23. Maig 2024

Arxius de Josep Pallarès | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
2b3d763c-a84f-4c83-baee-697315b837a8-1280x960.jpg

Josep Pallarès ja es troba immers en la posició de rector de la Universitat Rovira i Virgili. De fet, va camí de complir el seu primer any de mandat al capdavant de la institució acadèmica. En aquests primers mesos, ja ha pogut dur a terme un dels seus projectes estrella: la Festa Major de la URV. En aquesta entrevista, coneixerem la seva valoració de l’esdeveniment i les seves sensacions ara que ja coneix bé el càrrec. També sabrem l’estat de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa que ha de ser liderada per les comarques tarragonines a la recerca d’un combustible sostenible. Alhora, el rector anuncia que el contracte d’explotació del pàrquing del campus Catalunya té vigència fins al 2038, i que ja s’estan pensant formes de rebaixar els preus als alumnes.

 

Com es troba després d’aquests mesos?
Amb les piles carregades com el primer dia, amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió del començament. Si no, malament rai.

I com s’ha trobat la Universitat?
Com l’esperava. Crec que partíem d’una situació inicial on hi havia un coneixement prou gran de la situació de la universitat, per tant, no hem tingut sorpreses inesperades, amb una excepció: l’eficiència energètica. Un tema de consum que no només afecta la universitat. Està en uns paràmetres que no tens previstos quan ho fas en un programa electoral i quan penses en quines coses podràs fer… Això ens ha marcat molt en el pressupost de l’any 2023, perquè vam haver de fer una reserva de crèdit, que passàvem de pagar 2 milions i mig a gairebé 7 milions. És una reserva de caràcter molt important que no ha permès pressupostar elements que volíem posar damunt de la taula ja des del primer any. La sorpresa més desagradable ha estat aquesta.

Recordo que abans de les eleccions vam parlar i em deia que encara s’havien d’optimitzar més els recursos. Amb la crisi energètica, imagino que això encara serà més difícil…
És la filigrana elevada a l’enèsima potència. Ens ha forçat a fer un pressupost hiperrealista sense haver de mirar-ho tot al mil·límetre, per poder alliberar aquests 5 milions d’euros que ens donava de més el pressupost inicial i que havíem d’aportar sense una injecció directa de la Generalitat. Això obligava a poder-ho fer de forma que no es notés en el dia a dia de la universitat, però si ha tingut efectes en la mesura que no s’ha pogut planificar actuacions que ens hagués agradat poder dur a terme durant l’any 2023.

A la pràctica, soc optimista, si no no estaria en el càrrec que ocupo. Entenc que la Generalitat farà una aportació cap a finals de 2023. Així ens ho ha promès el conseller. Hi haurà una aportació econòmica per cobrir una part rellevant d’aquest increment final de preus que tindrà el consum d’energia. Pensem que quan es feien les planificacions, els preus estaven més alts i s’ha fet una negociació a nivell de Catalunya amb el consorci del CSUC, que ens han deixat un preu millor del que havíem previst inicialment, els consums van reduint-se… De fet, a cada Consell de Govern, un dels punts que apareix de forma repetitiva és saber com va el consum d’energia en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.

Esperem poder activar gran part de les actuacions que teníem previstes. Des del punt de vista positiu, amb el Govern català s’ha materialitzat un pla de xoc que ens ha de permetre transformar la docència de 75 professors a temps complet, que ara ho estàvem fent amb associats. És a dir, al cap de 4 anys hauríem de poder incorporar 75 persones a temps complert. Això ens hauria de cobrir el nostre pla de xoc inicial multiplicat per tres.

L’altre element que també van considerar de la Generalitat era que part d’aquests diners del pla de xoc es pogués destinar també al personal d’administració i serveis. Finalment, l’any 2023 hi haurà una partida de 5 milions per a tot el sistema universitari català, de la qual ens pertocarien uns 400.000 euros per a poder contractar a personal d’administració i serveis.

I que li sembla el càrrec? Imagino que abans de ser nomenat rector tenia una idea preconcebuda. Ara que s’hi troba immers, era el que s’esperava? Què li sembla?
Sí. He estat treballant amb els rectors des del 2006 fins al 2019, fos com a vicerector o com a director general que interaccionava amb altres rectors. El fet de ser-ho et dona una visió molt més àmplia i molt més fina d’allò que és la institució. És una experiència impagable i és molt recomanable per a tothom que estimi la universitat.

Què és el millor d’aquesta posició?

El millor de ser rector és la sensació de tenir la porta oberta a tothom. Aquest contacte personal amb tota la comunitat universitària i la societat civil. És una sensació que quan era vicerector no tenia. Ara ets la universitat les 24 h, estàs en contacte amb tothom les 24 h i sempre estàs representant la universitat.

I què és el pitjor de ser rector?
El pitjor és que no tens vida familiar. Això pesa. Ho sabia d’abans, però una cosa és ser conscient i una altra trobar-t’ho. I en el dia a dia, no et dona la intimitat ni el temps per a poder estar amb els teus. Estàs en un restaurant sopant, i continues sent el rector de la universitat. L’anonimat es troba faltar, i és un preu que paguen els teus familiars.

Com li agradaria que es recordés el seu mandat?
Com un mandat honest. Cadascú té el seu record perquè tot té les seves parts positives i negatives, però al final volem fer el màxim que puguem amb el que tenim. Sortir pensant que si no hem fet més és perquè no hem pogut, no perquè no hàgim posat les hores, les ganes, l’esforç o les capacitats per a fer-ho.

I respecte a obres o canvis… quin li agradaria que es recordés del seu mandat?
Dinàmiques de treball i de funcionament, perquè al final són tan importants com les infraestructures. Són d’aquells elements que perduren un cop tu ja deixes el càrrec. Ja m’agradaria poder completar totes les obres… Tot són elements que abans no estaven i que quan tu els has posat damunt de la taula es mantenen.

Quina valoració fa de la primera Festa Major de la URV?
És un exemple d’aquests elements intangibles que esperem que pugui durar durant molt de temps. La valoració és magnífica. La societat és la que ha de valorar-ho, però tots els imputs que he rebut són genials. Nosaltres havíem detectat la necessitat de crear projectes que ajudessin a cohesionar tota la comunitat URV. Veníem d’un temps de pandèmia en què havíem estat aïllats i tots teníem la necessitat de socialitzar i de passar una bona estona.

Una cosa que em va sorprendre molt de la festa va ser anar al Campus Catalunya i veure gent que baixava amb la samarreta de la universitat. La gent s’ho ha fet seu i ha anat més enllà del que havia previst la comissió, que ha fet una feina brutal i impagable. La festa major va superar totes les previsions que podíem tenir, fins i tot les més optimistes. Que 15 dies abans s’esgotessin tots els tiquets per a la paella… són dades estupendes. Sempre hi ha punts de millora. Petits detalls que et faciliten la vida. També s’ha de valorar positivament que no hi hagués cap incident.

Hi ha certa preocupació en el sector energètic per la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Creu que està en perill?
Són dues coses diferents. Una cosa és la capacitat d’energia renovable que som capaços de produir a les nostres comarques, independentment de l’ús final d’aquesta energia sigui per a aconseguir hidrogen. Com a societat hem de decidir quin tipus d’energia volem, perquè totes tenen aspectes positius i negatius. Tenir renovables implica comptar amb aerogeneradors i molta superfície per a plaques solars.

Hem d’assolir que no se separi la producció d’energia del seu consum. Hem de ser capaços que en aquests espais de producció hi hagi una indústria que consumeixi aquesta energia. Seria aplicar el quilòmetre zero que ja es promou en l’alimentació. En altres països, el preu de l’energia va en funció de la distància on es produeix. Són polítiques per a compensar els efectes paisatgístics de les renovables.

Pel que fa a la Vall de l’Hidrogen, va començar a les nostres comarques de la mà de la URV. Anem avançant en projectes industrials que mantenen el seu retorn. A poc a poc. Ens agradaria que les coses anessin més de pressa, però estem parlant d’instal·lacions que tenen uns temps. Tenim molta potencialitat: amb el Port per a fer arribar i fer sortir l’hidrogen, i amb la indústria tarragonina ha de ser un factor energètic que hem de tirar endavant.

Podríem veure marxar inversions de Catalunya cap a l’Aragó per la negativa a implantar renovables?
A l’Aragó hi ha grans extensions on és fàcil produir energia renovable. El fet que la indústria es deslocalitzi per això? Això passa a nivell mundial en funció de molts paràmetres, no només a l’Aragó. Per tant, hem de ser capaços de donar les millors condicions perquè les indústries es quedin aquí i vagin eclosionant-se. El problema no és que se’n vagin a l’Aragó, el problema és que se’n vagin a Alemanya, a Polònia o a la Xina. Estem parlant d’això.

Quin paper ha de tenir la URV dins d’aquest projecte?
La universitat ha de tenir un paper facilitador i d’acompanyament per a aquestes grans indústries. Poder conèixer les seves necessitats per a aportar solucions tecnològiques que permetin les plantes d’aquí ser competitives amb les seves homòlogues holandeses o americanes. Un exemple d’això és la descarbonització. Tona de CO₂ que s’emet, impost que s’ha de pagar. Hem de ser capaços d’emmagatzemar i utilitzar aquest gas que deixem anar a l’atmosfera. És el que s’intenta amb les empreses químiques del Camp de Tarragona.

Hi ha un tema pel qual sempre li pregunto: el pàrquing del Campus Catalunya. La darrera vegada que el vaig entrevistar em va dir que no disposava de la documentació, però que segurament l’única manera de millorar la situació seria abaratint el preu. Serà possible?
Tenim la informació i ho estem treballant. No hem entrat encara en negociacions amb l’empresa perquè primer hem de tenir clar la feina que es pot fer. Hi ha elements damunt de la taula que podrien ser viables. El problema és la capacitat que tenim per a poder-los implementar ràpidament. Per exemple, si poguéssim cobrir tot el pàrquing amb laques solars, seria una infraestructura que podria repercutir en les condicions del contracte. Necessitem la capacitat econòmica com per a poder cobrir allò, i no és barat. Estem parlant de milions d’euros. No ho descartem.

Dins del pla d’estalvi energètic hem començat a instal·lar plaques solars a dalt dels edificis. Un cop hàgim completat les tres fases, el següent pas seria intentar veure quines superfícies que no siguin teulades es podrien fer servir. Per desgràcia, no parlem d’elements que es puguin construir d’avui per demà.

Quin any acaba el contracte d’explotació?
El 2038.

Canviant totalment de tema… Quin és l’objecte del seu despatx al qual li té més afecte?
Més afecte? (fa un cop d’ull general a tot el despatx). Hi havia un quadre que no m’agradava i ja no està. Mai m’havia agradat.

Per què?
A banda de per què era molt fosc, sortia la cara d’una dona amb unes mans desproporcionades.

Ja sap quin element és el que més li agrada?
El més singular és el Tàpies. És un despatx molt normal. Sorollós, això sí (riu). És un lloc de treball i, per tant, no tinc temps de mirar gaires coses. Ara sí, el que té més valor és el Tàpies original.

Com definiria la seva relació amb la universitat en una sola paraula?
(Dubta) No ho sabria dir en una paraula. Jo sense la universitat no seria com soc. En conseqüència, és una part fonamental de la meva vida.

I com definiria la universitat en una sola paraula?
És motor, energia, vitalitat, és joventut.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Gener, 2023
aturem-hard-rocj2-1280x853.jpg

Membres de la plataforma Aturem Hard Rock i del sindicat d’estudiants SEPC han reclamat al rector de la URV, Josep Pallarès, que la universitat no doni suport al projecte del Hard Rock. També han demanat que s’iniciï un debat amb tota la comunitat universitària sobre la qüestió. Els activistes han fet una acció sorpresa al final de l’acte de presa de possessió de Josep Poblet com a nou president del Consell Social de la URV, on també hi havia el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Al vestíbul del rectorat, han llançat fitxes de casino amb la cara impresa de Pallarès, l’alcalde de Vila-seca Pere Segura o la de la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, entre d’altres, tots ells presents a l’acte.

Redón ha insistit que mostrar-se a favor del Hard Rock és justament “fer política”

El portaveu d’Aturem Hard Rock, Eloi Redón, ha recriminat al rector que una institució pública com la URV faci costat a un projecte que consideren que només aportarà “pobresa i precarietat” al territori i que “atempta” contra el medi ambient. Redón ha dit, a més, que Josep Poblet, com a exalcalde de Vila-seca, va participar “activament” definint el macrocomplex.

