7 milions d’euros al manteniment i modernització d’altres partits judicials com el de Sabadell (Vallès Occidental) i s’iniciarà el nou edifici dels jutjats de Martorell (Baix Llobregat).

A més d’aquestes inversions en infraestructures, la conselleria aposta per fomentar la justícia com a servei de proximitat, per a això destinarà 72,7 milions d’euros en la millora de la situació dels professionals del torn d’ofici que ofereixen una justícia gratuïta, la qual cosa suposa un increment del 2,5% pel que fa a l’exercici anterior.

Es destinaran, així mateix, 30 milions d’euros al pla de digitalització de l’administració de Justícia, gràcies als fons europeus.

En l’eix transversal en el que s’inclou la violència masclista, el Departament de Justícia destinarà 18 milions per abordar aquesta problemàtica en l’àmbit judicial i penitenciari.

En concret, els recursos aniran destinats als jutjats de violència contra la dona, per a l’assistència jurídica gratuïta del torn d’ofici especialitzat en violència de gènere, o en el servei d’acompanyament a la víctima en seu judicial, entre d’altres àmbits.

Quant a les xifres globals, el 92% del pressupost es destina a l’administració de justícia -626 milions d’euros- i a l’execució penal -505 milions d’euros-, mentre que l’apartat de memòria democràtica rep un total de 5,4 milions d’euros.

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Gener, 2023

La jutgessa que instrueix l’accident d’Iqoxe ha decidit ajornar la compareixença dels directius de l’empresa química prevista pel proper divendres i dilluns. La magistrada del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona ha pres aquesta decisió després que la cúpula directiva d’Iqoxe ho hagi sol·licitat oficialment.

José Luis Morlanes i Juan Manuel Rodríguez, accionista i director de la companyia química; i Gerard Adrio, cap del Departament de Serveis Generals, de Seguretat, Medi ambient, Prevenció de Riscos Laborals i Qualitat l’any 2020 havien demanat a la jutgessa instructora ajornar la declaració judicial.

La instructora judicial encara no ha fixat una nova data per la compareixença. Dissabte es van complir tres anys de l’explosió que va causar tres víctimes. Sectors de la societat civil i política continuen manifestant-te perquè s’esclareixi que va passar ara fa tres anys.

PUBLICITAT

REDACCIÓ21 Desembre, 2022

La titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona ha finalitzat la investigació dels presumptes abocaments contaminants al mar per part de l’empresa IQOXE.

La jutge ha notificat a la CUP – que està personada com a acusació popular – que ha transformat les diligències prèvies en Procediment Abreujat, de manera que es descarta l’arxiu i el procediment segueix endavant.

La CUP creu que no s’estan fent els controls exhaustius que un Complex petroquímic requereix

Es tracta d’una derivada de la instrucció de l’explosió mortal succeïda el 14 de gener del 2020 a les instal·lacions de l’empresa productora d’òxid d’etilè IQOXE al polígon petroquímic sud de Tarragona, al terme municipal de La Canonja.

La recerca dels Mossos d’Esquadra va trobar indicis que l’empresa abocava les aigües resultants dels seus processos de producció directament al mar sense tractar, malgrat ser abocats industrials altament contaminants.

En aquesta peça consten com investigats tres directius de l’empresa i la pròpia companyia com a persona jurídica.

La portaveu del Grup Municipal de la CUP de Tarragona, Eva Miguel, ha reivindicat que l’Agència Catalana de l’Aigua informi sobre les inspeccions que duen a terme als polígons petroquímics.

Segons la portaveu, “tot apunta que no s’estan fent els controls exhaustius que un Complex petroquímic com aquest requereix, ni tampoc s’està vetllant per la salut de la població del territori”.

PUBLICITAT