29. Març 2024

Arxius de josep fèlix ballesteros | Pàgina 2 de 60 | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Desembre, 2020

El Ministeri Públic demana per l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, més de 5 anys de presó per la seva implicació en l’escàndol de corrupció, més conegut com a cas Inipro. Es tracta, segons la justícia, d’una trama il·legal ordida per finançar el PSC a través del pagament de factures irregulars.

La Fiscalia també demana presó per la que va ser portaveu del govern liderat per Ballesteros, la regidora Begoña Floria, actualment a l’oposició.

La petició de penes per part del Ministeri Fiscal és fonamental perquè pot marcar les línies del judici. La CUP, en el seu escrit d’acusació va demanar importants penes de presó per l’exedil tarragoní. El pas següent del cas és conèixer la data del judici oral, moment en què tots els acusats podran defensar la seva innocència. Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona també es va personar a la causa com a acusació.

Alguns dels delictes són prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental

Josep Fèlix Ballesteros i la resta d’acusats han defensat sempre la seva innocència i han rebutjat amb vehemència la seva participació en cap cas de corrupció. Estan en causa gairebé 300 mil euros de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST), els quals, segons la investigació duta a terme per la Guàrdia Civil, van servir per finançar irregularment el PSC. S’havia sol·licitat treballs a una empresa afí al PSC que sembla que no va fer els treballs sol·licitats. Ballesteros assegura que té la consciència tranquil·la. La resta dels acusats diu el mateix.

La Fiscalia manté una altra versió del que ha passat. Entén que els pagaments són constitutius de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental. En base a un contracte signat l’any 2010, l’empresa Inipro havia de prestar serveis a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) per promoure l’associacionisme de col·lectius desfavorits, com la població d’origen immigrant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Novembre, 2020
Elecció_tgn2017.jpg

Laia Estrada, portaveu de la CUP

La CUP considera lamentable que l’Estat hagi de demanar a l’Ajuntament de Tarragona el retorn de 114 mil euros per la “incapacitat” del consistori en justificar les despeses referents al programa cultural dels Jocs del Mediterrani (JJMM).

La portaveu del grup municipal del partit cupaire, Laia Estrada, recorda que “el temps no només ens ha donat la raó”, sinó que ha quedat evident que l’Ajuntament de Tarragona ha estat incapaç de “justificar l’injustificable”. Estrada insisteix que la CUP havia denunciat de forma reiterada que el programa Cultural dels jocs forma part de la “monumental” “presa de pèl” que ha representat l’esdeveniment esportiu.

El Rei va ser el President d’Honor del jocs

D’acord amb la formació antisistema, socialistes i populars van intentar “colar com a part d’aquest programa, de forma barroera, tota mena d’actes culturals que es feien a la ciutat, i que era evident que no tenien res a veure amb els JJMM”. La CUP titlla de situació de “lamentable” perquè la “broma” dels jocs “ens segueix costant diners públics”.

Calen explicacions
Davant aquest escenari de veritable escàndol, els cupaires exigeixen als membres del govern de Ballesteros que “donin les pertinents explicacions públiques”. També insta l’executiu de Pau Ricomà a “aclarir si existeixen moltes més situacions com aquesta i per què avui encara no s’ha liquidat la Fundació ni s’ha auditat el desgavell dels Jocs del Mediterrani”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Agost, 2020

En Can PSC hay tres aspirantes “oficiosos” que se disputan encabezar la lista socialista de las próximas municipales: Sandra Ramos, Carlos Castillo y Javier Villamayor. Ya sé que algunos dirán “apaga y vámonos”, pero todavía no se ha creado el wallapop de la política, por lo que no hay más remedio que elegir entre esas tres opciones o sacar un conejo de la chistera socialista.

Vamos con el primer aspirante, Carlos Castillo: aires byronianos, ideológicamente sobreactuado, abanderado de un republicanismo de zona vip, desinhibida intrepidez en las redes sociales, todo ello le hace ser una opción romántica, arriesgada y, en verdad, poco probable a tenor de los escasos apoyos con los que cuenta dentro de la casa fuerte de su partido. Sus detractores dicen de él que si le quitas los cargos públicos remunerados que ha desempeñado, le queda un currículum más enclenque que las canillas de Alonso Quijano. ¿Vale la pena continuar haciendo paellas en sua casa para sus ‘amiguitos’?

Sandra Ramos es la antítesis de Castillo: operaria de la política, previsible, cortoplacista, constante, empàtica… por resumir: francamente previsible, pero fiable. Ella es la carta comodina del PSC, una carta que significaría que los socialistas no aspirarían a ganar las próximas elecciones municipales en Tarragona, si no a posicionarse subordinadamente para entrar en un gobierno de izquierdas pactando con ERC y los Comunes.

Castillo y Ramos son muy distintos: él es un verso libre y ella un manual de instrucciones, pero quien más tiene que perder es Castillo, al que seguramente le cortarán la retirada para que desista y pacte una renuncia honrosa. El problema es que Castillo –  el Winnie-the-Pooh del PSC – es de los que piensa que la mejor defensa es un buen ataque y podría “independizarse”, y ahí le esperarían, ufanas, todo tipo de tribus políticas de la ciudad, a cada cual más variopinta, aguerrida y bulliciosa, aunque todas ellas de insondable cotización electoral.

La tercera opción en discordia es Javier Villamayor, que disfrutaría de una segunda oportunidad como la que tuvo mi primo Johnny Fontane, pero sin cabeza de caballo en la cama… espero. ¿Por qué comparo a mi primo con Villamayor? Porque al igual que él, Villamayor ha ido a lloriquear al Padrino (socialista) -léase Salvador Illa-, para recuperar su estatus de hereu, que perdió por su calamitosa gestión al frente de Tarragona 2018 o del proyecto Smart City.

Lo feo de Villamayor es que tras abandonar la política municipal se ha dedicado a criticar por lo bajini a todos los que fueron sus compañeros de gobierno en Tarragona, en especial a Ballesteros, cuando, sorprendentemente, los que ahora critica fueron, por ejemplo, los que le hicieron de parapeto cuando Villamayor se alió con los círculos de Sociedad Civil Catalana para ornamentar españolamente la inauguración de los Juegos Mediterráneos, con el nefasto y vergonzante resultado que todo el mundo pudo ver.

Fuera del programa oficial de festejos preelectorales queda por saber cuál es el papel de Ballesteros en este asunto y si realmente será un simple observador privilegiado o quiere tener un determinado protagonismo. Incluso, a pesar del caso Inipro y algunos fiascos como los Juegos Mediterráneos, cabría preguntarse si no sigue siendo Ballesteros el mejor candidato del PSC. El tiempo lo dirá…

Vito TARRACORLEONE

No es nada personal, son solo negocios

 


REDACCIÓ13 Juliol, 2020

Tras su victoria en las municipales de 2015, Ballesteros se aferró a esa manida afirmación orteguiana de que “yo solo creo en mí y mi circunstancia”. Sin embargo, es menos sabido que Ortega y Gasset prolongó esta frase con una segunda afirmación drástica “…pero si no salvo mi circunstancia, no me salvo yo”. Ballesteros pensó, vanamente, que lo bueno para él también lo era para Tarragona y atendió más a los designios astrológicos que a las leyes astronómicas.

Los pocos amigos sinceros que le quedaban al alcalde prefirieron hacerse discretamente a un lado. Aquellos estrechos colaboradores de Ballesteros, que en años anteriores le habían sacado de tantos entuertos, ya no estaban, se habían ido o los habían echado. A Ballesteros solo le quedaba un séquito de personajes que custodiarían al líder en su búsqueda de un destino glorificador: Gustavo Cuadrado, Begoña Floria, Pau Pérez, Josep Maria Bonet y Javier Villamayor, todos ellos muy iluminados.

A lo largo de su caminar a la verita de Ballesteros, estos cinco personajes fueron aportando sus dosis personales de belladona y estramonio al devenir del alcalde: Cuadrado quiso abrir un foso defensivo alrededor del alcalde y acabó cavando su fosa política; Floria escuchó cien veces a la serpiente de la ambición y sucumbió a ella, mordiendo una manzana tras otra; Pérez se propuso ser guía, amigo y confidente de Ballesteros, pero le traicionó manteniendo un idilio político con José Luís Martín; Bonet se conjuró para ser el más ballesterista y hoy es el más incomprendido; Villamayor fue el depositario del sueño olímpico de Ballesteros y terminó siendo su pesadilla.

El legado de Ballesteros es lo que es. Se encontró el Banco de España cerrado y con candado nos lo deja; se le durmió la Ciudad Residencial y postrada sigue; le cayó el parquin Jaume I y hundido continua. Ballesteros acusó a Nadal de no cuidar el turismo y quizás por eso Ballesteros ha sido un turista de oportunidades. Ahí siguen abandonados a la luna del olvido la Sabinosa, los fortines de la Reina y Sant Jordi o el complejo de la Tabacalera, de cuyo jardín vertical ya no queda ni la parra seca.  Podríamos seguir la ruta de los fiascos urbanísticos y patrimoniales de la ciudad de Ballesteros, pero hasta los inquilinos de la atribulada necrópolis me piden que me detenga… por vergüenza ajena.

Ballesteros, eso sí, nos deja sus rimbombantes discursos del estado de la ciudad y sus “abraçades”. Ni tan si quiera 20 años al frente del PSC de Tarragona le han servido para dejar herederos directos. Tal es el aborrecimiento entre Ballesteros y su Partido, que el alcalde exploró posibles sucesores suyos antes fuera que dentro de la sede de Ramón y Cajal, aunque este presunto asunto lo dejo para cuando me adentre en el bosque petrificado de los aspirantes a suceder como alcaldables a Ballesteros.

Y así llegamos al final de esta breve crónica en dos entregas, tan breve como lo será el espacio que ocupe Ballesteros en los libros de historia de la ciudad, que dirán de él que fue un alcalde con muchas intenciones, pero pocas acciones y aún menos soluciones.

Vito TARRACORLEONE

No es nada personal, son solo negocios

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2020

La CUP podria estar estudiant la possibilitat de refer l’escrit d’acusació que va presentar als jutjats l’octubre del 2018

Un altre episodi del serial Inipro: la defensa de l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha presentat recurs de revisió contra el fet que l’Ajuntament de Tarragona es personi com a acusació particular. Fonts judicials han explicat a larepublicacheca.cat que el despatx de l’advocat David Rocamora va interposar el recurs al juny, després que el govern municipal, liderat pel republicà Pau Ricomà, hagi decidit presentar-se com a acusació particular.

L’advocat David Rocamora

El defensor de l’exalcalde Ballesteros entén que l’Ajuntament de Tarragona hauria de personar-se com a acusació popular, però no com a particular.

Aquesta condició estaria, segons les nostres fonts, reservada a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), ja que és el departament que va ser perjudicat.

El nostre digital sap que el recurs ha estat admès a tràmit. Cal recordar que en aquest cas, la CUP està personada com a acusació particular. Els cupaires podrien estar estudiant la possibilitat de refer l’escrit d’acusació que va presentar en el seu moment.

La CUP, l’octubre del 2028, va presentar un escrit on demanava 13 anys de presó, 96 mesos de multa i 88 anys d’inhabilitació per a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. La formació anticapitalista sol·licitava 10 anys de privació de llibertat i 49 anys i 7 mesos d’inhabilitació per l’exportaveu del govern ballesterista, Begoña Floria. També demanava 60 anys de presó per a 7 persones que han estat excloses del procediment.

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2020

¡Qué cruel pena para un alcalde es no poder escribir el final de su propio relato! Y así, con esta pena, Josep Félix Ballesteros camina, empujado por sus sombras, hacia el valle de los sueños rotos.

Esta historia empezó mal. En aquella asamblea de primarias del PSC, ahora hace 20 años, en la que Ballesteros derrotó a la siempre elegante Cinta Moriones, contra quien realmente debería haberse enfrentado el futuro alcalde era a Xavier Sabaté, sempiterno aspirante a discípulo de Robespierre. Pero aquel guion lo escribió una mano mefistofélica y, por esa razón, ambos pactaron que Ballesteros sería la cara amable del partido, mientras Sabater asumiría el papel de Gran Maestre en la sombra.

Vito Tarracorleone, en una platja de Tgna

Sin embargo, pocos meses después de aquellas primarias, Sabaté le retorció el brazo a Ballesteros para que – eso me dicen – iniciase una caza de brujas interna en el partido, poniendo especial inquina en llevar a Moriones a la hoguera. Como Dorian Grey por su eterna lozanía, Ballesteros empezaba a pagar el precio de su advenimiento político.

Los siguientes 7 años fueron la época vedette de Ballesteros: protagonista de “adivina quién viene a cenar esta noche” en numerosos hogares modestos de la ciudad, opositor con fair play de Joan Miquel Nadal e innovador en su proyección como político nuevo para una nueva Tarragona, por fin, en las municipales de 2007, consiguió alzarse con una victoria incontestable sobre el astuto Joan Aregio.

Los primeros cuatro años de alcaldía de Ballesteros transcurrieron en un vodevil de improvisaciones, ocurrencias, golpes de efecto y alguna genialidad, pero también alumbraron el que sería germen de su futuro acartonamiento político: la incapacidad de Ballesteros para liderar y cohesionar equipos de trabajo, así como el caro vicio de aglutinar afectos a su persona, pagados con la moneda de las promesas que no siempre se podrían cumplir. Lo primero, le llevó a delegar tareas y responsabilidades caprichosamente y, lo segundo, a rodearse de lealtades mercenarias… y de aquellos fangos, el lodo de Inipro.

Llegaba su segunda victoria en las elecciones de 2011 y Ballesteros se sintió empoderado, viendo, además, cómo se agrandaba su figura política, aunque más en lo simbólico que en lo real, todo sea dicho con la verdad por delante.

Un hecho no menor, que se sumó a la fiesta electoral, fue que, al poco tiempo de ser reelegido, Tarragona era designada sede de los Juegos Mediterráneos. Este proyecto Ballesteros lo convirtió, inmediatamente, en su flauta de Hamelin, con la que pretendió, torpemente, que toda la ciudad le siguiese hasta un horizonte de grandezas.

Por aquel entonces, Sabaté ya era un político a la baja, mientras el alcalde cotizaba al alza, aunque, ¡ojo al dato!, los brokers del parqué de calle Nicaragua, siempre atentos, siempre astutos, nunca compraron acciones del valor Ballesteros: esos mismos que ahora buscan poner distancia con el exalcalde aromatizando el asunto Inipro con extracto de pulcritud estatutaria y, así, de paso, enmascarar el hedor versallesco que impregna las estancias del palacete político de Iceta.

Y llegó el funesto y patético lustro de su último mandato, cuando Ballesteros se vio a sí mismo en una tragedia shakesperiana, rodeado de personajes tan incondicionales como incompetentes… (seguirá en la segunda parte)

Vito TARRACORLEONE

No es nada personal, son solo negocios…

 


REDACCIÓ28 Maig, 2020

Jospe Fèlix Ballesteros i Bego Floria

El PSC procedirà a la suspensió  temporal de militància a l’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros (que és vocal de l’executiva nacional), de la regidora Bego Floria i de l’excap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, d’acord amb l’estipulat en seus estatuts i codi ètic, fins que acabi el procés judicial pel cas Inipro, de presumpte desviament de fons dels serveis socials municipals a favor de el partit socialista.

La decisió encara no ha estat presa, però és una conseqüència automàtica dels estatuts del partit liderat per Miquel Iceta. Fonts del PSC també han informat que els socialistes tarragonins havien comentat la seva intenció de donar-se de baixa de forma voluntària fins que acabés aquest ‘calvari’ judicial.

Ballesteros haurà de ser jutjat pel cas Inipro

El codi ètic de la formació estableix que “se suspendrà cautelarment de forma automàtica a aquells afiliats sotmesos a un procés penal respecte als quals s’hagi dictat interlocutòria d’obertura de judici oral per delicte relacionat amb la corrupció o delictes dolosos greus”.

Si finalment hi hagués condemna en ferm per algun dels esmentats delictes, el militant seria expulsat de el partit definitivament. Aquesta suspensió res té a veure amb el càrrec polític que Ballesteros i Floria ocupen a l’Ajuntament de Tarragona. En el cas que el PSC els fes fora, tenen l’opció de abandonar la vida política o mantenir-se amb l’acta de regidor, passant al Grup Mixt.


REDACCIÓ28 Maig, 2020

El PSC defensa Ballesteros i Floria

Reaccions a la nova volta de pàgina del cas Inipro, aquesta vegada des del PSC de Tarragona. En un comunicat, els socialistes tarragonins han volgut defensar l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros i Begoña Floria, després que l’Audiència hagi citat a judici a la cúpula del PSC tarragoní per presumpta corrupció.

Des del PSC asseguren que la interlocutòria de l’Audiència de Tarragona coneguda avui és “un pas més” d’un procés judicial que “culminarà amb l’esclariment de tots els fets i en la innocència de les persones investigades”. El partit també ha celebrat que “sense entrar a valorar el fons de la causa” l’Audiència hagi exculpat sis persones “que ja avui han estat declarades com a no culpables”.

Cinc d’aquestes persones absoltes, segons el comunicat dels socialistes tarragonins, eren treballadores de l’empresa Inipro i la sisena una funcionària pública “que han vist com durant anys el seu nom ha estat vinculat a una presumpta causa de corrupció”.

Els socialistes també han mostrat “plena confiança” en la justícia i han desitjat que el judici “tingui lloc al més aviat possible” per poder demostrar “la seva innocència i la inconsistència” de les imputacions. El cas encara està pendent de data de judici, però de ben segur que no serà l’últim episodi de la causa d’Inipro.

 


REDACCIÓ27 Maig, 2020
xavipuig7-1280x960.jpg

Després d’haver-se assabentat que l’Audiència Provincial de Tarragona pretén enviar l’exalcalde Ballesteros i altres vuit persones a judici pel cas Inipro, una notícia donada en primícia per larepublicacheca, el portaveu d’ERC, Xavier Puig, s’ha mostrat esperançat que aquest “pas endavant” serveixi per resoldre “amb rapidesa” aquest afer de presumpta corrupció política.

El republicà entén que aquest cas “malmet” la imatge i el nom de Tarragona i “ens preocupa” perquè s’està parlant de l’ús dels recursos públics de l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Des d’ERC defensen la presumpció d’innocència dels acusats. Per aquesta raó insisteixen que “només pot ser la justícia qui determinarà si els implicats han comès els delictes” que seran objecte de judici. No obstant això, Xavi Puig – que també és membre del govern liderat per pau Ricomà – “Tarragona ha de mirar endavant i és imprescindible un entorn de confiança entre la ciutadania i els seus representants”.


REDACCIÓ20 Febrer, 2020
roc_muñoz-1280x693.jpg

Roc Muñoz és el primer secretari del PSC

No deixa de ser estrany que el partit que feia de les primàries el seu himne a la llibertat, decideixi enviar-les a pastar fang.

El Partit Socialista de Catalunya feia bandera de ser de les poques formacions polítiques que feia servir les primàries com un estri d’absoluta salut democràtica. Però, tot indica que les coses a la seu del partit de l’Avinguda Ramon i Cajal han canviat i molt. Resulta que l’elecció del proper primer secretari del PSC a Tarragona es farà passant de llarg de les primàries.

Castillo s’ha quedat sol defensant les primàries

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, en la reunió del passat 31 de gener, a la qual hi ha assistit una cinquantena de socialistes, s’ha enterrat la possibilitat de triar el substitut de Roc Muñoz a través de primàries.

Tot i que l’actual secretari d’organització, Kenneth Martínez, va defensar les primàries, el cert és que només Carles Castillo va votar a favor d’aquesta modalitat, quedant-se tot sol. L’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, no hi va assistir a aquesta votació.

El nostre digital ha intentat parlar amb el diputat Carles Castillo, però el socialista s’ha excusat perquè considera que és un tema intern del partit.

Ara només cal saber quin model farà servir el PSC per triar la seva nova executiva?