Arxius de judici atemptats | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Novembre, 2020
ropinio_ricard.jpg

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter