Arxius de junts per catalunya | Pàgina 2 de 15 | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Setembre, 2021
PDeCAT.jpg

Diversos alcaldes del Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) han registrat les sigles de ‘Junts’ de cara a les eleccions municipals de 2023. Segons ha avançat el diari Ara, es tracta d’una mesura per evitar que Junts per Catalunya o qualsevol altra llista es pugui presentar amb el mateix nom. Aquestes accions arriben després de la negativa de JuntsxCat pel que fa a presentar-se globalment sota el mateix paraigües que el PDeCAT als comicis de 2023.

De fet, el Partit Demòcrata està en vies de negociació per ajuntar-se amb altres formacions polítiques a diferents poblacions, ja sigui amb Lliures, la Lliga Democràtica, Convergents i el PNC, o amb Junts per Catalunya en llocs puntuals.

Segons ha informat l’Ara, alguns dels alcaldes que han registrat les marques locals són el de Martorell, Xavier Fonollosa; el de Vilafranca del Penedès; Pere Regull; Jaume Dulsat, de Lloret de Mar; Marc Castells, d’Igualada; Josep Llopart, de Piera; i el líder del grup municipal de Figueres, Jordi Masquef, entre altres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Setembre, 2021
Dídac-Nadal8-1280x960.jpg

El comerç de Tarragona passa per una situació – a priori – delicada a causa de la crisi derivada amb la pandèmia. A més, la seva regidoria ha viscut un canvi important en el seu lideratge, ja que l’anterior regidora, Mary López, va deixar aquesta competència en mans de Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona i l’entrevistat d’avui. Nadal també és el president de l’Empresa de Mercats, una entitat que ha viscut molts canvis en els darrers anys. Romanen molts projectes per executar-se com per exemple el de l’Illa Corsini, que esperava avançar amb la col·locació de la pèrgola a la plaça aquest setembre i que finalment no serà així. També cal considerar aquests dos anys de Nadal com a edil, i alhora pensar en la seva possible candidatura amb Junts per Catalunya de cara a les pròximes eleccions municipals. 

 

Quina és la situació del comerç tarragoní?
No és que sigui un impacte exclusivament local, sinó de caràcter general. Tots sabem que existeix una crisi en allò que havien estat els paràmetres més clàssics del comerç. S’ha d’anar amb cura perquè els models de comerç van i vénen amb terminis establerts. Fa uns anys es va apostar per un comerç aplegat en centres comercials allunyats dels centres de població i per unes innovacions tecnològiques específiques. Això ha provocat una crisi en el comerç de proximitat que a més sabem que és aquell que ha de persistir. Davant d’aquest escenari global, ara estan naixent altres eines de recuperació d’aquest sector. Tots volem sortir per la ciutat, comprar i tenir moments agradables amb la teva família.

Quants establiments tarragonins han abaixat la persiana des de l’inici de la pandèmia?
No és bo situar-ho en un context de pandèmia. No voldria situar-ho en altes i baixes perquè és un moment que pot donar lloc a una desestabilització del comerç, però alhora a aventures tipus start-ups que donen una visió esbiaixada. No parlaria tant de reducció de comerç. Hi ha hagut una situació de crisi on el comerç local – en la mesura que ha pogut – s’ha anat preservant, però ara és el moment de la seva reactivació. Hi ha certa paràlisi pel que fa a aquest comerç, però la nostra conselleria treballa amb les eines necessàries per assolir-ho.

Però hi ha una dada de quants establiments han tancat?
És que el sector s’està reinventant. Tot el comerç basat en l’interiorisme, és a dir en el mobiliari, ara s’està refent després de la crisi que va patir el 2008. Un altre exemple és el comerç de tèxtils domèstics. Resulta que ara ja no ens vestim amb pijama a casa. Tots aquests comerços ara estan veient finestres d’oportunitats que abans de la pandèmia no tenien.

El comerç de proximitat acabarà desapareixent?
No, s’està reinventant i manca ressituar-se. Les persones al final volen apropar-se a una ciutat i tenir una experiència íntegra i global, que tothom pugui gaudir i fer diferents activitats. Això ha de venir acompanyat d’una bona política d’aparcaments, d’il·luminació, d’aparadors, etc. S’està apostant per això.

A què es deu el retard de 9 mesos dels ‘Bons comerç Tgna‘?
Retard? No. El Dídac Nadal va agafar el càrrec de regidor de Comerç a mitjans de juliol. La conselleria, els treballadors de les empreses municipals i les persones particulars que han col·laborat en la campanya han fet un esforç enorme durant tot juliol i agost. Voldria incloure a la Cambra de Comerç, la qual fa d’agent vertebrador de la iniciativa. Estic molt satisfet i agraït amb la feina de tots.

Vostè ha canviat la regidoria de Comerç?
Jo no entenc que hagi de canviar res. Al final, en els equips cadascú aporta el que és. És evident que la regidora Mary López i jo tenim trets diferencials i els dos hem donat la nostra pròpia impremta. Anirem veient si la meva impremta ha servit per canviar alguna cosa.

Hi haurà una segona convocatòria d’aquesta iniciativa?
S’està intentant dur a terme accions que tinguin un impacte amb certa immediatesa. Aquesta campanya perdurarà en la mesura en què els mateixos ciutadans i establiments puguin anar treballant amb aquesta eina, que si és bona hi podrem continuar. Si no, en trobarem d’altres.

Quines altres idees estan treballant?
Els APEU, una eina que ja s’ha consolidat en el món anglosaxó. El problema és que la nostra llei dels APEU és molt recent i encara s’ha d’establir d’una forma útil. Hem d’intentar reactivar les zones comercials amb aquest mètode.

Alguna eina més?
Continuem treballant amb l’aplicació mòbil, intentem evolucionar aquest marketplace. Insisteixo, ara mateix les polítiques comercials han de ser la suma de diferents factors. Aquí parlem d’alguns, però n’hi ha molts: l’estímul del comerciant, la millora de la il·luminació, programes d’activitats, etc.

En quin estat es troba el projecte Illa Corsini?
És un projecte que no depèn tant de la regidoria de Comerç, sinó de la de Territori. Es va presentar tota la part del projecte relacionat amb el carrer Canyelles, però aquesta és la part més física. La part mental ve acompanya d’una programació duta a terme per l’Empresa de Mercats i d’un acompanyament que tots els negocis estan fent des del carrer Governador González fins al Reding. Hi ha una sèrie d’actuacions que estan a punt de sortir i que formaran part d’aquesta Illa Corsini.

Quan s’instal·larà la pèrgola de l’Illa Corsini?
Jo personalment mai faré fugides ‘hacia delante‘. Les coses es faran ben fetes. El projecte de la pèrgola el tenim, però hem detectat que hi ha potencials incidències que s’estan revisant i redefinint. No tindrem pressa en fer les coses bé.

Com està la situació amb els marxants?
És bona. Vam fer dues reunions positives a l’agost. La relació amb ells és bona i – de fet – la campanya dels bons comercials també està destinada als marxants de Tarragona. A més, hi ha una sèrie d’accions relacionades amb els mercadets i amb ells. Des de la conselleria d’Hisenda s’estan estudiant mesures d’acompanyament als mercadets i als marxants. No els oblidem mai.

Quin és el balanç del nou mercadet de la plaça dels Carros?
És positiu. La consolidació de mercadets és una fita temporal que necessita una evolució. Aquest el vam estrenar abans de l’estiu i lògicament ha viscut els alts i baixos que tenen tots els mercadets. Li estem fent un seguiment i fins i tot es va acordar saber què s’estava fent al mercat del Fòrum i repetir-ho al de la plaça dels Carros per saber d’on són els seus clients. Hi ha molt d’interès en què el barri del Port hi vagi.

Quin balanç fa d’aquests 2 anys al capdavant de l’Empresa de Mercats?
Això possiblement ho hauria de fer algú altre. Crec que hem resolt una sèrie de problemes històrics que tenia l’empresa i li puc dir que el grau de satisfacció de tots els treballadors és extraordinari. Ells treballen a les 5 del matí els dissabtes i diumenges. En aquest sentit, satisfacció plena. Passa el mateix amb els nous càrrecs de gerència i de direcció perquè li han donat un to molt diferent. Li han donat la imatge dels Mercats de Tarragona que molta gent teníem al cap. Finalment, molta satisfacció amb el consell d’administració que està acompanyant les nostres decisions. Crec que s’estan veient resultats i que tenim 4 coses previstes que acabaran de consolidar el canvi vers els mercats i mercadets de la ciutat.

Com a regidor de Comerç de Tarragona, vostè està a favor o en contra del projecte Hard Rock?
Jo crec que en la vida existeixen els grisos, els matisos, etc. Ningú a Tarragona posa cap problema i fins i tot no és un tema a debatre l’existència d’un casino en una altra ciutat. No veig cap trava a la construcció d’un punt d’atracció com el que vostè em comenta. M’agradaria pensar que serà en la dimensió correcta i que com a societat serem capaços de regular el que pugui passar en aquests espais. Ara bé, no és el meu model personal. No instal·laria un projecte així a Tarragona, ja que aquí no hi ha aquesta necessitat. Tanmateix, sóc molt respectuós amb el que passi a altres municipis amb una situació econòmica delicada.

Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No ho sé. Si no ho sabia quan estava a l’oposició, encara ho sé menys ara que estic a la conselleria de Comerç, perquè estic tan concentrat treballant…

Però li agradaria tornar-se a presentar?
Quan me’n vaig a la plaça dels Carros i em trobo veïns que em diuen que han notat el canvi amb accions com les que comentem, llavors m’entren ganes de presentar-me. Per contra, quan portem 8 hores en un plenari i m’adono que només a les darreres 4 podríem haver estat més pràctics, doncs se’m prenen les ganes. O quan veig que només es parla de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… Tot és una qüestió de grisos.

En cas que es presentés, amb quines sigles ho faria?
Evidentment seria amb Junts per Catalunya, però ara mateix no he pres cap decisió. Ara només vull treballar per Tarragona des del tarragonisme.

Com valora la feina dels seus companys de Govern en aquests més de 2 anys de mandat?
Jo sempre dic que aquest Govern es va trobar amb una Tarragona que era un Titanic que s’havia de parar amb una mà. És evident que hi ha una inèrcia en parar el Titanic amb una mà, però estic satisfet amb com s’ha reconduït la situació. Anàvem a la deriva.

Què en pensa dels indults?
Que arriben tard i malament des de la perspectiva democràtica, de la del dret, de la justícia, etc. A més, quanta gent jove tenim amb causes penals pels fets dels darrers anys? Quanta gent tenim a l’Audiència Nacional? No és que estigui d’acord amb els indults, sinó que aquests no haurien d’haver existit, ja que no haurien d’haver hagut condemnes. Ara bé, crec que són un primer pas molt petit.

Vostè creu que són una moneda de canvi?
Són petites dosis de somnolència per guanyar temps i evitar tractar frontalment el problema polític que té aquest país. Fixi’s que aquest Govern progressista ha permès que l’energia pugi un 25%, i ara intentarà calmar els ànims amb la pujada del salari mínim interprofessional. Són petites càpsules per intentar dormir temes fonamentals. Així hem funcionat durant molt de temps.

Taula de diàleg o confrontació?
Crec que pot existir la taula de diàleg i alhora certa confrontació. Com no hi han d’haver vies de trobada? Al final el que no resoldrà aquest problema és donar-nos l’esquena els uns als altres. Encara que sigui per insultar-nos, ha d’existir una taula. Si no, com ho arreglarem? Han d’existir eines de diàleg.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ23 Juliol, 2021
neteja_9-1280x720.jpg

Esquerra, Junts per Catalunya i Vox han tombat una proposta per estendre la paga ‘COVID’ al personal de neteja d’hospitals i Centres d’Atenció Primària (CAP). La iniciativa estava impulsada pel diputat d’En Comú Podem, Jordi Jordan, el qual es va reunir amb els i les treballadores d’aquest sector a l’hospital Joan XXIII i Verge de la Cinta.

Aquest plus al sou el cobren els metges i professionals sanitaris, deixant de banda altres sectors que han estat a peu de canó fent possible que el sistema de salut pogués tirar endavant amb el risc que comportava fer-ho amb la covid-19.

Des d’En Comú Podem s’apunta que se seguirà donant suport a l’extensió i reclamen explicacions als partits del Govern sobre el motiu de la seva negativa. Finalment, també insten a la CUP a “que faci una reflexió sobre si aquest és el model de país que volen, on es deixa enrere a part dels i les que es van deixar la pell per nosaltres”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Juny, 2021
Bandera-Espanya.jpg

Els resultats del 14-F demostren que la majoria d’electors van votar a partits ‘unionistes’

Les dades electorals del passat 14-F demostren que la majoria de Tarragonins no són independentistes. En el conjunt de la ciutat, només el 38,8% dels electors va votar a Esquerra Republicana (ERC), Junts per Catalunya o la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). D’altra banda, la suma de partits ‘unionistes’ amb representació al Parlament va aconseguir un 57,1% dels vots. Desglossant-ho a partits, el més votat va ser el Partit Socialista de Catalunya (24,49%), seguit d’ERC (18,92%), Junts (14,29%) i Vox (12,04%). La resta de formacions no va assolir més d’un 10%.

Per barris, Ponent és la zona amb més diferència entre els dos blocs. Un 79,61 d’aquests electors va votar a forces no independentistes, en contraposició amb el 15,05% d’ERC, Junts i CUP. A més, el PSC de Salvador Illa va ser la formació més repetida amb un 37,32% dels vots, seguit de Vox amb un 20,82%. De fet, aquests resultats són els millors dels dos partits a Tarragona, coincidint amb els pitjors números dels independentistes. En aquest sentit, l’opció separatista més votada va ser ERC amb un llunyà 10,44% dels vots.

A Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, les forces ‘unionistes’ també van superar clarament al bloc independentista, amb un 63,4% davant d’un 30,59%. Un altre cop, el PSC és el partit més votat amb un 27,01%, seguit d’ERC (17,64%) que ara sí supera a Vox (15,45%).

PUBLICITAT

Pel que fa als Eixamples, els Barris Marítims i la zona de llevant, tots tres punts presenten xifres molt similars. Els partits ‘unionistes’ ronden el 49% dels vots en els tres punts, mentre que la triple entesa entre ERC, Junts i la CUP continua per sota amb un 45%. No obstant, les formacions independentistes sí que lideren per separat: ERC als eixamples i barris marítims amb un 21,52% dels vots, mentre Junts s’apunta Llevant com la única zona a on va aconseguir guanyar (20,35%). No va ser per massa, ja que el PSC es va situar just al darrere amb un 19,01%, seguit d’ERC amb 18,86%.

Finalment, la Part Alta va ser l’únic sector de la ciutat on van guanyar els partits independentistes amb un 62,66% enfront del 33,07% dels ‘unionistes’. En termes individuals per formacions polítiques, ERC lidera (25,47%), seguit de Junts (21,36%) i la CUP (15,82%). Les cupaires van aconseguir el seu millor resultat a la Part Alta, ja que a la resta del municipi no van assolir cap percentatge superior al 8%. La quarta força seria el PSC amb un 14,16%.

En termes globals i per partits, el guanyador de les eleccions del 14-F a Tarragona va ser el Partit Socialista amb un 24,49%. Esquerra i Junts van ser les dues forces següents, amb un 18,92% i 14,29% respectivament. D’altra banda, Vox va ser el quart partit més votat (12,04%), seguit pel Partit Popular (7,65%), Ciutadans (7,06%), En Comú Podem (5,85%) i finalment la CUP (5,59%).

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Maig, 2021
Ramon-Vilaltella3-1280x960.jpg

 

La política catalana torna a la normalitat després del consens d’un nou Govern presidit per Pere Aragonès. Un executiu on estarà Junts per Catalunya i a on li hagués agradat ser al PDeCAT com a alternativa a la CUP. 

De fet, el partit va veure com es quedava sense representació al Parlament per una quantitat ‘petita’ de vots. El futur de la formació ara passa indiscutiblement per les eleccions municipals de 2023. A Tarragona, el PDeCAT ha escollit un nou cap local, Ramon Vilaltella. En aquesta entrevista parlem amb ell per esbrinar els reptes que se li presenten, les valoracions respecte a la relació Junts-PDeCAT, i les decisions importants de cara als propers comicis municipals.

 

Abans que res donar-li l’enhorabona per la seva elecció com a cap del PDeCAT a Tarragona. S’esperava sortir escollit?

Moltes gràcies. Estic molt il·lusionat amb aquest nou repte polític. Feia temps que companys em demanaven que fes el pas, però pensava que encara no era el moment. L’important no és qui estigui al capdavant, sinó l’equip de persones compromeses amb el projecte: 100 associades i associats i tot el comitè executiu local seguim al peu del canó, incloses persones de la talla de l’alcalde Joan Miquel Nadal.

Durant el ‘divorci’ entre el PDeCAT i Junts vostè va escollir quedar-se amb els demòcrates. Per què? Va ser fàcil prendre aquesta decisió?

El PDeCAT és un partit amb ideologia, principis i una tradició política de 40 anys. Jo sóc una persona de centre, liberal-demòcrata, humanista, pragmàtica i dialogant. No m’he mogut ni un mil·límetre d’on era i d’allò en el que crec. Per això, continuar al PDeCAT m’ha resultat molt fàcil.
En canvi, Junts no sé on són ni què proposen. A mi aquesta indefinició ideològica no em representa. No em sento còmode en un projecte que es fa dir transversal, però que cedeix a polítiques d’extrema esquerra i que busca el simbolisme i la confrontació estèrils.

Com veu vostè la relació entre les dues formacions?

Esquerdada, dolguda. El PDeCAT vam fer molts sacrificis i vam ser molt generosos. Junts va néixer com una marca electoral del PDeCAT amb molts independents, per a un moment molt concret de la política catalana. No obstant, Junts va anar agafant vida pròpia i mutant i va voler que el PDeCAT desaparegués. Els fèiem nosa, no els agradava haver de consensuar i que féssim crítica interna. A partir d’aquí, quan el PDeCAT ens neguem a diluir-nos i volem marcar perfil propi, la convivència es trenca.

Com valora els resultats obtinguts pel PDeCAT al 14F?

El PDeCAT vam treure 77.000 vots a tot Catalunya i 800 a la ciutat de Tarragona. No vam entrar al Parlament. Això és un molt mal resultat. No obstant, vam quedar a pocs milers de vots de tenir representació per les 4 circumscripcions. Cal tenir en compte que van ser unes eleccions amb una participació molt baixa, amb molta desmotivació, molt polaritzades i que el PDeCAT feia anys que estàvem dins de Junts. No vam tenir prou temps per explicar el nostre projecte i visibilitzar-nos. Vam creure que una entesa amb Junts i reconduir-lo cap al centre era possible i no va ser així. El trencament es va fer massa tard i ens ha passat factura. Ens hauríem d’haver desacomplexat abans.

Ara la gent ja ens comença a identificar i reconeix la nostra política útil al servei de la ciutadania. La proposició de Llei de Mecenatge, la proposta d’enduriment dels delictes de furs al Codi Penal, la congelació de l’Impost de Matriculació, la proposició de Llei de morositat empresarial o els 240 milions d’euros aconseguits per Rodalies, en són només alguns exemples.

Amb vostè al capdavant, com es revertirà aquesta situació des de Tarragona?

Estem treballant, tant a nivell nacional com local, per fer una proposta de centre ampli que representi a aquell electorat que va quedar orfe i a aquell electorat que fa anys que vota a contracor. La recepta és parlar amb molta gent, unificar un espai que està atomitzat, recuperar el discurs en el terreny de les idees i les propostes en lloc del terreny dels sentiments i oferir un projecte seriós i solvent.
Tenim un bon equip al Congrés dels Diputats, capitanejat pel Ferran Bel. A Madrid estem aconseguint moltes millores legislatives, fiscals i econòmiques per la ciutadania. Aprofitarem aquest altaveu per a portar-hi propostes necessàries per a la ciutat de Tarragona.

En aquesta línia, quins són els reptes que se li plantegen com a nou cap del partit a la ciutat? Com els afrontarà?

Els reptes que afrontem són mantenir el partit ben actiu, guanyar visibilitat, donar a conèixer les nostres propostes per a la ciutat, reunificar el centre polític i recuperar la representació a l’Ajuntament de Tarragona. El PDeCAT ens vam presentar a les passades municipals i vam fer un bon resultat. Les sigles van ser Junts per Tarragona, però la manera de fer, les propostes i la majoria d’integrants de la llista érem del PDeCAT. Ara, per les circumstàncies polítiques, ens hem quedat sense regidors a l’Ajuntament, però el 2023 hi tornarem a ser. Treballarem perquè la política útil de centre i municipalista, que encarnem el PDeCAT i que durant molts anys va ser majoritària, sigui de nou l’alternativa a la ciutat.

El PDeCAT voldrà que Dídac Nadal continuï com a alcaldable o buscaran una llista nova?

El PDeCAT, igual que ho vam fer el 2019, ens presentarem a les eleccions municipals a Tarragona el proper 2023. És molt aviat per parlar de noms o fórmules. Ara és el moment de bastir un projecte que sumi i de definir estratègies i propostes.

En Dídac Nadal era dirigent del PDeCAT i va ser el nostre candidat a l’alcaldia el 2019. Recentment va decidir deixar el partit i nosaltres respectem la seva decisió personal, tot i que ens va saber greu. Com he dit, nosaltres treballem en la línia de crear una opció forta de centre i municipalista per a Tarragona. Parlarem amb tothom qui s’hi senti representat i s’hi vulgui sumar, tothom qui cregui en aquest projecte tindrà les portes obertes.

Des d’un punt de vista de país, què li hagués agradat al PDeCAT per a Catalunya en els propers 4 anys? En altres paraules, cap a on hauria d’encaminar-se Catalunya en aquesta legislatura segons la visió del seu partit?

La negociació per formar govern ha sigut un espectacle lamentable. ERC pacta primer amb la CUP i cedeix a les seves polítiques antisistema. Junts compra aquesta agenda política i centra la negociació en les cadires del govern… Mentrestant, tenim una pressió fiscal asfixiant, es perd teixit empresarial, molts negocis familiars i autònoms han de plegar, creixen les okupacions il·legals i la inseguretat, es criminalitza als Mossos d’Esquadra, es castiga l’escola concertada… Aquesta no és la Catalunya que volem. Nosaltres aspirem a un país productiu i d’oportunitats, amb una pressió fiscal justa i no confiscatòria, amb un bon Estat del Benestar i amb col·laboració pública-privada.

I per la ciutat de Tarragona?

A Tarragona passa el mateix. El govern municipal d’ERC i En Comú Podem no té ni l’experiència ni la capacitat d’afrontar les problemàtiques de la ciutat. Havia creat una gran expectativa de canvi i ha generat decepció a la ciutadania. Ara l’entrada de la CUP al govern local empitjora la situació, ja que imposen la seva agenda radical: posar fre a l’activitat comercial i de restauració, augmentar impostos, gastar milionades de diners públics en municipalitzar serveis i carregar-se el model exitós de col·laboració pública-privada… Això no és el que necessita i reclama la gent.

Per fer de contrapès estarem el PDeCAT, tant a Catalunya com a Tarragona, sent l’alternativa que pensa en l’interès de la ciutadania i que ofereix propostes i política útil, des del centre.


REDACCIÓ12 Maig, 2021

JxCat ha instat ERC a reprendre la negociació per formar un nou Govern de coalició, per evitar així una repetició electoral a Catalunya.

Els seus respectius equips negociadors han mantingut aquest dimarts un nou contacte, després que les relacions quedessin molt tocades dissabte passat, quan el candidat d’ERC a la investidura, Pere Aragonès, va anunciar que ja no seguiria negociant un govern de coalició amb JxCat, a la qual acusa de dilatar la negociació, i que a partir d’ara només contemplaria governar en solitari.

Després de la trobada d’aquesta tarda, JxCat ha explicat en un comunicat que ha “convidat ERC a fer un Govern independentista”.

“Junts ha traslladat als republicans la urgència de reprendre les converses per formar un govern de coalició amb l’objectiu d’implementar el mandat electoral que es desprèn del 52% dels vots independentistes” en les eleccions del 14F, assenyala.

Segons JxCat, “la millor manera d’evitar les eleccions és recuperar les negociacions per fer un acord de legislatura”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Maig, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

El drama de les negociacions entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya arriba al final: Esquerra governarà en minoria sense el seu soci liderat per Laura Borràs. Així ho ha anunciat aquest matí el vicepresident en funcions de president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, qui espera ser investit properament com a màxim mandatari català. Aragonès afirma que en 83 dies de converses no s’ha pogut arribar a un acord, i que el país ja no pot esperar més a causa d’una greu crisi sanitària i econòmica. A més, el candidat republicà apunta que l’opció de governar en minoria va ser proposada per Junts.

REACCIONS

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Abril, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

Aragonés amb Laura Borràs

El candidat d’ERC a presidir el govern de la Generalitat, Pere Aragonès, té clar que no vol que es repeteixin eleccions autònomes. Per aquesta raó, en una entrevista a l’Ara, ha avançat que “si l’1 de maig no hi ha acord haurem d’explorar altres vies alternatives”.

“Si l’1 de maig no hi ha acord per fer aquest Govern ampli haurem d’explorar altres vies alternatives i no ens vegem forçats a una repetició electoral” ha assenyalat el candidat republicà.

“Jo no vull un govern d’ERC en minoria. Crec que és millor un govern que tingui un pes parlamentari més gran, et dóna més estabilitat. Però si ara treballem i avancem com hem d’avançar no haurà d’haver cap impediment perquè abans de l’1 de maig puguem tenir un acord”, ha apuntat.

Tot i que Pere Aragonès hagi plantejat “altres vies” per evitar una repetició electoral, el candidat a presidit l’executiu català ha reiterat que “volem un acord i un govern amb JxCat i que es produeixi quan més aviat millor” i ha insistit que “sí hi ha voluntat podem tenir acord aquest mes d’abril”.

Aragonès, sobre paper del Consell per la República, ha manifestat que “el Govern és qui ha d’assumir” la responsabilitat de liderar el procés amb una estratègia acordada amb el conjunt de l’independentisme.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2021
cinta_pasto3-1280x723.jpg

Cinta Pastó

Junts per Catalunya, tot i no tenir representació a l’Ajuntament de Tarragona, demana al Govern Municipal que redreci la situació del Patronat de Turisme, el qual fa molt de temps que viu el seu dia a dia sense un gerent. En aquest sentit, agraeixen la bona disposició de l’actual presidenta del Patronat, la regidora Cinta Pastó, però afirmen que és “aliena al sector turístic i la importància que aquest es mereix”.

Fa unes setmanes, la mateixa Cinta Pastó va assegurar als mitjans de comunicació que l’elecció d’un gestor ja estava en el seu darrer tràmit, entenent que el consistori ja té a la persona que se’n farà càrrec. No obstant, encara no es tenen més notícies al respecte, per la qual cosa Junts es queixa en un comunicat: “Tota aquesta concurrència d’esdeveniments demostra la poca sensibilitat, la manca de planificació i l’escàs coneixement del sector que es té des de l’actual consistori, que ha menystingut la importància que té el Turisme en la nostra ciutat”.

“Instem al govern municipal a donar una resposta immediata, solvent i contundent a una situació que, en cas de no resoldre’s de manera eficient, posarà en seriós compromís la recuperació econòmica de la ciutat i del sector turístic a casa nostra”, conclouen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Març, 2021

Aragonés parlant amb Laura Borràs

Els diputats de JxCat es tornaran a abstenir a la segona volta de la investidura del candidat republicà, Pere Aragonès. D’acord amb la formació liderada per Carles Puigdemont, el partit ha abordat la qüestió en la reunió de la seva executiva d’aquest dilluns i ha optat per no facilitar la investidura d’Aragonès a la sessió prevista per demà dimarts.

Els diputats de Junts ja es van abstenir en la primera ronda del debat d’investidura, el divendres passat, a l’espera de treballar “un bon acord” per a tota la legislatura amb ERC. En la primera volta Aragonès només va comptar amb els suports del seu mateix grup i de la CUP-UNCPG.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter