Arxius de Josep Maria Cruset | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Abril, 2022
cruset7-1280x1707.jpg

Era un alcalde d’interior amb més o menys influència al seu partit. És una persona dedicada, aplicada, astuta i amb altura de ‘mires’. Va ser mereixedor de la confiança del conseller de Territori per liderar l’Autoritat Portuària de Tarragona. Ha volgut aprendre i conèixer la ‘casa’ per, posteriorment, introduir canvis que considera importants per fer del Port de Tarragona una referència. La seva jovialitat, el seu tarannà proper i actitud didàctica són ingredients importants en la recepta del seu èxit personal i professional. És conscient que un bon equip pot ser clau. Explicar les funcions d’un transatlàntic com és el Port no és una tasca fàcil. La pedagogia és rellevant a tots els nivells, també a les xarxes socials. I Josep Maria Cruset les fa servir ‘comme il faut‘. En aquesta entrevista, el president de l’Autoritat Portuària fa un balanç del seu mandat i comparteix alguns detalls de la seva vida més privada. Cruset ara mateix viu i es desviu per dignificar i potenciar el Port de Tarragona, la seva principal prioritat…


Com se sent liderant aquest projecte que, en el fons, se sembla a un transatlàntic?

M’hi trobo còmode, perquè he tingut la sort de trobar un equip humà molt potent, 250 treballadors i el comitè executiu amb què gestiono el dia a dia. Ells permeten que allò que estem desplegant, que té una musculatura i un propòsit important, es pugui fer amb tranquil·litat mentre desdoblem tota aquesta estratègia.

Vostè ha aconseguit marcar la seva pròpia petjada. Com ho ha assolit? Quantes hores hi ha al darrere?
Aquesta és una organització que -pel fet de ser presidencialista- acaba transmetent el tarannà de la presidència. Per això cada president deixa una empremta diferent. Intento traslladar al Port el que he après en matèria de gestió pública i -sobretot- allò que he adquirit amb el municipalisme. Els 11 anys d’alcalde i en contacte directe amb el ciutadà, les empreses… T’acaben donant un aprenentatge que és el que intento aplicar al Port.

És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona

És molt complicat comandar una institució com el Port de Tarragona, oi?
És una organització que no té similituds amb la resta d’administracions públiques del territori, però al final tampoc gosaria dir que és complicat. Cal saber quin és l’objectiu d’un òrgan com l’Autoritat Portuària, a què es dedica i saber utilitzar els actius per assolir les metes. Intentem treballar així. És molt important tenir un horitzó dissenyat.

Vostè era un alcalde d’interior i ara ha hagut d’aprendre moltes coses relacionades amb la mar. Com ho ha fet?
Primer, la sort d’arribar i trobar un coneixement molt potent a la mateixa casa. Després, passar una etapa d’escoltar molt i deixar que t’expliquin i finalment aplicar el que has après. Per tant, també he incorporat aprenentatges posteriors a la meva etapa municipalista.

Vostè també té la capacitat de transmetre els missatges.
Avui dia la comunicació és molt crític i alhora fonamental. No només la institucional, sinó totes. Especialment, la més propera, sigui amb els treballadors o amb el teu entorn. Intento ser transparent i que la comunicació flueixi. És la millor manera perquè hi hagi un retorn. Que el canal sigui bidireccional.

Les seves piulades són molt didàctiques…
Els Ports tenen una particularitat. Són recintes duaners i, com a tal, l’accés al ciutadà està tancat. Per això, és crucial ser pedagògic i fer entendre el que passa dins el Port, així com els motius. Intentem poder transmetre aquests coneixements perquè la ciutadania conegui cada cop més el funcionament de la institució.

Vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució – davant de la Covid – i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència

Quin és el dossier més complicat que ha hagut de gestionar fins ara?
Els moments més complicats i alhora els més apassionants van ser els dies previs i les primeres setmanes de la Covid. Recordo sentir que això del coronavirus quedava molt lluny, i nosaltres vam preparar un pla de contingència pensant d’aquesta forma. El 14 de març anuncien l’estat d’alarma, i vam pensar “què se’ns està venint a sobre?”. Altrament, vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència.

I el dossier més positiu?
Aquí tenim una llista. La celebració del 150è aniversari va anar més enllà del motiu de la festivitat i va ser un símbol de muscologia del territori, d’orgull… Hi ha dies que s’han aconseguit fets importants com l’aprovació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Cada fita és una alegria enorme perquè som conscients del gran esforç que hi ha al darrere.

Per quina gesta li agradaria ser recordat com a president del Port?
Els presidents de l’Autoritat Portuària no estan aquí per ser recordats. Una de les nostres funcions és que tot vagi el millor possible. Sobretot estic content per fer equip. Però, vull destacar el fet d’obtenir, en dos anys, una ZAL quan feia anys i anys que es lluitava…

Quins projectes s’està desenvolupant al Port?
Estem fent execució a la curta distància i simultàniament, aixecant la vista per mirar a mig termini. Si no corres el risc que el dia a dia et mengi el temps i quan hagis recorregut un tros llarg de camí, miris enrere i pensis en què més has fet a banda de gestionar cada jornada. És molt important mirar lluny. Ara estem amb les obres a la ZAL, a la connexió amb Guadalajara, el Museu… Tot això ens acredita perquè el que diem, finalment, s’està complint. En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation que estem tramitant.

En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation

El seu hàndicap és la credibilitat?
No, jo explicava quelcom abans perquè tinc la sensació que allò que expliquem es fa realitat.

Hi ha hagut moments de tensió amb figures com per exemple l’alcalde de Salou. Què ha passat?
No és una qüestió de tensió, al contrari. És un tema de què s’han de descobrir els encaixos. Tot passa per diferents etapes i ara amb Salou tenim molt ben definit allò que és del seu interès. Estem executant unes obres que obriran el camí de Ronda perquè l’Ajuntament pugui aprofitar aquest element tan important per a la seva estratègia. De cara a la temporada turística estarà enllestit. Estem treballant de manera molt interessant i crec que fructífera.

El Port de Tarragona ha perdut influència en relació amb altres molls?
No. Fa uns mesos nosaltres superàvem el Port de Bilbao en volum de tràfic. És l’indicador que es fa servir per classificar mensualment els ports. Per davant només quedaven els 3 gran superports de l’Estat: Algesires, València i Barcelona. Feia 20 anys que el Port de Tarragona no es trobava en aquesta quarta posició. Estem exercint un lideratge econòmic molt potent al territori.

Com es manté aquest nivell?
Hem mantingut i reforçat aquest lideratge havent-nos deixat pel camí 7 milions de tones de carbó. El Port de Tarragona movia anualment 7 milions de tones de carbó. Aquest tràfic gairebé ha desaparegut i, malgrat això, seguim mantenint els 30-32 milions de tones. Per tant, hi ha hagut un esforç per substituir aquests tràfics per uns altres. El treball de 2023 servirà per preparar aquesta casa pels propers 10/20 anys. El que està passant a Guadalajara, el que passarà a l’estació intermodal de la Boella, a la ZAL, al contradic dels Prats que tancarà el Port pel costat de la Pineda… Tot això ens permetrà continuar sent competitius durant molts anys.

Mandat al capdavant del Port: Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho

Per quant de temps li agradaria ser president del Port?
Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho… Vaig passar a ser president del Port quan em plantejava deixar la política activa i tornar a la meva feina. Per tant, no tinc una urgència o necessitat. M’ho passo bé i gaudeixo de compartir projecte amb un equip molt potent.

De vegades té ganes de recuperar l’anonimat?
No he tingut mai la sensació d’estar carregat o molest. Tot el contrari, el dia que això et passa has de ser honest i anar-te’n cap a casa. En conseqüència, ho tinc molt incorporat en el meu ADN.

Parlem del Serrallo. Sembla una altra ciutat, amb zones modernitzades. Vostè se sent com l’alcalde d’aquest barri?
Alcalde de Tarragona tan sols n’hi ha un. Jo amb el Serrallo tinc la sort de tenir una relació molt directa. Té un volum de població on em puc sentir com a Riudoms on vaig exercir d’alcalde. Gairebé ens coneixem tots, si hi ha un problema amb alguna de les entitats podem trobar-nos i parlar-ne… És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona. Quan parlem amb altres autoritats portuàries sobre aquest tema els hi brillen els ulls amb un cert punt d’enveja. A més, és un barri conegut arreu del país.

La plataforma del Miracle està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu

Després tenim dos punts més negres com és el port esportiu i la plataforma del Miracle. Què en farem d’això?
La plataforma està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu. Hem  tingut molta sort en haver entès en conjunt -amb la junta del Reial Club Nàutic- com ha de ser el futur d’aquests molls. Tenim clar que és un element clau en l’eix familiar del Port. La concessió del port esportiu s’acabava, però la junta actual ens ha presentat un projecte molt potent de reformulació, molt en la línia familiar…

Com es tradueix això?
S’entendrà millor si dic que no serà el que havia estat el port esportiu fa 20 anys.

No, serà un complex de discoteques?
No perquè la societat que l’explota no vol que ho sigui i nosaltres estem d’acord. Avui dia tampoc ho és.

Vostè ha desencallat el nou edifici de l’Autoritat Portuària. Què representa per a vostè?
És mèrit d’en Josep Andreu per haver decidit no enderrocar aquest edifici. El president va tenir l’instint de salvar l’estructura, que era un gran actiu per a la ciutat. Ell va impulsar un projecte de reformulació d’aquest edifici. S’ha acreditat que és un encert, sent modern, integrat i que a més forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Sovint ens diuen “sort que no el vau tirar a terra”. Va ser una decisió encertada.

Els accessos al Port de vegades es troben en situacions complicades. Qui s’encarrega de la neteja i vigilància?
Perquè ens entenguem: les escales mecàniques i els ascensors no són del Port de Tarragona. Nosaltres gestionem la part que es trepitja quan passes la zona d’accés al mar. És evident que hi ha un actor, Adif, que, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Tarragona i el mateix Port, haurà de donar una visió ciutadana vers aquest tema.

Tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu

S’han perdut importants zones d’aparcament al Serrallo. On s’estaciona ara?
Donar prioritat als vianants i a la mobilitat no motoritzada forma part del nostre dia a dia. No tenim la percepció de què hi hagi una problemàtica amb els aparcaments. Hi ha espais d’estacionament i n’hem recondicionat d’altres. Fins i tot podríem haver eliminat més i, en canvi, els mantenim per trobar aquest equilibri. Per a nosaltres l’eix que va des de la passarel·la al Serrallo té un pes molt rellevant la mobilitat sostenible.

Què passarà amb els creuers?
Després de la covid, aquest és el segon sector on ningú s’atreveix a fer pronòstics. Els vaixells enviats a l’altra punta del món en zones de fondeig, les tripulacions al seu país d’origen… En el moment en què la llei permet el trànsit de creuers no és només obrir ‘la paradeta’. Van haver de començar a comercialitzar els bitllets i les persones no decideixen agafar un creuer d’avui per demà. Es planifica amb temps. Requereix un període d’arrencada que els exigeix ser molt prudents.
Nosaltres tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales, uns 60.000 creueristes que són una bona recuperació. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu. Ara també s’ha licitat la gestió de la terminal de creuers pels propers 12 anys.

El binomi turisme-ciutat troba dificultats en qüestions com el tancament dels museus els dilluns? Què ha de passar perquè totes les administracions es posin d’acord amb aquests temes?
En la taula institucional de creuers, on hi som totes les institucions, hi ha interès i la prova està en qui ve a representar a cadascú. No hi ha delegacions. Sempre hi ha aspectes a millorar, però els indicadors objectius són molt potents. El 93% dels creueristes es queda al territori i – per tant – no va a Barcelona. Quan han fet la visita la nota mitjana és de 9 sobre 10. I 9 de cada 10 recomanaria la destinació. Aquesta és l’evidència matemàtica de què la ciutat i el territori té un potencial enorme.

Ens creiem el potencial que realment tenim?
Nosaltres ens ho creiem. Noto que a la taula de creuers tothom s’ho creu. En els primers anys el projecte ha anat creixent a força de creure-s’ho. Ara estem entrant en la fase de què l’impacte econòmic serà evident. Això s’ha fet gran i la prova és el concurs de la terminal. Cap empresa apostarà per Tarragona si no saben que hi haurà una bona repercussió econòmica.

Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant

On està el màxim de creueristes?
És una bona pregunta. La taula institucional va acordar amb l’Ajuntament de Tarragona que quan se superessin els 200.000 creueristes es faria un estudi de càrrega de la ciutat per esbrinar-ho. Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant. El creixement és progressiu i en xifres de creixement pel territori. En el moment en què això pugui ser un problema, es modularà.

És un actiu, oi?
Ho és. Entenem que algú discrepi amb el projecte i ens ajuda a ser més exigents amb nosaltres. Els creuers desestacionalitzen el turisme, donen més recorregut a la temporada turística i genera sinergia amb marca turística. Passa el mateix amb PortAventura.

Després trobem amagada la marca Tarragona a FITUR…
Perquè en el concepte màrqueting necessites que la marca sigui un global.

La marca Tarragona no és prou forta?
Quan tu vas a Londres t’és igual per quin aeroport arribes. Ens hem de posar en els ulls del que creua el planeta per venir al nostre territori. Ens hem de fer forts junts. Les zones d’interior també aporten… El localisme ens fa petits.

S’ha posat en qüestió la seguretat dels vaixells que passen pel Port?
No. Nosaltres estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria. Pel que fa a l’incendi del vaixell de fa mesos en el qual segurament ha pensat, aquest es va solucionar sense cap afectació per l’entorn.

Estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria

En l’àmbit personal, què vol fer després del seu mandat com a president del Port?
Vivim en un món molt canviant, però la meva convicció és tornar a la meva feina i dedicar-me a temes domèstics. Estar amb la família i treballar a la pagesia amb els meus pares.

Com és el seu dia a dia?
Surto de Riudoms sobre tres quarts de set i en punt ja sóc al Port. Després fins a la nit estic fent feina, d’igual manera que quan feia d’alcalde. Va amb el càrrec i és el que em pertoca.

Quins defectes té vostè?
Jo visc les coses molt emocionalment. Els vincles que creo de vegades em provoquen disgustos emocionals. Qui és patidor ho és encara que li diguis que no sigui. Entenc que les relacions humanes i professionals han de ser així, amb un vincle que vagi més enllà de la simple feina.

Vostè té un vessant solidari i empatitza molt amb les persones. Això li fa ser més fràgil?
No, no és un tema de fragilitat. Això ajuda a saber on posar el focus i l’esforç. Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric i que cada família té una realitat. Per tant, no es pot menystenir ningú.

Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric

Quina és la seva gran fòbia?
No me’n reconec cap.

I mania?
(Riu). No sortir mai de casa sense haver fet un petó a la família, i tornar-los a petonejar en tornar. La meva àvia sempre em deia que no saps mai el dia que no tornaràs.

PUBLICITAT





REDACCIÓ17 Juny, 2021
Puigneró-i-Cruset-Port-de-Tarragona-1280x624.jpg

El vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha visitat Tarragona per anunciar la continuïtat de Josep Ma. Cruset al capdavant del Port de la ciutat. Puigneró ha destacat la bona feina duta a terme pel seu company de partit. De fet, aquest bon fer ha estat clau en la decisió sobre el líder de l’Autoritat Portuària pels propers 4 anys. D’altra banda, el vicepresident s’ha informat sobre la situació del Port, així com dels diferents projectes que aquest prepara. En aquest sentit, Puigneró ha especificat que  s’ha previst una inversió de 150 milions d’euros pel Port durant els anys vinents.

VÍDEOS


PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Maig, 2021
20210505_PRESIDENT_CRUSET_3_AGRIFOOD_NM_003-1-1280x853.jpg

La bona feina sempre acaba sent recompensada. La dedicació, l’aprenentatge i la professionalitat de Josep Maria Cruset avalen la feina feta per l’exalcalde de Riudoms al capdavant de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Per aquesta raó, el govern de la Generalitat continuarà dipositant confiança absoluta en Cruset per comandar els destins del Port de Tarragona.

D’aquesta manera, es posa punt final a les especulacions sobre la possibilitat que Josep Maria Cruset fos el nou delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, substituint així el republicà Òscar Peris.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Març, 2021

Josep Maria Cruset

Després que Pere Aragonés assumeixi la presidència de la Generalitat de Catalunya (en segona votació amb l’abstenció de Junts per Catalunya), arribarà l’hora de conèixer els noms dels consellers que conformaran l’executiu. Aragonés ja té el seu govern dibuixat, tot i que, per prudència, no ho ha fet públic.

A Tarragona també ja es comença a especular sobre qui presidirà les principals estructures que depenen de la Generalitat. La Delegació del Govern i el Port de Tarragona són dues institucions influents al territori. En aquests moments, i quan tot és encara molt incipient i no hi ha res de clar, ja es parla del president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, per substituir el vallenc Òscar Peris a la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona. El trasllat de Cruset de l’Autoritat Portuària a la més alta representació de la Generalitat al Camp de Tarragona podria ser entès com un ‘premi‘ a la seva gestió al capdavant del Port.

El mutisme és absolut, sobretot en uns moments en què es desconeixen els titulars de les conselleries. El ball de noms ha començat… Però també cal saber si Josep Maria Cruset està disposat a abraçar aquesta nova aventura.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
Port-de-Tarragona2-1280x720.jpg

El Port de Tarragona ha iniciat un nou servei que permetrà seguir creixent exponencialment a la institució. Es tracta d’un servei RoRo amb el port d’Izmir, Turquia. El RoRo, tal com ha explicat aquest matí el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep Maria Cruset, és una comunicació directa d’anada i tornada entre dos punts logístics. En aquest cas, els dos punts de distribució seran Tarragona i Izmir. Aquesta acció permetrà mobilitzar mercaderies entre Espanya i Turquia en tan sols 96 hores. Si els productes s’han de transportar a Portugal, el temps augmentaria fins a les 144 hores. El RoRo entre aquests dos ports combinarà la intermodalitat logística (transport per mar, carretera i tren), mitjançant la qual s’arribarà a països propers a Espanya i Turquia com Marroc o Iran.

En paraules de Cruset, “això només és el principi”. “Hi ha molt de recorregut per créixer. Quan s’iniciï el corredor del mediterrani s’obrirà un nou ventall d’oportunitats”, exposava el president de l’APT. I és que com bé ha explicat el General Manager d’Ekol Group FreightAlfio Centocinque, l’objectiu és connectar el Port de Tarragona amb el Pas de Calais (França), des d’on es pot arribar al Regne Unit. Tot un repte il·lusionant en una situació delicada pel comerç i la globalització.

Cruset, qui també ha apuntat que es preveuen uns 1.000 camions setmanals que aprofitin aquest RoRo, ha conclòs la presentació del servei anunciant que està en marxa des d’ahir a la nit. El president de l’Autoritat Portuària ha exposat que “avui és un dia històric”. “Darrere hi ha molt de treball”, expressava Cruset tot agraint l’esforç dels promotors de la iniciativa. L’esdeveniment de presentació també ha comptat amb el president de l’empresa logística Ekol Logistics, Ahmet Musul.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Gener, 2021
Reis-mags.jpeg

Tot i no poder celebrar la tradicional cavalcada de Reis, Ses Majestats d’Orient arribaran a Tarragona com cada Nadal: per mar al barri del Serrallo. Ho faran avui a les 18:00 h. Seran rebuts per l’alcalde, Pau Ricomà, i pel president de l’Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset. Tot seguit, el Sèquit Reial es dirigirà al Teatret del Serrallo, on se’ls entregaran les tres claus màgiques que obren totes les portes de la ciutat.

L’acte es podrà seguir per telemàticament per TAC12, xarxes socials o Youtube. Després, els Reis Mags s’encaminaran cap al magatzem reial i pujaran a les seves carrosses. Llavors, començaran a repartir màgia i il·lusió en forma de regals als infants de Tarragona. L’acte estarà organitzat conjuntament per l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Novembre, 2020
Vopak-Terquimsa_Tanque_Lema-50-aniversario-1280x853.jpg

La companyia líder de la logística en el Mediterrani occidental, Vopak Terquimsa, celebra 50 anys des de la seva posada en marxa al Port de Tarragona. A l’acte commemoratiu celebrat ahir, van assistir telemàticament el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, i l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà. Els dos van voler felicitar a l’empresa pels seus 50 anys de vida.

Pel que fa al director general de l’entitat, Eduardo Sañudo, va destacar la capacitat d’adaptació de l’empresa juntament amb Tarragona. “Vam començar sent 9 treballadors fa cinc dècades, i ara som més de 110 i 640.000 metres cúbics de capacitat”, explicava Sañudo.

El director de Vopak Terquimsa va assenyalar que el futur de la distribuïdora passa per la innovació i la sostenibilitat. Innovació en la seguretat i eficiència de les seves instal·lacions, i sostenibilitat per millorar l’impacte en l’entorn mediambiental.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Octubre, 2020
20191205_RENDER_-FUTURA-ZAL_FUTURO-CONTRADIQUE-ELS-PRATS.jpg

Puertos del Estado i l’Autoritat Portuària de Tarragona han consensuat el Plan de Empresa 2020-2024, que comportarà una inversió de 330 milions d’euros en aquests 4 anys.

Durant la reunió entre els presidents de les dues organitzacions, Francisco Toledo i Josep Maria Cruset, s’ha decidit que l’aposta fonamental a curt termini del Port de Tarragona serà la millora d’accessibilitat i connectivitat amb el centre de la península.

A mitjà termini, el Pla d’Inversions seguirà el Pla Director d’Infraestructures de l’Autoritat Portuària. Aquest pla ja s’està duent a terme en 6 fases amb un pressupost superior als 400 milions d’euros.

Josep Maria Cruset va explicar que el futur del Port passa per la intermodalitat, d’aquesta forma les xarxes ferroviàries seran clau. Una estructura important que s’està construint és el contradic d’Els Prats, amb una inversió de 35 milions que permet ampliar la capacitat operativa del Port d’una forma més sostenible.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Setembre, 2020
Cimentera-1280x960.jpg

La cimentera  ubicada al Port de Tarragona, més concretament al dic de Llevant, i que en el seu moment, en 2008, va costar 10 milions d’euros, està sent desmantellada. En causa està el pla de sostenibilitat de l’Autoritat Portuària donant compliment a l’Agenda 2030. El desmuntatge de la planta no representarà cap despesa pel Port.  Aquesta fàbrica va ser construïda al 2008, en plena crisi econòmica i immobiliària. 

Dues empreses privades es faran càrrec de desmantellament de la cimentera a canvi de poder expandir-se, ocupant aquesta zona per a emmagatzemar cereals i dur a terme activitats relacionades amb el Project Cargo (muntatge i distribució de grans peces industrials)

En roda de premsa, el president de l’Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset, ha recordat que amb el desmantellament d’aquesta planta s’ha evitat l’emissió de 7.300 tones anuals de CO2, tot i que la fàbrica no ha estat mai operativa. 

Cruset  ha  explicat  que  el  Port  dóna  així  compliment  a l’eix  2 del  seu  Pla  de sostenibilitat que preveu que “el creixement del Port de Tarragona passa per la transició energètica, la digitalització dels processos i l’impuls d’infraestructures que afavoreixin la millora de l’eficiència, la competitivitat i la connectivitat entre les persones” i que pretén assolir l’eliminació del 99% de la petjada del CO2 l’any 2030.

Més avantatges del desmuntatge de la cimentera? L’eliminació d’emissions de partícules a l’atmosfera PM10 i PM2,5 i l’erradicació de gasos de combustió derivats del transport terrestre. La contaminació de la planta també podria ser acústica, a més d’afectar al skyline de la ciutat.

L’ empresa, Ership,  ha  adquirit  la  concessió de 34.070 m2, i es proposa fer una inversió de 2, 45 milions d’euros. Els terrenys s’aprofitaran per a millorar l’emmagatzematge agroalimentari i augmentar així la competitivitat del Port.

L’altra companyia, la multinacional Schwartz Haumont Puerto, també reforçarà la seva producció de grans estructures industrials, afavorint així al Project Cargo.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Juny, 2020

Rellotge del Moll del port de Tarragona

El port de Tarragona ha adjudicat les obres de rehabilitació del Rellotge del Moll a l’empresa Izer Ingeniería y Economía per un import de 78.819 euros. L’edifici es troba malmès pel pas del temps i té danys greus que fan necessàries les obres que s’executaran en un termini de tres mesos. Els treballs inclouen diverses accions, com ara la substitució del marc de fusta, vidre i acabats interiors de les esferes del rellotge; la reposició de proteccions i pintures dels elements metàl·lics del campanar i la barana; la impermeabilització i repàs de punts singulars de coberta, entre d’altres. La torre forma part de la Ruta Patrimonial del port, que també inclou una dotzena d’elements portuaris.

El Rellotge del Moll és una obra eclèctica situada al dic de Llevant, projecte de l’enginyer Francisco García de Membrillera i datada el 1922, que està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Aquest element substituïa els tocs de trompeta que un trompeter feia per indicar el començament i el final de la jornada laboral. La seva construcció s’atribueix a Josep Rigau Marot, que fou homenatjat per l’Autoritat Portuària de Tarragona l’any 1992.

El rellotge té tres esferes d’1,5 metres de diàmetre que antigament tocaven les hores, les mitges hores i els quarts. Dues de les esferes estan recobertes de vidre i la tercera d’esmalt sobre coure per no enlluernar els vaixells

La torre, de quinze metres d’alçada en forma de templet, és d’estil neoclàssic i conté la cabina del rellotge. Està coronada per una estructura de ferro forjat que recorda les línies modernistes, on hi ha les campanes, el penell i el parallamps. A més, té un basament quadrat de 3,70 metres d’amplada i 0,80 metres d’alçada, construïda per carreus a l’exterior. Es recolza en una base de quatre columnes de pedra marmòria vermellosa als costats i una de central, de gran diàmetre, amb parets de formigó que sosté la coronació del templet i la maquinària del rellotge. Els capitells d’aquestes columnes són d’ordre corinti.

El rellotge té tres esferes d’1,5 metres de diàmetre que antigament tocaven les hores, les mitges hores i els quarts. Dues de les esferes estan recobertes de vidre i la tercera d’esmalt sobre coure per no enlluernar els vaixells. Així, s’evitava que el confonguessin amb el far. El lloc corresponent a la quarta esfera es va decorar amb un mapamundi.

Després de diverses actuacions, l’any 2006 es va restaurar el templet i es va substituir la maquinària del rellotge per una de digital. Actualment, l’antiga maquinària restaurada està exposada al Museu del Port. Ara, catorze anys més tard, es faran obres per conservar una de les “joies” no només del patrimoni portuari, sinó de la ciutat de Tarragona.

PUBLICITAT

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter