Arxius de josep lluis trapero | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Desembre, 2020
mossos-1280x960.jpg

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha ordenat que l’actuació policial perquè el sector de la restauració compleixi les noves restriccions tingui inicialment un caràcter “informatiu” i “conscienciador”, així com es reservi les sancions als casos més greus, reiterats o que expressament posin en risc la salut.

Així ho sosté Trapero en un comunicat intern dirigit a tots els serveis dels Mossos sobre com executar el Pla d’Acció en el sector de la restauració arran de les noves restriccions que ha acordat aquest divendres el Govern pel repunt del coronavirus i que entraran en vigor dilluns que ve.

Davant el repunt del coronavirus, el Govern ha imposat franges horàries a bars i restaurants perquè només obrin durant els àpats: de les 07.30 hores a les 09.30 hores per servir esmorzars i de les 13.00 hores i les 15.30 hores per servir dinars. En canvi, per als sopars, només podran oferir servei a domicili, de les 19.00 hores a les 22.00 hores. A l’interior dels restaurants s’haurà de mantenir l’aforament del 30% com a màxim, amb quatre persones per taula o sis si són la mateixa bombolla de convivència.

Davant d’aquestes noves mesures, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, el major Trapero i responsables de Protecció Civil i de les policies locals de Catalunya s’han reunit aquesta tarda el gabinet de crisi per aprofundir en la seva col·laboració per aplicar el pla policial per controlar el compliment de les noves restriccions, que també afecten la mobilitat.

En el cas concret de la restauració, el pla dissenyat pels Mossos d’Esquadra insisteix, en la línia de la circular interna de Trapero, en què els cap de les comissaries hauran de portar el control de les zones i establiments a què s’hagi dirigit les primeres accions, que seran “de caràcter informatiu i pedagògic”. El responsable del pla serà el cap de la comissaria Superior de Coordinació Territorial, David Boneta, mentre que a cada regió policial el responsable del pla serà el cap de regió i de comissaria.

Aquestes primeres actuacions serviran, segons el pla d’acció, per planificar les posteriors actuacions, encaminades al control, detecció i denúncia dels incompliments, “actuant sempre en funció dels principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat”.

A més, en el sector de la restauració es fixa com a objectius impulsar el control sobre el compliment de les mesures preventives, dirigir i coordinar l’activitat preventiva i d’inspecció de la policia en aquest àmbit d’actuació, buscar la col·laboració i coordinació amb les policies locals i altres actors implicats i facilitar el seguiment de l’activitat executada.

El pla especifica que les Unitats de Seguretat Ciutadana hauran de planificar serveis destinats al control de les mesures de prevenció en restaurants, bars i terrasses, i que amb caràcter general dos dies per setmana -un en cap de setmana- es planifiqui una dotació uniformada per dur-lo a terme. A més de la planificació específica, les dotacions de seguretat ciutadana també intervindran quan siguin requerides o detectin situacions d’incompliment durant el seu servei ordinari de patrulla.


REDACCIÓ15 Desembre, 2020
trapero7.jpg

El màxim responsable dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, podria tornar a seure en la sala de vistes de l’Audiència Nacional a Sant Fernando de Henares. Però, aquest cop, ocuparia la zona reservada al públic, ja que la seva visita és, essencialment, per donar suport a la feina feta pels mossos per investigar els atemptats terroristes de l’estiu del 2017 a Barcelona i Cambrils, segons informa Quico Sallés.

La visita està prevista per aquest dimecres al matí, tot i que fa dies que es comenta que el major tenia intencions de desplaçar-se a Madrid per recolzar els seus ‘homes’. No és la primera vegada que un responsable de la policia catalana viatja fins a Madrid per donar suport als agents que van participar en la investigació de l’atac jihadista.

El director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferré, i David Boneta Cortina, comissari cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial de Mossos d’Esquadra, van assistir a diferents jornades del judici que està sent presidit pel magistrat Félix Alfonso Guevara. Cal recordar que el major Trapero va ser absolt dels delictes de rebel·lió i sedició i desobediència arran de la celebració del procés independentista.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
trapero.jpeg

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, entén que la restitució del major Josep Lluís Trapero és un gest de normalitat i un acte de justícia. Trapero torna a fer-se càrrec de la policia catalana tres anys després d’haver estat destituït el 28 d’octubre de 2017 pel govern de Mariano Rajoy, a conseqüència de l’Article 155 de la Constitució.

L’Audiència Nacional va jutjar el major i la cúpula d’Interior perquè van fer, presumptament els ulls grossos, en el referèndum independentista i durant els actes previs. La justícia ha acabat per donar la raó al major, absolent-lo de totes les acusacions formulades per Ministeri Fiscal. Durant el judici, Josep Lluís Trapero va dir que estava preparat per detenir, ell mateix, l’expresident Carles Puigdemont i els consellers.

Per l’actual titular del departament de l’Interior, aquest fet posa de manifest que el major és un professional i que no està al servei de cap ideologia política.

En definitiva, Miquel Sàmper ha explicat que la restitució de Trapero és una manera de recuperar la normalitat i encara més quan la innocència i la professionalitat del policia han estat més que acreditades.

El major Trapero torna a fer-se càrrec dels Mossos després que s’hagi consensuat la decisió amb Esquerra Republicana. El conseller ha aprofitat per agrair els serveis prestats del comissari en cap, Eduard Sellent, mentre ha estat al capdavant de la policia de Catalunya.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
major_trapero.jpg

Era d’esperar. El major Josep Lluís Trapero torna a fer-se càrrec de la policia catalana. Tres anys i dues setmanes després d’haver estat rellevat com a comandament dels Mossos d’Esquadra a causa de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha decidit restituir el major com el màxim responsable policial del cos.

Sàmper va mantenir, l’endemà de la sentència absolutòria, una conversa amb el policia, on li va oferir la possibilitat de tornar a liderar la policia de Catalunya. Trapero va demanar temps al titular del departament d’Interior.

Ara, Josep Lluís Trapero ha mostrat la seva més ferma disposició per tornar a ocupar el càrrec que el govern de Mariano Rajoy li va retirar.

Trapero arriba ara més enfortit que mai, perquè la justícia ha dissipat totes les ombres de la seva independència professional.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Octubre, 2020
sentencia_trapero.jpg

La Fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma.

En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d’un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d’acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.

«El tribunal ha valorat les proves practicades d’acord a la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d’una manera clara i precisa en cada un dels punts objecte de debat, el que fa que sigui difícilment revisable en una segona instància, ja que el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, presidida per la immediatesa, per la dels altres participants en el procés, el que no es contempla en el nostre sistema penal», argumenta.

El judici va ser força mediatitzat

L’únic motiu de recurs en el cas d’una sentència absolutòria com la present (ja que no hi ha qüestions de dret material per rebatre) és l’error en la valoració de la prova, i per a aquests casos la llei és molt clara i impedeix que la sala d’apel·lació de la Audiència Nacional condemni els acusats absolts o s’agreugi la seva condemna. L’única possibilitat seria la d’anul·lar la sentència perquè se’n dicti una altra de nova celebrant-se, o no, nou judici davant del mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, i això últim només està previst quan s’hagués compromès greument el principi d’imparcialitat, cosa que no és el cas, creu la fiscalia.

«La celebració d’un nou judici, (en la més allunyada de les hipòtesis d’admissió d’un eventual recurs), es presenta estèril, ja que en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per formular l’acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda», opina el ministeri públic.

 A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d’acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s’ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d’estimació del recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.

Tot recurs exigeix causes taxades d’interposició per evitar que per aquesta via es tracti de substituir les funcions d’immediatesa en la valoració de la prova del tribunal que ha celebrat el judici, que són les que, en definitiva, constitueixen la medul·la de la resolució judicial. «En la sentència dictada no es troba aquest vici o defecte que obri una via d’impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació», conclou la fiscalia.

Per finalitzar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d’un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ1 Juny, 2020
trapero4.jpg

L’Audiència Nacional reprendrà el proper 8 de juny el judici contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior per l’1-O. El cas estava ja a la recta final quan es van haver de suspendre les sessions arran de l’estat d’alarma pel coronavirus.

El 8 de juny està previst que s’anunciïn les conclusions definitives del Ministeri Fiscal. És quan se sabrà si el ministeri públic manté el delicte de sedició o el rebaixa. El dia 15 començaran els escrits de conclusions amb l’informe de Fiscalia i els dies 16 i 17 es reserven per als informes de les defenses i l’última paraula, encara que no està previst que Trapero digui res.

El judici es reprendrà a la seu de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, a Madrid, a partir de les 10 h del matí. L’Audiència Nacional obre la porta a les defenses per seguir les vistes mitjançant el sistema de videoconferència des de Barcelona. I per això els dóna un termini de dos dies per poder demanar-ho.

Mesures Covid-19
El judici es retransmetrà en streaming a través d’un senyal a la qual podran accedir els mitjans de comunicació que ho sol·licitin. Per poder garantir el dret a seguir el judici i fer-ho compatible amb les mesures per la Covid-19, l’accés a les sales de vistes estarà restringit a un nombre concret de professionals dels mitjans de comunicació per garantir les mesures de prevenció adoptades a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, i el principi de publicitat de les actuacions judicials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Març, 2020
audiencia1-1280x689.jpg

Falten dues setmanes perquè l”excursió’ judicial del major Trapero i la resta de la cúpula d’Interior s’acabi. La darrera sessió està prevista pel 19 de març, tot coincidint amb el Dia del Pare.

Durant poc més de dos mesos, l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, tanca les seves portes pel judici de la segona part del procés. A partir de la setmana que ve, les sessions es faran des del centre de Madrid, en l’edifici al costat del Tribunal Suprem, on els líders independentistes van ser jutjats.

Trapero amb la seva advocada Olga Tubau

En les dues primeres setmanes, la presència de mitjans de comunicació a les portes de l’audiència era important. Ara mateix, queden una desena de periodistes seguint el judici. Enrere queda el show mediàtic.

A les 9 del matí, els agents de la Policia Nacional obren les portes de l’edifici, expropietat del Grup Rumasa de Ruiz Mateos, adquirit pel Ministeri de Justícia. En aquest mateix edifici s’han celebrat judicis importants i mediàtics, com el cas Gürtel. La sessió té previst començar a les 10 del matí, tot i que mai la puntualitat no és el fort d’aquest tribunal. En poques ocasions s’ha començat abans de les 10h20. No és d’estranyar que els periodistes que fan la cobertura del judici vinguin carregats de menjar. No hi ha cap bar o restaurant al costat de l’edifici judicial que està ubicat en un polígon.

Audiència Nacional a San Fernando de Henares

Els acusats, Josep Lluis Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig, solen arribar una mitja hora abans de l’hora prevista. L’exsecretari i l’exdirector general solen arribar en un taxi compartit. El major Trapero sol arribar acompanyat de la seva advocada Olga Tubau i altres responsables policials i de la conselleria d’Interior. Tots acostumen a vestir de fosc. A les portes del jutjat sol haver-hi una càmera de TV3 i poc més. Els acusats no solen fer declaracions ni a l’entrada ni a la sortida. Els magistrats arriben en cotxes oficials i accedeixen per un dels accessos laterals de l’edifici.

Per accedir a l’edifici, és imprescindible passar per l’arc de seguretat i identificar-se. Els policies lliuren la targeta corresponent als processats, testimonis, públic i periodistes. A la planta -1 de la seu judicial hi ha dues sales adaptades. Una pels redactors i l’altre pels locutors. En totes dues, es pot seguir la sessió a través diferents pantalles de TV. Alguns periodistes – molt pocs – tenen una acreditació especial que els autoritza a accedir a la sala de vistes.

La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.

La sala està presidida per dues banderes (l’espanyola i l’europea) i la foto de Sa Majestat el rei. A l’entrada de la sala de vistes, se solen concentrar públic, periodistes i alguns acompanyants dels acusats. El major Trapero no sol deixar-se veure gaire.

Els testimonis són conduïts a una sala especial abans de la seva declaració i els advocats solen mantenir-se al despatx reservat per a ells. Hi ha un detall que diferencia aquest judici del dels líders independentistes. Tot i estar prohibit l’ús del mòbil a la sala, la magistrada i presidenta del tribunal Concepción Espejel és bastant permissiva i els policies també.

A títol de curiositat podem dir que la jutgessa sol beure coca-cola, mentre que els altres dos magistrats solen beure aigua en una tassa. El fiscal Rubira sol portar una cantimplora i una tassa. Cèsar Puig i alguns dels advocats, de vegades, porten les ampolles d’aigua (reciclables) disponibles en els vehicles de Cabify.

Però el més ‘interessant’ de la sessió, a banda de les declaracions dels testimonis, és, sens dubte, el moment en què el públic (solen ser amics, familiars o companys de feina dels acusats o estudiants) estableix contacte amb els processats. Les abraçades són assídues. Molts intenten transmetre una injecció d’ànims als acusats.

De fet, ara mateix, Josep Lluís Trapero té un semblant molt menys tens i carregat. Sol sortir al hall de l’edifici quan se n’adona que persones de la seva esfera professional o d’amistat s’han desplaçat a Madrid per seguir el judici en directe.

Els dijous, César Puig, Pere Soler i Trapero solen agafar l’AVE que els porta a Catalunya, on poden tenir una vida normal i allunyada de la pressió mediàtica i judicial. Han passat dos mesos de judici i encara queda el pitjor.

És important saber si el Ministeri Fiscal modificarà la tipificació de l’acusació i rebaixarà la pena sol·licitada. Cal recordar que la cúpula d’Interior està sent jutjada per sedició. Alguns podrien passar onze anys a la presó…

La defensa diu que “la cosa va bé”…

 


RICARD CHECA4 Març, 2020
justo_medrano3-1280x722.jpg

La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.

En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.

Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.

La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.

Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.

L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

Interrogatori ‘bronco

Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional

Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.

A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.

Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo

Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.

Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
trapero_trist.jpg

Ha estat sens dubte una declaració valenta. Sobretot perquè el lletrat d’administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria haver dit que no se’n recordava. Però no ho ha fet. Ha respost a totes les preguntes que fi van ser formulades per les defenses i acusació en el judici contra la cúpula d’Interior per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Joaquin Martínez, a través de videoconferència, ha explicat de forma detallada i clara que la magistrada instructora Mercedes Armas va demanar als cossos policials que actuessin amb “paciència, prudència i contenció” durant l’1 d’octubre. D’aquesta manera, l’alt funcionari judicial va corroborar la versió donada per l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero

A la compareixença en qualitat de testimoni al judici que enfronta a l’Audiència Nacional, ha relatat que la jutgessa Armas va advertir Trapero i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos que la jornada seria “difícil” i que confiava en la “professionalitat” dels agents. Així mateix, Martínez va indicar que Pérez de los Cobos va reconèixer que es va trobar amb “situacions difícils” aquell dia, encara que el coordinador va transmetre al TSJC que les va mantenir “sota control”.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero. Ningú és capaç de dir com es va assabentar el coordinador policial de la trobada entre el cap dels Mossos i la jutgessa. Tot una incògnita….

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
coronel_cobos.jpg

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha arribat a l’Audiència Nacional amb pas ferm i disposat a no deixar ningú indiferent. Ha entrat en les instal·lacions judicials saludant als agents de la Policia Nacional, els quals es quadraven al seu pas. A la sala, el coordinador policial de l’1 d’octubre s’ha arribat a sentir còmode. Les preguntes del Fiscal, en alguns casos, conduint el sentit de la resposta.

El guàrdia civil ha carregat i de valent contra el major dels mossos, Josep Lluis Trapero, qui, assegut al costat de la seva defensora, no parava de prendre notes en una llibreta.

Durant la seva declaració, de los Cobos ha posat en evidència la mala relació que manté amb Trapero. Ha parlat de la desconfiança que existia aleshores perquè al seu entendre el major es va alinear amb Carles Puigdemont durant la preparació i celebració de la consulta independentista del 2017.  De los Cobos ha titllat Carles Puigdemont de “piròman”.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes

Pérez dels Cobos va posar l’accent en el permanent interès d’uns i altres – Govern i policia catalana – a salvaguardar la convivència i els drets dels ciutadans per sobre de qualsevol altre objectiu. “Puigdemont va dir que una interlocutòria judicial no podia trepitjar drets ciutadans. Li vaig demanar que desconvoqués i va dir que ja sabia el que fer. Em va sorprendre que Trapero no fes la petició. Semblava alineat. No va dir que ja l’hi hagués demanat”, ha assegurat.

En la seva opinió, el cap dels Mossos no va fer res per impedir el referèndum que ell sabia que era il·legal. “Els mossos insistien a prioritzar la convivència, la seguretat i l’ordre públic”. Aquest fet es va traduir en una mena de diàleg de sords, una contínua incomprensió mútua que va dificultar les coses.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes”, ha dit de los Cobos que ha precisat que la seva tasca de coordinació mai va implicar el comandament. “Em volen donar més importància donant-me una funció que no em corresponia”, ha ironitzat en clara referència a un dels arguments de defensa de Trapero, que s’escuda en un fracàs generalitzat del pla que no pot atribuir exclusivament als Mossos sinó a tot l’operatiu.

Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas

El coronel ha insistit en la (mala) relació que va mantenir des d’un inici amb el major Trapero. Va atribuir el malestar del major a la seva persona, que va quedar clar en continus “desaires” personals, en el fet que el cap de la policia catalana li veia “com una ingerència”. També va criticar el seu pla per enfrontar-se a l’1-O ideat -va explicar- com si allò fos un “esdeveniment normal” i no la convocatòria il·legal d’un referèndum.

El comportament de Trapero va consistir sempre a “no demanar ajuda”. Sempre va considerar que es bastava ell sol per fer front a l’operatiu i que comptava amb efectius “suficients”. Malgrat l’evolució dels esdeveniments, “no va canviar d’actitud ni va fer cap petició de suport”. “Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas”.

Per això, segons la visió del coordinador del dispositiu de l’1-O, aquella jornada es van topar amb uns “criteris d’actuació inadequats” dissenyats per la policia catalana, amb un sistema de reforç policial “ineficaç”, amb “mitjans insuficients” i amb una filtració constant dels seus plans als convocants, “que sabien com era l’escenari que anaven a trobar-se”.

“Els binomis de mossos desplaçats als col·legis no van fer res i no es veien unitats d’intervenció dels Mossos per enlloc”, ha continuat de los Cobos, que ha descrit com en molts punts de la comunitat s’aplaudia als agents autonòmics per la seva actitud “reticent”.

Ha considerat que els Mossos van actuar amb “passivitat” durant el procés i que, fins i tot, “van obstruir” l’actuació de la resta de cossos de seguretat de l’Estat; ha alineat a l’excap de la policia catalana amb els dirigents secessionistes; i ha afirmat que els acusats mai van sol·licitar ajuda per reforçar-se en aquelles jornades. O sigui, de los Cobos té clar que el màxim responsable és Trapero.

L’interrogatori continua demà a partir de les 10 del matí.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter