Arxius de josep maria bonet | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Maig, 2020
tgn-radio-5-1280x722.jpg

La polèmica comptabilitat de l’Empresa Municipal Mitjans de Comunicació de Tarragona sembla que se servirà per fascicles. Després de les acusacions d’assetjament per part d’una treballadora de l’emissora pública contra la presidenta del consell d’administració, la regidora Paula Varas, i del presumpte robatori de factures i documentació, ara s’hi afegeix un altre protagonista. L’exregidor de la CUP, en un article publicat a larepublicacheca.cat (amb el intitulat L’ombra de la màfia tarragonina és allargada), ha dit que durant molt de temps s’ha sospitat que un exconseller havia rebut diners de Tarragona Ràdio.

De fet, la pregunta es va elevar a plenari. El socialista Javier Villamayor era el president de l’emissora i Josep Maria Bonet el gerent. En aquest plenari, a instàncies de la CUP, es va esclarir que mai no s’havia pagat les col·laboracions d’un exregidor que Jordi Martí titlla de ‘regidor matiner’. Però de quin exregidor parlava el cupaire? Després d’algunes indagacions, ha sorgit el nom del serralenc Agustí Mallol, qui va formar part del govern liderat per Joan Miquel Nadal.

“Mai no he cobrat un euro de la ràdio”

Per dissipar dubtes, el nostre digital s’ha posat amb l’exregidor que ha negat “per activa i per passiva” no haver cobrat mai un sol euro de l’emissora pública. Agustí Mallol assegura que, tal com passa amb molta gent, participava en les tertúlies sobre l’actualitat nastiquera gratuïtament. “Mai no he cobrat un euro de la ràdio”, puntualitza l’exregidor, remarcant que aquest tema ja va sorgir fa anys en un plenari i “ja vaig tenir l’oportunitat de negar-ho”.

Els que acusen tenen l’obligació de demostrar-ho

Mallol entén que si hi ha irregularitats a l’emissora municipal, s’ha d’investigar fins a les darreres conseqüències i si es van cometre il·legalitats, s’haurà de denunciar allò on correspongui. No obstant això, adverteix que cal molta prudència a l’hora d’escampar sospites o acusacions.

“Els que acusen tenen l’obligació de demostrar-ho”, afirma l’exregidor, assegurant que tota aquesta polèmica no fa res més que posar en dubte la imatge i credibilitat de Tarragona Ràdio i dels seus professionals.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
tgn-radio.png

El govern del republicà Pau Ricomà vol deixar les coses clares i saber què es va fer en les gerències de les empreses municipals durant els mandats del socialista Josep Fèlix Ballesteros.

L’executiu municipal, format per ERC i En Comú Podem, està inclinat a aixecar les catifes que facin falta per posar punt final a “una manera de fer” que aixeca polèmica perquè en alguns casos pot amagar una sèrie d’irregularitats.

De moment, l’Empresa de Mitjans de Comunicació i l’Empresa de Transports són les que concentren l’atenció. En les properes setmanes, els Mossos d’Esquadra podrien engegar una investigació per comprovar si hi ha hagut o no irregularitats en la gestió i en la comptabilitat de Tarragona Ràdio i de l’Empresa Municipal de Transports.

Fa temps que l’ajuntament havia demanat fer una mena d”inventari’ intern a la comptabilitat dels darrers anys

La presidenta de la ràdio pública, la republicana Paula Varas, pretén que la Fiscalia investigui la comptabilitat sospitosa i descobreixi qui va aprofitar el confinament i que els professionals estiguin fent teletreball per accedir a les instal·lacions de la ràdio a la Via Roma, enduent-se factures i documents. Els Mossos es van personar al local després d’haver saltat l’alarma, però no van trobar ningú al seu interior. De fet, ja fa temps que l’ajuntament havia demanat fer una mena d”inventari’ intern a la comptabilitat dels darrers anys, sobretot quan l’excap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, Josep Maria Bonet, era el gerent de Tarragona Ràdio.

L’actual govern pretén esclarir si les irregularitats detectades tenen justificació o si estem davant d’un cas de corrupció. La CUP, en un comunicat, demana a l’equip de Pau Ricomà que endureixi les mesures contra la corrupció i que es vagi fins a les últimes conseqüències.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Agost, 2019
Bonet-290x290-e1565812283536.jpg

Josep Ma. Bonet darrera de l’alcalde Ballesteros

El nou consell d’Administració de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona ha cessat Josep Maria Bonet com a gerent. Bonet ocupava aquest càrrec des del 2007, arribant a compaginar aquesta responsabilitat amb les funcions de cap de gabinet de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. La decisió s’ha pres aquest dimecres. És el primer gerent que no compta amb la confiança del nou executiu municipal. La resta de gerents romanen a l’espera de saber si són ratificats en el càrrec.

La presidenta del CA de l’EMMCT, Paula Varas, assegura, en un comunicat que, “volem iniciar una nova etapa”. A partir d’ara, l’empresa pública iniciarà un procés de contractació transparent per triar un nou director-gerent.

La intenció és posar en pràctica un model estratègic on els eixos principals siguin la millora de la qualitat dels serveis públics. Segons la regidora, s’apostarà per un ús més racional i rigorós de la despesa i per més i millor transparència.

El govern liderat per Pau Ricomà té clar que la gestió de la ràdio pública duta a terme fins ara, “difereix del nou model a implantar”. Per aquesta raó, sentencia Paula Varas, és imprescindible “un canvi de rumb en la direcció de l’empresa de mitjans”.

Els candidats hauran de presentar un projecte per assumir la direcció i gerència de l’empresa. O sigui, un projecte que dibuixi uns objectius i uns indicadors d’avaluació.

Per triar un nou director-gerent dels mitjans públics, s’activarà un procediment amb publicitat i obert a tothom. Els candidats hauran de presentar un projecte per assumir la direcció i gerència de l’empresa. O sigui, un projecte que dibuixi uns objectius i uns indicadors d’avaluació.

No passa desapercebut que la regidora no agraeixi Josep Maria Bonet pels serveis prestats durant més de 12 anys.

 


REDACCIÓ18 Gener, 2019

Ilies Mihai durant el plenari

S’ha convertit en un costum que els ciutadans i entitats socials de diferents índoles es manifestin a l’Ajuntament de Tarragona, més concretament durant les sessions plenàries.

Durant el plenari d’aquest divendres, el ciutadà romanès, resident a Sant Pere i Sant Pau, des de l’any 2006, ha guanyat protagonisme. Estava assegut en la tercera fila del costat dret del saló de plens i de tant en tant exhibia algunes fotos on es podria observar la situació precària i de deixadesa absoluta de l’Avinguda Catalunya del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau.

També presentava una fotografia amb la cara de l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, on es podia llegia la paraula: Dimissió. Ilies Mihai, en declaracions al nostre digital ha explicat que no representa a cap col·lectiu social.

Actua en nom propi i com a ciutadà implicat i preocupat amb l’abandó d’algunes zones del barri per part del govern liderat per Josep Fèlix Ballesteros. Mihai ha ensenyat als periodistes documents on es podria comprovar que havia demanat una trobada amb l’alcalde i amb el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà. Va rebre, ara farà un any, una carta del cap de gabinet del batlle, Josep Maria Bonet, fent-li saber que tan aviat com fos possible, Ballesteros el citaria. D’això farà un any.

El cap de gabinet de l’alcalde parlant amb Mihai

El veí demana més atenció política cap al barri i inversió per evitar que la degradació continuï. Mentre ha estat en el saló de plens, Mihai ha pogut parlar amb assessors del govern municipal. De moment, no hi ha data prevista per la reunió amb l’alcalde.

Entre els assistents també es trobava l’empresari de Bonavista que manté un pols judicial amb l’Ajuntament de Tarragona per la situació caòtica que viu el mercat de Bonavista.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2018

Bonet s’ha assegut a primera fila durant la presentació

La sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona s’ha omplert aquest vespre. Moltes persones d’origen llatí s’han interessat per la presentació oficial de Carlos Calderón com a alcaldable de Lliures a l’Ajuntament de Tarragona. A la primera fila podríem veure cares conegudes de l’actualitat social i política. Destaquem el cap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, Josep Maria Bonet, l’exregidor del PSC Joan Sanahuges i l’alcalde de la Pobla de Montornès, Josep Ma. Santamaria.

