El futur dels candidats proposats per ERC i JxCat que romanen en presó preventiva pel “Procés” depèn del que decideixin sobre ells la Junta Electoral, que ha de determinar si són elegibles, i el Tribunal Suprem, al qual competeix donar-los permís per prendre possessió i decidir sobre la seva possible suspensió de funcions.
La decisió de les formacions independentistes situa al Congrés dels Diputats en l’avantsala d’un nou terreny per explorar, ja que, tot i que poden ser electes donada la seva situació actual, poguessin no accedir als seus actes o no exercir com a parlamentaris.
La primera fase de dubtes que cal aclarir és si Oriol Junqueras, previsible número u d’ERC per Barcelona; Raül Romeva, candidat al Senat; i Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista de JxCat per Barcelona, Lleida i Tarragona, respectivament, poden ser elegibles a les urnes del 28 d’abril.
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), article 6, enumera les causes per la qual un ciutadà és “ineligible”. Cap d’elles encaixa amb l’estat actual de Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull, perquè no tenen sentència.
Diu que no poden ser elegibles “els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat” quan la sentència hagi decretat “la inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal”.
No tenen sentència, però sí un ordre de processament i la presó provisional, i per això, en virtut de l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, “el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del seu càrrec mentre duri la situació de presó”.
Aquest acte va abocar a la suspensió com a diputats a Catalunya dels càrrecs presos o fugits. Es dóna la circumstància que tots els presos que ara volen presentar-se a les generals van ser elegits a les eleccions autonòmiques del 21-D per al Parlament català malgrat que ja estaven a la presó.
El reglament del Congrés destaca en el seu article 21.2: “El diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la Cambra l’autorització objecte d’suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta”.
Comença la segona fase de dubtes. Atès que els presos catalans són elegibles, què farà el Suprem quan vegi que han estat elegits el 28A? ¿Els deixarà sortir a acatar la Constitució per prendre possessió de la seva acta? ¿Enviarà l’ordre de processament al Congrés i al Senat? Quan?
Fonts del Suprem expliquen que abans de plantejar aquesta decisió, cal esperar a la Junta Electoral Central, l’òrgan encarregat de dictaminar si les candidatures són vàlides d’acord amb la legislació electoral.
Com és probable que ho siguin, ja que no es preveu sentència del judici del “Procés” abans de la tardor, la pilota tornarà al camp del Suprem.
El tribunal intervindria una vegada que els propis presos electes donin el primer pas per a sol·licitar, primer l’acta, i després la jura o promesa, moment en el qual és necessària la seva presència al Parlament i, amb això, el permís del Suprem.
Fonts parlamentàries subratllen també la importància del moment en què el tribunal transmeti l’ordre de processament. Si aquest arriba a les taules parlamentàries abans que els presos prenguin possessió, ¿quedaran inhabilitats per acatar el nou càrrec?
I si arriba després de l’imprescindible acatament de la Constitució, ¿hauran pogut complir tots els procediments previs per ser diputats i senadors?
Perquè aquests procediments, lliurament de credencials, declaració de béns, etc, es poden fer per delegació, així que no haurien d’anar al Congrés per a això ni Junqueras, ni Turull, ni Rull, ni Sánchez.
Al que sí han d’anar obligatòriament és a la promesa o jura del càrrec de diputat en el ple de la Cambra, en la sessió constitutiva del 21 de maig, i llavors el Suprem hauria de donar el consegüent permís per sortir temporalment de presó.
Si el Suprem finalment envia l’ordre de processament, seran les taules de les diputacions permanents del Congrés i del Senat o les taules de les pròxima legislatura les que apliquin la decisió sobre què fer amb Junqueras i els altres presos.
Podria donar-se una tercera fase d’incògnites perquè, independentment de quan siguin suspesos o no els candidats catalans, aquests podrien no renunciar mai als seus actes, i en aquest cas, el Congrés de la XIII Legislatura tindria un arc parlamentari inusual de 346 escons en lloc dels 350. Si hi renuncien, corre llista i entraria el següent de la candidatura.
El Congrés, en definitiva, s’enfronta a una etapa d’incertesa, una més, donada l’absència d’antecedents, encara que no la seva inexistència.
Perquè hi ha un precedent i és il·lustratiu: el de l’exdiputat Ángel Alcalde Linares, en la llista de terroristes buscats per la Unió Europea per la seva relació amb ETA. El seu processament per això mateix va prescriure el 1999.
Estava a la presó preventiva des de l’estiu de 1988 i el Suprem va decidir la seva excarceració després de resultar elegit diputat per HB en substitució de Josu Muguruza, qui va ser assassinat a Madrid.
El Tribunal va argumentar llavors que el diputat electe estava emparat per la immunitat parlamentària, i per això, per poder jutjar-lo, es feia necessari demanar el suplicatori al Congrés dels Diputats.
Es va fer el tràmit i el 12 de desembre de 1989 el Ple de la Cambra va decidir concedir-lo.
Alcalde va aprofitar aquest lapse de temps per escapolir-se i romandre en parador desconegut fins a la seva reaparició en un acte a favor dels presos d’ETA a 2003.
A Euskadi, de fet, si es compten més situacions semblants, com les de Josu Ternera el 1988, Joan Carles Yoldi el 1986 i José Ignacio Pikabea el 1980.
En 2016, amb Arnaldo Otegi, les circumstàncies van variar. EH-Bildu el va designar com el seu candidat a lehendakari tot i trobar-se inhabilitat, encara que en llibertat.
REDACCIÓ27 Abril, 2019
Sumem per Salou. Amb aquestes sigles es presentarà la candidatura encapçalada per Pere Granados a les eleccions del proper 26 de maig a l’alcaldia de Salou. La Junta Electoral de Zona de Tarragona (JEZ) havia donat 48 hores per canviar el nom proposat per la candidatura de Granados (Units per Salou) al ser susceptible de generar confusió amb una entitat ja existent (Unidos Salou Costa Daurada), creada el 2015.
El nostre digital sap que els responsables de la candidatura de l’edil salouenc no van presentar al·legacions a la decisió de la Junta Electoral, tot i que van manifestació el seu desacord per una hipotètica confusió entre sigles (Units per Salou i Unidos Salou Costa Daurada).
