Arxius de jordi sánchez | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Octubre, 2020
Jordis.jpg

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural respectivament, compleixen avui 3 anys a presó pel delicte de sedició.

Aquest temps a la presó de Lledoners significa que als Jordis encara els hi queden 6 anys més entre reixes. En un principi, van poder acollir-se a l’article 100.2 que permet sortir de la cel·la a treballar.

Actualment només poden gaudir de permisos ordinaris per sortir del penal a causa del context coronavirus. 6 mesos abans del confinament de Març, els dos Jordis gaudien de la semillibertat, però a l’agost el Tribunal Suprem va tombar l’article 100.2 i el jutge de vigilància penitenciària va deixar en suspens el tercer grau.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Febrer, 2020
foto_3306406.jpg

Els dos presos independentistes podran sortir de presó

La Junta de Tractament de Lledoners ha acordat aquest dijous que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart puguin sortir de la presó alguns dies de la setmana per fer tasques de voluntariat i treballar. Ho podran fer per l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que els presos classificats en segon grau poden demanar.

En concret, Sànchez podrà sortir tres dies entre setmana durant 11 hores al dia per fer voluntariat, i el president d’Òmnium ho podrà fer els cinc dies d’entre setmana, durant 9,5 hores cada jornada, per treballar i fer tasques de voluntariat. Tots dos hauran de tornar a dormir a la presó.

La decisió és d’aplicació immediata, però la jutgessa de vigilància penitenciària haurà de decidir si la ratifica. Els líders d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural podran realitzar aquestes tasques de voluntariat, després d’haver complert una bona part de la condemna.

 


REDACCIÓ25 Gener, 2020
jordi_sanchez.jpg

Jordi Sánchez obté un permís de 48 hores

L’expresident de l’ANC i exdiputat de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha sortit aquesta tarda, cap als vols d’un quart de cinc de la tarda de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona). Es tracta del seu primer permís penitenciari, de dos dies.

El dirigent independentista, condemnat a nou anys de presó pel Tribunal Suprem (TS) per sedició pel procés independentista, va sol·licitar autorització un cop completa la quarta part de la condemna. No té intencions de participar en cap acte de rellevància pública o política. Pretén gaudir de la família.

El permís, de 48 hores, va ser proposat per la junta de tractament de Lledoners el 14 de gener i el Servei de Classificació de la Conselleria de Justícia de la Generalitat ho va aprovar l’endemà.

La junta de tractament també va proposar la setmana passada tres dies de permís per Sánchez, sortida pendent de ser aprovada pel jutjat de vigilància penitenciària.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va ser el primer a sortir amb un permís penitenciari de dos dies el 16 de gener, de manera que va reingressar a Lledoners al vespre del 18 de gener.

 


REDACCIÓ19 Novembre, 2019
jordis.jpg

L’organisme reclama l’allibermanent dels ‘Jordis’

Amnistia Internacional (AI) ha mostrat “preocupació” per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè “vulnera el principi de legalitat” i veu contrària al “dret internacional dels drets humans”.

En el seu informe d’anàlisi de la sentència, ha alertat de la definició “vaga” d’aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació “extensiva” feta pel Suprem, la “criminalització” d’uns “actes de protesta legítims” i “l’efecte dissuasiu” que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en “protestes pacífiques”. Com va transcendir fa uns dies, Amnistia reclama la “llibertat immediata” de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s’anul·li la seva pena per sedició.

Després d’analitzar el contingut de la sentència, Amnistia Internacional constata que el delicte de sedició està definit de forma “molt general” al codi penal, fet que consideren una “vulneració del principi de legalitat contingut a l’article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans”.

Amnistia: “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”

L’organització assegura no compartir l’afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l’1-O “van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta” i tampoc que consideri que la violència “no és necessària” per a la sedició.

Amnistia conclou que “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”, però que el tribunal “ha fallat” a l’hora de demostrar que l’aplicació de la sedició i “la imposició de sancions penals d’aquesta severitat” siguin “mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics”.


REDACCIÓ3 Juny, 2019
muntatge_rei.jpg

El Suprem ha volgut evitar aquesta foto | Foto: Muntatge

Jordi Sánchez i el rei Felip VI no es trobaran. Això perquè el Tribunal Suprem ha rebutjat concedir un permís extraordinari a Jordi Sánchez per sortir de la presó i poder anar al Palau de la Zarzuela a representar JxCat davant del monarca.

Els magistrats asseguren que és “perfectament substituïble” per un altre membre de la candidatura i que, per tant, no es veu afectat el seu dret de participació política. A més, apunten que haurien d’haver rebutjat la petició per un “defecte formal” perquè consideren que la competència per a permisos extraordinaris no és del tribunal, sinó que s’hauria d’haver demanat davant Institucions Penitenciàries.

Tanmateix, reconeixen que calia resoldre amb celeritat la petició i per això resolen denegar-li el permís. JxCat ja va avançar que, en cas que Sànchez no pogués anar davant del Rei, la formació no enviaria ningú a la ronda de consultes.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Ni el major Trapero, ni el tinent coronel Baena, ni els tinents de la Guàrdia Civil encarregats de la seguretat i el registre ni l’intendent dels Mossos d’Esquadra. Qui portava la veu cantant el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat era Jordi Sánchez, en aquell temps president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Perquè mentre les cadenes de comandament dels dos cossos feien o no les gestions pertinents perquè la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici governamentañ sense que “la massa” ho impedís, el que semblava tenir la solució era Sánchez, que, erigit en expert en seguretat i control de masses, va oferir a la Guàrdia Civil una sortida “inviable”.

“No era qui per organitzar la seguretat”, ha dit contundent en el judici contra el “Procés” el capità –llavors era Tinent – C57393S, responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil per practicar els registres en aquesta Conselleria, però fins a la intendent li “obeïa”.

Sánchez, que segons el capità es va presentar com “l’interlocutor vàlid” de les masses, no va accedir a cap de les propostes dels agents de la Benemèrita per facilitar la sortida, i aquests tampoc van considerar vàlides les que els oferia el president de l’ANC .

Així que les reunions, que van ser diverses, formals i informals, convocades a la planta dos o improvisades al vestíbul, van tenir una mica de “esperpèntic”, també segons les paraules del capità.

Probablement, era una qüestió de percepció. Perquè, mentre que a la intendent dels Mossos no li semblava que afectés la seguretat ciutadana que ja a un quart del matí es va fossin congregant centenars de persones i tallessin el carrer, per al capità allò era “un fet objectiu” més que “una percepció subjectiva”.

I també una qüestió de voluntat. La voluntat del poble, tal com la va entendre el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Era la seva casa i com a casa va entrar aquest dia. Va sortir poc després i va justificar davant el tinent del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil el que estava passant fora.

Què podia fer ell? Calia entendre que era la voluntat popular la que s’expressava en forma de 45.000 manifestants que, segons els dos tinents, els insultaven, els escopien i els avisaven que d’allà no sortirien en tota la nit.

Mentre Sánchez sortia i entrava i parlava amb els tinents -molt i amb companyonia, segons ha precisat el cap del dispositiu del GRS, al qual el president de ANC li va donar fins a la seva telèfon-, la comitiva judicial no es podia moure.

I millor així, perquè com els va dir una mossa, si sortien, i més amb les caixes del que confiscat en els registres, els matarien o els picarien.

Potser va ser la mateixa mossa que, com a bona samaritana, es va apiadar de la comitiva judicial i dels guàrdies. Ella tenia una bossa gran i, si els agents li donaven una mica de diners, els portaria menjar. Així ho va fer. Els entrepans els van servir per aguantar fins a les set del matí del dia següent.

Gairebé quatre hores “assetjats” en unes dependències per les quals també es va passar l’altre Jordi, Cuixart, encara que sense la desena part de protagonisme que Sánchez.

El seu nom tot just ha sortit a les declaracions testificals d’avui. I quan ha estat pronunciat, ha estat confós amb Sánchez. Fins Cuixart ha donat un bot quan un dels advocats de les defenses relatava que li havia donat la mà al tinent del GRS. La seva cara, recollida per les càmeres del Tribunal Suprem, era de total sorpresa.

Els incidents o el setge, com se li ha denominat moltes vegades, en la Conselleria d’Economia ja han estat àmpliament relatat en el que va de judici. Sobretot, el que ha passat a l’exterior i en els cotxes amb el logotip de la Guàrdia Civil, encara que avui hem conegut l’inventari de les armes i material que contenien i tot el que es va sostreure d’ells.

Però avui tenia més interès el que va passar en aquelles tenses hores, que van començar a comptar a les 8 del matí quan va arribar la comissió judicial o a les 3 en el cas dels agents del GRS. I dins es van produir aquestes converses – almenys cinc – que no van donar cap resultat en moltes hores.

Dins també van córrer les “fake news”, com hem escoltat. Almenys dues: que s’havia intervingut en aquest moment TV3 i que s’havia suspès l’autonomia de Catalunya. Als guàrdies civils no els constava, però tot i així, i pel segon cas, van trucar als seus comandaments per contrastar-ho. Bon exemple de periodisme.

Van ser hores que es van anar tornant més tenses a mesura que passaven. Un tinent amb 31 anys de servei en el control de masses i que mai havia vist pujar a ningú – i menys periodistes – als cotxes oficials, i “menys als logotipats”, va veure com els seus homes, els menys veterans, ho van passar malament.

Per a ell, més experimentat, va ser “un altre servei més”.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Jordi Sánchez

A Jordi Sànchez no li ha calgut recórrer al Virolai de Junqueras per intentar desmuntar la violència que li atribueix la Fiscalia pel seu rol el 20-S. Ha combatut, sí, però dialècticament amb el fiscal per negar la major, la rebel·lió. El seu només va ser una indignació.

El seu interrogatori ha estat, de llarg, el més tens i dur fins a la data. I, sense perdre les formes, s’ha batut en el fang jurídic en què s’ha transformat la seva compareixença amb l’acusador, conscient aquest últim que s’estava jugant el nucli de l’acusació de rebel·lió, que suporten els Jordis pel que va passar aquell dia.

El fiscal Javier Zaragoza no ha escatimat en repreguntar per qualsevol detall del que va passar en aquesta 16 hores de “setge” o “concentració”, segons l’interlocutor. Poc li han importat les advertències del president del tribunal per la seva insistència. La finalitat era provar, sí o sí, la rebel·lió, una responsabilitat que ha assumit després trobar-se a faltar en altres interrogatoris del Ministeri Públic.

Jordi Sànchez, serè, encara que sense tirar dels documents que tenia sobre la taula – tot i que ha consultat els apunts escrits en la seva llibreta groga –, ha recalcat en diverses ocasions que la setmana que ve complirà 500 dies en presó preventiva, una efemèride que ha recordat barrejant la seva impotència però també el seu pragmatisme, ja que una altra cosa no, però temps ha tingut de sobres per estudiar-se la lliçó i repassar al detall el que veu com “un judici polític”.

Com era d’esperar, ha fet gala dels mantres del procés. La no-violència, el pacifisme, el dret a la manifestació, la passivitat i la democràcia ciutadana. Aspectes tots ells nuclears en la seva estratègia de defensa per cenyir els esdeveniments del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia a una simple protesta.

Ara bé, amb uns quants milers de persones més dels que Sànchez va predir. Aquests 2.000 persones que va comunicar a les autoritats sembla sens dubte una xifra irònica, si es compara amb les 50.000 persones que es van apostar per “defensar les institucions”. Res més, però tampoc res menys, ha dit l’acusat.

Lamentablement, com així ha reconegut, va ser la primera vegada en què es van produir danys en un acte convocat per l’ANC. Per això és a la banqueta. Per les destrosses als set cotxes patrulla de la Guàrdia Civil, per la impossibilitat d’assegurar un passadís perquè sortís la comitiva judicial, encaixonada a l’edifici, i sobretot, per aquelles armes llargues que van encendre totes les alarmes.

Qüestions totes elles que ha encarat amb una defensa que implícitament posa en un compromís a l’actuació de la cúpula dels Mossos d’Esquadra amb el major Trapero al capdavant però sense oblidar al conseller d’Interior, Joaquim Forn.

Perquè sorprèn que un civil, un representant d’una entitat privada sigui -sense oblidar a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural- l’encarregat d’establir un perímetre per garantir l’entrada i sortida de la comitiva, perquè el conseller competent i també el cap de la policia autonòmica catalana en la matèria així li ho demani. O que mantingui un nombre il·limitat de converses amb el major Josep Lluís Trapero que fa a la seguretat de la concentració a qui va comunicar després de rebre l’enèsima trucada d’una autoritat -en aquest cas, un tinent de la Guàrdia Civil – que li advertia de la presència d’armes llargues en aquells cotxes “amb adhesius”.

El fiscal del Suprem, Javier Zaragoza

Donada l’espontaneïtat de la concentració, Sànchez admet que no va tenir temps per seure amb les autoritats per parlar sobre l’operatiu, com era la tònica habitual en els actes de l’ANC.

Però com els responsables es coneixien personalment, això va facilitar la tasca. Aquest conxorxa institucional pot jugar en contra seva, ja que com li ha recordat el fiscal, dóna la impressió que va actuar com el més gran de facto sobre el terreny.

El dubte està en demostrar si això va ser així per delegació de tercers, per assumpció davant la passivitat d’altres o per protagonisme personal, com el líder bicèfal del pilar cívic-social que la Fiscalia atribueix a l’estratègia independentista.

I és que ja sigui per telèfon o presencialment, Sànchez va despatxar amb Forn, Trapero, amb la intendent dels Mossos Teresa Laplana, amb el tinent de la Guàrdia Civil i fins amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, la primera a advertir- els registres, com si existís un protocol institucional, amb un apartat per als Jordis que resa: activar a la societat civil.

Jordi Sànchez és conscient que la seva acusació és de llarg la que menys empatia genera a la societat civil catalana i també entre la premsa estrangera. Ho sap i no defuig el combat, perquè ell es vesteix de rebel, però amb causa.

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2018

El PDeCAT a Tarragona suspèn el seu sopar de Nadal, previst pel dia 12 de desembre, com a mostra de solidaritat als polítics empresonats a Lledoners que han començat una vaga de fam. El nou president local del partit demòcrata, Quim Amorós entén que “davant la clara involució de drets polítics i de drets de tutela judicial, no és moment per fer celebracions sinó per reivindicar un vertader Estat democràtic i de Dret”.
El PDeCAT Tarragona, en una nota a la premsa, ha volgut mostrar el seu “total respecte i admiració per la valenta decisió de fer vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn” i, ha expressat tanmateix el seu “compromís amb l’alliberament de tots els presos i les preses polítics i el retorn dels exiliats i les exiliades”.

Els ‘Jordis’ han decidit fer vaga de fam davant del sistemàtic bloqueig que la justícia espanyola està practicant contra els intents dels presos polítics d’arribar a instàncies europees, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè els emparin.
El diputat i exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull i l’exconseller d’Interior Quim Forn s’han sumat, aquest dimarts, a la vaga de fam.

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2017

Els comptes de Twitter i Facebook, per demanar la llibertat immediata dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ja estan activats.

A Twiter el compte habilitat és @FreeJordis i la pàgina de Facebook és @LlibertatJordis.

A través de les xarxes socials es farà difusió de totes aquelles activitats, articles i actes de suport, entre d’altres, per demanar l’alliberament dels dos presidents de les entitats sobiranistes.

Una de les primeres piulades és un vídeo en anglès que es pot veure en el següent enllaç.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter