26. Abril 2024

Arxius de judici | Pàgina 3 de 6 | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Octubre, 2021

Un home serà jutjat aquest dijous a l’Audiència Provincial de Tarragona acusat d’haver dut a terme tocaments a dues menors en un hotel de Calafell. L’acusat, de nacionalitat marroquina i diagnosticat amb trastorn esquizoafectiu de tipus maníac, està sent processat per 2 delictes d’abús sexual a menors de 16 anys amb atenuant d’alteració mental. Per aquest motiu, la fiscalia reclama 4 anys de presó i 6 de llibertat vigilada, així com 5.000 euros per a cada menor en concepte de responsabilitat civil.

El Ministeri Públic també vol que no se li permeti treballar en contacte amb menors d’edat durant 7 anys, i que durant 3 no pugui apropar-se a les 2 menors ni a l’hotel en qüestió. Els fets van tenir lloc el 2018, quan l’acusat s’hauria apropat per darrere a una noia de 15 anys, tocant-li la part baixa de l’espatlla fins a espantar-la. A l’altra víctima, de la mateixa edat que l’anterior, l’home li hauria tocat el cul.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Maig, 2021
acusat.jpg

L’Audiència de Tarragona ha jutjat  dijous un acusat que s’enfronta a 12 anys de presó per abusar sexualment i de manera continuada de la seva fillastra quan encara era menor d’edat, i durant quinze anys seguits en el domicili familiar a Reus.
Segons el Ministeri Fiscal, la víctima va patir abusos dels 8 als 23 anys, edat en la qual va quedar embarassada del padrastre. La noia va donar a llum el març de 2019. En el judici, que finalment s’ha celebrat a porta tancada, l’acusat ha reconegut haver mantingut relacions sexuals amb la víctima quan ella era major d’edat, assegurant que eren consentides, però ha negat abusar-ne quan era menor. La defensa demana l’absolució i la fiscalia manté les peticions inicials. El cas queda vist per a sentència.
En el judici han declarat la víctima, que ara té 25 anys, i la seva germana -filla biològica de l’acusat-, ambdues amb mampara per evitar el contacte visual amb el processat. També ha declarat la seva exdona i mare de la víctima, que afirma no saber res dels fets fins que la jove, amb el suport de la germanastra, li va revelar tot, un cop ja estava embarassada.

La família de la víctima va presentar la denúncia just uns dies després del naixement del nadó. En la vista oral també s’han presentat nombroses pericials de serveis socials i psicòlegs que van atendre la noia i han hagut d’intervenir en el sí de la família.

Abusos continuats del 2003 al 2018

Segons recull l’escrit d’acusació de la fiscalia, l’acusat, que actualment té 42 anys, es va casar amb la mare de la víctima i cap a l’any 1998 va anar a viure amb ella i la seva filla, fruit d’una anterior relació, quan la petita tenia 3 anys d’edat, «assumint d’aquesta manera un rol patern respecte a ella». Posteriorment la parella va tenir dos fills en comú.Va ser a partir de l’any 2003, quan la nena tenia 8 anys, que van començar els tocaments. «Amb ànim de satisfer els seus instints sexuals i prevalent-se d’una relació de superioritat, emparada en el rol patern que exercia, el processat, aprofitant les absències de la mare, va començar a fer determinats actes de contingut sexual» exposa la fiscal.

Amb 9 anys d’edat, el padrastre va passar a introduir-li els dits a la vagina i quan en tenia 12 o 13, «va començar a mantenir relacions sexuals completes», sempre aprofitant les absències de la mare. «Aquestes conductes es van mantenir un o dos cops per setmana fins a finals de 2018, quan la víctima tenia 23 anys d’edat», recull l’escrit d’acusació.

12 anys de presó i 100.000 euros 
La fiscalia ha mantingut la petició de 12 anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 13 anys. També demana la prohibició d’aproximar-se a la víctima ni comunicar-s’hi durant 15 anys, i a indemnitzar-la amb la suma de 100.000 euros en concepte de dany moral. La defensa sol·licita l’absolució. El cas queda vist per a sentència.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Maig, 2021

El clan Pujol-Ferrusola anirà a judici. El Ministeri Públic demanarà nou anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, i 29 anys per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, pels mateixos delictes que el pare i els de falsedat documental, cinc delictes contra la hisenda pública i frustració de l’execució, segons han informat diversos mitjans.

Les peticions de pena per a la resta de la família van dels vuit anys -per Pere, Oriol, Oleguer, Mireia i Marta Pujol- als catorze, per a Josep Pujol. L’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, s’enfronta a 17 anys de presó, i diversos dels empresaris investigats, a cinc anys.

Segons el relat de la Fiscalia, els Pujol van ocultar “una quantitat ingent de diners” a Andorra almenys des de 1991 fruit d’afavorir determinats empresaris que guanyaven concursos públics de la Generalitat. De fet, el fiscal del cas Pujol apunta que l’expresident va aprofitar la seva posició política -va ser president durant 23 anys- per crear una xarxa clientelar d’empresaris afins a CDC. La pena més elevada és per al primogènit, l’encarregat de gestionar els fons de la família a Andorra i també de distribuir-los a la resta de germans, segons apunta també el jutge José de la Mata.

La mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de nombroses societats en paradisos fiscals

El ministeri fiscal sosté que l’expresident i la seva dona van acordar que els fons procedents d’activitats il·lícites es distribuïssin “en comptes oberts” a noms d’ella i dels set fills en bancs andorrans. Concretament a Banca Reig, que després es va fusionar amb Banc Agrícula i va esdevenir Andbank. L’acusació apunta que Pujol i Ferrusola van designar en Júnior la gestió dels fons. El patrimoni obtingut “va ser ocultat a Hisenda” i va aflorar mitjançant “operacions sistemàtiques de blanqueig on van intervenir els membres de la família de manera coordinada al llarg de molts anys”.

Qui no s’asseurà al banc dels acusats és l’esposa de Pujol perquè està molt malalta

El matrimoni, segons el fiscal, dirigien les operacions d’ocultament i aflorament i el primogènit i la seva exdona en gestionaven els beneficis. La mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de nombroses societats en paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones, i transferències i ingressos en efectiu que van permetre repartir els fons il·lícits i disposar-ne mitjançant càrrecs als comptes d’Andorra.

L’Audiència Nacional va proposar al juliol jutjar Jordi Pujol, Marta Ferrusola i els set fills pels delictes d’organització criminal, falsedat documental, delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i falsedat documental. Qui no s’asseurà al banc dels acusats és l’esposa de Pujol.

El jutge ha decidit arxivar la causa contra Ferrusola per la demència que pateix. De fet, la Fiscalia no la fa constar en el seu escrit d’acusació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Abril, 2021

El judici als dos mossos que acompanyaven l’expresident català Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya començarà el proper 24 de maig a l’Audiència Nacional per un presumpte delicte d’encobriment pel qual la Fiscalia demana per a cada un d’ells una pena de tres anys de presó.
Aquesta serà la data d’arrencada d’un judici que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha demanat d’obrir en una nota de premsa difosa aquest dimecres.

Un dels escortes de Puigdemont

Els mossos Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea van ser processats el febrer de 2020 pel Jutjat Central d’Instrucció Número 6 en considerar que amb la seva actuació perseguien que Puigdemont no fos detingut després que es reactivés l’ordre europea de detenció i entrega emesa pel Tribunal Suprem.

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha assenyalat que els mossos van actuar sent “conscients” que contra Puigdemont pesava una euroordre per fets constitutius de delictes de rebel·lió i altres.

“La intenció dels acusats era ajudar a Carles Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l’ordre europea de detenció”, ha afirmat.

Per això, ha reclamat per a ells una pena de tres anys de presó i una inhabilitació especial pel mateix període de temps per a ocupació o càrrec públic i per exercir el dret a sufragi actiu.

Segons el relat de fets que fa el Ministeri Públic, els dos agents estaven “en servei actiu” el 25 de març de 2018, De Pedro en la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria del Prat de Llobregat (Barcelona) i Goicoechea a l’àrea d’Escortes a Sabadell. Tots dos es trobaven aquests dies “gaudint d’una setmana de festa”.

“Aprofitant els dies lliures de treball”, es van desplaçar el 19 de març a la localitat de Waterloo (Bèlgica), on s’havia establert Puigdemont després de fugir d’Espanya després de la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre de 2017.

El 23 de març, estant a Bèlgica, “una persona no identificada” els va demanar que anessin a buscar en cotxe a Puigdemont, que es trobava a Hèlsinki (Finlàndia) quan el jutge instructor del ‘procés’, Pablo Llarena, va reactivar aquests dies l’ordre europea de detenció i entrega.

“El mateix dia de l’emissió de l’ordre, Puigdemont va abandonar Hèlsinki”, mentre que “els dos acusats van sortir de Brussel·les conduint el vehicle i van arribar a Estocolm a una hora que no s’ha determinat”. Un cop allà, van recollir a l’expresident i van iniciar el retorn a la capital belga, explica el fiscal Carballo.

Va ser el 25 de març, passades les 11.00 hores, quan agents de la policia alemanya van interceptar el cotxe en un aparcament de viatgers pendulars de Jagel, a l’autopista BAB7, que transcorre entre la frontera amb Dinamarca i la ciutat d’Hamburg.

Al vehicle, hi viatjaven Puigdemont, els dos mossos i dues persones més, l’empresari Josep Maria Matamala i l’historiador Josep Lluís Alay. Aquests dos últims també van estar imputats en aquesta causa, però el jutge instructor, Manuel García Castellón, va arxivar la investigació per a ells a petició de la Fiscalia.

Mentre en el cas dels mossos ha pesat el seu caràcter de funcionaris per continuar el procediment judicial contra ells, el paper de l’empresari i l’historiador seria equiparable a la de la resta de persones que acompanyen Puigdemont dins i fora de Bèlgica cada vegada que es mou per Europa per participar en algun esdeveniment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Febrer, 2021

Un pare de 27 anys, resident a Torreforta, serà jutjat per enregistrar vídeos d’ell i el seu fill de només 2 anys masturbant-se. El Ministeri Fiscal sol·licita 8 anys de presó i la pèrdua de la pàtria potestat. Els fets van tenir lloc entre el mes de juliol i setembre del 2019.

La policia, amb un ordre del Jutjat d’Instrucció número 4 de Tarragona, va fer escorcolls al seu domicili. L’individu ja compta amb antecedents penals per delictes d’altra naturalesa.

Els agents van intervenir, el mes de setembre del 2019, un mòbil Galaxy Note 9, on es podria visionar vídeos i imatges on l’acusat es masturbava i es deixava masturbar pel seu fill de només dos anys.

D’acord amb el Ministeri Públic aquests fets són passibles de constituir un delicte continuat de producció de pornografia infantil i un altre delicte d’abús sexual a un menor de 16 anys.

Així mateix, durant sis anys se li retira la pàtria potestat i durant deu té prohibit qualsevol professió o ofici que comporti contacte regular i director amb menors d’edat. A més de la pena de presó, la Fiscalia demana que durant nou anys no pugui comunicar-se ni acostar-se a menys de 500 metres del seu fill. Encara no hi ha data pel judici que tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Tarragona. 

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2020

Els dos agents de la policia catalana que van abatre el conductor de la furgoneta que va matar desenes de persones a la Rambla de Barcelona han estat a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Entre el (poc) públic es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.

El dia 21 d’agost de 2017 aquests policies estaven adscrits a la unitat de Seguretat Ciutadana. Havien estat enviats cap a la carretera de Gelida cap a Subirats perquè un ciutadà havia avisat que un jove sospitós rondava per la zona i que podria estar implicat en l’atropellament de la Rambla quatre dies abans. Podria tractar-se de Younes Abouyaaqoub, però calien més proves. En la sessió d’aquest matí, la declaració dels dos agents ha estat esfereïdora.

Ells encara es posen nerviosos quan parlen del tema i ja han passat tres anys. Narren, amb la veu tallada, com va ser la ‘trobada’ amb el jihadista. Younes que sortia d’una zona de vinyes quan es va adonar de la presència policial va aixecar la camisa, mostrant un cinturó bomba i va marxar corrent. Un dels policies volia informar la central – a través de l’emissora – del que estava succeint, però no va tenir temps. Younes va cridar ‘Al·là és gran’ (en àrab). L’agent va tirar la ràdio a terra i va desenfundar l’arma reglamentària. Es va posar de genolls i va disparar.

Mentre descrivia la situació que ell ha titllat de “terrorífica” li tremolava la veu. Estava neguitós i emocionat. Els gijadistes que estan sent jutjats el miraven fixament. A causa del tret, Younes va caure a terra i tenia un detonador a la mà. Va tornar a reincorporar-se, mentre el mosso canviava el carregador. “Només volia que deixés el detonador”, recorda l’agent molt nerviós, mentre explicava que va tornar a disparar. Younes no deixava el detonador. Un altre tret va fer que tot quedés gris i es fes un “silenci immens”.

Atordit, l’agent només recorda que continuava de genolls i que va arribar uns companys i que el van ajudar a desar l’arma. Diu que quan el van portar al cotxe policial es va “derrocar”: “Vaig plorar i em vaig abraçar a una companya. Estava molt nerviós“. Va estar 180 dies de baixa.

El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre Younes Abouyaaqoub, va ser molt coincident. Els dos diuen que van viure moments de veritable horror. De fet, encara tenen malsons i insomni. Tots dos arrosseguen trastorn posttraumàtic. “El crit d’aquella persona (Younes) va quedar al meu cap durant molt de temps”.

Aquesta vivència quedarà per tot sempre a la seva memòria. Els dos agents han sortit de la sala sense mirar els gihadistes que estan sent jutjats.

El curiós és que un d’ells ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i l’altre no. Un va ser condecorat pel Ministeri de l’Interior. L’altre no. El per què? Ningú ho sap…

Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020

Els agents que van detenir Driss Oukabir, un dels acusats al judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017, han explicat a l’Audiència Nacional que estava caminant a 200 metres de la comissaria de Ripoll quan en veure els agents “va començar a dir ‘jo no he fet res'”, després “va fer dos o tres passos enrere i estava molt a la defensiva” i en pensar que podia marxar els mossos van posar-li les manilles “fent força per agafar les mans perquè no col·laborava”.

Oukabir, que hauria llogat alguna de les furgonetes i mantingut una presència habitual a la casa d’Alcanar, tenia com a contrasenya del mòbil “Al·là és gran” en àrab, segons han explicat els investigadors, un element que pel jutge és “una qüestió de creença” no rellevant.

“Li vam dir que aixequés les mans i la samarreta i es tombés a terra i no reaccionava. El vam tombar a terra perquè no feia cas i per seguretat”, ha explicat una agent a la tercera sessió del judici. “Estava sorprès de veure’ns”, ha indicat l’agent, que ha apuntat que no es va dirigir als mossos per entregar-se, tot i que el van trobar a 200 metres de la comissaria, al Passeig de la Farga Catalana de Ripoll.

Aquest agent ha explicat que van ser ells que el van anar a buscar després de rebre l’avís d’una persona que l’havia vist caminant. Un dels mossos ha explicat que ja coneixia a Oukabir d’haver-lo detingut per un altre assumpte pocs dies abans. Els agents també han dit que no havia patit lesions.

Un mosso que va participar en l’interrogatori d’Oukabir ha explicat que inicialment va dir que li havien robat la documentació i, per això, van preguntar per què havia “mentit”. Els agents que van participar en l’interrogatori han dit que van manipular el mòbil davant seu, que els va facilitar la contrasenya, que no van trobar cap conversa de ‘whatsapp’ amb el seu germà Moussa i que no van poder obrir ‘messenger’ de ‘Facebook’.

El jutge s’ha mostrat enfadat quan li han dit que un dels agents no declararia perquè estava de baixa. “Quan jo dic una cosa es fa”, ha expressat, lamentant que no intervingués per videoconferència. “Hauria de venir, aquí és testimoni, no fa de policia”, ha dit. Tampoc ha assistit un altre testimoni que ha donat positiu per covid-19.

A la sessió d’aquest dijous també han declarat els agents que van prendre declaració a Mohamed Houli Chemlal, el detingut que hauria comprat i elaborat explosius i que va resultar ferit en l’explosió d’Alcanar. Tots han dit que va respondre a totes les preguntes, que va donar els noms d’alguns dels membres de la cèl·lula, però que no va aportar dades noves i que es va contradir en alguns moments.

Vincle de Ben Iazza amb la cèl·lula
Un Guàrdia Civil que va investigar Said Ben Iazza ha explicat que la geolocalització del telèfon mòbil de l’acusat el situa prop del xalet d’Alcanar i la de membres de la cèl·lula prop de la botiga on treballava. Segons el testimoni del guàrdia civil, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy haurien visitat la botiga de carn ‘halal’ “uns dos cops al mes” i que la relació entre ells va començar almenys el març del 2017. L’agent ha subratllat que hi ha “gran quantitat” de botigues ‘halal’ a Sant Carles de la Ràpita que “tenien més a mà” però que, en canvi, anaven a Vinaròs.

El testimoni ha explicat que membres de la cèl·lula van comprar material per fabricar explosius amb la documentació de Ben Iazza així com va facilitar la furgoneta a Abouyaaqoub per transportar-ho. L’acusat va rebre 15 euros en benzina com a compensació, segons la investigació de la Benemèrita.

L’acusació particular exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha tractat de posar el focus en el fet de si les forces de l’autoritat van rebre alerta d’una compra “elevada” de material per fabricar explosius, però el president de la sala ho ha considerat “impertinent”. Aquesta acusació denuncia la manca de control de la venda de precursors d’explosius.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
angela.jpg

El productor de televisió i exmembre de La Trinca, Josep María Mainat ha comparegut avui davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona en la condició de víctima dins del procés obert per homicidi en grau de temptativa contra qui és la seva dona.

Un cop ha declarat, s’ha celebrat compareixença per modificar les mesures cautelars vigents sobre la investigada Angela Dobrowolski, que és la muller del productor.

El magistrat ha acordat mantenir la situació de llibertat provisional amb obligació de compareixença periòdica davant l’autoritat judicial, imposar allunyament mínim de 1.000 metres del senyor Mainat i dels fills que tenen en comú, retirada de passaport (que ja ha estat aportat) i prohibició de sortida del territori nacional, informa el TSJC.

La causa està oberta per homicidi en grau de temptativa.

PUBLICITAT



REDACCIÓ25 Octubre, 2020

El Ministeri Fiscal acusa d’homicidi a dos germans per presumptament haver matat el cunyat al Montmell (Baix Penedès) arran d’una disputa per una plantació de marihuana que compartien. En canvi, demana el sobreseïment provisional respecte el sogre de la víctima, que també està processat. El judici tindrà lloc al novembre.

Els fets es remunten a l’agost del 2017 i el cos de la víctima, de 30 anys, no ha aparegut. L’octubre d’aquell any els Mossos d’Esquadra van detenir els processats després d’analitzar la informació i els posicionaments dels seus telèfons mòbils. Aquest serà el tercer judici per homicidi sense cadàver a Tarragona en sis anys, després del de Ramon Laso, condemnat per matar la dona i el cunyat, i el de Ramon Franch, sentenciat per la mort d’una veïna dels Pallaresos.

Els acusats són Joaquín F.C. i Bacari B.C., dos germans per part de mare. Una germana seva -també per part de mare- mantenia des de feia uns deu anys una relació sentimental amb la víctima, Diego P.R.. La parella tenia dos fills menors i, en el moment dels fets, ella estava embarassada d’un tercer fill.

L’any 2016, Diego va muntar juntament amb el seu cunyat Joaquín una plantació de marihuana al pàrquing d’un habitatge de la urbanització Mirador del Penedès, al municipi del Montmell (Baix Penedès). Joaquín residia ocasionalment en aquest domicili, situat al carrer de la Haia, i el sogre de la víctima, José M.S., també en feia ús.

Uns mesos abans de l’agost del 2017 va sorgir un conflicte entre ells perquè Joaquín volia que Diego sortís del negoci de la plantació de marihuana. El 9 d’agost del 2017, Diego va acudir a la casa i, en no trobar-hi a ningú, va trencar la porta del pàrquing de la plantació amb el propòsit de recuperar una part del material que hi tenien, sense aconseguir-ho. Joaquín li va manifestar per telèfon que això no li havia agradat i van quedar que es trobarien el 13 d’agost a la casa per aclarir-ho.

Diego va acudir a l’habitatge durant la tarda-nit del 13 d’agost del 2017 però, en no trobar-hi a ningú, va trencar al porta d’accés. Posteriorment, Joaquín va enviar-li missatges una altra vegada en els quals li manifestava el seu enuig. Tot això va fer, segons la fiscalia, que Joaquín i el seu germà Bacari -que mantenien una relació “estreta”- decidissin acabar amb la vida de Diego.

El 14 d’agost a la tarda Joaquín va trucar Diego a les 18:20 hores i el va citar a la casa del carrer de la Haia “per complir amb el propòsit d’acabar amb la seva vida”. Mentre els dos germans es van desplaçar al Montmell, la víctima va agafar un bat de beisbol i va marxar de casa amb la seva furgoneta, segons l’escrit d’acusació.

L’homicidi i la desaparició del cadàver
La víctima es va trobar els dos acusats a l’habitatge i, segons la investigació, els dos homes el van atacar a cops i van acabar amb la seva vida. A continuació, els acusats es van desplaçar a la població d’Olivella (Garraf), on residia Bacari. Van anar-hi amb la furgoneta de Joaquín i amb la furgoneta de Diego, la qual van deixar abandonada unes hores en un carrer del municipi fins gairebé les tres de la matinada del 15 d’agost.

Després els acusats van recollir la furgoneta de la víctima, la van desplaçar a una pista forestal del terme municipal de Sant Cugat de Sesgarrigues (Alt Penedès) i li van calar foc, deixant-la completament calcinada. Segons la fiscalia, en algun lloc d’aquest recorregut van abandonar i ocultar el cadàver.

Arran de la investigació de la Unitat Territorial d’Investigació de la Regió Policial Metropolitana Sud dels Mossos d’Esquadra, el 7 d’octubre del 2017 el jutjat va decretar presó provisional, comunicada i sense fiança per als dos germans.

La policia també va apuntar cap al sogre de la víctima, José M.S., però la fiscalia en demana el sobreseïment provisional perquè considera que no hi ha prou indicis de la seva participació en els fets, ni que permetin situar-lo a la casa del carrer de la Haia en el moment del crim.

En un apunt, la fiscalia justifica que malgrat que l’anàlisi dels repetidors de telefonia ubica el sogre a la població del Montmell en unes hores properes als fets, la resta d’elements no sustenten “amb suficiència indiciària” la participació en la mort i desaparició de la víctima.

Penes de 17 anys de presó per homicidi i danys amb incendi
La fiscalia demana per als dos acusats una pena de 15 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi amb l’agreujant d’abús de superioritat, i 2 anys més de presó per un suposat delicte de danys amb incendi per la crema de la furgoneta de la víctima.

En concepte d’indemnització, proposa que indemnitzin conjuntament i solidària cadascun dels tres fills menors de la víctima amb l’import de 120.000 euros; a la dona de la víctima i alhora germana seva, amb 90.000 euros, i a la mare del mort amb 50.000 euros.

D’altra banda, el ministeri públic demana que es dedueixi testimoni de l’existència de la plantació de marihuana a l’habitatge del carrer de la Haia, on ocasionalment residia Joaquín i del qual també feia ús José, perquè s’investigui la comissió d’un suposat delicte contra la salut pública.

Mig centenar de testimonis i perits
El judici està previst que es faci el mes vinent a l’Audiència de Tarragona, si la pandèmia no obliga a alterar el calendari. La tria del jurat popular s’ha programat pel 6 de novembre i l’inici de la vista oral, pel dia 9.

Com en la resta de judicis d’aquestes característiques, sense autòpsia del cadàver l’acusació se sustentarà en la reconstrucció dels fets que la policia va fer arran de la inspecció del domicili i dels vehicles i, en especial, del posicionament dels telèfons mòbils en els repetidors de la zona, així com els registres de trucades i missatges que es van intercanviar els implicats.

De cara al judici, la fiscalia ha proposat la declaració de 30 testimonis, entre els quals n’hi ha un de protegit i divuit que són agents dels Mossos d’Esquadra. També hi ha setze agents de la policia catalana citats com a perits per tal d’aportar informació sobre les mostres recollides a la casa on van succeir els fets i als domicilis i vehicles dels acusats, i sobre l’anàlisi de les dades de telefonia.

A més, en la prova documental hi ha nombrosos elements que quedaran a disposició del tribunal, entre els quals imatges de càmeres de seguretat o un informe sobre l’assistència a urgències de l’acusat Joaquín F.C., quatre dies després dels fets, per una lesió a la mà.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Octubre, 2020

L’Audiència de Tarragona jutjarà dijous vinent un reclús del centre penitenciari de Mas d’Enric al Catllar, que la matinada del 7 de juny del 2016 va amuntegar els dos matalassos de la cel·la i hi va calar foc amb un encenedor.

Segons la Fiscalia, que demana 26 anys i mig de presó, l’acció de l’home va obligar a desallotjar tot el segon mòdul del centre. A més, quan el traslladaven a aïllament va oposar una gran resistència i es va escapar dels funcionaris. L’individu va llençar pedres als funcionaris i va ocasionar destrosses en diversos espais de la presó amb extintors i estris del gimnàs. Mitja dotzena d’interns van resultar ferits, la majoria per inhalació de fum, i un funcionari va passar gairebé vuit mesos de baixa.

Segons relata la fiscalia, els fets van passar cap a dos quarts de tres de la matinada. L’home, que ocupava una cel·la del mòdul número dos, va amuntegar els dos matalassos que hi havia i hi va calar foc amb un encenedor. En activar-se les alarmes d’incendi, els funcionaris de presons van acudir a la cel·la i en van treure l’acusat inconscient. Com que el fum s’havia propagat pel passadís i fins i tot estava entrant en altres cel·les, el cap de torn va decidir desallotjar-les, per la qual cosa es van obrir les estances i es va ordenar als interns que baixessin al pati.

Un cop desallotjades les cel·les, els funcionaris tenien el reclús ja conscient i entre un reixat per evitar que la resta de presos l’agredissin. En el moment de traslladar-lo a l’aïllament, l’acusat va oferir una gran resistència, es va oposar a ser emmanillat fent força amb els braços i va aconseguir desfer-se dels funcionaris. A un d’ells li va propinar una puntada a les costelles i seguidament se’n va anar corrent pel carrer Major.

En aquest vial l’acusat va llençar pedres contra els funcionaris, sense que cap d’elles impactés contra els treballadors, i contra els vidres de les portes dels mòduls dos i tres, que va arribar a trencar. L’acusat també va despenjar un extintor per colpejar de nou les portes dels mòduls dos i tres, així com la porta d’accés al departament de dones.

Tot seguit, es va dirigir cap a la zona esportiva, va accedir a la zona de la piscina saltant un mur i, després de trencar dues portes de vidre amb un extintor, va entrar a la zona de musculació on va llençar peces de ferro -de les que s’utilitzen per subjectar les peses- contra les pantalles d’il·luminació del sostre i contra la càmera de videovigilància. L’home va malmetre dues pantalles i el dispositiu d’enregistrament. A més, també va forçar les portes d’accés a la farmaciola i d’accés al lavabo i les dutxes.

Finalment, els funcionaris de presons el van poder reduir, tot i que van haver d’emprar força física i immobilitzar-lo a terra abans de posar-li les manilles atesa la gran resistència que oferia.
L’home va ocasionar danys a les instal·lacions per un import de 1.774 euros. A més, els danys provocats directament com a conseqüència de l’incendi estan valorats en 2.786 euros.

Segons l’escrit del fiscal, almenys cinc interns es van intoxicar per inhalació de fum. A més, un altre pres es va fer mal en topar contra una porta quan desallotjava la cel·la enmig del fum.
Per la seva banda, el funcionari agredit va haver de ser operat i va estar 230 dies de baixa, dos dels quals els va passar a l’hospital. A més, li han quedat algunes seqüeles físiques a la mà.

L’acusat està diagnosticat d’un trastorn inespecífic de la personalitat, trastorn per consum d’alcohol i cocaïna, i trastorn adaptatiu mixt. El dia dels fets va patir un quadre d’agitació psicomotriu i alteracions conductuals que van obligar a ingressar-lo a la unitat hospitalària psiquiàtrica. Malgrat tot, segons la fiscalia aquest episodi no va ser psicòtic, per la qual cosa no tenia afectades les seves capacitats.

El ministeri públic demana per a l’home 18 anys de presó per un delicte d’incendi, 4 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat; 6.000 euros de multa pel delicte de danys; 4 anys de presó per dos delictes de lesions -dos anys per cadascun- i una altra multa de 4.500 euros per cinc delictes de lesions -a raó de tres mesos de multa amb una quota diària de deu euros per cadascun-.

A més, en concepte de responsabilitat civil la fiscalia demana que l’home indemnitzi el centre penitenciari de Mas d’Enric amb 6.416,6 euros pels danys ocasionats; al funcionari de presons amb 24.200 euros per les lesions i 435.222 euros per les seqüeles, i als sis presos que van resultar ferits amb 1.140 euros en conjunt.

PUBLICITAT