Arxius de josep anton ferré | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Maig, 2018

És energia pura. Riallera i optimista. Diu que li agrada treballar en grup i rodejar-se de cervells brillants. Als seus 62 anys ha decidit aventurar-se i presentar com a candidata a la primera rectora de la URV. És conscient que no ho té fàcil, sobretot perquè diu que les seves eines com a candidata són inferiors a les del seu adversari (l’actual rector). María José Figueras diu tenir un projecte clar per a la universitat on hi treballa des de fa 40 anys. La seva prioritat són les persones perquè considera que l’essència de la URV és la comunitat universitària. Aquest dimarts se sabrà qui governarà els destins de la universitat tarragonina durant els propers quatre anys. Es considera una persona feliç.

La candidata a rectora de la URV durant l’entrevista

Per què decideix candidatar-se?
Perquè creiem que la nostra universitat necessita una nova i diferent forma de governança. Cal donar més veu als alumnes i saber escoltar-los. És fonamental promoure les seves iniciatives i aconseguir que la URV sigui més participativa i de tothom i per a tothom.

Vostè és la persona més adequada per protagonitzar aquest canvi?
Hi ha moltes persones. Sóc el cap visible d’un gran equip. És cert que hi ha una sèrie de particularitats: tinc 62 anys i estic a la fi de la meva carrera professional i volíem que fos una dona.

Què li agrada més de la URV?
Està formada per persones molt entusiastes que, gràcies al seu esforç i dedicació i, a pesar de les dificultats, han aconseguit nivells excel·lents de qualitat i excel·lència.

El que menys…
Que en els darrers anys tots els equips rectorals han estat de la mateixa roda. És curiós que es diu que no hi ha diners per a unes coses i després veus que per a altres (pot ser de dubtosa importància) sí. Hi ha gent que està estrenyent els cinturons i fent retallades i després te n’adones que els sacrificis no són per a tothom. Hi ha una doble finestreta.

Opinar…
Durant la campanya ha parlat molt de la necessitat de ser més transparents… Què vol dir?
Les decisions s’han de prendre en actes col·legials. Actualment, les iniciatives sempre surten de l’equip rectoral i són enviades a un grup reduït i no a tot el col·lectiu. Trobem a faltar poder opinar…

Però vostè s’interessa per participar i conèixer la vida de la universitat?
Fa 40 anys que treballo en aquesta universitat. L’he viscuda de dins i de fora. La conec força bé. No és veritat que no es faci les coses més participatives perquè les persones no presenten iniciatives. El problema és que no es tenen en compte les persones i les seves iniciatives, la gent deixa de participar. Nosaltres volem fer renéixer la capacitat de decisió dintre de la URV.

Doncs, quin és el problema?
No s’escolta la gent.

M’està dient que l’equip rectoral governa amb supèrbia?
És una qüestió de tracte. Hi ha dificultats a l’hora de dialogar i pactar.

Hi ha ‘fatxenderia’?
El meu tarannà és d’escoltar i dialogar. Les dones ja tenim aquesta habilitat perquè hem d’estar permanentment negociant. El tarannà dels altres és diferent. La gent ha vingut a queixar-se perquè s’han sentit insultats.

Les persones, la prioritat
Què pensa fer perquè la universitat sigui més participativa?
Volem crear un vicerectorat per incorporar la gent d’administració i serveis. És cert que l’actual rector diu que ells ja tenen els seus delegats sindicals, però no hem d’oblidar que hi ha gent que no està sindicada. Volem que hi hagi més diàleg i volem que els estudiants siguin una peça clau en el nostre equip.

Si esdevé la primera dona rectora quins canvis substancials implementaria?
Hem de fer una anàlisi de la situació en general. Però la nostra prioritat són les persones. La nostra filosofia no és destruir per construir, sinó governar per la positiva, invertir en les persones i menys en les totxanes. Cal tenir més en compte els investigadors, la promoció dels treballadors, dels professors… La qualitat de l’ensenyament depèn de les persones.

S’ha oblidat una mica les persones?
S’ha apostat molt pels salaris i aprofitar els romanents per fer una altra política. Urgeix una renovació.

El nom URV és el més encertat?
És el nom de la nostra universitat. Tenim visibilitat externa amb aquesta marca i és la nostra insígnia. Parlar del nom en aquests moments seria generar un debat estèril.

Diuen que la URV és la millor universitat de fora de Barcelona…
Tenen raó. En el rànquing de les universitats (fora de Barcelona) som la primera, però és cert que en els darrers quatre anys hem notat una baixada dels indicadors de producció científica i això pot fer que els nostres competidors, que també són molt potents, ens passin al davant. Necessitem un canvi. L’actual equip rectoral no ha prestat massa atenció a la recerca, on estem baixant els índexs de la valoració externa, i això ens pot portar a una situació difícil de recuperar.

Es pot potenciar més la imatge de la URV?
Això sempre. Estem molt ben posicionats, però hem de fer que aquesta visió sigui més global i de tots els àmbits. És important fer un esforç perquè tothom sigui més visible.

Professors cobren poc
Per cert, els professors associats estan ben pagats?
No. Estam molt mal pagats. Cobren 4,6 euros a l’hora. La idea inicial era que els associats fossin especialistes de reconegut prestigi i que la seva implicació en la docència fos essencialment vocacional. Per a aquests contractes de reforç hi havia tres categories de pagament i la URV ha optat per la més barata.

Si és la propera rectora, encarregarà una auditoria interna?
Encara no ho sé. Ens diuen que els comptes estan auditats, però l’altre dia és cert que em van preguntar si crearíem una plaça d’interventor. Això vol dir que el propi personal pensa que cal un interventor. Això és preocupant.

Què pot guanyar la URV amb vostè com a rectora?
La meva dedicació i més pluralitat i transparència. Insisteixo que la meva prioritat són les persones.

Com qualificaria la campanya electoral?
Crec que ha estat molt productiva per a tota la comunitat universitària. Però és cert que no s’ha respectat alguns punts de la llei electoral. S’han fet inauguracions, concessions… S’ha fet acords expressos amb els sindicats…

Aquesta campanya ha estat molt mediatitzada…
Hi ha sectors que estan entregats a determinades tòniques. Veig que hi ha gent que no es vol posicionar pel que pugui passar….

S’ha fet trampa?
Això ho haurà de jutjar la gent. Però no hi ha hagut fair play.

Propietat privada
Se sent desfavorida?
No. Això fa que es retracti el tarannà i la forma de fer. El tarannà de l’actual rector és actuar com si la universitat fos el seu ‘coto privat’. El rector que és candidat no surt del rectorat i compta amb l’equip de la universitat i nosaltres vam haver de picar pedra.

Per què creu que el candidat a la reelecció presentà el seu programa al rectorat i vostè al campus?
A mi no se m’ha convidat mai a presentar la meva candidatura al rectorat. L’actual rector va actuar com si el rectorat fos casa seva.

Sou una universitat independentista?
És oberta a totes les opinions.

La URV forma part del pacte d’Universitats pel referèndum…
Defensem els principis democràtics, la participació i el dret a expressar-se lliurement. Jo sempre defensaré els principis democràtics. Abans de fer res, hem de saber a qui va adreçat i evitar sempre les pressions.

Què li demanaria al govern central i autonòmic?
Cal recuperar el 20% del finançament general del Ministeri. Hem de seguir reclamant allò que ens van retallar i al govern català cal recordar el 30% que necessiten les universitats per reduir les taxes universitàries i poder competir amb la resta d’Espanya.

Estudiar és molt car
Avui dia, estudiar és car?
Molt. Moltíssim. Hi ha països on estudiar a una universitat és gratuït.

Quin és el seu model d’universitat?
Escoltar les necessitats i fer que tothom se senti important.

Havia somiat mai ser rectora?
No. Reconec que de vegades penso en quin embolic m’he ficat, sobretot sent conscient que tenim les eines més minvades que l’altre candidat que és rector.

Com es definiria?
Tinc un caràcter fort, però sóc molt receptiva a il·lusionar-me i a buscar sinergies. M’encanta treballar en grup i amb persones amb un cervell brillant. Només podem construir una universitat si ho fem en equip.

Quin és el seu leif motiv?
Ser feliç i fer feliç a les persones.

Vostè és feliç?
Cada dia m’aixeco amb molta alegria i energia. Intento donar sempre el millor de mi a les persones que em rodegen. És que… la vida val la pena.

REDACCIÓ8 Maig, 2018

El vila-secà Josep Anton Ferré es presenta a la reelecció com a rector de la URV. El catedràtic en Enginyeria Mecànica, en una entrevista al nostre digital, confessa que necessita més temps per culminar els projectes que va començar el 2014. Està convençut que continuarà representant la universitat perquè té un bon programa i un bon equip. Ferré comparteix el seu punt de vista sobre el moment polític i no té dubte que a la presó hi ha presos polítics. Al seu despatx, el rector desa una de les urnes que es va utilitzar per al referèndum de l’1 d’octubre. No té intencions de fer el salt cap a la política. Ara per ara, pretén ser, única i exclusivament, el rector de tothom.

Què li va motivar presentar-se a la reelecció?
El mateix que fa quatre anys: l’esperit de servei a la institució, l’ambició de poder assolir metes i també la confiança de tirar endavant un projecte que està cobrant més volada, repercussió i més impacte. A més per una persona com jo, que he estat tota la vida a la universitat, és un projecte engrescador. Tinc la sensació que com més fas més pots fer. El que combinem la recerca amb la gestió creiem que sempre és possible fer-ne més.

Amb quatre anys, no hi ha prou?
No hi ha mai prou per als projectes que tenim. Però també és cert que és bo que es limitin els mandats.

Quins projectes ha deixat en el tinter i reprendre?
Infraestructures, personal i la contractació són àrees que em preocupen. En l’àmbit de les infraestructures estem aturats des del 2011 i la plantilla està cada cop més envellida. S’ha de produir un relleu generacional. També hem de continuar amb el protagonisme social que ha anat guanyant la URV, la qual ha deixat de Tarragona per passar a ser territorial.

Quin és el plus de la URV?
El fet de ser petits, i més propers que els altres, ens obliga a fer-ho bé. Si no tirem endavant nosaltres, ningú ens hagués trobat a faltar.

És encertat el nom de la universitat?
Ara mateix jo no invertiria ni 5 minuts en el canvi de nom.

Quin adjectiu s’adequa millor a la URV?
Consolidada. És una universitat que, ara mateix, s’aguanta sobre els seus propis peus.

Diuen que des de fora de Barcelona la URV és la millor…
Això ho diu el barcelonisme més egocèntric. Però és cert que avui la nostra universitat té la seva marca pròpia.

I el que menys…
Que som una universitat de província. Que algú ens vegi com una universitat que està al pati del darrere.

Però la URV és de Tarragona…
Sí, però no és una universitat provinciana.

Crítica electoralista
Quan l’acusen d’haver tingut una gestió poc transparent… què hi pensa?
Que els he vist participar molt poc en la vida universitària, tot i haver tingut oportunitats d’anar a les reunions del consell de govern. Allà no els he vist mai. Crec que és una crítica electoralista. Desconeixen moltes coses de la universitat perquè no s’han preocupat en conèixer-la.

Però es considera poc transparent?
No. Admeto que hi ha algunes decisions que no agraden a tothom però això no té res a veure amb la manca de transparència.

I quan se l’acusa d’haver contribuït a la pèrdua de valors…
No sé què dir-li. No sé exactament a què es refereixen. És cert que no vam poder executar tot allò que ens havíem proposat. És cert que venim d’una tradició en què els guardians dels valors eren algunes facultats. Però, 25 anys després els valors estan escampats.

Atenció a la persona…
Li agradaria crear alguna facultat?
Desconeixent si necessita o d’una facultat, hi ha un sector emergent (el tercer sector) que requereix més atenció. L’atenció a la persona, la teràpia ocupacional, el benestar social i el turisme esportiu són àrees que no estan prou potenciades…

Alguna que hauria de desaparèixer?
Cap, tot i que hi ha algunes que tenen molt poca demanda. Potser necessitem renovar la seva oferta.

Quines?
No em sento feliç a veure com alguns ensenyaments de l’àmbit de les Humanitats tenen poca demanda. És estrany que Geografia i filologies tinguin tan poc atractiu.

Recentment, l’alcalde de la Canonja va suggerir crear regidories de la Ciència i Coneixement. Hi està d’acord?
Em va alegrar molt que algú, dins del cartipàs municipal, pensi a crear aquesta regidoria.

El seu programa electoral presenta 10 reptes i 68 actuacions. En l’anterior només presentada 48… Podràs complir les actuals i les que van quedar en el tinter?
48 en quatre anys volia dir que podíem fer una cada mes. Ara el que fem és concentrar les propostes en 10 grans reptes i 68 actuacions.

**El rector nega les acusacions de poca transparència**

Alguns d’aquests objectius són encarats com a un repte personal?
M’agradaria utilitzar el model docent de la URV com a símbol identitari, com a marca. Tenim unes característiques i potencialitats comunes que no les aprofitem prou. No les sabem explotar. Hauríem d’anar units per vendre millor la nostra universitat. Com som una institució pública a vegades ens oblidem de fer màrqueting per vendre la nostra reputació, marca i imatge.

Darrerament és molt crític amb la incertesa política…
No és bo ni agradable no tenir un interlocutor. No sabem a qui adreçar-nos, explicar els nostres projectes. Tenim la sensació que estan jugant…

Us afecta l’aplicació de 155?
En coses petites sí. En aspectes de gestió.

Per cert, com veu que el Campus Catalunya estigui sempre ple de cartells, pancartes reivindicatives, grafitis…
A mi m’agradava que la gent reivindiqui. El que no m’agrada gens és que s’embruti les parets. Si hem de tenir grafitis a les parets, m’estimo més convocar un concurs de grafitis i poder-los triar. Em sembla positiu que als campus hi hagi vida i reivindicacions. És l’espai dels estudiants. Un dels problemes que vam tenir és que vam fer servir el campus com a col·legi electoral i ens van obligar a retirar pancartes.

Hi ha presos polítics
Li molesta veure a les classes alumnes lluint el llaç groc?
No, gens. Penso que d’això s’ha fet un gra massa. Si volen que la gent deixi de portar el llaç que deixen en llibertat els senyors que estan a la presó. Ho trobo un escàndol.

Hi ha presos polítics?
Clar.

**El rector desa una urna per ser valor simbòlic i històric**

Vostè desa una de les urnes que es va fer servir per al referèndum de l’1 d’octubre…
Perquè simbolitza un moment històric del nostre país.

Però pot molestar als que no són independentistes…
No ho crec. A mi ningú se m’ha queixat.

I si ho fessin que els hi diria?
Que les coses es resolen votant.

No descarto que em cridin a declarar
Crec que la justícia s’està sobrepassant…?
No sóc un expert, però hi ha la sensació generalitzada que en qualsevol moment et pots veure implicat en un delicte només per opinar, pensar… No descarto que un dia d’aquests em cridin a declarar i em preguntin per què vaig deixar penjar pancartes…

Això l’inquieta?
Sí. M’intranquil·litza. Pensava que s’havien eliminat aquestes actituds en el primer que vaig entrar a la facultat que és quan van enterrar a Franco.
La URV integra les ‘Universitats pel pacte del referèndum’.

És una universitat independentista?
No. Però hi ha molta gent de claustre que votaria a favor de la independència.

Considera que s’estan perdent llibertats, com el d’expressió i opinió?
No progressem. Abans teníem una capacitat de reflexió més pausada. Penso que hi ha virtuts que hem de recuperar i solidificar. Hem de passar del slow food per contraposar el fast food.

Cops de colze
És capaç de definir-se com a rector?
He intentat ser el rector de tothom i animar tothom a treballar. Que tothom se sentis representat en allò que jo feia i que no em riguessin les gràcies. Davant d’un problema molt gros intento fer-ne quatre de petit i anar resolent-los. Penso que si una cosa funciona no s’ha de tocar, només millorar-la.

Ferré diu que el 155 afecta en qüestions de gestió de la URV

Això de si funciona no es toca, es podria aplicar a la seva candidatura ‘continuista’?
Sí. Però no tocar no vol dir no avançar. Si la revolució no es pot fer amb reformes successives, vol dir que no és possible. Les utopies són utopies.

Com porta la part mediàtica de la seva feina com a rector?
No em preocupa massa. No tinc cap neguit especial per aparèixer en els mitjans de comunicació. A vegades m’he trobat en què en un acte fet per nosaltres surt més el polític de torn que nosaltres. Veig molts cops de colze per sortir a la foto.

Ha hagut de driblar alguns cops de colze protagonitzats per polítics?
No. Però és cert que si no surts a la foto, no existeixes i els polítics ho saben.

Ha patit problemes d’insomni per problemes de la URV?
No.

Això vol dir que ha tingut un mandat pacífic…
Pacífic no, però intento que la meva vida professional no m’absorbeixi o no ofusqui la meva vida personal i familiar. Hi ha d’haver equilibri.

Fer de la política una professió
Li agradaria fer política?
No. Està tot molt ‘pelut’. Quan veus la vida dels polítics i dels polítics… ufff.

No l’atrau?
Entraria amb una condició: Que els que estan en el món de la política cobressin el mateix que cobraven abans de ser polítics, multiplicat per un 20%. Això vol dir que els que no tenen cap professió no es dedicarien a la política. És trist com alguns han fet de la política una professió.

**El rector al costat del bust de Rovira i Virgili**

Li han vingut a buscar per encapçalar o formar part d’algun projecte polític?
No.

Si no és rellegit què farà?
Tornar a la feina de professor. Però guanyaré i continuaré fent de rector.

Per què està tan convençut?
Perquè hem plantejat un bon programa, tenim un bon equip i rebo ‘feedbacks’ molt positius.

Quin missatge enviaria a l’alumnat?
Que participin més en la vida social i cívica de la universitat.

REDACCIÓ6 Abril, 2018

Les candidatures definitives les proclamarà la Junta Electoral de la URV el dia 18 d’abril. Els candidats han de pertànyer al funcionariat del cos de catedràtics de la Universitat. El cens electoral provisional s’ha publicat aquest divendres i s’hi poden presentar al·legacions fins al dia 13. Les votacions presencials es faran el dia 15 de maig als campus i als centres de la Universitats.

Aquest divendres ha començat la campanya electoral per escollir rector o rectora a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’actual rector, Josep Anton Ferré, ja ha anunciat que opta a la reelecció i el proper dijous retrà comptes davant el claustre de l’activitat del seu primer mandat. Els mandats són de 4 anys amb possibilitat de reelecció consecutiva una sola vegada.

El nou rector o rectora de la URV s’escull per elecció directa i sufragi universal i hi poden participar tots els membres de la comunitat universitària, el professorat, el PAS i els estudiants. El vot és ponderat, per sectors de la comunitat universitària, d’acord amb uns coeficients establerts.

La Universitat posa a disposició dels candidats diferents recursos per tal que puguin fer la campanya. Per exemple, 4.000 euros en concepte de despeses justificades, espai al servidor web per allotjar-hi la informació de les candidatures, o distribució dels programes electorals a tots els universitaris, entre d’altres. La Junta Electoral ha de vetllar a fi que la distribució dels recursos es faci de manera correcta i equitativa.

Es podrà votar prèviament per correu i anticipadament. La sol·licitud es pot fer a partir d’aquest divendres fins al 14 de maig i es poden emetre vots anticipats des del 25 d’abril i fins al 14 de maig.

Pel que fa a l’elecció, si hi hagués més de dues persones candidates al càrrec i cap d’elles, en primera volta, obtingués el suport proporcional de més de la meitat dels vots, caldria fer una segona volta, que se celebraria el dia 24 de maig.

REDACCIÓ27 Novembre, 2014

josep anton ferre — El rector de la URV, Josep Anton Ferré

Amb l’objectiu d’adaptar l’oferta a la demanda, la URV pretén revisar l’encaix dels graus i els màsters. Aquesta informació ha estat avançada pel rector, Josep Anton Ferré, durant l’acte de constitució del nou claustre, que ha tingut lloc sis mesos després de la seva elecció.

El màxim responsable de la universitat pública de Tarragona ha assegurat que molts dels màsters actuals es van posar en marxa abans de la implantació dels nous graus, de manera que cal “modernitzar i actualitzar” l’oferta.

El rector de la universitat de la demarcació de Tarragona ha apuntat que els grans canvis s’hauran de fer als màsters, ja que n’hi ha que no disposen del nombre d’alumnes desitjat.

A més, es vol incidir en la línia de la internacionalització per tal de fer-los més interessants per a alumnes provinents de l’estranger i dotar de més capacitats als estudiants d’aquí. “Alguns dels títols que estem oferint ara potser els podem fer en anglès”, ha exemplificat.

Ferré ha apuntat també en la necessitat d’incrementar el pes de l’alumnat estranger, especialment als graus, on a URV quest col·lectiu només suposa el 6% de l’alumnat.

“En els graus és on hem de fer menys canvis, però sí als màsters, ja que n’hi ha que no tenen tants alumnes com ens agradaria”, ha admès.

Estudis de tres anys
Ferré no considera una bajanada que estudis de l’àmbit de l’economia i empresa, química o enologia passessin a ser de tres anys. Per contra, es tanca la porta a que això succeeixi en els títols professionalitzadors, com són magisteri, medicina o infermeria i les enginyeries tècniques.

REDACCIÓ1 Novembre, 2014

El nou rector fent el seu primer discurs — Josep Anton Ferré durant la seva presa de possessió

Gairebé un 75% dels alumnes de grau de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona finalitzen els estudis en quatre anys. Una xifra que el seu rector, Josep Anton Ferré, ha qualificat d'”impressionant”.

És la primera vegada que el centre es fixa en aquest aspecte després de la transformació als graus. Després de la reunió del Consell de Govern de la URV, Ferré també ha destacat que es mantenen tant el nombre d’alumnes de nou accés, uns 3.100, com els totals, 11.600.

Els estudiants de màster i els doctorands també continuen creixent, malgrat la crisi, amb una presència important d’alumnes internacionals. En aquest sentit, Ferré ha posat damunt la taula la gran capacitat d’atracció de la URV.

Un 74% dels estudiants de grau de la URV del curs 2013-2014 s’ha titulat en quatre anys, i un 19%, en cinc. Unes estadístiques que Ferré ha dit que són “significatives”, perquè “mai havíem tingut, en un conjunt tan gran de títols, un rendiment tan ajustat a la previsió realista”, ha celebrat.

Una situació, ha explicat, que es repeteix a la resta d’universitats espanyoles, i que ha justificat amb les “noves metodologies docents”, que han fet que les activitats siguin més pautades.

El rector també ha repassat les dades de matriculació d’enguany, que són força similars a les del curs passat pel que fa als graus. En els màsters s’ha tornat a superar la xifra dels mil alumnes, 778 dels quals de nou accés, després que l’any passat es registrés una petita davallada. En els doctorats, en canvi, la pujada és constant des del curs 2008-2009, i enguany s’han superat per primera vegada els 1.200 doctorands.

Precisament en aquestes dues últimes modalitats, Ferré ha posat de manifest el nombre també creixent d’estudiants internacionals. Així mateix, ha apuntat que malgrat la crisi econòmica i la pujada de taxes “no s’ha perdut el valor de pensar que els màsters poden aportar un cert diferencial en l’entrada al món laboral”.

Ferré també s’ha felicitat pel bon lloc mundial de la URV segons el rànquing SIR (Scimago Institution Ranquing) 2014, en referència a la producció científica de la universitat i el seu impacte. Ferré, doncs, ha ressaltat que només hi ha un 11% d’institucions que aconsegueixen més impacte que la URV, o que tan sols un 26% publica més que la universitat tarragonina.

Després de la reunió del Consell de Govern de la URV el rector, finalment, ha posat un èmfasi especial en l’aprovació de l’oferta de cursos ‘Study Abroad’ 2014-2015. Un programa que permet que estudiants de diferents llocs del món puguin ampliar els seus coneixements en diversos àmbits a la URV, amb cursos d’estiu o de curta durada.

REDACCIÓ3 Juny, 2014

DSCN6647 — Josep Anton Ferré ja dirigeix la URV

El catedràtic en Mecànica de Fluïts, Josep Anton Ferré, ja és, formalment, el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Durant la seva presa de possessió, que ha durat una hora i a la que han assistit més de 200 persones, el màxim responsable de la universitat tarragonina ha volgut fer fincapé en el seu programa de govern.
Josep Anton Ferré pretén donar resposta a tots els universitats en el mercat laboral i poder demostrar a la societat que ha volgut la pena fer una inversió i apostar pel coneixement.
Ferré es compromet, al llarg d’aquest quadrienni, mantenir un diàleg continu i fructífer amb els empresaris. Defensa els sistemes que assegurin la qualitat de l’aprenentatge universitari ja sigui en l’àmbit dels màsters com dels doctorats.
El substitut de Francesc Xavier Grau ha assumit el compromís ferm amb la recerca. “Ens interessa la recerca, tota la recerca, sense posar fronteres entre la que neix de la curiositat humana i de la que emergeix com a fruit d’una demanda”, ha subratllat en un discurs de de 13 pàgines i que ha tardat 13 minuts en llegir-lo.
Està convençut que el seu equip de govern està capacitat per donar resposta i un servei a la comunitat.
Ferré no ha oblidat els esforços del personal de la universitat per tirar endavant els objectius proposats. Ha fet una crítica directa a les retallades protagonitzades per la Generalitat, el que contribueix a una major dependència per part dels ingressos provinents de les matrícules.
Aposta per la recerca
Davant aquest escenari, i capficat en atraure més estudiants, ha dit que s’augmentaran les places on hi hagi més demanda i es reformularan els estudis a la realitat social i laboral. “Em sembla lícit reclamar, a més de majors recursos, també la màxima autonomia per prendre les decisions que millor ens poden ajudar a complir la missió que se’ns ha encomanat”.
El màxim responsable de la URV, aprofitant la presència del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha evidenciat l’esforç de la universitat per esdevenir un centre investigador de referència internacional amb una forta implicació territorial i amb un compromís sòlid amb la societat catalana.

DSCN6661 — A la presa de possessió del nou rector han assistit més de 200 persones

“Les universitats són fonamentals per impulsar el desenvolupament cultural, econòmic i social de la Catalunya del segle XXI”, ha dit, remarcant que la seva lluita serà assolir una riquesa i benestar social, mitjançant activitats de recerca i innovació.
Per la seva banda, el conseller Mas-Collel no s’ha estat per mitjos ajustaments i ha confessat que la Generalitat “se sent orgullosa” de la URV. No obstant, és conscient que el nou rector té pel davant “reptes molt importants” i haurà de consolidar el nivell elevant que es proposa la URV.
El governant no s’ha pronunciat sobre les retallades universitàries i ha defensat una remodelació del sistema fiscal que sigui força més eficient i que sigui capaç de recaptar.
En les darreres paraules com a rector sortint, Francesc Xavier Grau, ha manifestat la seva disponibilitat per col·laborar amb el nou rector i treballar per aconseguir que la URV sigui una universitat reconeguda. “La URV és una universitat pròpia, però amb universalitat. És localment útil i universalment rellevant”, ha dit Grau.
El president del Consell Social de la URV, Anton Valero, que va ser un dels alumnes d’aquesta universitat, no té dubtes que la URV “és una joia que hem de protegir i fer créixer”.
DM

REDACCIÓ1 Juny, 2014

El nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, rebutja que el govern espanyol impulsi una reforma del sistema universitari i es mostra partidari que, en tot cas, ho faci el Govern català “perquè és qui finança” els centres. “Preferiria que el senyor Wert no fes cap reforma perquè això que regulin uns i paguin uns altres no va enlloc i només produeix desastres”, ha declarat.
Ferré, que prendrà possessió del seu càrrec el proper dimarts, considera que el finançament públic de les universitats ha tocat fons i els situa en una posició “molt delicada”. “No pot anar més avall, perquè si ho fes, posaria en perill la continuïtat de la institució”, alerta.
Mantenir i incrementar els ingressos provinents de les matrícules dels alumnes és l’únic àmbit que, a dia d’avui, permet a la URV equilibrar els comptes. L’aportació pública de la Generalitat s’ha anat reduint dràsticament en els darrers anys i ha passat d’una consignació de 79 milions d’euros el 2010 a 60 milions el 2013. “El finançament ha arribat al seu mínim històric i no pot anar més avall”, insisteix el rector Josep Anton Ferré, el qual recorda que la institució ja hagut de fer molts esforços i que “no pot reduir més les despeses”
De fet, el 85% dels ingressos de la URV es destinen a pagar les nòmines de personal. “És una situació límit”, assegura, perquè el marge de maniobra és escàs i en l’últim pressupost ja s’han adoptat mesures per racionalitzar la despesa. Per exemple, recorda el rector Ferré, s’ha optat per netejar els despatxos només un cop per setmana, restringir l’encesa de l’aire condicionat a partir de l’1 de juny, fer funcionar menys ascensors o tancar en períodes de vacances. També s’aposta per instal·lar sensors de presència que permetin activar o desactivar la il·luminació en funció de les necessitats.
El rector de la Rovira i Virgili admet que les taxes i matrícules “han pujat i molt ràpidament” i que això ha perjudicat l’alumnat “de forma injusta”. Ferré es mostra obert a poder fraccionar encara més els pagaments -ara es poden fer en un màxim de tres vegades-, seguint l’exemple de la Universitat de Girona. “Ens interessa que puguin pagar de forma còmoda i fraccionada i fer tot el possible per no perdre cap dels alumnes, però malauradament no podem deixar de cobrar les matrícules perquè hem de pagar les nòmines i ser seriosos amb els nostres treballadors”, lamenta.
La reducció del pressupost frena la construcció d’equipaments i l’impuls de nous graus

Enmig d’aquest escenari, els projectes de construcció de la nova Facultat de Medicina al campus Bellisens de Reus i la d’Educació i
Psicologia al campus Catalunya de Tarragona estan aturats. Ferré admet que el projectes estan supeditats a la recuperació del pla d’inversions de la Generalitat i es mostra predisposat a abordar-los tan aviat com es pugui.
Segons el rector, les noves facultats permetrien concentrar més de tres quartes parts de l’alumnat de la URV en tres campus i això “facilitaria molt les coses”.
La contenció pressupostària i la impossibilitat de contractar nou professorat també té un impacte en l’augment de l’oferta de cursos universitaris. “No és realista oferir nous graus en àmbits que ara no tenim, però sí que apostem per oferir cursos diferents amb el mateix professorat i amb els recursos de què ja disposem”, explica.
Malgrat tot, Josep Anton Ferré subratlla que la URV cobreix “gairebé” tot l’espectre i li falten “pocs ingredients” per tenir-los tots, especialment en els àmbits de de les enginyeries, econòmiques, jurídiques i salut.
“Ara és el moment d’insistir en la capacitat de captar estudiants de màster i doctorat, que és on tenim una major capacitat de fer més atractiva la nostra oferta, tant per als estudiants que s’han graduat amb nosaltres com per als de fora”, afegeix. En aquest sentit, la URV centra la seva estratègia de futur en seguir augmentat la recepció d’estudiants d’origen estranger, especialment de la resta d’Europa amb el programa Erasmus, on ara hi ha més alumnes que volen marxar dels que volen venir, així com de la Xina o l’Amèrica Llatina.

La URV vol repensar els títols amb menys alumnes i demana poder ampliar la capacitat dels més demandats
El rector de la universitat de la demarcació de Tarragona no veu com un problema la multiplicació i repetició de graus en altres universitats del país.
“La qualitat surt de la diversitat i hi ha qui creu que s’haurien de fer menys estudis, però si algú pensa que hi ha d’haver menys universitaris, que ho digui clarament.
Crec que és necessari que cada universitat ofereixi els títols que creu que pot oferir, sempre que tinguin una demanda raonable”, sentencia.
En aquest sentit, Ferré admet la preocupació pels títols amb baixa demanda, que tradicionalment corresponen a la branca d’Humanitats. “Volem reformar-los i fer-ne més difusió, mirar de complementar-los i anar cap a les dobles titulacions, una de les apostes de futur”, insisteix.
A més, Josep Anton Ferré reivindica que en els títols que tenen més demanda i les notes de tall són més altes, com els de l’àmbit de la Salut i l’Educació, es puguin oferir més places, perquè considera que en els últims anys “s’ha seguit una política contrària als interessos de les universitats”.
El paper de la recerca i de la relació amb el territori
En sis anys, la URV ha duplicat la seva producció científica, amb un ritme de creixement del 12% anual. Aquest destacat augment ha donat visibilitat a la institució en els rànquings internacionals, on ja comença a aparèixer entre les universitats capdavanteres de l’Estat. Ferré considera que l’objectiu és “mantenir-ho”, perquè si s’hi ha pogut arribar, apunta, és perquè hi ha hagut una inversió “sostinguda” en els últims anys. “Els nostres grups de recerca sovint no troben el suport suficient i ara no pot haver-hi una desinversió”, reclama.
El rector de la Rovira i Virgili considera que la capacitat de recerca s’ha de materialitzar amb la transferència i la innovació cap al teixit empresarial. “La recerca té repercussió quan es converteix en benefici social i en negoci. Ens agradaria poder dir d’aquí a uns anys que hi ha sectors i negocis que s’han desenvolupat gràcies a l’impuls que ha tingut la universitat. De fet, el començament d’aquest esforç conjunt és el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud”, exposa.
Suport a BCN World
Tot i que admet que a la URV hi ha diversitat d’opinions sobre BCN World, Ferré creu que la institució ha “d’acompanyar” la societat en les decisions però “no substituir-la” ni ha de “decantar la balança cap a un lloc o un altre”.
Malgrat això, Ferré considera que en l’actual situació econòmica “qualsevol iniciativa que vingui per afermar un sector productiu que tinguem aquí a la vora, es digui BCN World o es digui clúster ChemMed, val la pena donar-hi un cert suport perquè hi ha persones que necessiten tenir l’esperança que es pot tornar a crear ocupació i que es pot anar eliminant aquest gran problema i xacra que és l’atur”.
RS

REDACCIÓ13 Maig, 2014

El catedràtic en Mecànica de Fluids, Josep Anton Ferré, és el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Les eleccions han tingut un resultat ajustat i Ferré s’ha imposat al seu contrincant, el catedràtic d’Economia Aplicada Agustí Segarra, amb el 53,97% dels suports. La clau ha estat el caràcter ponderat dels vots, que atorga un pes de 51% en el resultat final al Personal docent i investigador (PDI) doctor amb vinculació permanent.
La majoria d’aquest col·lectiu ha donat suport a Ferré, la qual cosa li ha permès vèncer amb 892 vots totals pels 1.178 que ha rebut Segarra. L’economista s’ha imposat en l’àmbit d’altre PDI, PAS i estudiants, en uns comicis més participatius que els del 2010.
Josep Anton Ferré substituirà en el càrrec a Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat des de l’any 2006. La durada del seu mandat serà de quatre anys, amb possibilitat de reelecció consecutiva una sola vegada.

L’elecció del rector es fa per vot universal i ponderat per sectors, d’acord amb els coeficients fixats per la llei i l’Estatut de la URV. En el resultat final, el vot de PDI doctor amb vinculació permanent pesa un 51%; el de l’estudiantat un 26%; el del PAS un 12%, i el de la resta del PDI un 11%.
Josep Anton Ferré ha aconseguit el suport del 59% del col·lectiu de Personal Docent Investigador Doctor amb vinculació permanent a la Universitat. El major pes d’aquest sector de la comunitat universitària li ha donat la victòria, malgrat que Segarra hagi rebut gairebé 300 vots més.
En l’altre PDI, Ferré ha rebut 208 suports per 239 de l’economista; en el sector dels estudiants, el nou rector s’ha quedat amb 280 vots davant dels 450 de Segarra i en el PAS també s’ha imposat l’economista per 328 a 169.
En conjunt, s’han emès 2.265 vots d’un electorat de 16.754 persones, dels quals 131 vots han estat en blanc i 64 s’han declarat nuls. Del cens del PDI doctor amb vinculació permanent -499- ha participat un 84,27% respecte el 54,31% de les anteriors eleccions, mentre que de l’altre Personal Docent Investigador -1.573- ha participat un 30,34% davant del 16,13% de fa quatre anys. El dels estudiants -13.994- segueix sent el col·lectiu amb menys participació, però aquest cop quasi ha doblat la de les anteriors eleccions arribant fins el 5,78%.
Pel que fa al Personal d’Administració i Serveis (PAS), 688 persones, ha participat un 81,4% amb un augment de quasi 18 punts. El fet que per primer cop hi hagués dos candidats en unes eleccions a rector ha estat un factor decisiu en l’augment de la participació de tots els sectors de la comunitat universitària, segons ha destacat la Junta Electoral durant la valoració dels comicis. En paral·lel, també han tingut lloc les eleccions a Claustre universitari, en què s’han renovat representants del PDI i el PAS.
El nou rector fa una crida “a la il·lusió” de cara al futur de la Universitat

El candidat electe, Josep Anton Ferré, ha volgut fer una crida a la il·lusió i ha expressat que “malgrat els moments complicats que vivim les institucions, amb convicció i la capacitat que tenim serem capaços d’assolir grans metes en aquest proper període”. El nou rector ha admès el repte “complex” que suposa gestionar una institució com la URV i s’ha compromès a treballar “tant com hem fet fins ara”.
En aquest sentit, Josep Anton Ferré ha assegurat que els seus objectius són la preservació de les metes que ha assolit la universitat, poder consolidar la posició de la URV respecte a l’oferta d’ensenyaments de què disposa, així com la capacitat de captar els alumnes i de poder “retenir” a les persones que hi estan treballant. “Volem que la nostra oferta interessi a molta gent i per això haurem de flexibilitzar la nostra organització i mirar d’innovar en aspectes que ens permetin avançar”, ha reblat.
Ferré ha valorat els comicis com un “exemple” de participació i de debat. El nou rector ha opinat que, segons els resultats, el professorat hauria entès “més fàcilment ” el missatge enviat que no pas els estudiants, que han donat suport majoritàriament a l’altre candidat. Malgrat que ha opinat que la participació de l’estudiantat ha estat “poca” i que això evidencia segons ” la dificultat d’arribar” a tots ells, s’ha mostrat “content” per l’augment d’alumnes que han votat en aquestes eleccions.
Segarra demana al nou rector que tingui en compte la “pluralitat” de la URV
El candidat menys votat, Agustí Segarra, ha felicitat Ferré i li ha desitjat èxit, “perquè els seus èxits també ho són del col·lectiu i de tothom”, ha valorat. Segarra ha assegurat que seguirà treballant per la URV i ha demanat al nou rector que tingui en compte la “pluralitat” existent a la institució, la qual considera un avantatge i no pas un “handicap”. L’economista ha reconegut que esperava un resultat “més favorable” i ha descartat concórrer als pròxims comicis.
Per la seva banda, el rector sortint, Francesc Xavier Grau, ha traslladat la seva felicitació a Josep Anton Ferré i ha agraït la feina feta als dos candidats durant el període electoral. Grau també ha aprofitat la proclamació provisional del nou rector per posar-se a disposició de l’equip entrant per fer el traspàs de poders, fins que el relleu no sigui definitiu.

Arxius de josep anton ferré | Diari La República Checa

xxx Partners

Ma. JOSÉ FIGUERAS: El rector actua com si la URV fos el seu ‘coto privat’

JOSEP ANTON FERRÉ (Rector URV): No descarto que un dia d’aquests em criden a declarar

LA URV TORNA A ELEGIR UN RECTOR

URV VOL ADAPTAR L’OFERTA A LA DEMANDA

LA MAJORIA D’ALUMNES DE LA URV ACABA LA CARRERA EN QUATRE ANYS

LA URV VOL "ADAPTAR-SE" AL MERCAT LABORAL

RECTOR DE LA URV: EN ELS DARRERS ANYS S'HAN ENGEGAT POLÍTIQUES CONTRÀRIES ALS INTERESSOS DE LES UNIVERSITATS

URV HA ELEGIT UN RECTOR QUE APOSTA PER LA IL·LUSIÓ I CAPACITAT DE SACRIFICI