Carlos Calderón, advocat de professió, ha promès donar més veu als ciutadans, a través de les entitats veïnals. Si arriba a ocupar un ascó al palau consistorial. Ha dit que Tarragona té prou capacitat i “recursos suficients” per crear una marca pròpia. Ha recordat que és fonamental no oblidar cap sector econòmic, però s’ha d’afavorir-ne cap. L’alcaldable del partit catalanista liberal humanista lliures, abans de desgranar les seves prioritats per Tarragona s’ha oposat a les accions demagògiques i populistes. En definitiva, discorda que es vengui “fum al ciutadà. Volem realitats, no polítiques populistes”.

La sala d’actes de la Cambra s’ha fet petita

Calderón també ha explicat que el nomenament dels càrrecs de confiança haurien de fer-se tenint en compte la “vàlua personal” i no de la militància política. Ha informat que a Lliures s’hi poden trobar persones de diferents ideologies i colors polítics. “Perquè anem a la deriva i volem rectificar”, l’advocat no té dubtes que “si cal prioritzar serveis” es farà, a condició que sigui benèfic pel ciutadà.

També ha insistit molt en l’excés de burocràcia existent en l’administració municipal. Un fet que, en la seva opinió, està provocant “retards” que esdevenen “barreres” pels emprenedors. “Tanta burocràcia provoca despeses i els retards encara més”, per tant “haurem d’anar al pràctic” i reduir la burocràcia.

En el seu discurs, d’una mitja hora aproximadament, Carlos Calderón també s’ha posicionat en contra de les subvencions sense criteri i sense justificació, algunes de les quals només serveixen, segons ha dit, per fer una paella al Serrallo. El candidat de Lliures pretén modificar les polítiques de subvencions perquè l’actual sistema “genera crispació”. Aposta per un control rigorós dels diners públics i que només es beneficiïn d’ajudes les persones que realment necessitades. “Cal fer una política econòmica centrada i dirigida a les persones i no als col·lectius”.

Parlant sobre la seguretat, ha confessat que en rep moltes queixes sobre la manca de vigilància policial en diferents zones de la ciutat. Calderón reclama una major presència de la Guàrdia Urbana per evitar la delinqüència i sensació d’inseguretat en alguns barris.

L’alcaldable de Lliures, Carlos Calderón

També ha criticat les formacions polítiques que defensen la creació d’un consell municipal de la Salut i no preconitzen la necessitat d’un consell de barris, el qual, al seu entendre, és molt més útil per a la ciutadania. Lamenta que alguns polítics estiguin més preocupats amb els “titulars periodístics” que en resoldre els problemes i inquietuds dels tarragonins. Recorda que la gent agraeix molt més una política de proximitat que les obres faraòniques.

Abans de donar pas al president de Lliures, Antoni Fernández Teixidó, l’alcaldable ha instat als tarragonins a “ajudar-nos a fer ciutat”. Teixidó, que va ser exconseller de la Generalitat, ha criticat el president Torra per no haver parlat mai de governar i dedicar-se només al “monòleg” sobre els presos polítics,  la República, la llibertat i  Waterloo. Ha lamentat que el país estigui dividit i fracturat. Diu que Catalunya és un país on ara mateix no governa ningú.

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2017

Ja fa dies que sabem que no tot el que ‘circula’ per les xarxes socials és verídic i conseqüentment no ha de ser contrastat o posat en quarantena.

En els darrers mesos, a causa, sobretot, del procés independentista, s’ha llegit i observat moltes coses que no corresponen mínimament a la veritat. Els fake news – notícies falses o informacions manipulades – estan a l’ordre del dia.

Aquesta ‘realitat’ s’ha convertit en un autèntic malson per a moltes persones, sobretot aquelles que tenen alguna notorietat social. Fa dies que el cap de gabinet de l’alcalde de Tarragona i gerent de l’empresa municipal de Mitjans de Comunicació, el socialista Josep Maria Bonet, està sent objecte d’una campanya de desprestigi a les xarxes socials. Algú ha creat un compte en Telegram amb el seu nom i ha il·lustrat el perfil amb una estelada, un fet que no ha deixat de cridar l’atenció als usuaris d’aquesta xarxa social.

En contacte amb el nostre digital, Josep Maria Bonet – que no pretén perdre temps amb aquestes guerres que no porten enlloc, ha assegurat que el compte de Telegram no és seu. O sigui, que han usurpat la seva identitat. Aquesta situació ha provocat que el cap de gabinet de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros hagi rebut forces crítiques, insults i amenaces anònimes a través d’Internet.

Bonet assegura que no té res a veure amb el perfil il·lustrat amb la bandera independentista i que es podria tractar d’algú que només pretén alimentar una situació que provoca força desgast personal.

No és la primera vegada que algunes personalitats denuncien haver estat víctimes d’usurpació d’identitat a través de les xarxes socials. Cal recordar que aquest fet és un delicte penat amb presó.

És important no oblidar que a la veritat de les xarxes, a vegades, només serveixen per enfangar i fer mal. Serà el cas?

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2016
fisgon__.jpg

fisgonA Begoña Floria se le aparecieron las tres brujas de Macbeth hace tiempo. Mientras Ballesteros -su rey Duncan-, premia y reconoce la gallardía de Floria en la batalla política, ese reconocimiento alimenta la boca de la ambición en ella. Todo lo que hace y dice y todo lo que no hace y no dice Floria persigue el único objetivo de ser la capitana del barco socialista en las elecciones municipales de 2019. Y tiene Begoña Floria su hueste de seguidores a los que llamaremos “florianos”.

Javier Villamayor es el valido del alcalde. Nunca tuvo que esforzarse por alcanzar un lugar preminente en la corte municipal como sí tuvo que hacer esforzadamente Floria. Él, Villamayor, fue ungido como sucesor virtual -que no virtuoso- del magno Ballesteros y, ahora, se presta en alma a su mentor. Villamayor representa el glamour aristócrata que no toma el poder, sino que lo hereda graciosamente. Y como Floria, él también tiene su séquito de seguidores a los que llamaremos “villanos”, por no alargarlo demasiado con un villamayorianos.fisgon_

Y así, de esta guisa, florianos y villanos abrieron hostilidades maquiavélicas al día siguiente de las últimas elecciones municipales, con un Ballesteros ejerciendo de monarca observador de la lid desde su privilegiado palco. No se trata de un enfrentamiento a campo abierto; más bien hablaríamos de una guerra fría, silenciosa, larvada, subterránea, bajo mesa, pero irreconciliable.

En el bando floriano se alinean buena parte de los siervos y artesanos munícipes de tendencia socialista, aquellos que ven en Begoña Floria la fuerza de la persistencia y la obstinación. Son personas a las que les gusta sentirse acaudilladas. Luego están los prebostes florianos: ya sean veteranos barones como Burgasé, Sabater y Fuster, amazonas como Rocío León, poderes fácticos del doble juego y el contraespionaje tal que Joan Ruiz e incluso jóvenes de museo de las JSC. Con mayor o menor entusiasmo, ya sea como premio o mal menor, todos los mencionados asisten directa o secretamente a la causa floriana.

Al otro lado, los villanos alinean en sus filas a gentes de peso en la corte consistorial: técnicos de nivel como Díez (Smhausa) y Cañete (EMT), pretorianos de Ballesteros como Bonet o el “houdini” financiero municipal Pau Pérez, y algunos, a ratos prestados, como el ya mencionado Joan Ruíz. Todos ellos con rango, orlados, habilidosos, y aunque parecen menos aguerridos que los florianos, son más listos y con mayores recursos. Manejan mucho mejor el arte de la seducción y a eso se dedican desde un tiempo hacia aquí, por ejemplo, con Ivana Martínez.BEGO

Luego tenemos algún verso suelto como Carlos Castillo, que tiene alma de Lancelott y menos estrategia que Winnie de Po. Pretende todavía ser tercero en discordia, pero no acumula ni seguidores ni arsenal. Se acerca a los villanos por la mano tendida de Pau Pérez y se aleja de ellos a causa del drama personal de sentirse apartado por Villamayor y malquerido por Ballesteros. Entre los florianos se siente más cómodo, pero Castillo sabe que la capitana Floria lo pasaría por la tabla al más mínimo devaneo con el enemigo. Y devanear es una app que ya le viene de serie a Castillo.

No menos curioso es el caso de Ana Santos. Ya les puedo asegurar que en lo tocante a la alcaldía e incluso a la próxima lista electoral de las municipales, la Santos se quedará para vestir santos, aunque por el momento flirtea con ambos bandos, escorándose hacia los florianos.

Y finalmente encontramos a Ballesteros, paseante diurno del palacio consistorial y, por ejemplo, más despistado que una princesa en el Bronx en lo tocante a los dilemas del PSC y del PSOE; debería preocuparle a Ballesteros que en los sangrantes conflictos que vive el partido su “posición” tenga un peso mini mosca.  Pero preocupaciones no le faltan al alcalde, y ocupaciones le sobran porque le agobian. Con evidentes signos de agotamiento vocacional y en permanente angustia olímpica y judicial, el alcalde prefiere mantenerse “falsamente equidistante” entre florianos y villanos. Parte de su destino como alcalde y como alcaldable en 2019 lo decide él mismo y parte lo decidirán un juez de Tarragona y unos señores de negro, o, mejor dicho, de chándal negro, que viven en el monte Olimpo. Él, Ballesteros, ante todo eso, se cubre con su último escudo: una sonrisa mil veces forzada que pretende transmitir serenidad.

¿Por qué he dicho antes “falsamente equidistante”? Porque Ballesteros quiere unos añitos más de navegación política recreativa hasta alcanzar las playas de una tranquila jubilación y Floria tiene prisa, mientras que Villamayor no. Y las prisas siempre han abrumado a Ballesteros.

Floria se ha preparado a conciencia durante mucho tiempo para ser alcaldable y ya le cuesta disimular su ansiedad. Que Ballesteros tuviese que abandonar su reinado por motivos insalvables sería una tragedia y a la vez su oportunidad y eso plantea a Floria el debate interior macbethiano con el que iniciamos este serial.

ballesteros i villamayorVillamayor es un cortesano. Su estrategia es estar en el momento y lugar adecuados y mostrar sin demostrar. Su plan es inverso al de Floria. A él le interesa que Ballesteros aguante hasta más allá del año 2019 y, a mitad del próximo mandato, recibir el bastón de mando por herencia y sin lidiar por él.  Pero se adivinan demasiados imponderables para que el plan villano salga exitoso y ahí radica su debilidad: Villamayor tiene un power point mental que se puede estrellar contra la dura realidad y sus empecinados contratiempos.

Florianos y villanos mantienen una permanente campaña de reclutamiento de adeptos y, como no, de información que les sirva para castigar el hígado de su oponente. ¿Y los socios de gobierno? Los alejandristas juegan claramente a favor del bando villano. Y digo bien, alejandristas, porque se afanó Alejandro Fernández a disponer un grupo municipal hecho a su medida. Ya hablaremos algún día de eso y de la mutación personalista del PP en Tarragona.

Pero las buenas historias, tanto las shakesperianas, las caballerescas como las marineras, son más interesantes si tienen giros inesperados en la narración que desbaraten los planes de sus protagonistas. La vida es mucho más tragedia griega de lo que nos gustaría porque los dioses también juegan su partida. Y en esta saga entre florianos y villanos, sin que ellos lo puedan atisbar, algunos ya están tramando un desenlace alternativo e inextricable para esta pugna. Si quieren saber más sobre esta historia, permanezcan atentos a esta nueva sección: “El Fisgón”.

Queridos lectores y lectoras, vivan felices su semana y sepan que El Fisgón les está observando.

Nos vemos el lunes y espero que nadie se moleste. 

Saludos

 

 


REDACCIÓ9 Maig, 2016

retrovisorMe van a disculpar ustedes, respetables lectores, por la entrega de este lunes, pero para quien ha conocido y seguido la trayectoria del “ballesterismo” se hacía obligatorio posponer el “LOS QUE SE ENTERAN… O ESO DICEN ELLOS” que anuncié hace una semana, para detenerme en la que es, sin duda, lretrovisor_a semana trágica de ese mundo interior de la política municipal que parió, amamantó e hizo crecer nuestro cariacontecido alcalde, sin que él muchas veces se haya dado cuenta.

Como la historia tiene su origen en los primeros años del siglo, dedico unas líneas a dichos orígenes, no sea que los más jóvenes no le pillen el hilo.

Todo empezó allá por el año 2000. En aquellos tiempos el Partido Socialista estaba liderado por un dirigente capaz, abnegado trabajador, donjuán, pero poco resultón electoralmente hablando: Xavier Sabaté. Y encima tenía a una fiera política en su mejor momento como era Joan Miquel Nadal.

Algunos prebostes socialistas de la ciudad empezaron a calcular que con Sabaté no tendrían oportunidad de ganar las elecciones municipales hasta que se jubilase el díscolo alcalde convergente.

ballesterosLa conclusión fue que debía encontrarse una nueva cara más popular y populista, menos dogmática, más empática, menos programática, más telegénica, menos anti, más pro: Josep Félix Ballesteros.

La puesta en escena de Ballesteros dentro del PSC fue espectacular y en muy pocos meses lo que parecía imposible se vislumbró como opción real: arrebatarle la alcaldía a Nadal. Casi sí, pero no. Un Ángel Fernández en plena forma se empleó a fondo y Nadal no se quedó corto. Toda la maquinaria del poder convergente, sus orbitales clientelares, el populismo mallolista y los dotes electorales nadalistas se exprimieron al máximo para mantener la plaza… y se consiguió. No obstante, el efecto Ballesteros ya estaba en marcha, en proceso ascendente, imparable.

Y ese efecto llegó en 2007 cuando Ballesteros arrolló a Joan Aregio. El “ballesterismo” ya era entonces una realidad. Una manera de entender la política municipal basada, fundamentalmente, en tres ejes: la popularidad del personaje político Ballesteros, un proyecto ilusionante de ciudad y un grupo de colaboradores fieles y eficaces que sabían leer la calle.

Pero como toda historia política, también en esta hay una cara B. Ballesteros, ya alcalde, muestra desde el primer momento un problema de fondo: es acomodaticio. Prefiere evitar los problemas, sortearlos, antes que encararlos. Le agotan los enfrentamientos.

gustavo cuadrado
Gustavo Cuadrado

Le incomoda tremendamente cualquier situación de tensión y eso tiene una traducción sobre aquellos tres ejes victoriosos: abusa de apoyarse casi exclusivamente en su propia imagen como sustituto de buena gestión; confunde proyectos ilusionantes con ilusionismo de proyectos y, finalmente, se deshace de aquellos colaboradores más combativos dejándose llevar y cercar por los más aduladores a su persona y que le evitan problemas aún a costa de jibarizar la fuerza motriz que le aupó.

El máximo exponente, cerebro y estratega de esta trayectoria declinante, decepcionante y decadente es Gustavo Cuadrado. Fíjense que no voy a castigar el hígado del ex jefe de gabinete de alcaldía y ex secretario de organización del PSC por su relación con el caso Inipro.

Otros socialistas han “pringado” por temas de presunta financiación ilegal del Partido, pero lo hicieron por pasarse de vueltas o por cargar el muerto. En lo que hace a Cuadrado, el pecado no está tanto en su gestión dentro del caso Inipro – dudosa e poco clara, en cualquier caso –, sino en su papel rácano como mano diestra del ballesterismo.

Cuadrado acumuló un enorme poder en el entorno del alcalde, principalmente, para evitarle desde entrevistas cansinas hasta procurarle confort político.

ballesterosSu cometido como máximo responsable y coordinador de las aventuras y desventuras de Ballesteros fue ahorrarle dolores de cabeza y, si tal cosa no podía evitarse, suministrarle los barbitúricos políticos necesarios y con urgencia o justificar repentinas y oportunas migrañas o cuadrar agendas imposibles con viajes repentinos. Todo era válido con tal de que el alcalde continuase el máximo tiempo posible en la sala de masaje político.

¡Claro que Ballesteros le está agradecido! ¿Cómo no? Pero ambos, Ballesteros y Cuadrado, han retorcido durante años la política municipal real hasta ofrecernos un sucedáneo integrado, mayormente, por postureos, gesticulaciones, carantoñas, buenas maneras y una estrategia dominante: la de evitar problemas o posponerlos o taparlos.

Por parte de Ballesteros, sin duda alguna, esa es la razón fundamental de su pacto con el PP. Tener tranquilidad.

Y así llegamos a la semana trágica del ballesterismo, cuando su máximo exponente, Gustavo Cuadrado, se ha visto apabullado por la acción directa de un juez. No quiero entrar en cómo acabará el caso Inipro pues se me antoja secundario en lo tocante al fondo de mi escrito.

gc_bego
Bego Floria

Lo importante es entender por qué Cuadrado actuó en este y en casi todos los casos con el mismo objetivo: ahorrarle problemas a Ballesteros, pero no resolviéndolos – que eso desgasta –, sino a base de maquillaje y cosmética baratas. Se trataba de evitar, desviar o posponer el problema, en vez de resolverlo.

Y esta semana el ballesterismo se ha topado de bruces con su tope. No hay más prórrogas. No más pomadas ni cremas. La imagen de Ballesteros ha quedado muy tocada. La de su forma de hacer municipalismo ha caído víctima de sus propios vicios. Ha resultado irritante ver que por enésima vez Floria (alias “Agustina de Aragón y Tarragona”), ha asumido el papel de enfrentarse a los medios, a la opinión pública y a la ciudad.

Ya es un escándalo que deba ser ella la que pone la cara para que se la partan mientras el alcalde está de viaje o indispuesto. ¿En los últimos tiempos, Ballesteros ha estado alguna vez a los pies del cañón y de los caballos? ¿Se ha puesto delante de los suyos para envalentonarlos y abanderarlos?  ¿Ya no queda nadie de su entorno de confianza que le diga la verdad? ¿Qué le ponga ante el espejo?

Ballesteros donant sang en una imatge d'arxiu
Ballesteros donant sang en una imatge d’arxiu

Es tal la desesperación del ballesterismo por evitar – siempre evitar – el final de ciclo, que deben estar pensando en momificar el momento y romper el reloj: cualquier tiempo presente será mejor que el venidero.

Y en medio del fregado anda Alejandro Fernández debatiéndose entre dos opciones igualmente intrincadas: me quedo y espero a ver si cae Ballesteros que igual me toca de rebote la alcaldía o, por el contrario, me descuelgo, precipito la defunción política de Ballesteros y me arrimo la parte que me toca de su herencia electoral. La ecuación tiene dos incógnitas difíciles de despejar ya que nadie sabe cuánto más podrá prolongar el alcalde su epílogo político y, la segunda, cómo reaccionará la ciudad de aquí al 2019 ante tanto desaguisado y tanta cobardía.

¿He dicho cobardía? Sí. Si para Ballesteros lo más importante fuese el PSC, se iría. No por haber hecho algo ilegal (Eso no!!!), sino porque mantenerse en el cargo es multiplicar el impacto del golpe mediático y jurídico mientras dure el proceso de Inipro y otros (que vendrán). Pero el ballesterismo, en esencia, es tacticismo cortoplacista.

El alcalde – una persona que nos cae bien a todos – ha entrado en esa fase megalómana en la que une y confunde su destino personal y el de su cargo al proyecto político colectivo tanto en su vertiente de ciudad como de partido. Cuando anuncia con tanto desparpajo que no va a dimitir nos está diciendo que él y solo él decide lo que justifica o no su salida del cargo.ballest

Nadal firmó su defunción política el día que miró hacia otro lado mientras las mediocridades convergentes despellejaban a Angel Fernández. Ballesteros pondrá un triste y fraudulento final a su historial si no se enfrenta a su peor pesadilla actual: el ballesterismo. Recomiendo a nuestro alcalde una sosegada y honesta lectura de ‘El retrato de Dorian Grey’.

Alguno de esos militantes ballesteristas desesperados me dirá que se justifica la permanencia de Ballesteros porque lo contrario, su salida, catalizaría la diáspora socialista en la ciudad. Si tal es que así, entonces quiere decir que Ballesteros ha engullido en su persona al partido y, por consiguiente, la cuestión no es qué va a pasar sin él, sino cuando va a pasar, pues nadie es eterno. Sé que Ballesteros está preocupado, pero nosaltres también.

Me van a permitir una última licencia en el día de hoy. Una licencia literaria. Déjenme que les ponga broche final a estas líneas con un breve poema de Luis García Montero:

FIGURA SIN PAISAJE

He vendido mi alma dos veces al diablo,

por monedas de niebla y curso clandestino

en países que nadie se ha atrevido a fundar.

 

Un realista que vive el mundo de los sueños,

un soñador que quiere vivir la realidad.

 

Mal destino es el tuyo.

Así te va.

 

Hasta la semana que viene. Os sigo desde El Retrovisor

 


REDACCIÓ18 Abril, 2016

En el plenari del proper divendres, es debatrà (i s’aprovarà) l’acumulació de funcions de Josep Maria Bonet. 

bonet_opinio
Josep Maria Bonet

Josep Maria Bonet no hauria de compaginar les tasques de cap de gabinet de l’alcalde de Tarragona amb la gerència de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació que ocupa des del 2007. Així opina els partits que de l’oposició després que Bonet hagi sol·licitat al consistori per acumular les dues responsabilitats.

Els partits de l’oposició consideren que si Josep Maria Bonet compagina les dues funcions podria posar en entredit la necessària independència de Tarragona Ràdio, generant “un conflicte d’interessos contraris a l’interès públic”.

Defensen que “la persona que actua de mà dreta de l’alcalde Ballesteros no hauria d’exercir de gerent de la ràdio municipal ja que pot generar ingerències en els continguts de l’emissora pública”.

 

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2015
Bonet-290x290-e1565812283536.jpg

bonet_opinio
Josep Ma. Bonet

OPINIOSempre he pensat que la jornada de reflexió hauria de ser l’endemà de les eleccions i no la vigília. Es fa molt pesat escoltar el dilluns següent a la jornada electoral tot un seguit d’arguments, retrets i excuses absolutament previsibles i que sovint les hem escoltat també en boca de representants de partits totalment contraposats. És allò que diuen que l’alegria va per barris.

Aquesta vegada, però, vaig pensar que seria diferent doncs la lògica em feia pensar que Artur Mas dimitiria i deixaria, finalment, la primera línia de la política. En circumstàncies semblant un referent per l’independentisme com Alex Salmond  va tardar minuts, no pas hores, en anunciar la seva dimissió.

Però aquí preferim l’aritmètica malabar o les excuses de mal pagador. L’independentisme no va guanyar. És cert que la distancia respecte dels guanyadors va ser només de quatre punts. Però a Quebec, l’independentisme va perdre per un punt i tothom ho va acceptar. A Montenegro, els independentistes van guanyar per mig punt i tothom va tenir clar que no era cap victòria aclaparadora ni calia fer cap mostra de triomfalisme. Aquí, en canvi, el dilluns passat vam poder veure a tots els mitjans gràfics com un eufòric Artur Mas bevia a morro d’una botella de cava com ho fan després d’una victòria espectacular Dani Pedrosa o Marc Márquez. Increïble.

A hores d’ara, passats només quatre dies, el President en funcions ha perdut aquell somriure maliciós amb el que seguia, atentament, els xiulets a l’himne d’Espanya a la final de la Copa del Rei o mentre Alfred Bosch penjava una estelada al balcó de l’Ajuntament de Barcelona. El posat se li ha tornat aspre. Què lluny queden ja aquells darrers mítings en el que semblava més un tertulià d’una televisió de Madrid que un líder del Junts pel Sí.

Artur Mas porta massa temps jugant “de farol” i oblidant-se de la seva principal missió que és la de governar Catalunya i treballar pel progrés i benestar real dels catalans i catalanes. El balanç de danys de la seva fugida cap a no se sap on, és aquest: ha devaluat la confiança de la ciutadania en la política, ha rebentat CIU, ha estat un llast pel creixement d’ERC (junts han sumat 62 escons, els mateixos que CIU tenia fa només tres anys) i ha dividit la societat catalana en dues parts contraposades.

Quan una societat es divideix així, la democràcia ja no pot ser només numèrica o majoritària, ha de ser una democràcia de consens amb capacitat de negociar i pactar i no sembla pas que aquesta sigui la seva idea ni predisposició.

Al meu entendre la fugida de Mas està a punt de finalitzar. Els danys col·laterals de l’escapada també són els que són: tres eleccions consecutives perdent vots i escons, les seus de CDC embargades, i el seu padrí polític qüestionat per la seva presumpta mala memòria per les trifulques econòmiques del seu entorn familiar.

I penso que és a punt d’acabar la fugida, perquè com a màxim responsable de les més grans retallades i privatitzacions del sector públic que ha patit el nostre país en tota la història ara, al final del trajecte, està en mans de David Fernández líder de la CUP i legítim defensor d’un model de societat que imagino té poques coincidències amb el que defensen Mas i la majoria d’aquells que han votat a Junts pel Sí.

Potser ha arribat el moment en el que Mas, al igual que li passa al protagonista de la pel·lícula el Show de Truman, abandoni la ficció, és a dir, dimiteixi i torni a la realitat del dia a dia.

Josep Ma. BONET
Membre executiva PSC/Tarragona

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter