20. Abril 2024

Arxius de Josep Maria Llort | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Juliol, 2022
Josep-M.-Llort-1280x960.jpg

Josep Maria Llort és un home treballador i senzill. Tot i els seus 70 anys físics, el seu esperit es manté jove. A banda d’haver estat forner, se’l coneix per les seves explicacions sobre història a l’Antiga Audiència de Tarragona. Ara jubilat, però sempre animat, amb esperit aventurer i vocació de servei a la ciutadania. En Josep Maria Llort també està molt relacionat amb la política neoconvergent. Ara ha volgut fer el pas de presentar-se a les primàries de Junts per Catalunya per convertir-se en alcaldable a Tarragona. De manera honesta i concisa, és el protagonista de la secció estiuenca del digital: ‘Despulla’t’. Aquí no hi ha lloc a tabús ni a mitges tintes… 

Peli i manta o festa i ball?
Festa i ball.

Cafè o cubata?
Cubata.

Què volies ser de petit?
Futbolista.

Un defecte reconegut:
Sóc impacient.

Cervesa o vi?
Vi.

Fred o calor?
Fred.

Mai no faria servir la llengua per faltar al  respecte

L’amor és…
Meravellós, quan es té.

Mai utilitzaries la llengua per…
Faltar el respecte.

Una por:
La mort, el fet de no saber què hi ha més enllà.

Amb qui t’agradaria sopar?
Amb els meus fills i néts, ja que ho faig poc.

Amb qui mai no soparies?
Amb gent d’idees feixistes.

La teva postura preferida és…
La que més li agradi a la parella.

Un projecte personal de futur:
Ser alcalde de la meva estimada Tarragona.

Abans de sortir de casa sempre…
Miro si les claus estan posades al pany.

Que em siguin infidel prova què no ho he fet bé

La política és…
L’art de fer millor la vida dels ciutadans.

Una peli:
Ciutadà Kane, d’Orson Wells.

Un llibre:
M’explico, del president Carles Puigdemont.

Quin és el lloc més estrany on ho has fet?
Davant d’un cementiri.

Ser infidel o que et siguin infidel?
Que em siguin infidel prova què no ho he fet bé.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Juliol, 2022
junts.jpg

 

Junts per Catalunya escollirà aquest dilluns i dimarts qui serà el seu alcaldable a Tarragona. En presentar-se més d’una candidatura, el partit ha iniciat un procés de primàries del qual tan sols formen part tres persones: Josep Maria Llort, Agustí Mallol i Jordi Sendra. En la lluita pels avals, Sendra es va proclamar favorit en aconseguir-ne 38; la segona posició va ser per Llort amb 28, seguit de Mallol amb 19. Des de larepublicacheca.com hem volgut conèixer millor les tres opcions, tanmateix, Sendra no ha volgut col·laborar.

Josep Maria Llort: “Una Tarragona que recuperi el prestigi”
Josep Maria Llort ha tingut una àmplia carrera laboral en diversos àmbits com l’artesania en un forn de pa, i més recentment com a funcionari a l’Antiga Audiència, on sovint duia a terme visites guiades. Tot i haver estat sempre vinculat a la militància de partits, Llort mai ha tingut un càrrec públic electe. Ara ha decidit fer el pas per “donar un aire fresc” a l’Ajuntament i “recuperar el prestigi” de Tarragona.

Llort proposa una “Tarragona més neta i segura, que turísticament sigui més potent i de més qualitat, una ciutat capdavantera en matèria de patrimoni per evitar que els monuments estiguin deixats”. En l’àmbit del comerç, en Llort voldria impulsar el projecte d’Illa Corsini. Un altre punt destacat és el fet de portar el transport ferroviari de mercaderies a l’interior del Camp de Tarragona. El candidat també vol potenciar l’esport base i el professional. “Tenim el club de vòlei de Sant Pere i Sant Pau i el Club Bàsquet Tarragona abandonats”, expressa.

Agustí Mallol: “La meva motivació és l’estimació per Tarragona”
Agustí Mallol és un vell conegut de la política tarragonina. L’ara possible alcaldable de Junts ha governat la ciutat amb convergència, amb qui va ser regidor de Medi Ambient. Segons el mateix Mallol, la seva motivació és la mateixa que la de qualsevol tarragoní: “l’estimació per Tarragona”. “El meu objectiu és dinamitzar i cohesionar la ciutat”, apunta.

Entre les seves propostes hi ha l’agermanament amb Hiroshima; la implantació de la bandera de Tarragona a tots els centres educatius del municipi; la celebració del “Dia de Tarragona”; la construcció d’un pas elevat entre Sant Pere i Sant Pau i la zona boscosa del Pont del Diable; la unificació del moviment veïnal en una sola federació; i la contractació d’un 50% de gent del territori per part de les empreses amb adjudicacions públiques.

VÍDEOS


PUBLICITAT