25. Abril 2024

Arxius de josé grinda | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Gener, 2023
jose_grinda.jpeg

La Sala de lo Civil del Tribunal Supremo ha dado la razón al fiscal de Anticorrupción José Grinda en la batalla que libra desde hace años contra las herederas del abogado y antes fiscal Ignacio Peláez, quien le definió como «pedófilo» y «pederasta reincidente» en dos intervenciones en televisión pocos meses antes de fallecer. Reconoce que aquellas manifestaciones rebasaron la libertad de expresión y condena a sus hijas a indemnizarle.

«No se pueden elevar meras denuncias, no demostradas, a la categoría de hechos delictivos ciertos, susceptibles de ser imputados a una persona, máxime por quien, en su condición de fiscal excedente y abogado, conoce perfectamente tales circunstancias», dice la resolución sobre Peláez, que descarta así que sus afirmaciones tengan amparo en la libertad de expresión e información.

Los hechos se remontan a 2017, cuando Peláez compareció en 13TV y afirmó que Grinda era un «pederasta reincidente» afectado por causas penales en las que la Fiscalía no había hecho nada. El fiscal de Anticorrupción demandó por daño al honor al entender que el letrado había vertido esas afirmaciones a sabiendas de su falsedad y para destruirle personal y profesionalmente. Sostenía que había cobrado un millón de euros de la mafia rusa a la que, en aquella época, él estaba investigando.

El Supremo condena a las herederas del abogado que calumnió a un fiscal de Anticorrupción

El Supremo considera que no se ha acreditado tal pago y aunque entiende que la información expuesta por Peláez era de «un indiscutible interés general» en tanto que afectaba a una persona de proyección pública y a la Administración de Justicia; y tenía un poso de veracidad «en cuanto a la realidad de los procesos en los que se ha visto presuntamente implicado el demandante», el abogado fue «más allá» atribuyéndole calificativos «de manera aseverativa»

Ignacio Peláez

«El Sr. Peláez, jurista de profesión, no podía ignorar la presunción de inocencia de la que gozaba el actor, como cualquier otro ciudadano, lo que incluso le recordaron los periodistas que intervinieron en el programa El Cascabel de 13TV, reforzada además por las resoluciones judiciales de archivo dictadas hacía años. No se limitó a personarse en dichos procedimientos para solicitar su reapertura y esperar el resultado de las investigaciones, sino que interviene, ante los medios de comunicación social» y «realiza imputaciones concretas de graves delitos afirmando fueron cometidos por el demandante».

Las imputaciones lo fueron de Peláez
Respecto del programa de televisión, la decisión del Supremo es absolutoria, porque en el espacio «se informa sobre un hecho noticioso, y a tal efecto se lleva al programa a la persona fuente de la información, la cual está perfectamente identificada, da su versión de los hechos, que no es asumida, ni reelaborada por el medio» y «en momento alguno, el director del programa, ni los intervinientes en el mismo, efectúan una imputación delictiva al demandante». De hecho, subraya la sentencia, cuestionaron a Peláez por la presunción de inocencia del fiscal.

José Grinda

No tiene la misma consideración del artículo publicado al día siguiente en un diario digital del mismo grupo, La Gaceta, que daba por ciertas las acusaciones en el titular y que a juicio de la Sala, «atenta al honor del Sr. Grinda y no puede considerarse protegido por los derechos a la libertad de información y expresión».

Esas afirmaciones todavía son accesibles en la red y cada cierto tiempo, se reproducen en redes sociales. A lo largo de estos cinco años, el fiscal de Anticorrupción ha tenido que lidiar con el estigma de una acusación que sembró dudas sobre su persona y que ha sido utilizada en su contra en repetidas ocasiones.

Aparecía, incluso, en las agendas del comisario retirado José Manuel Villarejo, que a la luz de las anotaciones mantuvo varios encuentros con Peláez. Entre sus archivos se encontró una carpeta relativa al fiscal Anticorrupción con dossieres que recogían información difamatoria grave y de los audios que obran en el sumario se desprende ya su interés por apartarle.

Hijas pagaran
Ahora, el Supremo estima parcialmente su recurso y lo hace además contra criterio de la Fiscalía del Supremo, que informó a favor de desestimar sus pretensiones. Condena a las hijas de Peláez en tanto que herederas, a indemnizarle con 15.000 euros por cada intervención difamatoria de su padre en televisión, y a Intereconomía a retirar el artículo del diario digital y publicar la sentencia. No se impone indemnización en este caso porque el demandante renunció a reclamarla.

Isabel VEGA ✍🏽

PUBLICITAT









REDACCIÓ21 Juny, 2022
masague2-1280x720.jpg

L’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, “no va respectar les meves funcions” i va ignorar els seus informes. Aquesta ha estat la confessió de Rafael Orihuel durant la primera jornada del judici de la primera peça separada de la macrocausa contra l’exedil de La Torre que ha començat aquest matí a l’Audiència de Tarragona. El judici asseu al banc dels acusats Daniel Masagué, exregidors i empresaris torrencs.

Orihuel ha volgut deixat clar que en els expedients per fer la contractació, inicialment, no constava a quin ús es volien destinar els immobles

El secretari municipal ha assegurat al tribunal, presidit per la jutgessa Maria Concepció Montardit, ha explicat que Masagué, en el cas dels lloguers dels locals previstos per albergar els castellers i la policia local, no va tenir en compte els seus informes desfavorables. L’alt funcionari assegura que els contractes d’arrendament es van fer de forma directa i sense concurs públic, un fet que ell va alertar de possibles irregularitats en el procediment.

Orihuel ha volgut deixat clar que en els expedients per fer la contractació, inicialment, no constava a quin ús es volien destinar els immobles objecte de polèmica. El secretari municipal, en qualitat de testimoni, ha dit que no hi havia cap necessitat de llogar aquests locals i que Masagué no va respectar les seves funcions institucionals.

El fiscal Antocorrupció, José Grinda

“No es van seguir els protocols”, ha declarat el secretari en referència a la contracció feta per llogar els locals del carrer de la Riera de Gaià i del Priorat, situats al polígon industrial i al barri de Clarà, respectivament. Els fets es remunten a l’any 2011 i en aquesta peça hi ha com a encausats l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué i tretze càrrecs municipals més, entre els quals hi ha la cap de contractació, Montserrat Córcoles, els regidors Francisca Felguera, José Oviedo, Pere Font Santiago Ardèvol i Juan Pérez, així com altres funcionaris del consistori. Concretament, es tracta de la peça separada dels lloguers, que és la número 1 d’un total de nou i la quarta que es jutja.

El secretari municipal assegura que els contractes d’arrendament es van fer de forma directa i sense concurs públic

El secretari municipal ha explicat que va fer dos informes el març del 2011 en els quals denunciava les possibles irregularitats que s’estaven cometent en el procediment i advertia que aquests contractes s’haurien d’anul·lar en el futur. Així mateix, ha detallat que la cap de contractació només havia fet un informe genèric on només es destacava la “singularitat” dels locals. El secretari ha especificat que, inicialment, en els expedients no figurava l’ús d’aquests immobles i que va ser a posteriori quan se’ls hi va atribuir un ús social. En concret, per als castellers dels Nois de la Torre –local que mai van acabar ocupant- i per a la Policia Local. Orihuel també ha indicat que un dels immobles tenia pendent un deute tributari, per la qual cosa, no es podia contractar.

En la seva declaració, ha assegurat que l’exalcalde Masagué no va respectar les seves funcions i que va posar-li “traves i impediments” perquè no les pogués exercir lliurement. “Vaig presentar la queixa a Antifrau, tenia por de represàlies i vaig demanar que es respectés la meva identitat”, ha afegit. Pel que fa a l’informe extern de l’empresa Efial, Orihuel ha sostingut que contradeia tot allò que recollien els seus informes. De fet, en el cas de la contractació d’aquesta empresa també ha considerat que no era necessària, però ha dit que no va fer cap informe en contra perquè era una contractació menor. “Estava dins dels marges i en principi no hi tenia res a dir”, ha comentat.

L’exalcalde Grangel hi veia “irregularitats
“Durant gairebé una hora i mitja, l’exalcalde i exregidor del PSC, Enric Grangel, ha respost a les preguntes del fiscal Anticorrupció i dels lletrats. El testimoni ha recordat que va presentar la denúncia – conjuntament amb l’exregidora Montserrat Gasull (ERC), que va morir a causa d’un càncer – a l’Oficina d’Antifrau de Catalunya. Assegura que ho va fer perquè hi “veia irregularitats”. També ha denunciat els impediments per celebrar un ple extraordinari un cop hi va haver la resolució d’Antifrau sobre la necessitat de convocar un concurs públic per llogar els locals.

El ple, finalment, es va dur a terme el 17 de gener del 2013: “el resultat va ser de nou vots a favor i vuit en contra perquè els contractes continuessin vigor”, ha indicat. L’exalcalde ha afegit que van començar a sospitar de les irregularitats quan es va explicar l’ús que es volia donar als locals. “Teníem un crèdit ICO per poder fer un edifici per ubicar-hi la Policia Local, em va cridar l’atenció que tenint un crèdit s’agafés un local per llogar”, ha destacat.

Enric Grangel: L’informe extern no és necessari quan tens gent que els pot elaborar a l’Ajuntament

Grangel també ha insistit en l’informe fet per Efial i ha assegurat que hauria de tenir més pes els informes fets pel secretari i l’interventor municipal que no pas per una empresa externa. “L’informe extern no és necessari quan tens gent que els pot elaborar a l’Ajuntament”, ha dit. També ha lamentat que l’encàrrec no es fes per concurs públic. A banda, de Grangel, també han declarat agents de la Guàrdia Civil de la Unitat de Delictes Econòmics de la policia judicial del Tarragona. Tots ells han confirmat que uns dels locals no complia amb les condicions d’habitabilitat ni d’higiene.

El judici prossegueix aquest dimarts, amb l’interrogatori de l’interventor i també de l’excap de la Policia Local, Josep Gili.

PUBLICITAT








REDACCIÓ13 Abril, 2022
jose_grinda-1280x1420.jpg

José Grinda, fiscal Anticorrupción, afirma que la Fiscalía General del Estado (FGE), a cuyo frente está Dolores Delgado, «está sometida a criterios de un partido político», en clara y evidente referencia al PSOE. Pero sin nombrarlo.

«No todos los que están en la cúpula de la Fiscalía son así, pero una buena parte, sí», añade en la entrevista que ayer publicó el El Mundo.

En la misma responde con rotundidad que Dolores Delgado, la fiscal general del Estado, no es la persona idónea para dirigir la institución. Para el fiscal Anticorrupción es evidente que su jefa suprema tiene un lastre.

«Obviamente, la actual fiscal general del Estado tiene un lastre, que es determinada relación política por haber sido ministra. Pero ese lastre puede significar que se empeñe más en hacerlo bien. Y luego tiene una cuestión personal, que se ha presentado en el procedimiento llamado ‘Tándem’ en el que su pareja, Baltasar Garzón, está ejerciendo de abogado de una de las personas más relevantes y donde parece que no ha actuado de una manera correcta respecto del fiscal Ignacio Stampa«, afirma, añadiendo que «tampoco lo ha hecho mi jefe, Alejandro Luzón«.

Grinda: ninguno de los fiscales generales del Estado que ha conocido han sido buenos: «Cero. Pero cero. E incluso negativo»

El fiscal Anticorrupción añade que «la mayor parte de los nombramientos que hay en la Fiscalía General son nombramientos proclives a crear obedientes preventivos, como decía Martínez Madero. Se crean sobre la base de someterse a un partido político, subes como la espuma. Te conviertes en alguien muy ideologizado, te conviertes en alguien cómodo».

Grinda recientemente se postuló al puesto de teniente fiscal de la Fiscalía Antidroga junto con doce candidatos más. El elegido, en la reunión del último Consejo Fiscal de la FGE, fue Ignacio de Lucas, quien procedía de dicha Fiscalía desde 2007 y tenía amplia experiencia en el plano internacional por haber sido coordinador de la Red de Fiscales Contra el Crimen Organizado (REFCO) en Centroamérica de la Oficina de Naciones Unidas contra la Droga y el Delito (UNODC).

Grinda asegura que ninguno de los fiscales generales del Estado que ha conocido han sido buenos: «Cero. Pero cero. E incluso negativo». Al único que elogia es a Cándido Conde-Pumpido, actual magistrado del Tribunal Constitucional, quien ocupó ese puesto entre 2004 y 2011. Conde-Pumpido era «independiente y protegió mucho a la carrera fiscal, a pesar de que era magistrado. O por eso», subraya.

Fuente: ConfiLegal

PUBLICITAT





REDACCIÓ12 Juliol, 2021

L’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, ha tornat als jutjats. Tornava a seure amb banc dels acusats per la peça 2 del conegut ‘cas Torredembarra’. Compartia ‘banquillo’ de l’Audiència Provincial un directiu de la consultora Efial, Alejandro Jarque, una persona que la justícia considerava un “col·laborador necessari”.

Daniel Masagué arribant als jutjats

Masagué estava acusat de prevaricació i tràfic d’influències per, en 2011, col·locar “a dit” persones de confiança per a responsabilitats municipals, entre elles Esther Agulló, interventora de l’Ajuntament de Torredembarra, qui va morir a causa d’un càncer. Els dos acusats han decidit ‘negociar’ la pena. Així, han reconegut els fets i acceptar una inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. En el cas de durant tres anys i mig. Amb aquest ‘acord de conformitat’, Daniel Masagué evita sotmetre a judici la peça 2 del ‘cas Torredembarra’, el qual ha sumat fins a 9.

L’exalcalde de Torredembarra ha dit als periodistes que ha acceptat assumir la responsabilitat d’aquest procés – només es preveia inhabilitació per a càrrec públic – com a gest humanitari per evitar “estripar la memòria d’Esther Aguiló”, morta a causa d’un càncer. Tot i defensar la seva innocència i implicació zero en el concurs de la plaça d’interventora,

El fiscal anticorrupció i l’advocat de Masagué

Daniel Masagué està convençut que s’hauria d’evitar “l’escarni innecessari” contra una persona que “ens ha deixat”. “El més fàcil per a mi era anar a lluitar perquè no hi havia cap circumstància que jo havia fet res perquè (Esther Aguilló) guanyés la plaça. Però tot i així, i per motius d’humanisme, he cregut que el més adequat era acceptar (l’acord) i deixar-ho aquí”, ha remarcat l’exbatlle, recordant que no es dedicarà mai més a la política. Per aquesta raó, la pena d’inhabilitació no té conseqüències nefastes per a la seva situació processal. La sentència ja és ferma.

Aquesta no és la darrera vegada que Daniel Masagué es personarà a un jutjat. Encara estan pendents de judici altres peces del ‘Cas Torredembarra’, el qual és l’origen del conegut com a ‘cas 3%’. L’adjudicació de l’obra del pàrquing dels Filadors i la peça dels lloguers irregulars estan preparades per ser sotmeses a judici oral. Cal recordar que la sentència del cas de les guinguetes de la platja està pendent d’apel·lació.

PUBLICITAT



REDACCIÓ10 Gener, 2020
jose_grinda-1280x1420.jpg

El fiscal anticorrupció ha estat el gran protagonista de la sessió judicial que s’ha viscut aquest matí a la sala de vistes del jutjat penal número 2 de Tarragona. José Grinda ha advertit a dos testimonis que havien jurat dir la veritat durant l’interrogatori, a l’hora que els confrontava amb les seves declaracions en la fase d’instrucció, amb un dels requeriments enviats a la Guàrdia Civil o amb el contingut de les converses telefòniques intervingudes.

Els dos testimonis que han rebut l’advertència per part del representant del Ministeri Fiscal han estat l’empresari torrenc Blas Niubó i l’exregidora socialista Olga González. Tots dos, durant els seus interrogatoris, han repetit una i altra vegada “no me’n recordo”, al·legant que ha passat molt de temps d’ençà que va esclatar aquest escàndol.

El moment més tens ha estat quan el fiscal ha confrontat Blas Niubó amb una conversa seva mantinguda amb la difunta interventora de Torredembarra (Ester Agulló) on abordaven la temàtica de les guinguetes de la platja. L’empresari manifestava que a Torredembarra “tot té un preu”. En la sessió d’aquest matí, Niubó ha intentat desdir-se de les declaracions que havia fet anteriorment, remarcant que mai no va parlar amb cap dels acusats (Daniel Masagué, Pere Font i Gerard Montserrat) sobre la venda, lloguer o explotació de les guinguetes de la platja de Torredembarra. Ha volgut mantenir les distàncies amb Gerard Montserrat, tot i que va confessar “haver tingut i tenir” una amistat amb l’exalcalde Daniel Masagué. No obstant això, ha matisat que mai no va parlar amb l’exbatlle convergent de l’expedient de les guinguetes.

Era “novata”, seguia consells

El fiscal José Grinda, en primer terme

Per la seva banda, Olga González, després d’informar que està allunyada de la política municipal, ha explicat al tribunal que l’expedient de les guinguetes va suggerir alguns dubtes, no per presumptes irregularitats però perquè en ell hi constaven noms de persones conegudes del poble i vinculades al mateix partit que el convergent Daniel Masagué. Ha dit que tenint en compte que era “novata” en l’activitat política, seguia els consells dels regidors més veterans com era el cas de la republicana Montse Gasull o el socialista Enric Grangel.

González ha assenyalat que com a regidora a l’oposició sempre havia tingut problemes per accedir als expedients. “No ens facilitaven informacions. Tot passava per l’alcaldia i ho havien de sol·licitar per escrit. Teníem seriosos problemes per aconseguir la informació i consultar els expedients”, ha denunciat, matisant que va poder consultar el procediment de les guinguetes al despatx del secretari Rafael Orihuel. L’exregidora ha deixat clar que malgrat els dubtes que tenia el PSC, “no he vist cap anomalia” en aquest expedient.

En el seu torn, Manuel Cañanadas, el representant d’Urquitec SL, l’empresa responsable de dissenyar les guinguetes (model ‘Bolangera’) ha explicat que el preu total de l’operació rondava els 150 mil euros i que l’empresa tenia l’exclusivitat durant un període de 10 anys. També ha dit que els problemes econòmics han obligat a tancar suspendre l’activitat de l’empresa. Va abaixar la persiana definitivament el 2017. Abans del recés, el tribunal ha tingut temps per interrogar per videoconferència l’adjudicatari de les guinguetes l’any 2012. La seva declaració ha durant molt poc perquè s’ha limitat a no se’n recordava pràcticament de res.

Després del recés i abans de conèixer la versió dels acusats, el tribunal ha escoltat la declaració (al jutjat d’instrucció 1 del Vendrell) de l’exregidora republicana Montse Gasull i de l’exinterventora de l’Ajuntament de Torredembarra, Esther Agulló. Totes dues van morir a conseqüència d’un càncer.


Continua ampliació….

 

 


REDACCIÓ9 Gener, 2020
danielM-e1578605327599.jpg

Ha arribat l’hora dels judicis. La sala de vistes del Penal 2 de Tarragona ha estat l’escenari d’un judici mediàtic. A la banqueta dels acusats s’asseien tres convergents: Daniel Masagué, l’exalcalde de Torredembarra, Pere Font, l’exregidor de Platges i Gerard Montserrat, empresari i exlíder torrenc de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Avui ha començat el judici d’una de les peces – la quarta – del famós cas Torredembarra, més conegut com el cas 3%, el qual va esclatar el 2015, després d’una entrada i registre a l’Ajuntament de Torredembarra per part de la Guàrdia Civil. L’exalcalde Masagué ha arribat aquest matí als jutjats acompanyat del seu ‘nou’ advocat (el lleidatà Pau Simarro), lluint un vestit blau marí i una camisa blanca. Faltaven 15 minuts per les 10 del matí.

L’exbatlle ha atès els periodistes que l’esperaven. Ha repetit que, en el decurs de l’audiència judicial, defensarà la seva innocència, ja que els arguments de la Fiscalia no tenen, a parer seu, cap fonament. Masagué es considera una víctima de la persecució judicial i política. Confessa també que “tot això” li ha arruïnat la vida. Els altres dos acusats – Pere Font i Gerard Montserrat – no han fet declaracions als periodistes.

Els tres processats s’enfronten a penes de fins a tres anys de presó pels suposats delictes de prevaricació, i frau i exaccions il·legals a l’administració pública

Ja a la sala de vistes, Masagué, Font i Montserrat s’han assegut a la primera fila, allunyats dels seus lletrats. Un fet que ha merescut la reprovació per part dels defensors. No ha passat desapercebut que Masagué s’hagi volgut seure allunyat dels altres dos processats. El tribunal intenta esclarir l’adjudicació a dit de les guinguetes de la platja a l’excap local de Convergència a Torredembarra, Gerard Montserrat. En aquesta causa hi ha tres acusats i més de 10 testimonis, entre ells l’exregidora socialista Olga González i el secretari municipal Rafael Orihuel.

A les 10h25 començava a declarar el responsable de la Guàrdia Civil, responsable de la investigació. Els agents han insistit que la regidora que va denunciar anomalies, la difunta Montse Gasull, va patir conseqüències personals per haver fet públiques les irregularitats.

Els policies també han coincidit que l’empresari Blas Niubó controlava i molt Convergència. Han dit, sota jurament, que les empreses que s’han presentat al concurs d’adjudicació de les guinguetes estaven “connectades” i “relacionades” entre elles. A més, no tenen dubtes que la llista d’empreses convidades ha estat facultada pel poder polític, més concretament pel regidor de Platges, Pere Font i Daniel Masagué.  Els dos expolítics han pres apunts de tots el que passava durant la vista oral, suposàvem que les notes serviran per fonamentar part de la seva defensa.

Els dos expolítics han pres apunts de tots el que passava durant la vista oral, suposàvem que les notes serviran per fonamentar part de la seva defensa

El testimoni de l’excap de contractació de l’ajuntament, Elisabet Cabré, ha donat molts detalls del procediment negociat i ha explicat que la relació amb Font i Masagué era “cordial” i “neutral”, tot i que en algun moment ha confessat que havia estat “degradada” uns mesos a la Policia Local. “Si no era per escrit, jo no mantenia cap contacte amb el Sr. Masagué”, ha dit, insistint que desconeixia si l’ajuntament perdia diners o no amb l’adjudicació d’aquestes guinguetes.

Tanmateix, ha confessat que la va sorprendre que no hi hagués una “valoració” de les empreses candidates. Ha deixat clar que la proposta dels candidats va arribar des de la “direcció política”, tot i això nega haver patit pressions polítiques.

Arribat el torn del secretari municipal, Rafael Orihuel ha reiterat que Pere Font, en qualitat de regidor de Platges, va fer arribar un llistat amb tres empreses per convidar-les a participar en el concurs.

L’alt funcionari ha explicat que la relació entre la cap de contractació – Elisabet Cabré – i l’alcaldia era molt tensa. “Els incidents eren continus”, ha remarcat, insistint que els informes de Cabré solien desagradar a Daniel Masagué, fins al punt que, durant uns mesos, va ser “cessada” “il·legalment”. Orihuel no té dubtes que l’excap de contractació va ser víctima “assetjament”. De fet, ha recordat que l’exinterventora, la difunta Ester Aguilló, contrariava i discutia totes les decisions preses per la Cabré.

El secretari municipal ha informat el tribunal que a l’Ajuntament de Torredembarra, en l’època de Daniel Masagué, només manava Masagué. La resta, obeïa. “La relació entre el Sr. Font i el Sr. Masagué era d’obediència total. No hi havia discussió. Un manava i la resta obeïa”, ha declarat Orihuel, matisant que Elisabet Cabré mai no li va comentar que havia estat objecte de pressions polítiques.

Després de fer un recés de 10 minuts, ha arribat el torn dels funcionaris. Ha declarat un inspector d’obra pública; un enginyer municipal i l’exresponsable de la Brigada Municipal.

Ha sorprès el rifi rafe entre el Fiscal anticorrupció i l’enginyer Salvador Balcells. El representant del Ministeri Públic s’ha ‘encès’ quan Balcells ha dit que coneixia Gerard Montserrat de “coses” que no se’n recordava, quan en realitat s’havia reunit a l’ajuntament, almenys en quatre o cinc ocasions, per tractar de les seves “activitats”.

La relació entre el Sr. Font i el Sr. Masagué era d’obediència total

La jornada d’aquest dijous l’ha tancada el perit Joan Plana, l’autor d’un informe que ha estat desgranat “jurídicament” per la Fiscalia. El testimoni durant la seva intervenció ha deixat clar que en el concurs es va presentar una forma poc usual d’acreditar la solvència econòmica de les empreses convidades per gestionar les guinguetes de la platja de Torredembara.

El judici continua aquest divendres a les 10 del matí. Després de les declaracions dels testimonis, s’espera que els tres acusats puguin donar la seva versió dels fets.

Cal recordar que els tres processats s’enfronten a penes de fins a tres anys de presó pels suposats delictes de prevaricació, i frau i exaccions il·legals a l’administració pública. El cas podria quedar vist per a sentència el proper 17 de gener.

|

V Í D E O S

Entrevista a Daniel Masagué


REDACCIÓ20 Desembre, 2019
Masague_daniel-1280x960.jpg

L’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, i l’exregidor Pere Font, van coincidir als jutjats penals de Tarragona, per una peça separada de l’anomenat Cas Torredembarra referent a la presumpta adjudicació a dit de les guinguetes de la platja a Gerard Montserrat, l’expresident local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Daniel Masagué i Pere Font als jutjats

Masagué, Pere Font i Gerard Montserrat estan acusats d’haver arreglat una adjudicació, basada en el tràfic d’influències i en l’amiguisme. Un cop finalitzades les ‘qüestions prèvies’ – un tràmit anterior al començament de la vista oral –, Pere Font ha esquivat la premsa. Daniel Masagué, per la seva banda, ha dit, a larepublicacheca.cat, que estem davant de la “perversió de la via administrativa portada a la via penal”. Això perquè, insisteix l’exedil, es tracta d’un cas administratiu que s’ha volgut portar per la via penal.

Daniel Masagué parlant amb la seva lletrada

De totes maneres, Masagué assegura que “no hi cas” i encara menys tràfic d’influències. Explica que quan es va adjudicar per primera vegada i per un període de 10 anys les guinguetes a Gerard Montserrat ell encara no era alcalde de La Torre.

En aquells moments, corria l’any 2006, Montserrat no era el cap local de Convergència. “Jo no he tingut res a veure amb això” i a més a més diu que en tractar-se d’un expedient de llicències, resulta curiós que no hi hagi cap funcionari imputat.

Després de reiterar la seva innocència, Daniel Masagué recorda que els polítics es limiten a fer allò que diuen els tècnics i que, en aquest cas, no va haver-hi instruccions polítiques, almenys, insisteix, per la seva part.

El judici està agendat pel proper 9 de gener.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
masague_font.jpg

Aquest dijous al matí, en un acte de ‘qüestions prèvies’, l’exalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué, l’exregidor de Platges (que també va ser alcalde després d’empresonament de Masegué) Pere Font i l’expresident local de Convergència Democràtica de Catalunya, Gerard Montserrat, coincidiran en els jutjats de Tarragona.  Està en causa la suposada adjudicació a dit, entre els anys 2011 i 2013, de tres guinguetes de la platja de la Paella a Gerard Montserrat, en aquells moments líder local de Convergència. Es tracta de la peça número quatre del Cas Torredembarra, referent a corrupció política a l’ajuntament de La Torra.

Daniel Masagué

La Fiscalia i l’Ajuntament de Torredembarra, que exerceix com a acusació, consideren que hi ha indicis d’una adjudicació “arbitrària”, per això es van posicionar en contra d’un possible sobreseïment.

D’acord amb la investigació de la Guàrdia Civil, l’empresari Blas Niubó va intercedir, amb l’ajuda del regidor de Platges, Pere Font, i de l’alcalde Daniel Masagué, perquè l’adjudicació de les tres guinguetes de la platja de la Paella entre els anys 2011 i 2013 es fes, a dit, a l’empresa Promoesport, vinculada a l’actual president local de CDC, Gerard Montserrat. Per aquest motiu, el jutge del Vendrell els va imputar a tots quatre per presumptes delictes contra l’administració pública.

De fet, en l’escrit presentat per l’advocat de l’Ajuntament, es critica que en el procediment negociat sense publicitat endegat per a l’adjudicació de les guinguetes es convidessin tres empreses – Promoesport, Fimongest i Manretar – que no tenien solvència tècnica ni experiència professional de les mateixes en relació amb l’objecte del contracte i que no se’n donés cap justificació.

Després de renunciar les tres empreses a la licitació, fent que aquesta quedés deserta, es va convidar directament a Gerard Montserrat, a qui se li va adjudicar. Resulta rellevant, segons el consistori, “l’estretíssima relació existent entre les tres societats convidades”.

L’exregidor Pere Font

Promoesport tenia com a membres de l’òrgan d’administració a Gerard Montserrat i la seva esposa, i a Vicente Sánchez. Fimongest era una societat en la qual figurava com a liquidador el germà de Gerard Montserrat, qui era alhora director general de l’àrea immobiliària de Vicsan, un grup empresarial liderat per Vicente Sánchez.
Finalment, Manretar era una societat que tenia com a apoderat a Vicente Sánchez. Cal tenir en compte, a més, que l’anterior adjudicatària del servei entre 2007 i 2010 compartia domicili social amb Promoesport i Gerard Montserrat n’era l’apoderat. Segons l’escrit presentat per la representació legal del consistori torrenc, hi ha indicis que apunten als motius de la concessió.

Gerard Montserrat, exlíder de CDC

Se sospita que es va beneficiar Gerard Montserrat perquè aquest donés suport a Daniel Masagué en la campanya de les eleccions municipals. L’exalcalde ho desmenteix, assegurant que es tractava d’una qüestió competencial de l’aleshores regidor de Platges, Pere Font, i només es va limitar a signar el decret.

L’exbatlle defensa la correcció de l’operació, ja que constaven informes favorables dels serveis jurídics i d’intervenció, que no tenien l’oposició del secretari municipal. Pere Font, per la seva banda, insisteix que no tenia coneixement de la tramitació dels expedients.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019

daniel masague
Daniel Masagué és un dels principals imputats en el cas Torredembarra

El primer judici del cas Torredembarra, que havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona, s’ha ajornat fins al setembre per la celebració del judici de l’1-O al Tribunal Suprem.

La decisió s’ha pres per la incompatibilitat d’alguns advocats que aquests dies són a Madrid, com Xavier Melero i Judit Gené. De fet, el judici per la coneguda com a peça dels lloguers havia d’arrencar l’octubre passat, però aleshores també es va ajornar. Ara la previsió és que la vista comenci el 30 de setembre i pugui allargar-se fins el 18 d’octubre. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades.

Paquita Felguera amb el seu advocat

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals. L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

El fiscal anticorrupció José Grinda

A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa -sense concurs o licitació- per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de “qüestions sobrevingudes” per quedar fora de l’ordre del dia.

Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava.

En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, “diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué”.

Delictes de prevaricació i de malversació de fons públics
L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. L’exegidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

 


REDACCIÓ21 Abril, 2017

Teresa Duarto i Fernando Maldonado seran els fiscals anticorrupció que es faran càrrec de les investigacions del cas Torredembarra que porta el jutjat número 1 del Vendrell i que va derivar en l’escàndol del 3%. 

GRINDA
Fernando Bermejo i José Grinda

Els dos delegats d’Anticorrupció a Catalunya, Duarto i Maldonado, substituiran els dos fiscals anticorrupció José Grinda i Fernando Bermejo que han estat rellevats. Fernando Maldonado era l’encarregat de la investigació del cas de les ITV, on un dels implicats era Oriol Pujol.

La decisió ha estat presa aquest dimarts per la Fiscalia General de l’Estat i en aquest moment s’espera el paper del Consell Fiscal.

En aquest moment, la Fiscalia Anticorrupció està en el punt de mira de la premsa, després de la detenció de l’expresident del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, arran de l’operació Lazo, duta a terme per la Guàrdia Civil en l’àmbit de la investigació del Canal Isabel II.

jutge torredembarra

El fiscal anticorrupció en cap, Manuel Moix, està en entredit perquè unes converses telefòniques el situen en el cercle d’amistats de l’ex mandatari madrileny.

Cal recordar que el jutjat del Vendrell porta tota la investigació del cas de Torredembarra i les comissions il·legals de Convergència a canvi de l’adjudicació de l’obra pública. El cas Torredembarra va esclatar arran de la denúncia de l’exregidora Montse Gassull.