Arxius de josep lluis trapero | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Juny, 2020
trapero4.jpg

L’Audiència Nacional reprendrà el proper 8 de juny el judici contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior per l’1-O. El cas estava ja a la recta final quan es van haver de suspendre les sessions arran de l’estat d’alarma pel coronavirus.

El 8 de juny està previst que s’anunciïn les conclusions definitives del Ministeri Fiscal. És quan se sabrà si el ministeri públic manté el delicte de sedició o el rebaixa. El dia 15 començaran els escrits de conclusions amb l’informe de Fiscalia i els dies 16 i 17 es reserven per als informes de les defenses i l’última paraula, encara que no està previst que Trapero digui res.

El judici es reprendrà a la seu de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, a Madrid, a partir de les 10 h del matí. L’Audiència Nacional obre la porta a les defenses per seguir les vistes mitjançant el sistema de videoconferència des de Barcelona. I per això els dóna un termini de dos dies per poder demanar-ho.

Mesures Covid-19
El judici es retransmetrà en streaming a través d’un senyal a la qual podran accedir els mitjans de comunicació que ho sol·licitin. Per poder garantir el dret a seguir el judici i fer-ho compatible amb les mesures per la Covid-19, l’accés a les sales de vistes estarà restringit a un nombre concret de professionals dels mitjans de comunicació per garantir les mesures de prevenció adoptades a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, i el principi de publicitat de les actuacions judicials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Març, 2020
audiencia1-1280x689.jpg

Falten dues setmanes perquè l”excursió’ judicial del major Trapero i la resta de la cúpula d’Interior s’acabi. La darrera sessió està prevista pel 19 de març, tot coincidint amb el Dia del Pare.

Durant poc més de dos mesos, l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, tanca les seves portes pel judici de la segona part del procés. A partir de la setmana que ve, les sessions es faran des del centre de Madrid, en l’edifici al costat del Tribunal Suprem, on els líders independentistes van ser jutjats.

Trapero amb la seva advocada Olga Tubau

En les dues primeres setmanes, la presència de mitjans de comunicació a les portes de l’audiència era important. Ara mateix, queden una desena de periodistes seguint el judici. Enrere queda el show mediàtic.

A les 9 del matí, els agents de la Policia Nacional obren les portes de l’edifici, expropietat del Grup Rumasa de Ruiz Mateos, adquirit pel Ministeri de Justícia. En aquest mateix edifici s’han celebrat judicis importants i mediàtics, com el cas Gürtel. La sessió té previst començar a les 10 del matí, tot i que mai la puntualitat no és el fort d’aquest tribunal. En poques ocasions s’ha començat abans de les 10h20. No és d’estranyar que els periodistes que fan la cobertura del judici vinguin carregats de menjar. No hi ha cap bar o restaurant al costat de l’edifici judicial que està ubicat en un polígon.

Audiència Nacional a San Fernando de Henares

Els acusats, Josep Lluis Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig, solen arribar una mitja hora abans de l’hora prevista. L’exsecretari i l’exdirector general solen arribar en un taxi compartit. El major Trapero sol arribar acompanyat de la seva advocada Olga Tubau i altres responsables policials i de la conselleria d’Interior. Tots acostumen a vestir de fosc. A les portes del jutjat sol haver-hi una càmera de TV3 i poc més. Els acusats no solen fer declaracions ni a l’entrada ni a la sortida. Els magistrats arriben en cotxes oficials i accedeixen per un dels accessos laterals de l’edifici.

Per accedir a l’edifici, és imprescindible passar per l’arc de seguretat i identificar-se. Els policies lliuren la targeta corresponent als processats, testimonis, públic i periodistes. A la planta -1 de la seu judicial hi ha dues sales adaptades. Una pels redactors i l’altre pels locutors. En totes dues, es pot seguir la sessió a través diferents pantalles de TV. Alguns periodistes – molt pocs – tenen una acreditació especial que els autoritza a accedir a la sala de vistes.

La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.

La sala està presidida per dues banderes (l’espanyola i l’europea) i la foto de Sa Majestat el rei. A l’entrada de la sala de vistes, se solen concentrar públic, periodistes i alguns acompanyants dels acusats. El major Trapero no sol deixar-se veure gaire.

Els testimonis són conduïts a una sala especial abans de la seva declaració i els advocats solen mantenir-se al despatx reservat per a ells. Hi ha un detall que diferencia aquest judici del dels líders independentistes. Tot i estar prohibit l’ús del mòbil a la sala, la magistrada i presidenta del tribunal Concepción Espejel és bastant permissiva i els policies també.

A títol de curiositat podem dir que la jutgessa sol beure coca-cola, mentre que els altres dos magistrats solen beure aigua en una tassa. El fiscal Rubira sol portar una cantimplora i una tassa. Cèsar Puig i alguns dels advocats, de vegades, porten les ampolles d’aigua (reciclables) disponibles en els vehicles de Cabify.

Però el més ‘interessant’ de la sessió, a banda de les declaracions dels testimonis, és, sens dubte, el moment en què el públic (solen ser amics, familiars o companys de feina dels acusats o estudiants) estableix contacte amb els processats. Les abraçades són assídues. Molts intenten transmetre una injecció d’ànims als acusats.

De fet, ara mateix, Josep Lluís Trapero té un semblant molt menys tens i carregat. Sol sortir al hall de l’edifici quan se n’adona que persones de la seva esfera professional o d’amistat s’han desplaçat a Madrid per seguir el judici en directe.

Els dijous, César Puig, Pere Soler i Trapero solen agafar l’AVE que els porta a Catalunya, on poden tenir una vida normal i allunyada de la pressió mediàtica i judicial. Han passat dos mesos de judici i encara queda el pitjor.

És important saber si el Ministeri Fiscal modificarà la tipificació de l’acusació i rebaixarà la pena sol·licitada. Cal recordar que la cúpula d’Interior està sent jutjada per sedició. Alguns podrien passar onze anys a la presó…

La defensa diu que “la cosa va bé”…

 


RICARD CHECA4 Març, 2020
justo_medrano3-1280x722.jpg

La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.

En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.

Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.

La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.

Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.

L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

Interrogatori ‘bronco

Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional

Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.

A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.

Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo

Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.

Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
trapero_trist.jpg

Ha estat sens dubte una declaració valenta. Sobretot perquè el lletrat d’administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria haver dit que no se’n recordava. Però no ho ha fet. Ha respost a totes les preguntes que fi van ser formulades per les defenses i acusació en el judici contra la cúpula d’Interior per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Joaquin Martínez, a través de videoconferència, ha explicat de forma detallada i clara que la magistrada instructora Mercedes Armas va demanar als cossos policials que actuessin amb “paciència, prudència i contenció” durant l’1 d’octubre. D’aquesta manera, l’alt funcionari judicial va corroborar la versió donada per l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero

A la compareixença en qualitat de testimoni al judici que enfronta a l’Audiència Nacional, ha relatat que la jutgessa Armas va advertir Trapero i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos que la jornada seria “difícil” i que confiava en la “professionalitat” dels agents. Així mateix, Martínez va indicar que Pérez de los Cobos va reconèixer que es va trobar amb “situacions difícils” aquell dia, encara que el coordinador va transmetre al TSJC que les va mantenir “sota control”.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero. Ningú és capaç de dir com es va assabentar el coordinador policial de la trobada entre el cap dels Mossos i la jutgessa. Tot una incògnita….

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
coronel_cobos.jpg

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha arribat a l’Audiència Nacional amb pas ferm i disposat a no deixar ningú indiferent. Ha entrat en les instal·lacions judicials saludant als agents de la Policia Nacional, els quals es quadraven al seu pas. A la sala, el coordinador policial de l’1 d’octubre s’ha arribat a sentir còmode. Les preguntes del Fiscal, en alguns casos, conduint el sentit de la resposta.

El guàrdia civil ha carregat i de valent contra el major dels mossos, Josep Lluis Trapero, qui, assegut al costat de la seva defensora, no parava de prendre notes en una llibreta.

Durant la seva declaració, de los Cobos ha posat en evidència la mala relació que manté amb Trapero. Ha parlat de la desconfiança que existia aleshores perquè al seu entendre el major es va alinear amb Carles Puigdemont durant la preparació i celebració de la consulta independentista del 2017.  De los Cobos ha titllat Carles Puigdemont de “piròman”.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes

Pérez dels Cobos va posar l’accent en el permanent interès d’uns i altres – Govern i policia catalana – a salvaguardar la convivència i els drets dels ciutadans per sobre de qualsevol altre objectiu. “Puigdemont va dir que una interlocutòria judicial no podia trepitjar drets ciutadans. Li vaig demanar que desconvoqués i va dir que ja sabia el que fer. Em va sorprendre que Trapero no fes la petició. Semblava alineat. No va dir que ja l’hi hagués demanat”, ha assegurat.

