Arxius de JOAQUIN ELIAS GADEA | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Desembre, 2019
gadea.jpg

Joaquin Elias Gadea

L’exdegà dels jutges de Tarragona, qui es va fer popular per la instrucció del cas Inipro, prendrà possessió aquest dimarts, com a membre de la nova sala del govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Joaquin Elias Gadea Francès va ser el titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona, qui s’ha fet càrrec de casos amb transcendència mediàtica com potser la mort del senegalès top manta que es va precipitar d’un pis a Salou. No obstant, el cas Inipro, el qual compta com a investigats l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, l’exportaveu del PSC a l’Ajuntament, Begoña Floria, l’excap de gabinet de l’alcalde, Gustavo Cuadrado i el gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials, entre altres.

Joaquin Elias va marxar de Tarragona per exercir funcions a la província de Barcelona com a Jutge d’Adscripció Territorial (JAT) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Elias Gadea alimenta la seva popularitat amb el fet d’haver integrat el tribunal que ha jutjat el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per un delicte de desobediència.

Aquest dimarts, Joaquin Elias Gadea premdrà possessió com a membre de la nova Sala de Govern del TSJC, d’acord amb els resultats electorals del passat 26 d’octubre. Els jutges i magistrats que van obtenir més vots i que, per tant, formaran part de la sala del govern de l’alt tribunal durant el propers 5 anys són:

.- M. Eugènia Alegret Burgués
.- Patricia Brotons Carrasco
.- Juan Francisco Garnica Martín
.- Elena Campos Martín
.- Patricia Batlle Ferrando
.- Joaquín Elias Gadea Francés
.- Montserrat Comas d’Argemir Cendra

Cal recordar que la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan governatiu dels òrgans judicials de Catalunya.

Està constituïda per 15 membres, dels quals 8 són nats i són: el president del TSJC, els presidents de la sala social i de la sala contenciosa administrativa del TSJC, els presidents de les quatre audiències provincials i la jutgessa degana de Barcelona.

Els altres 7 membres són elegits, votats directament pels jutges i jutgesses, magistrades i magistrats, i es renoven cada 5 anys.

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2019

“Sí, vaig desobeir”. Aquesta és la frase que tothom esperava sentir per part del president Quim Torra durant el seu judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El cap de l’executiu català confessa que no va complir l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar llaços grocs d’edificis públics en període electoral perquè era “il·legal” i d'”impossible” compliment. Torra s’enfronta a una petició d’inhabilitació de fins a dos anys per desobediència per no fer cas el mandat de la JEC de retirar d’edificis públics en la campanya de les generals del 28A, llaços grocs i pancartes de suport als polítics independentistes presos.

A la pregunta del seu advocat, Gonzalo Boye, sobre si va complir “sí o no” l’ordre de la JEC, Torra ha estat taxatiu: “No, no la vaig complir. Diguem-ho d’una altra manera: sí, la vaig desobeir. Però era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d’aquesta sala ho saben, era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia la competència”. “Jo, com a president de la Generalitat, tenia el deure de defensar els drets i llibertats dels meus conciutadans, que en aquest país han costat molt obtenir i no permetré mai que siguin vulnerats o trepitjats”, ha al·legat Torra, que únicament ha contestat a les preguntes de la seva defensa.

En la seva declaració, Torra ha insistit, com ja va fer en fase d’instrucció, que les ordres de la JEC perquè retirés els llaços grocs dels edificis públics eren “il·legals”, atès que aquest no és un òrgan “superior jeràrquic” al cap de l’executiu català i que, en tot cas, la junta electoral provincial era la competent.
Al seu entendre, la JEC va actuar de manera “omnipotent i omnipresent” i li “va amenaçar”, el que demostra que es tracta d’un cas de “censura” i de vulneració del dret a la llibertat d’expressió.

Després negar-se a contestar a la Fiscalia i a l’acusació popular exercida per Vox, i després que el seu advocat exigís al tribunal que el tractés amb els honors de president de la Generalitat, Torra ha acusat els membres de la JEC d’haver plantejat una “disjuntiva molt clara”: d’una banda fer-li obeir” un acte nul i il·legal “o per l’altre fer-li” prevaricar “per forçar-lo a dictar una ordre general per a la qual no tenia competències.

El mandatari català ha lamentat que les impugnacions que va plantejar contra les decisions de la JEC estan encara pendents de resoldre al Tribunal Suprem. “El que em sorprèn és que es faci aquest judici sense que aquest altre procediment hagi acabat. La justícia a vegades corre molt o de vegades, corre molt poc”, ha denunciat.

El president ha recordat els comentaris públics de dos integrants de la JEC, alguns d’ells “despectius” cap a l’independentisme: “Per això vam presentar la querella en contra seu, entenem que han prevaricat. Del que es tractava era de dur al president de la Generalitat avui aquí (a la banqueta dels acusats)”, ha assenyalat.

Torra ha al·legat a més que les ordres de la JEC no eren clares, ja que per exemple en el seu primer escrit li comminaven a treure els llaços grocs “o” les estelades, de manera que les van impugnar, davant del que, de manera “sorprenent”, aquest òrgan responia cada vegada amb una “major ambigüitat”, fins a buscar la” censura total “perquè es traguessin tots els emblemes dels edificis públics.

“Això era un acte de censura. No estava disposat a permetre-ho”, ha asseverat Torra, que ha declarat que va sentir que la JEC l’amenaçava amb les seves instruccions: “Vaig entendre que acabaria aquí. La JEC havia pres una decisió en la qual s’em comminava i amenaçava, sabent perfectament que no era possible prendre una decisió il·legal perquè no volia prevaricar i que acabaria aquí”.

En aquest sentit, Torra ha al·legat que edificis públics, com escoles o centres sanitaris, no són titularitat de la Generalitat ni competència de president i ha aclarit que “mai” ha considerat, ni ho farà, donar una ordre a un director d’escola o d’hospital respecte de qualsevol decisió que hagin de prendre, perquè respecta la seva autonomia.

Per aquest motiu, ha justificat que no podia donar una “ordre general” per retirar els llaços grocs d’edificis públics: “No tinc aquesta competència en absolut i, en canvi, tinc molts deures com a president: defensar els drets i llibertats dels meus ciutadans. Mai ordenaré a ningú que retiri un llaç o una estelada o un símbol que es consideri que ha de lluir en el seu edifici”.

Segueix el aquí el  minut a minut

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2019

El president de la Generalitat, Quim Torra, està assegut en la banqueta dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte de desobediència.

Joaquin Elias Gadea

El Ministeri Fiscal entén que el mandatari català ha desobeït les ordres de la Junta Electoral Central perquè no va retiar la simbologia independentista dels edificis públics de Catalunya durant el període electoral. Per aquesta raó, la Fiscalia sol·licita 18 mesos d’inhabilitació i 30 mil euros de multa.

El tribunal està format per tres magistrats: José María Barrientos (president del TSJC), Mercedes Armas i Joaquim Elias Gadea. Joaquim Elias Gadea és el jutge més jove d’aquest tribunal.

Elias Gadea va ser jutge-degà a Tarragona. Es va tornar conegut en assumir la instrucció del cas Inipro. Una causa què va concloure amb l’acusació de l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, l’exportaveu socialista del govern municipal, Bego Floria, l’excap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, entre altres.

Joaquin Elias Gadea va néixer a Alacant i el 2018 va ser nomenat jutge de reforç del TSJC.

 


REDACCIÓ10 Agost, 2018

Fa dos anys que Joaquín Elias instrueix el cas Inipro, el qual compta amb 11 imputats. L’alcalde Ballesteros i la regidora Begoña Floria estan investigats. 

El jutge que instrueix el cas Inipro marxa de Tgna

El proper mes de setembre es presenta amb novetats, sobretot en l’àmbit judicial. És normal que després de les vacances judicials, els jutjats registrin alguns canvis, arran dels moviments de jutges i magistrats.

A Tarragona, hi ha un canvi que suscitarà especial interès per part dels mitjans de comunicació i per part de la classe política. El jutge degà i titular del Jutjat d’Instrucció número 1, Joaquim Elias Gadea, se’n va de Tarragona per exercir funcions a la província de Barcelona com a Jutge d’Adscripció Territorial (JAT) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de concursar a la plaça.

El fet que Joaquim Elias marxi de Tarragona guanya rellevància atenent que fins a la data va ser l’encarregat de la instrucció del ‘Cas Inipro’, un dels afairs judicials més mediàtics de la ciutat perquè un dels imputats és ni més ni menys que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la portaveu del seu govern, Begoña Floria. Fa dos anys que s’instrueix el cas Inipro. Fonts judicials asseguren que la instrucció està finalitzada, però no s’ha fet pública la interlocutòria perquè hi ha recursos pendents d’apreciació. Tot indica que el substitut de Joaquim Elias ratificarà la instrucció feta pel, fins ara, jutge degà de Tarragona.

Cal recordar que el cas Inipro va saltar a la premsa després de conèixer-se que l’any 2010, l’Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST) va adjudicar a la mercantil Inipro treballs d’assistència a immigrants després d’un concurs al qual es van presentar tres empreses. Era la fórmula entesa com a procediment negociat sense publicitat. Ho permet la llei per a contractes que no superin els 60.000 euros. L’Ajuntament, presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, convidà tres empreses a presentar-s’hi, però una va renunciar i les altres dues eren una filial i la seva matriu, Inipro, amb seu a Viladecans, que és qui va guanyar. Va perdre Itinere.

Posteriorment, l’IMSST va concedir una pròrroga del servei en 2011 i en 2012 sense treure el concurs a licitació, tal com demana la legislació. Inipro va cobrar 137.369 euros per aquests dos exercicis, quan informes municipals censuraven la pròrroga.

L’aleshores administrador de l’empresa, Ricard Campàs, era un conegut militant del PSC. L’oposició política a l’Ajuntament de Tarragona ho va denunciar, com el fet que un dels treballadors del servei era un destacat militant de les Joventuts Socialistes.

El cas va acabar als jutjats de la mà del comitè d’empresa, al qual s’hi va afegir la CUP. La denúncia assenyalava que l’empresa Inipro va adjudicar uns treballs relacionats amb serveis d’ajuda i d’integració d’immigrants de l’Ajuntament de Tarragona l’any 2010 que s’haurien prorrogat irregularment els anys 2011 i 2012. Segons va manifestar aleshores, la CUP veu en el cas un delicte continuat de prevaricació, tràfic d’influències i malversació. El jutge instructor ha estat molt contundent en les seves interlocutòries. Hi ha més d’una desena d’imputats en aquesta causa.

 


REDACCIÓ5 Abril, 2018

Els jutges han sortit dels seus despatxos i de les sales de vistes per fer sentir la seva veu i compartir les seves reivindicacions laborals. A l’una del migdia, l’accés per la porta principal del palau de justícia de Tarragona era impossible. Jutges, magistrats i fiscals s’han col·locat davant l’entrada principal per llegir un manifest, on exposaven les seves principals queixes laborals i feien algunes reivindicacions. L’acte era seguit, des d’una distància prudent, per dues patrulles dels Mossos d’Esquadra. Els jutges per una guàrdia de 8 dies cobren 230 euros

Els jutges i fiscals a l’entrada de l’Audiència de Tarragona

El jutge degà de Tarragona, el conegut Joaquin Elias Gadea, ha estat l’encarregat de reclamar més plantilla, més millors mitjans materials i tecnològics, així com una major autonomia pressupostària i independència judicial.

Elias Gadea estava acompanyat de cares conegudes del món judicial, com pot ser el jutge ‘estrella’ de Reus, Diego Álvaréz de Juan, el del Vendrell Josep Bosch o la fiscal en cap de Reus, Maria Cinta López.

En el manifest (vegeu vídeo), el jutge degà ha alertat per a situacions que no fan res més que entorpir i alentir l’administració de la justícia. En el llistat de queixes consta l’excés de càrregues de treball, les retallades salarials del 2010 i que cobren per una guàrdia de 8 dies – amb el que això comporta – poc més de 230 euros a Tarragona i menys de 150 a Valls, per exemple. Recordem que, en els darrers 8 anys, no s’ha convocat la taula de retribucions, la qual la llei fixa que se celebri cada 5 anys.

Lamenten també les dificultats de poder realitzar videoconferències per manca de logística i deficiències tecnològiques. També està pendent d’aprovació la llei Orgànica sobre recuperació de permisos i vacances als membres de la carrera judicial extensiva als fiscals.

Els jutges de Reus i Tarragona amb la fiscal en cap de Reus

Davant d’aquest escenari, els jutges i fiscals reclamen una major atenció per part del Congrés dels Diputats, de l’executiu central i autonòmic i, també, del Consejo Superior del Poder Judicial.

Els jutges i magistrats asseguren que donaran suport al calendari previst de mobilitzacions si no hi ha avenços en la negociació.

El proper 14 d’abril està prevista una concentració a Madrid, i a partir d’aleshores es farà una aturada parcial d’una hora, de 12 a 1, cada dijous durant un mes.

Finalment, si no hi ha progressos en la negociació, les associacions no descarten una vaga el 22 de maig.

VIDEO
El jutge degà de Tarragona llegint el manifest


REDACCIÓ20 Març, 2018

El jutge, d’acord amb les seves interlocutòries, entén que en aquest cas hi ha força indicis de malversació, prevaricació, tràfic d’influències i alteració de preus de subhastes. Segons fonts judicials, la idea del magistrat és que pràcticament tots els investigats s’asseguin en la banqueta dels acusats

 

 

 

 

 

El jutge que instrueix el Cas Inipro ha interrogat tres dels quatre testimonis presentats per l’advocat Paco Zapater. Amb aquestes diligències, a càrrec del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona, es posa punt final a una llarga instrucció d’un cas de presumpte desviament de fons públics i que manté imputat l’alcalde de Tarragona, la regidora portaveu del govern municipal i l’excap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado.

 

 

 

 

 

 

Amb les declaracions d’aquests testimonis, en seu judicial, el lletrat defensor pretenia que quedés clar que l’empresa Inipro va dur a terme els treballs contractats per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, aleshores sota la responsabilitat de la regidora Victòria Pelegrín i del gerent Antonio Muñoz.

Els testimonis presentats per Zapater són dues funcionàries de la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania i una líder veïnal. Malgrat tot, fins al moment no hi ha actes “creïbles” que comprovin l’execució “real” dels treballs encomanats.

Després d’aquestes diligències, el magistrat haurà de decidir quins dels imputats passen a acusats . No obstant això, fins que s’asseguin al banc dels acusats del jutjat passaran alguns mesos, ja que les defenses podran presentar recursos.

Cal recordar que l’ajuntament, a través de diferents decrets d’alcaldia, va permetre prorrogar durant dos anys la contractació de l’empresa Inipro sense realitzar un concurs públic.

L’empresa, vinculada al PSC, va contractar empleats molt vinculats al PSC Tarragona per realitzar els treballs encarregats per l’IMSST, els quals havien de veure amb un servei d’atenció als nouvinguts.

L’Ajuntament va pagar a Inipro 337.168,97 euros entre els anys 2009 i 2011.

 


REDACCIÓ14 Març, 2018

El jutge instructor està decidit a enviar el cas a judici, sense fer massa cas al terratrèmol mediàtic i polític que això podrà suposar. La decisió la podrem conèixer durant els jocs del Mediterrani o en plena precampanya electoral. Els advocats de defensa ja preparen els seus recursos

El jutge sortint de l’ajuntament, després de l’escorcoll policial

La instrucció del Cas Inipro dóna els darrers cops de cua. El jutge instructor, Joaquin Elias Gadea, ho té pràcticament tot a punt per deduir acusació formal contra la majoria dels investigats i enviar el cas a judici. El proper dia 19 de març, coincidint amb el dia del Pare, el titular del jutjat d’instrucció número 1 interrogarà els quatre testimonis que va proposar l’advocat Paco Zapater. El lletrat està convençut que les declaracions d’aquests treballadors de l’IMSST ajudaran a clarificar que els treballs contractats es van realitzar.

El jutge, després de les investigacions dutes a terme per la Guàrdia Civil, creu que entre l’IMSST i l’empresa Inipro hi havia una relació més enllà de l’àmbit contractual. El magistrat sospita – i així ho va deixar clar en les seves interlocutòries – que podríem estar davant d’un presumpte desviament de fons de l’Institut de Serveis Socials de Tarragona per finançar el PSC. Això perquè, l’ajuntament va adjudicar en reiterades ocasions uns treballs (per potenciar l’associacionisme entre nouvinguts) a l’empresa Inipro, molt vinculada al PSC, tot i haver-hi informes contraris del Secretari Municipal. La pròrroga del contracte durant més de dos anys – ultrapassant els 330 mil euros i sense cap concurs públic – també va aixecar algunes sospites. Amb els testimonis que declararan el proper dia 19, Paco Zapater espera poder contribuir a desfer les sospites del magistrat, el qual està disposat a mantenir tots els imputats, a excepció de dos o tres treballadors.

L’alcalde sortint dels jutjats després de declarar

Aquest escàndol ha esquitxat de ple l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros i la portaveu del govern municipal, Begoña Floria, els quals estan imputats per delictes de malversació, tràfic d’influències, alteració de preus de subhastes i prevaricació.

A la llista d’investigats podem trobar els noms de l’exregidora de Serveis Socials, Victòria Pelegrin, l’exgerent de l’IMSST, Antonio Muñoz, un exlíder de les Joventuts Socialistes, Alejandro Caballero i el cap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, Gustavo Cuadrado. Tant Muñoz com Cuadrado, tots dos del PSC, van ser detinguts en l’àmbit d’aquesta investigació.

El jutge entén que el PSC va ser partícip a títol lucratiu, un fet que va originar l’obertura d’una peça separada per esbrinar si aquest modus operandi és un fet aïllat a Tarragona o es va aplicar en altres municipis ‘controlats’ pels socialistes.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter