REDACCIÓ15 Març, 2022
L’economia mundial està en una situació molt delicada. La pandèmia va provocar una inflació que a poc a poc ha anat augmentant fins avui dia. La guerra a Ucraïna només ha empitjorat el context originant pujades de preu massives a molts productes, en especial els carburants. Per conèixer més vers l’estat econòmic actual entrevistem a Josep-Maria Arauzo, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili. 
Arauzo intenta resoldre tots els dubtes sobre les incerteses dels mercats, i avança alguns dels fets a esperar de cara a les setmanes vinents. L’economista també explica la posició de Rússia i la Xina en aquesta crisi, així com l’efectivitat de les sancions que s’imposen des de la Unió Europea.
Com ha afectat la pandèmia a l’economia?
La pandèmia ha suposat un desajustament de les cadenes de subministrament a escala mundial i, des d’un punt de vista europeu, ha evidenciat la nostra vulnerabilitat quan determinats productes deixen d’arribar a casa nostra. És per això que la COVID-19 ha de portar a repensar la geografia de les activitats econòmiques i a mantenir a la UE la producció de determinats béns i serveis considerats com a estratègics.
Fins a quin punt els nivells d’inflació són preocupants?
La inflació que teníem fins fa un parell de setmanes derivava, en part, dels desajustaments provocats per la pandèmia, atès que es va produir una recuperació molt ràpida de la demanda sense que l’oferta hagués previst aquesta possibilitat. La conseqüència va ser la generació de colls d’ampolla (és a dir uns nivells de producció que no donaven l’abast per tal de servir el que demanaven els mercats) i la consegüent pujada de preus. Aquests nivells d’inflació són preocupants perquè erosionen la competitivitat de les empreses i retallen la capacitat de compra de les famílies.
Quines són les previsions pel que fa a la inflació?
El problema és que a la inflació derivada de la COVID-19 cal afegir-hi la inflació causada per la invasió d’Ucraïna, principalment al sector alimentari (Ucraïna és un gran exportador de blat) i l’energètic, a conseqüència de la incertesa existent als mercats sobre com resoldrem la dependència energètica del gas (sobretot) i del petroli provinents de Rússia. En aquest context, les expectatives són d’una inflació persistent en el temps.
Com es podria solucionar l’actual crisi o com a mínim frenar-la?
La qüestió és que la crisi actual té molts fronts oberts, des d’un replantejament de les cadenes de valor a escala global per tal de frenar la dependència estratègica de la UE envers determinats béns fins ara produïts fora de les nostres fronteres, fins a la crisi energètica arran de la guerra encetada per Rússia. Segurament l’afer més urgent que tenim ara és la inflació, i és per aquest motiu que el Banc Central Europeu està accelerant la retirada d’estímuls com ara les compres extraordinàries de deute públic.
Ara entra en joc la guerra a Ucraïna ¿Com està afectant l’economia mundial?
La guerra suposa una dosi addicional d’incertesa, però al mateix temps pot representar un punt d’inflexió per tal de trencar la dependència energètica de la UE envers l’exterior. Tot i que en termes energètics calen transformacions estructurals i no solucions a curt termini, la desconnexió energètica de Rússia pot accelerar la transició europea vers una energia més neta i renovable.
Les sancions i restriccions de l’OTAN cap a Rússia són eficaces?
Les sancions imposades per la UE i els Estats Units segurament van més enllà de les que Rússia havia previst, però no són cap novetat, atès que ja n’hi havia hagut arran de l’annexió de Crimea el 2014. Durant tot aquest temps l’economia russa ha pogut preparar-se per a aquest aïllacionisme internacional, però tot sembla indicar que el seu sistema financer es col·lapsarà en un termini breu de temps. El que no sabem és quina serà la resposta política davant d’aquest col·lapse.
Des d’un punt de vista econòmic, quin paper juga o pot jugar Xina?
La Xina s’ha convertit els darrers anys en la fàbrica mundial, tanmateix darrerament ha patit importants problemes d’inflació en alguns sectors que han dut a la deslocalització d’activitat manufacturera cap a països veïns com ara Malàisia, l’Índia o el Vietnam. Tot i que el país asiàtic continuarà acaparant bona part de la producció industrial mundial, segurament el seu pes tendirà a decréixer de forma progressiva.
PUBLICITAT