Aturem Hard Rock ha lamentat que la URV signés el manifest impulsat per la Cambra de Comerç de Tarragona on es demanava que la Generalitat accelerés el projecte. El rector ha respost que la URV es posiciona a favor de les iniciatives que suposen un “creixement econòmic” i ha dit que la universitat ha d’estar al “costat del territori” i “no fer política”. Redón ha insistit que mostrar-se a favor del Hard Rock és justament “fer política”.

Les dues parts s’han emplaçat a reunir-se les pròximes setmanes per abordar aquesta qüestió. El conseller, també present en la conversa, s’ha limitat a dir que és un projecte “que ha anat canviant molt”.

PUBLICITAT









REDACCIÓ20 Desembre, 2022

135,22 milions d’euros. Aquest és el pressupost que la Universitat Rovira i Virgili haurà de gestionar durant l’any 2023. ES registra un augment del 15,78%  si el comparem amb 2022. Per a confeccionar-lo, s’ha tingut en compte l’equilibri pressupostari, condicionat pel finançament de la Generalitat, l’evolució dels ingressos de matrícula i el sostre màxim de les despeses de personal. L’equilibri s’ha aconseguit mitjançant la consolidació de la subvenció més important del govern en relació al  pressupost del 2022 pendent d’aplicar; majors ingressos de matrícula del curs 2022/23;  la previsió d’estalvi del 20% d’acord amb el Pla d’emergència energètica i la previsió d’un ingrés de la Generalitat per cobrir part de l’increment del cost de l’electricitat.

El pressupost de la URV no contempla cap augment de les retribucions del personal

Pel que fa als ingressos, es consolida l’increment de recursos del sistema d’universitats públiques catalanes del 2022 i es contempla l’increment per cobrir el desplegament de noves places de grau ofertades, així com una aportació específica per cobrir part de l’increment del cost dels subministraments d’electricitat i gas pel proper any. La reducció dels preus de les matrícules de graus i màsters que va aprovar el Parlament s’ha compensat amb un increment de la subvenció de la Generalitat a les universitats, i, a més, han augmentat els estudiants tant de grau com de màster (han incrementat els crèdits matriculats de grau i màster un 2,63%).

Josep Pallarés és el rector de la URV

Pel que fa a les despeses, es preveu l’increment important del subministrament de l’energia i les despeses corrents per l’increment de l’IPC en les despeses corrents de l’any 2022. En les despeses de personal s’ha considerat l’increment vegetatiu que la URV té cada any i l’augment de les quotes a la seguretat social.

El pressupost no contempla cap augment de les retribucions del personal, si bé el vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals ha apuntat que es reservaran 150.000 euros per a PAS i PDI en cas que la Generalitat ho autoritzi.

Si bé el total del pressupost que la URV presentarà per a l’aprovació del Consell Social per a l’any 2023 és de 135.226.360,57 euros, el pressupost ordinari, que depèn d’actuacions pròpies de la Universitat suposa el 79,16%, mentre que les partides amb finançament específic són el 20,84% restant. Aquestes darreres incrementen un 104,48% respecte del 2022 pel nou Pla d’Inversions Universitàries de la Generalitat, l’obtenció de projectes de recerca nacionals i europeus i perquè la transferència de la Generalitat per cobrir l’augment de la despesa de subministraments energètic s’ha considerat finalista.

PUBLICITAT










REDACCIÓ11 Octubre, 2022
rector_pallares-1280x961.jpg

Josep Pallarès és rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Coneix els budells de la institució universitària atenent que ja va ocupar el càrrec de vicerector. Pallarès està intentant implementar alguns canvis i donar més protagonisme a l’alumnat que, en definitiva, és qui s’haurà de beneficiar de l’excel·lència acadèmica. El rector pretén anar recuperant la plantilla a temps complet fins a arribar a les xifres del 2008. El màxim responsable de la URV vol que es recuperi el sentiment de pertinença i intentarà equilibrar els comptes (que són delicats), oferint, això sí, els millors serveis, competint amb les millors universitàries europees.

 

Quines són les primeres percepcions com a rector?
Són les que jo esperava quan vaig aspirar al càrrec. Coneixia de primera mà les dinàmiques i les qüestions més importants.

Clar, vostè no és nou a la casa, va ser vicerector…
Exacte.

Quins són els seus grans hàndicaps?
La universitat és un gran hàndicap. A nivell intern seria tot el relacionat amb el professorat, la necessitat de poder recuperar la plantilla a temps complet que teníem en 2008…

Quina és la plantilla ideal?
Hauríem de tenir una renovació anual de 15 places en règim permanent. L’actual taxa de reposició és del 50%, però venim d’un dèficit acumulat.

Quan creu que arribarà a una situació relaxada?
En aquests quatre anys volem arribar a una situació normalitzada i, sobretot, que el dèficit no incrementi. Tenim un pla de xoc que pretén recuperar les places perdudes… Intentarem començar a recuperar les places del professorat perdudes i, a nivell d’estudiants, volem afavorir el seu empoderament i que s’impliquin de forma molt activa en la vida acadèmica i universitària. A nivell social, els ciutadans ens reclamen que assumim un rol de lideratge i que s’apliqui el coneixement…

Volem recuperar les places del professorat perdudes i, farem esforços per afavorir l’empoderament dels estudiants

Part d’aquests objectius es resolen amb diners, oi? Què reclama al govern?
Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països.

Quan es parla de la URV ens referim a prestigi universitari… Com es fa per mantenir aquesta excel·lència?
Hem de millor per necessitat. El sistema universitari evoluciona i és competiu a nivell internacional. Per tant, no es tracta de ser el millor, però sí de superar a la resta. Hem de seguir el ritme de la resta d’universitats. Hem de donar serveis d’excel·lència mundial. La finalitat no és estar al rànquing sinó oferir els millors serveis i la millor formació.

Com s’empodera els estudiants?
No tenim la recepta màgica. Però, durant la campanya, vam poder observar que els alumnes reaccionen positivament si els tens en compte, els escoltes i són protagonistes. Ells han d’estar presents en els moments de prendre decisions. És fonamental. Els pressupostos participatius és un exemple del que s’ha de fer. Els delegats de classe han de tenir un paper rellevant i les seves propostes/inquietuds han de ser, com a mínim, analitzades. Les associacions també han de tenir un paper actiu que sigui respectat i comprès.

Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països

En alguns àmbits es volia fer creure que la URV estava polititzada. Com es desmarcarà d’aquesta percepció?
No sé què es va fer en el passat. Jo no he participat en aquelles decisions. La URV no està polititzada. No parlem d’afeccions ideològiques ni futbolístiques. La universitat és el lloc de la paraula, de la llibertat d’opinió, del debat i de la discussió d’idees i projectes. La universitat no pot anar per un camí diferent d’aquell que marca el Parlament de Catalunya, però sense oblidar que ens devem a la societat. La nostra missió no és fer política, tot i que estem immersos en la política.

Què vol trencar dels quatre anys anteriors?
Recuperar i reforçar el sentiment de pertinença de la institució per poder servir millor a la societat. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer-ho.

S’ha reunit amb els sindicats dels estudiants. Què reclamen?
Volen que respectem els compromisos que vam posar al programa electoral. Volem demostrar amb elements concrets i tangibles que les nostres promeses són possibles de tirar endavant.

Parla de reforçar el sentiment de pertinença. S’havia perdut?
S’està perdent aquesta flama. Es tracta d’una qüestió humana. La universitat arriba als 30 anys de creació i hi ha canvis generacionals i vam passar alguna crisi, per tant, és normal que hi hagi un estancament que cal treballar que sortir-ne. Cal recuperar el ritme de propostes i de creixement. Cal recuperar l’energia.

Com arriba el missatge universitari a la societat?
Ha d’arribar basat en fets. S’ha de fet un combinat. S’ha d’aconseguir que la societat s’interessi per la vida universitària… ja trobarem alguna fórmula. Estem treballant en això.

Com serà com a rector?
Igual que abans quan no ocupava el càrrec.


Tots som persones amb els nostres caràcters i diferències. Tenir un càrrec no ens ha de fer canviar.

Però condiciona?
Sí, això sí, però no t’ha de canviar la personalitat, alterar els valors ni fer perdre l’honestedat ni l’espontaneïtat. I no podem oblidar mai que serem ex i això vol dir que tornarem a allò que érem abans.

Com està la situació econòmica de la URV?
Pressupostàriament falten diners…

Vau tancar la liquidació del pressupost de l’any 21, oi?
Hi havia un dèficit estructural a nivell de gestió que l’any 21 era d’uns 850 mil euros. Això vol dir que partim d’una situació que si no fem cap canvi tenim 800 mil euros menys per equilibrar el pressupost. La situació no és òptima ni molt menys, però és delicada.

Solució?
Haurem de fer una bona gestió i conèixer el sistema universitari català, això hauria de poder cobrir els 850 mil euros que hi havien al 31 de desembre del 21 i intentar, de cara al 2023, negociar un pressupost una mica expansiu per resoldre aquest dèficit. Ens aniria super bé.

PUBLICITAT










REDACCIÓ18 Juliol, 2022
ministre-universitats-1280x852.jpg

El ministre al costat del rector de la URV

El ministre d’Universitats, Joan Subirats, ha visitat aquest matí la Universitat Rovira i Virgili, on ha mantingut una reunió de treball amb el Consell de Direcció i amb cinc investigadors per tractar sobre les necessitats i reptes de la Universitat.

El rector, Josep Pallarès, junt amb els vicerectors i comissionats, li han exposat el posicionament de la URV en el sistema universitari públic i com a motor social del territori. La reunió ha servit per abordar propostes per a la millora de l’accés dels estudiants i de l’ocupabilitat, la millora del finançament i la coordinació entre administracions, i també l’aposta de la Universitat per avaluar la qualitat de la recerca.

Joan Subirats s’ha reunit a continuació amb els investigadors Robert Sala Ramos, del Departament d’Història i Història de l’Art i director de l’IPHES; Endrius Cocciolo, del Departament de Dret Públic; Mònica Bulló i Fernando Zamora, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, i Ciara O’Sullivan, del Departament d’Enginyeria Química. Tots cinc han presentat les línies de recerca en les quals estan treballant i li han plantejat els reptes que tenen com a investigadors.

PUBLICITAT










REDACCIÓ12 Juliol, 2022
josep_pallares_URV-1280x961.jpeg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) -a través del seu rector, Josep Pallarès- ha reclamat els recursos suficients a la Generalitat per a crear un centre de recerca en I+D. Aquest s’ubicaria al Campus Sescelades i s’enfocaria cap a la investigació de l’hidrogen verd. “És un projecte de país”, ha comentat. L’objectiu final és “que les empreses tinguin una energia neta que elimini el carboni de la seva activitat” i aconseguir que la regió sigui potent per tal que les companyies “s’hi quedin i se’n vulguin establir de noves”.

Pel que fa a les obres de la nova facultat d’Educació del Campus Catalunya, continuaran aturades per falta de finançament. Tot i això, està en marxa un projecte -que ja està licitat- per adequar l’espai per urbanitzar-lo i poder-hi fer alguna activitat, mentre no hi ha recursos per finalitzar l’edifici. En concret es contempla crear un espai multiús, un lloc per a la colla castellera dels Pataquers de la URV i finalment una zona enjardinada. Ja està aprovat que el 2023 comencin les dues primeres obres.

També a principis del 2023 s’iniciaran els treballs per renovar l’actual edifici de la facultat d’Educació, a Sescelades. Davant la impossibilitat de fer la nova facultat, l’aposta ha estat adequar l’actual, que arrossega mancances i deficiències. Es preveu una reforma força integral que s’allargarà fins al 2025. Aquests tres projectes -centre I+D, Campus Catalunya i edifici d’Educació- són els que Pallarès ha fixat a la Generalitat com a “prioritaris” per als anys vinents.

Alhora, el rector també s’ha reunit amb ajuntaments per millorar espais actuals, com la seu del Baix Penedès al Vendrell. “Hem arribat a un acord perquè des de l’ajuntament es faci una actuació per dignificar la zona”, ha indicat. “Hi ha problemes de senyalització i hi ha la possibilitat d’obrir un carrer”, ha concretat. Per altra banda, el pròxim 9 de setembre la URV estrenarà una nova seu, a Vilafranca del Penedès, on hi haurà 40 places per estudiar el grau d’infermeria. “Estem en converses per ampliar el projecte inicial de primer i segon curs, per tenir cabuda per als quatre anys”, ha manifestat el rector.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Juliol, 2022

Josep Pallarès, el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha defensat que la formació dual en els graus universitaris vagi a més en el futur: “Ho visualitzo com una possibilitat dins les noves metodologies docents”.

En aquesta línia, ha manifestat que “és important que les empreses s’impliquin en els graus duals durant els quatre anys de la formació” i no només a l’hora d’acollir estudiants en pràctiques. Això permetria que “part de les competències s’assumissin des de l’acadèmia i una altra part des de les companyies”. Pallarès ha explicat que bona part de la feina dels primers dies al capdavant de la institució l’ha dedicada a relacions amb administracions i agents socials.

Tot i la confiança en el sistema dual, que combina la formació a les aules amb l’aprenentatge al lloc de treball futur, el rector no creu que hagi de servir per a tots els ensenyaments. “És una peça més en una formació diversa, perquè la societat també és diversa”, ha valorat, i ha considerat que “en alguns casos pot ser interessant i es pot explotar”. Perquè el sistema funcioni, en la seva opinió cal que “hi hagi empreses darrere, col·laborant i formant des del minut zero”. Segons Pallarès “on hi hagi una empresa o un sector que tingui necessitats específiques, allà hi pot haver un grau dual”. De fet, els situa en l’àmbit de les enginyeries, la comunicació o fins i tot magisteri.

El dirigent de la URV també s’ha mostrat partidari de la col·laboració amb el sector privat en l’àmbit de la recerca i de la transferència de coneixement. “Les universitats i els centres de recerca podem fer la nostra aportació, però la tecnologia i els desenvolupaments han d’arribar a les empreses i el puguin implementar”, ha assenyalat. Per assolir-ho, cal que la recerca estigui orientada al mercat final.

Objectius
Pallarès va prendre possessió del càrrec el passat 17 de juny. Les primeres tres setmanes les ha dedicat en bona mesura a “relacions institucionals” amb administracions i entitats com ara cambres de comerç. “Ens reclamen que la URV sigui la ròtula que acompanyi els agents socials a definir la societat del futur”, ha reconegut. Per aconseguir-ho, ha apostat per treballar “de forma col·laborativa” per tal de “formar bons alumnes i fer bona recerca”. “Treballarem per millorar les coses bones que estem fent, i a nivell extern per potenciar l’activitat i el caràcter d’unió que ha de jugar la universitat”, ha exposat.

En aquests primers dies en el càrrec, ha destacat que ja ha implementat tres de les deu mesures que s’havia marcat per als primers 100 dies: nomenar una nova gerent, celebrar el dia LGTBI+ i desenvolupar pressupostos participatius, pels quals ja s’ha aprovat una partida de 50.000 euros.

Més a llarg termini també té fixada desenvolupar “una millor gestió” dels recursos econòmics. Dels 116 MEUR de pressupost de la URV, ha destacat que el 80% és despesa de personal i si bé els ingressos estan molt acotats per les transferències de la Generalitat, creu que hi ha marge per optimitzar-los. De cara a l’alumnat, vol fomentar “el sentiment de pertinença” a la institució.

PUBLICITAT













REDACCIÓ27 Juny, 2022
Josep-Pallarès4-1280x960.jpg

Demà el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Pallarès, durà a terme la seva primera promesa electoral. En aquest sentit, la URV celebrarà el Dia de l’Orgull amb diversos actes que culminaran amb l’adhesió oficial de la institució a la manifestació general a Tarragona. L’acció s’emmarca dins de les 10 mesures que Pallarès va prometre dur a terme durant els 100 primers dies de mandat.

A les 9 h, s’hissarà la bandera LGBTIQ+ al rectorat de la Universitat i el rector, Josep Pallarès, i l’estudiant del grau de Treball Social, Xavi Aguilar, llegiran el manifest amb motiu del Dia de l’Orgull LGBTIQ+. El text l’han impulsat les institucions de la Xarxa d’Universitats per la Diversitat (RUD), de la qual forma part la URV i juntament amb una trentena d’institucions d’educació superior més treballen per a l’abordatge inclusiu de la diversitat al sistema universitari. La bandera es mantindrà a l’asta durant tota la setmana per mostrar el compromís de la Universitat.

A les 11 h, a la sala de vistes del campus Catalunya (3a planta de l’aulari) els membres de la comunitat universitària són convidats a expressar-se i explicar les experiències personals, expectatives en relació amb la visibilitat i valorar què pot suposar fer-se visible. Serà en el diàleg obert “Experiències i visibilitats a la URV”, que serà dinamitzat per Elena Gallardo, membre de l’associació URVisibles, l’associació que reuneix estudiantat, personal docent i investigador i d’administració i serveis de la Universitat, i que col·labora en l’organització dels actes juntament amb el comissionat d’Igualtat i Diversitat. Aquest diàleg serà obert a través de la plataforma Teams per fomentar la participació dels estudiants que viuen fora de Tarragona.

El dia culminarà amb la manifestació unitària del 28J, que és previst que arrenqui a les 20 h des de la plaça dels Carros. Per primer cop, la Universitat s’hi adherirà com a institució. Per això, totes les persones de la Universitat que vulguin assistir-hi estan convocades a les 18:30 h a la plaça de la Concòrdia del campus Catalunya per anar plegats fins al punt d’inici.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Juny, 2022
Josep-Pallarès11-1280x1174.jpg

Josep Pallarès Marzal ja és oficialment el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Avui, l’exrectora, Maria José Figueras, li ha traspassat el càrrec en un emotiu acte on no hi han faltat les principals autoritats del territori, l’equip que acompanyarà el rector, i la seva estimada família. Precisament, Pallarès ha volgut destacar l’important paper que han tingut els seus estimats en la seva carrera professional a l’àmbit universitari.

D’altra banda, l’esdeveniment també ha servit com a comiat de l’exlíder de la institució, una Maria José Figueras correcta, sàvia, que ha tingut paraules d’agraïment per a tota la comunitat universitària. No només de gratitud, sinó també de perdó per a aquelles persones que s’hagin molestat per alguna de les seves accions o declaracions durant aquests quatre anys.

Fins i tot la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha valorat la feina de l’exrectora, la qual ha hagut d’encapçalar la URV enmig d’una pandèmia. Sigui com sigui, comença una nova etapa a la institució. L’equip del nou rector ha promès fer realitat deu accions durant els primers 100 dies de mandat. Entre aquests compromisos hi ha la commemoració del mes LGTBI, que es farà mitjançant una festa el 28 de juny.

Pallarès accepta el repte amb il·lusió i ganes. El seu objectiu principal és fomentar el sentiment de pertinença a la URV i consolidar la institució “com a motor social i econòmic del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès”. El nou rector també vol assegurar el millor sistema d’educació superior per al territori.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Juny, 2022
JOSEP-PALLARES-URV-1280x961.jpg

El resultat estava cantat. Tot feia preveure que la primera rectora de la història de la URV només governaria durant un mandat.

Aquest matí s’ha publicitat, a la sala d’actes del rectorat, els resultats de la segona volta electoral. Josep Pallarès aconseguia un 57,77% mentre que María José Figueras el 42,23%. Només ha votat el 25,76% de cens. Dels 15 mil alumnes universitaris, un insignificant 17% ha participat en la votació del nou rector.

María José Figueras creu que la baixa participació es deu al calendari escolar, ja que ha coincidit amb l’època d’exàmens.

La rectora en funcions, acompanyada pel seu equip, estava visiblement decebuda, encara que ha negat alguna frustració. Ha lamentat, però, que el seu projecte no quallés entre la comunitat educativa, fent impossible que culmini la feina que va començar ara fa quatre anys. La pandèmia ha estat un dels grans impediments per executar part del seu programa electoral.

Figueras ha felicitat el seu contrincant i ha assegurat que, a partir de la setmana que ve, començarà a fer un traspàs que s’espera “complet i àgil”. Al nou rector, ha demanat que aposti per la integració i tingui en compte les diferents maneres de veure i viure la universitat.

Pallarès ha guanyat a Ma. José Figueras

Per la seva banda, un eufòric Josep Pallarès ha anunciat una “nova etapa”, durant la qual mantindrà la mà estesa a tota la comunitat, incloent-hi aquells que van votar la candidatura de María José Figueras.

El seu hàndicap serà els pressupostos participatius. Durant els 100 dies de gràcies, Pallarès posarà en marxa algunes de les propostes que va plantejar en el seu “pla de xoc”. De forma immediata, nomenarà un gerent i un vicegerent.

 
VÍDEOS

PUBLICITAT