En la seva opinió, el cap dels Mossos no va fer res per impedir el referèndum que ell sabia que era il·legal. “Els mossos insistien a prioritzar la convivència, la seguretat i l’ordre públic”. Aquest fet es va traduir en una mena de diàleg de sords, una contínua incomprensió mútua que va dificultar les coses.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes”, ha dit de los Cobos que ha precisat que la seva tasca de coordinació mai va implicar el comandament. “Em volen donar més importància donant-me una funció que no em corresponia”, ha ironitzat en clara referència a un dels arguments de defensa de Trapero, que s’escuda en un fracàs generalitzat del pla que no pot atribuir exclusivament als Mossos sinó a tot l’operatiu.

Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas

El coronel ha insistit en la (mala) relació que va mantenir des d’un inici amb el major Trapero. Va atribuir el malestar del major a la seva persona, que va quedar clar en continus “desaires” personals, en el fet que el cap de la policia catalana li veia “com una ingerència”. També va criticar el seu pla per enfrontar-se a l’1-O ideat -va explicar- com si allò fos un “esdeveniment normal” i no la convocatòria il·legal d’un referèndum.

El comportament de Trapero va consistir sempre a “no demanar ajuda”. Sempre va considerar que es bastava ell sol per fer front a l’operatiu i que comptava amb efectius “suficients”. Malgrat l’evolució dels esdeveniments, “no va canviar d’actitud ni va fer cap petició de suport”. “Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas”.

Per això, segons la visió del coordinador del dispositiu de l’1-O, aquella jornada es van topar amb uns “criteris d’actuació inadequats” dissenyats per la policia catalana, amb un sistema de reforç policial “ineficaç”, amb “mitjans insuficients” i amb una filtració constant dels seus plans als convocants, “que sabien com era l’escenari que anaven a trobar-se”.

“Els binomis de mossos desplaçats als col·legis no van fer res i no es veien unitats d’intervenció dels Mossos per enlloc”, ha continuat de los Cobos, que ha descrit com en molts punts de la comunitat s’aplaudia als agents autonòmics per la seva actitud “reticent”.

Ha considerat que els Mossos van actuar amb “passivitat” durant el procés i que, fins i tot, “van obstruir” l’actuació de la resta de cossos de seguretat de l’Estat; ha alineat a l’excap de la policia catalana amb els dirigents secessionistes; i ha afirmat que els acusats mai van sol·licitar ajuda per reforçar-se en aquelles jornades. O sigui, de los Cobos té clar que el màxim responsable és Trapero.

L’interrogatori continua demà a partir de les 10 del matí.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

Era previsible. Trapero tenia ganes de fer-ho i hi ha acabat fent. Ha anunciat el seu divorci amb el govern del president Carles Puigdemont. Ja ho va dir el dia que no tenia cap relació – ni bona ni dolenta amb l’exmandatari català.

El major dels Mossos d’Esquadra ha reconegut que les tensions van néixer ja el 2015 – amb Artur Mas a Palau – pels primers passos del full de ruta independentista. Trapero no ha assumit el cap moment relacions amb el procés. Tot el contrari. Diu que va actuar com a policia, tot i ser conscient que hi havia diferents ideologies entre els agents, com és natural.

Trapero, bregat a l’hora de parlar en públic i sota pressió, va deixar clar durant les més de deu hores de declaració que ni ell ni els Mossos van participar de cap rebel·lió o sedició, que des del primer moment es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i que, arribat el cas, estaven preparats per detenir el president i els consellers.

En el cas de Puigdemont, el mateix major es va oferir a la cúpula per fer-ho ell en persona. El silenci institucional d’aquests dies en relació amb el judici ha estat eloqüent.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
laplana_1.jpg

Fer el perímetre de seguretat que la Guàrdia Civil demanava davant la Seu d’Economia no era ni possible ni aconsellable, ha declarat la intendenta Teresa Laplana davant el fiscal que la interroga al judici de l’Audiència Nacional.

La responsable policial, que ha patit problemes de salut que el tribunal ha declinat que detallés, ha començat responent les preguntes del representant del Ministeri Fiscal, que s’ha interessat pel significat d’algunes de les sigles que utilitzen els Mossos en els seus operatius policials.

Tot i els problemes de salut que ja patia aleshores, Laplana ha expliat que va incorporar-se a l’operatiu desplegat davant la seu del departament d’Economia per a no perjudicar altres companys de feina. Això sí, sense saber que les diligències de la comissió judicial s’allargarien tant.

LAPLANA: Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia

El fiscal ha intentat posar en contradicció la valoració de la gent concentrada feta per la intendent, segons el Ministeri Públic molt per damunt de la realitat. Laplana ha replicat que ella no és una experta calculant el volum de les concentracions i ha afegit que anava arribant gent de manera continuada”.

L’aptitud dels concentrats no era violenta cap als agents que custodiaven la porta. Tampoc realitzaven cap intent d’intrusió a les dependències”, ha assegurat.

En aquest sentit ha volgut precisar que ella no tenia capacitat de mobilitzar els recursos d’ordre públic si no era a través de les ordres superiors que rebés. També ha recordat que la situació era complexe a tota la ciutat. “Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia”.

De totes maners ha deixat clar que si en aquells moments s’hagués aplicat la força policial per a desplaçar els concentrats tal com demanava la Guàrdia Civil es podrien haver generat problemes d’ordre públic considerables. El fiscal li ha demanat que no en fes tanta via a l’hora de respondre i li ha retret que semblava que s’havia preparat la seva intervenció com si es tractés de superar unes oposicions.

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”, ha assenyalat.

A les deu va parlar amb un tinent de la Guàrdia Civil responsable de seguretat dels agents a l’interior de l’edifici i un altre tinent que de primeres va pensar que era capità. Un amb uniforme i l’altra de paisà. Ella no anava d’uniforme perquè no havia tingut temps d’anar-se a canviar.

Li van fer la petició que s’activessin unitats d’ordre públic i Laplana, seguint les instruccions, no ho va considerar necessari. “Atenent la quantitat de gent i l’aptitud reivindicativa sense violència no semblava ni possible ni aconsellable per el perímetre que demanaven”.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
trapero_major.jpg

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que ni l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ni l’exdirector general dels Mossos Pere Soler van donar mai directrius o ordres de caire operatiu al cos.

En el tercer dia d’interrogatori i durant el torn de les defenses, Trapero ha explicat que Puig i Soler podien participar en reunions de caire operatiu, mai de caire judicial, i opinar, però no van ordenar mai res amb el que no estiguessin d’acord els comandaments policials. Sobre el 20-S, ha dit que l’exintendent de l’Eixample Teresa Laplana, acusada, no podia donar ordres als comandaments d’ordre públic, que depenien dels seus comandaments regionals.

El 20-S Soler no va estar al Cecor i Trapero només hi va parlar en una ocasió per telèfon. El major ha explicat que en altres ocasions el director general dels Mossos, el secretari general o el conseller d’Interior podien estar al Cecor, però només opinaven i en algun moment podien arribar a autoritzar la dissolució d’una manifestació si ho demanaven els comandaments, cosa que no va passar aquell dia.

A preguntes del lletrat de Soler, Trapero també ha assegurat que l’exdirector general no va dir res sobre l’actitud dels Mossos respecte el referèndum, ni tampoc va intervenir en les cartes que el major va enviar a la Fiscalia Superior o en els 172 atestats que van fer per la instrucció de la fiscalia sobre l’organització d’actes de propaganda del referèndum. En el mateix sentit, Soler no va assistir a la reunió de comandaments i càrrecs intermedis del cos el 29 de setembre per explicar les pautes d’actuació l’1-O, i el dia del referèndum Trapero només va parlar un cop per telèfon amb Soler.

Per últim, ha dit que totes les peticions que va fer el cos en matèria de recursos humans i materials van ser autoritzades per Puig i Soler. De fet, Trapero ha dit que Puig va ajudar el cos a obtenir el permís de la Conselleria d’Economia per obtenir els diners necessaris per obtenir armes llargues, armilles antibales i altres material antiterrorista arran dels atemptats jihadistes de París del 2015.

Detenció de Puigdemont després de la DUI
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va plantejar la possibilitat de detenir ell personalment l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en cas que ho ordenés un jutjat després de declarar la DUI el 27 d’octubre del 2017. Ho ha explicat a preguntes de la seva advocada sobre el pla per detenir tots els membres del Govern i que va encarregar als comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el 24 d’octubre. A més, ha assegurat que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas va remarcar als tres cossos policials que havien d’actuar conjuntament l’1-O.

En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia

Sobre el 20-S, Trapero ha explicat que el mateix dia i l’anterior la Guàrdia Civil va demanar ajuda als Mossos per poder sortir de diversos escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Efectius de l’àrea de mediació i d’ordre públic es van desplaçar a diversos punts i van permetre la sortida de les comitives judicials i policials, fins i tot patint agressions per part d’alguns manifestants. En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia.

Ha explicat que el comissari Ferran López va parlar des de les 9 del matí i durant 40 trucades al llarg del dia amb el coronel de la Guàrdia Civil que dirigia l’escorcoll a Economia, i sempre davant de Trapero. Tots els requeriments que el coronel feia a López van ser atesos, ha assegurat Trapero. De fet, des del 2015 aquell va ser l’únic dia que la Brimo ha estat retirada dels punts de vigilància antiterrorista, excepte l’aeroport del Prat, per ajudar la Guàrdia Civil.

En aquella actuació es va prioritzar la mediació perquè així es feia sempre des del canvi de model i de filosofia de l’ordre públic del 2013. En les reunions amb la fiscalia i els altres cossos policials dels dies posteriors no se li va transmetre cap queixa per l’actuació dels Mossos davant d’Economia. Tampoc hi va haver cap queixa pel fet de no haver tancat cap col·legi preventivament els dies 29 i 30 de setembre tot i estar ocupats, com tampoc ho van fer Guàrdia Civil ni Policia Nacional, que també havien visitat algun centre.

«Els tres cossos eren policia judicial»
Durant l’interrogatori de la seva advocada, Trapero ha recordat el contingut de les instruccions de la fiscalia i els «problemes» que va traslladar per escrit perquè podien comportar algunes de les seves indicacions, com ara el tancament de centres de votació abans del dia 30, ja que afectava dies laborables i molts d’ells eren escoles, l’establiment d’un perímetre de 100 metres, o si també podien actuar en centres privats. «Eren dubtes que vaig plantejar sabent que la gent del cos me’ls plantejarien», ha dit, i tenien «bastant lògica».

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya

Posteriorment, va arribar l’ordre de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que va suposar l’arribada de «diversos canvis». Trapero ha destacat que la magistrada va deixar clar que, a partir d’aquell moment, els tres cossos policials «són els que han de complir amb l’ordre judicial» i que tots tres passen a ser «policia judicial», sense «cap dubte en aquest sentit». «Fins aquell moment, les instruccions de fiscalia anaven dirigides a mi com a major i al cos, i posteriorment n’havia fet alguna a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil», ha afegit. En canvi, també ha remarcat que la magistrada va fer al·lusió a un article de la Llei de cossos i forces de seguretat de l’Estat segons el qual, quan hi ha un servei amb diversos cossos implicats, «qui té la direcció de l’operació és el cos de l’Estat».

Trapero també ha explicat que el TSJC «no parlava de tancament de col·legis» prèviament al dia 30, tot i que sí demanava que s’impedissin actes de preparació del referèndum, i exclou els centres privats. La interlocutòria de la magistrada, segons Trapero, va fer decaure les ordres de la fiscalia.

El 28 de setembre al matí hi va haver la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat i a la tarda es va reunir la cúpula policial al Palau de la Generalitat amb el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn.

Els Mossos havien demanat la presència de la presidenta del Parlament d’aleshores, Carme Forcadell, però no hi va acudir. Van plantejar als polítics que hi havia risc d’aldarulls l’1-O, però el Govern va mantenir la seva intenció de celebrar el referèndum. «Espero, president, que no haguem de lamentar una desgràcia», li va dir Trapero a Puigdemont.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont

En les reunions entre els comandaments policials i el coordinador Diego Pérez de los Cobos es va pactar, segons Trapero, que a cada centre de votació hi aniria com a mínim dos agents de seguretat ciutadana de Mossos, després es respondria amb més agents de seguretat ciutadana o d’ordre públic de la policia catalana i finalment intervindrien els agents antiavalots dels cossos estatals.

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. Trapero ha lamentat que cap representant estatal estés als Cecor dels Mossos. Si hagués estat al contrari, «s’haguessin eliminat suspicàcies» per suposats seguiments, utilització de codis i comunicacions, ha dit el major. A més, ha explicat que les comunicacions entre les unitats d’antiavalots es feien per canals diferents de les de seguretat ciutadana, cosa que no recullen els atestats de la Guàrdia Civil presentats a l’Audiència Nacional.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont. Els dos comissaris li van dir que era millor que es quedés al complex policial central d’Egara i que ja farien ells la detenció del president. També va donar altres instruccions, i el pla va quedar establert el 26 d’octubre.

Preguntat per la seva advocada, Trapero ha explicat que va rebutjar l’oferiment de tornar a ser cap del cos i fins i tot a presentar-se a unes eleccions.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

L’exmàxim responsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, s’ha enfrontat a la segona tanda de preguntes del Ministeri Fiscal. Miguel Ángel Carballo, tal com va passar aquest dilluns, ha estat incisiu i contundent en les preguntes formulades a Trapero, el qual està acusat de rebel·lió arran dels preparatius del referèndum independentista.

Trapero ha continuat responent a la Fiscalia

Si les preguntes en aquesta fase del procés són importants, les respostes encara ho són més. Cal ser clar i concís. El major sap que s’hi juga molt en aquest judici, tant en l’àmbit professional com personal. Li demanen 11 anys de presó i inhabilitació. Per aquest motiu, fins i tot les comes guanyen rellevància.

L’interrogatori del fiscal ha tingut un moment hilarant. Anecdòtic. Trapero ha corregit un error de traducció del català al castellà que canviava veritablement el sentit de la frase.

Durant l’interrogatori, el representant de la Fiscalia li ha preguntat sobre un correu electrònic rebut pel major el 25 de setembre de 2017 i enviat pel comissari dels Mossos Luís Ferran López.  En l’e-mail, segons Carballo, Ferran López deia “Ja! Tenim pistes del contingut de la 5/2017”. Trapero ha rectificat immediatament el fiscal, apuntant que el “ja” no era un riure, sinó que es tradueix com “ya”, quedant la frase en “Ja tenim pistes del contingut de la 5/2017”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo

“Bé, és que literalment és el que està transcrit. No sé si és un ‘ja’ col·loquial”, ha apuntat Caballero. Trapero, de nou, ha remarcat que es tracta d’un error de traducció, ja que no és un riure, sinó l’adverbi temporal “ja”.

Trapero ha admès durant la sessió d’avui que va informar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, a l’exsecretari general César Puig i a l’exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l’1-O, encara que ha precisat que les va complir.

El major ha reconegut que va posar en coneixement de Forn – condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó – a Puig i Soler – que igual que el major afronten una petició d’11 anys de presó – el contingut de les instruccions de la Fiscalia per evitar l’1-O, tot i que algunes d’elles eren secretes.

V Í D E O

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
olga_Tubau.jpg

Olga Tubau, l’advocada de Josep Lluis Trapero, en un contacte amb els periodistes que segueixen el judici del major a l’Audiència Nacional, s’ha mostrat “satisfeta” amb la manera com el seu representat se n’ha sortit de les cinc hores llargues d’interrogatori per part de la Fiscalia.

Olga Tubau amb el major Trapero

Segons la lletrada, Trapero ha estat capaç de “trencar” la tesi acusatòria del Ministeri Públic. El policia s’ha limitat a repetir l’argumentari que va esgrimir, com a testimoni, durant el judici del procés que es va celebrar el passat mes de març al Tribunal Suprem.

Tubau diu que l’interrogatori de la Fiscalia ha estat “molt llarg”, arribar, inclòs, a ser esgotador pel seu client, tal com ha pogut “percebre” el tribunal. No obstant, assegura que el major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. “Com a advocada, estic molt satisfeta”, ha confessat, subratllant que estem davant d’un judici “molt tècnic”.

Aquest dimarts, el fiscal Carballo continuarà interrogant el major. Es parlarà essencialment dels correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil durant la investigació. S’espera que a la tarda, la intendenta Teresa Laplana pugui declarar.

El major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. Com a advocada, estic molt satisfeta

Un cop interrogada, el tribunal ha permès que la intendenta – que està baixa per incapacitat laboral – s’absenti del judici fins a les conclusions.

L’advocada de Trapero i de Laplana creu que està quedant clar que el major no estava alineat amb el projecte d’un govern que estava posant en marxa un procés per marxar d’Espanya de forma unilateral.

Cal recordar que Olga Tubau, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i col·legiada l’any 1985, forma part del grup de penalistes de renom a Catalunya. Tubau i Lydia Lajara van començar a exercir de penalistes al despatx de Francesc Jufresa, fins que van muntar bufet pel seu compte, el 2004, on fa nou anys es va incorporar com a soci Carlos Echavarri.

Ricard CHECA
Audiència Nacional
Madrid

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter