Arxius de judici 9N | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Març, 2017

Artur Mas, i la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament de l’anterior Govern, Joana Ortega  i Irene Rigau, han mostrat la seva determinació de recórrer la sentència del judici del 9N anunciada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

judici9NL’excap de govern de Catalunya, Joana Ortega i Irene Rigau han assegurat que esgotaran totes la opcions amb un recurs al Tribunal Suprem i posteriorment a instàncies europees: “Aquesta causa no acaba a un Estat que té la democràcia amputada, acaba al cor d’Europa”. Els tres processats han comparegut en roda de premsa acompanyats del president Puigdemont, de la direcció del Partit Demòcrata i dels màxims responsables a les  diferents càmeres parlamentàries. Mas, Ortega i Rigau han  remarcat que “si la llei fos igual per a tothom, l’actual Govern espanyol i Mariano Rajoy estarien inhabilitats per incomplir sentències del TC”.

Mas ha comparat la situació de dèficit democràtic que s’està produint a l’Estat espanyol amb el context europeu i concretament amb la del Regne Unit i d’Escòcia. “La doble imatge d’avui: el comunicat del Tribunal de Justícia de Catalunya que ens condemna i ens inhabilitat per haver posat les urnes”, ha assenyalat Mas, tot subratllant la segona notícia del dia, l’anunci de la primera ministra escocesa que diu que impulsarà la celebració d’un referèndum a la tardor del 2018: “Al Regne Unit hi ha una democràcia de qualitat; no faran cap judici per celebrar un referèndum –fins i tot per segona vegada-, en canvi a l’Estat espanyol hi ha una democràcia de fireta i ho dic amb molta tristesa”.judici9n_salas

Els tres processats han lamentat la diferència de tractament que reben per part de les institucions espanyoles i ho han exemplificat amb l’incompliment de sentències del TC per part de l’executiu espanyol. “Amb aquesta sentència s’evidencia que qualsevol desobediència al TC s’aplicaria amb sentència condemnatòria sempre i el govern espanyol s’ha fet un tip de desobeir sentències fermes del Tribunal Constitucional”, han detallat.

Dirigint-se als mitjans de comunicació que han assistit a la roda e premsa, el president Mas ha assegurat que “agafem la sentència amb serenitat i disconformitat”. “No em veureu cap signe de pena, ni penediment; aquesta sentència està agafada amb fòrceps des de molts punts de vista i no és que una democràcia hauria d’aspirar a tenir”, ha concretat. D’aquesta manera, ha mostrat la convicció democràtica del moviment sobiranista i de les institucions catalanes, traslladant un missatge als seus representants: “Hem de seguir amb la cara ben alta i seguir en aquesta línia; perquè ens volien agenollats i condemnats, però estem dempeus i mirant el futur amb il·lusió seguint fent camí per decidir el nostre futur polític”.    judici9n_banquillo

Per això, Joana Ortega ha apuntat que “avui es condemna a tres persones, però que quedi clar que darrera hi ha un poble amb un anhel de llibertat arrelat i això no es pot aturar”. Ortega ha defensat esgotar tota la via judicial fins arribar a instàncies europees i ha assegurat que li hauria “preocupat més ser inhabilitada pel poble de Catalunya, que no pas per un tribunal”. “El 9N va ser un acte d’escoltar la ciutadania i això ´s l’essència de la democràcia”, ha sentenciat.

Irene Rigau ha assegurat que esperàvem una sentència absolutòria i ha desgranat els diferents motius. “Que pot ser aquesta sentència és un avís dient que no podem complir un programa electoral o una resolució del Parlament de Catalunya?”, ha qüestionat l’exconsellera d’Ensenyament i actual diputada del grup parlamentari de Junts pel Sí. judici9n_jutges

Rigau ha advertit que “no estarem sols en aquest tram final del procés sobiranista i que seguirem reclamant una vegada més, i les que faci falta, el dret a decidir del futur polític de Catalunya”.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han iniciat la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació mostrant el seu agraïment a tota aquella gent que els ha transmès suport i escalf. “El 9N sorgeix de l’arrel del poble, de la voluntat de la gent i ens adrecem amb agraïment a totes els que ens diuen que continuem endavant sense fer ni un pas enrere”, han concretat.

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2017

El fiscal del cas de l’9N Emilio Sánchez Ulled sosté que en el judici que conclou aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la consulta independentista no es jutja la “voluntat popular” , sinó una “greu ruptura” de les regles del joc democràtic i de la convivència.judici9n_jutges

En la introducció del seu informe final davant la sala, el fiscal ha insistit que en la causa contra l’expresident català Artur Mas el que es jutja és “un desacatament, una desobediència d’un mandat constitucional” i no un “enfrontament entre uns éssers vestits de negre que representen a institucions antidemocràtiques enfront d’uns investits d’autoritat democràtica “.

En aquest sentit, Sánchez Ulled ha confessat el “dolor i tristesa” que li produeix el cas del 9N, perquè al seu parer hi va haver “una ruptura de les regles de joc democràtiques” en què l’execució de la consulta per part dels voluntaris “emmascarava una actuació continuada dels poders públics” per desobeir el Tribunal Constitucional.

 


REDACCIÓ8 Febrer, 2017

L’expresident Artur Mas, que acudirà al judici com a testimoni, quedarà exempt d’haver de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no respondre a aquelles preguntes que el puguin perjudicar en la seva defensa. Mas està sent jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas 9N juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega

En el mateix dia que Francesc Homs declarava com a testimoni en el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a causa de la consulta del 9N, ha estat informat que serà jutjat, en el Tribunal Suprem (perquè és aforat), el proper 27 de febrer, també per la mateixa causa.francesc_homs

La previsió és que el judici duri tres dies. El tribunal ha rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i l’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce compareguin com a testimonis, al considerar que no tenen “cap enllaç amb l’objecte del procés”. En canvi, sí que declararà com a testimoni l’expresident Artur Mas.

Tribunal de 7 magistrats
Homs serà jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència del 27 de febrer a l’1 de març per set magistrats, ja que el Suprem ha decidit ampliar la composició del tribunal de cinc a set. El manuel_marchenapresident del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.

En una interlocutòria, el tribunal accepta totes les proves demanades per la Fiscalia, entre les quals hi ha la pericial dels guàrdies civils que van elaborar un informe tècnic sobre l’anàlisi dels programes informàtics aportats per l’empresa T-Systems i utilitzats durant la jornada del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La defensa d’Homs també va demanar aquesta prova pericial. El Suprem ha acceptat totes les proves demanades per la Fiscalia.

En canvi, el Suprem no ha acceptat incorporar a la causa la resolució de la Junta de Fiscals de Catalunya del 18 de novembre del 2014, en què advertien contra la viabilitat d’una acció penal pel 9-N. El tribunal sosté que el significat d’aquest document “no és altre que el d’un ofici” dirigit pel fiscal superior de Catalunya al seu superior jeràrquic.
felip_puig
Felip Puig com a testimoni
Entre els testimonis acceptats pel Suprem hi ha el de l’exconseller Felip Puig, en qualitat de president del consell d’administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En aquest últim cas i en el del president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, el Suprem no ha acceptat la seva declaració com a pèrits i ho hauran de fer com a testimonis.

Altres testimonis demanats per la defensa que han estat acceptats pel Suprem són l’exsecretari de Comunicació Josep Martí, l’exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana o el director general de Difusió, Ignasi Genovès.

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

Irene Rigau, l’exconsellera d’Ensenyament, també acusada en el procés judicial del 9N, no ha volgut contestar a les preguntes de la Fiscalia ni de l’acusació particular. Des del banc dels acusats, Rigau ha negat rotundament que, des del seu departament, s’hagués pressionat  els directors d’institut perqjudici9n_jutgesuè obrissin les portes per a la votació del 9N i ha assegurat que en cap cas té consciència d’haver desobeït a la justícia, perquè simplement no va rebre cap advertència del Tribunal Constitucional.

L’exgovernant només ha volgut contestar a les qüestions formulades pel seu advocat, Jordi Pina. Malgrat tot, l’exconsellera ha reconegut que es van efectuar reunions informatives amb alguns directors de l’àrea de Barcelona, ​​perquè van plantejar dubtes sobre les conseqüències d’obrir el 9N, encara que ha aclarit que l’únic problema el van tenir amb l’IES Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) , que considera que suposa un “cas singular” perquè veu un “rerefons polític” en les reticències mostrades per la seva directora, Dolors A., que demà declara com a testimoni.

Segons Rigau, la directora d’aquest institut, que es va negar a cedir el centre per a la votació i que en fase d’instrucció va declarar davant del TSJC que l’havien pressionat, va plantejar peticions en els dies previs a la consulta que “anaven més enllà” de les que sol·licitaven altres directors.

Per aquest motiu, segons Rigau, a la conselleria van decidir “prescindir d’aquest centre” i van buscar una altra ubicació. “Es va resoldre perfectament”, ha exclamat la consellera.judici9n_banquillo

Segons Rigau, quan la consulta de l’9N es va transformar en un procés participatiu -després de la primera suspensió per part del TC, va decidir que s’havia de garantir que arribés a tots els directors d’institut la informació que la Generalitat, com a responsable dels centres, els cediria als voluntaris per a la votació.

Rigau ha recordat que quan el 4 de novembre el govern català va rebre la notificació del TC que suspenia la votació del 9N -a través d’un correu electrònic-, els serveis jurídics de l’executiu català van plantejar un recurs demanant un aclariment perquè en la providència havia ” punts foscos “.

Rigau ha assenyalat que el dissabte 8 de novembre, a les 20.43 hores, va rebre un correu electrònic a la bústia genèric del seu departament, en el qual la Fiscalia li demanava que aclarís si havia donat ordres als directors d’institut. “No hi havia cap requeriment, només em demanaven informació”, ha insistit.

Per aquest motiu, l’exconsellera ha remarcat, a preguntes del seu advocat, que no té consciència d’haver desobeït al TC o d’haver comès cap delicte.judici9n_salas

A més, ha recordat que el president del Govern, Mariano Rajoy, va dir dies abans del 9N que el procés participatiu en el qual la Generalitat havia transformat la consulta inicialment prevista no tindria cap efecte jurídic, per la qual cosa es va quedar tranquil·la i convençuda que no estava transgredint cap norma legal.

El judici continua demà amb els testimonis.

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que s’hagi causat indefensió a l’expresident català Artur Mas, com ha al·legat avui el seu advocat, a denegar-li com a prova un informe de la Fiscalia reticent a acusar-per desobediència a l’9N.

jUDICI_9NEn el tràmit de qüestions prèvies, Xavier Melero, advocat de l’expresident de la Generalitat, ha plantejat que en la causa s’ha causat indefensió al seu client al no haver-se acceptat com a prova l’informe en què els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya es van mostrar contraris a querellar-se contra Mas per desobediència.

En un al·legat a què s’ha adherit també la defensa d’Irene Rigau, l’advocat ha invocat vulneració del dret de defensa per la decisió de la sala del TSJC que jutja Mas de rebutjar la declaració com a testimonis del president del Govern, Mariano Rajoy, i del ministre de Justícia, Rafael Catalá.

L’informe a què s’han referit avui les defenses és l’escrit que la junta de fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya va redactar el 2014 per oposar-se a la presentació d’una querella per desobediència contra el govern català, que finalment va ser imposada per la Fiscalia General de l’Estat.

JUDICI9_SALAEn un argument que posteriorment va ser utilitzat per les pròpies defenses al llarg del procés, els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya al·legaven que Mas no va incórrer en un delicte de desobediència perquè el Constitucional no el va advertir de forma expressa de les conseqüències de no fer cas la seva decisió de suspendre la consulta independentista

La pròpia Fiscalia es va oposar durant la instrucció de la causa a que s’acceptés com a prova aquest informe intern, que finalment el TSJC va acabar descartant incorporar a la causa.

En les qüestions prèvies, el fiscal Emilio Sánchez Ulled – que porta el judici al costat del tinent fiscal Francisco Bañeres – ha tornat a oposar-se avui a l’acceptació d’aquest informe del ministeri púJUDICI9-ENTRADAblic com a prova, en entendre que la pròpia sala ja ho va denegar en el seu dia i que l’escrit “no aporta res respecte al contingut dels fets”, més enllà d’un mer “efecte retòric”.

Sánchez Ulled ha recalcat que la Fiscalia es regeix pels principis de “imparcialitat, legalitat, unitat i jerarquia” i que disposa dels seus propis mecanismes per adoptar decisions, sense que l’informe contrari a la querella tingui cap interès per a la causa.

A més, en opinió de la Fiscalia, els arguments que esgrimien els fiscals en el seu informe intern – elaborat al novembre de 2014 – ja han estat emprats per les defenses de Mas, Ortega i Rigau per demanar l’arxiu de la causa al llarg de la instrucció.

 

VIDEOS:


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

L’exconsellera Irene Rigau, que començarà a ser jutjada aquest dilluns amb l’exvicepresidenta Joan Ortega i l’expresident del govern Artur Mas, pel Cas 9N, no té dubtes que  el 9N del 2014 “vam treballar per un dels objectius més nobles, la democràcia directa, que obligava a donar compliment al mandat del Parlament”.

irene_rigauEn aquest sentit, Rigau ha assegurat que demà “es jutja indirectament el mandat del Parlament” i que “aquesta noblesa de l’objectiu és el que fa tan difícil que la gent pugui entendre que se’ns pugui jutjar i separar de l’exercici públic”.

Irene Rigau ha afirmat que l’”excel·lència i el saber fer” del 9N permet que aquest dilluns “anem al judici amb molta serenitat i amb el sentiment d’estar molt ben acompanyats”.

Mas, Ortega i Rigau, que han estat rebuts amb aplaudiments, han agraït un cop més la participació dels més de 42.000 voluntaris que van fer possible el 9N i l’escalf de totes aquelles persones que demà es desplaçaran al TSJC per donar-los-hi suport.

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2017

L’expresidenta del govern i una de les altres acusades en el Cas 9N, Joana Ortega està convençuda que “no hem comès cap delicte”, assegurant que “posar les urnes mai pot ser un acte criminal”. joana_ortega

“Demà ens asseurem al banc dels acusats, però no només ens jutjaran a nosaltres, sinó a l’ànima del 9N”, ha apuntat Ortega, afegint que “quan un poble té anhels de llibertat, cap inhabilitació la podrà aturar”.

Ortega, que s’ha mostrat “honorada” per la seva condició de servidora pública el dia del 9N,  ha agraït la “valentia” de Mas “quan ens van deixar sols i altres partits es van aixecar de la taula”. “Si no haguéssim tirat endavant el 9N, avui potser no tindríem problemes amb la justícia, però segur que en tindríem amb la nostra consciència”, insisteix.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter