Arxius de JOANA ORTEGA | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Novembre, 2018

Fonts de les defenses han confirmat la seva intenció de recórrer aquesta sentència.

Artur Mas i el seu equip han estat condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, ha estat condemnada al pagament de més de 2,8 milions d’euros, per l’adquisició dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, haurà de pagar 1,97 milions per la campanya de publicitat institucional, el suport informàtic, l’enviament de propaganda i la contractació del centre de premsa.

Joana Ortega, que era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, haurà d’abonar 865.674,90 euros, que és el cost que es calcula que va gastar el seu departament en el suport informàtic i la compra de material per a la consulta.

L’exconseller Francesc Homs

La sentència inclou condemnes de 806.403,52 per a Jordi Vilajoana, que era secretari general de Presidència, i per a Ignasi el Genovés, exdirector general de Difusió de la Generalitat, en els dos casos per la campanya de publicitat.

El tribunal els declara “responsables comptables directes” de les despeses de fons públics que va generar l’esmentada consulta.

Els magistrats atorguen a Artur Mas la principal responsabilitat, ja que consideren que ell hauria de respondre per tots en cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

 


REDACCIÓ13 Març, 2017

Artur Mas, i la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament de l’anterior Govern, Joana Ortega  i Irene Rigau, han mostrat la seva determinació de recórrer la sentència del judici del 9N anunciada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

judici9NL’excap de govern de Catalunya, Joana Ortega i Irene Rigau han assegurat que esgotaran totes la opcions amb un recurs al Tribunal Suprem i posteriorment a instàncies europees: “Aquesta causa no acaba a un Estat que té la democràcia amputada, acaba al cor d’Europa”. Els tres processats han comparegut en roda de premsa acompanyats del president Puigdemont, de la direcció del Partit Demòcrata i dels màxims responsables a les  diferents càmeres parlamentàries. Mas, Ortega i Rigau han  remarcat que “si la llei fos igual per a tothom, l’actual Govern espanyol i Mariano Rajoy estarien inhabilitats per incomplir sentències del TC”.

Mas ha comparat la situació de dèficit democràtic que s’està produint a l’Estat espanyol amb el context europeu i concretament amb la del Regne Unit i d’Escòcia. “La doble imatge d’avui: el comunicat del Tribunal de Justícia de Catalunya que ens condemna i ens inhabilitat per haver posat les urnes”, ha assenyalat Mas, tot subratllant la segona notícia del dia, l’anunci de la primera ministra escocesa que diu que impulsarà la celebració d’un referèndum a la tardor del 2018: “Al Regne Unit hi ha una democràcia de qualitat; no faran cap judici per celebrar un referèndum –fins i tot per segona vegada-, en canvi a l’Estat espanyol hi ha una democràcia de fireta i ho dic amb molta tristesa”.judici9n_salas

Els tres processats han lamentat la diferència de tractament que reben per part de les institucions espanyoles i ho han exemplificat amb l’incompliment de sentències del TC per part de l’executiu espanyol. “Amb aquesta sentència s’evidencia que qualsevol desobediència al TC s’aplicaria amb sentència condemnatòria sempre i el govern espanyol s’ha fet un tip de desobeir sentències fermes del Tribunal Constitucional”, han detallat.

Dirigint-se als mitjans de comunicació que han assistit a la roda e premsa, el president Mas ha assegurat que “agafem la sentència amb serenitat i disconformitat”. “No em veureu cap signe de pena, ni penediment; aquesta sentència està agafada amb fòrceps des de molts punts de vista i no és que una democràcia hauria d’aspirar a tenir”, ha concretat. D’aquesta manera, ha mostrat la convicció democràtica del moviment sobiranista i de les institucions catalanes, traslladant un missatge als seus representants: “Hem de seguir amb la cara ben alta i seguir en aquesta línia; perquè ens volien agenollats i condemnats, però estem dempeus i mirant el futur amb il·lusió seguint fent camí per decidir el nostre futur polític”.    judici9n_banquillo

Per això, Joana Ortega ha apuntat que “avui es condemna a tres persones, però que quedi clar que darrera hi ha un poble amb un anhel de llibertat arrelat i això no es pot aturar”. Ortega ha defensat esgotar tota la via judicial fins arribar a instàncies europees i ha assegurat que li hauria “preocupat més ser inhabilitada pel poble de Catalunya, que no pas per un tribunal”. “El 9N va ser un acte d’escoltar la ciutadania i això ´s l’essència de la democràcia”, ha sentenciat.

Irene Rigau ha assegurat que esperàvem una sentència absolutòria i ha desgranat els diferents motius. “Que pot ser aquesta sentència és un avís dient que no podem complir un programa electoral o una resolució del Parlament de Catalunya?”, ha qüestionat l’exconsellera d’Ensenyament i actual diputada del grup parlamentari de Junts pel Sí. judici9n_jutges

Rigau ha advertit que “no estarem sols en aquest tram final del procés sobiranista i que seguirem reclamant una vegada més, i les que faci falta, el dret a decidir del futur polític de Catalunya”.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han iniciat la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació mostrant el seu agraïment a tota aquella gent que els ha transmès suport i escalf. “El 9N sorgeix de l’arrel del poble, de la voluntat de la gent i ens adrecem amb agraïment a totes els que ens diuen que continuem endavant sense fer ni un pas enrere”, han concretat.

 


REDACCIÓ3 Març, 2017

OPINIOTot i que em repetiré per enèsima vegada, he de confessar que ja m’avorreix el victimisme d’alguns exdirigents convergents en un moment de convulsió judicial com l’actual.

RICARD_CHECAEntenc que el judici sobre el 9N contra Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau és polític. És, almenys, un dels exemples més aberrants de la judicialització de la política o de la politització de la justícia. Es miri per on miri, és un error, un sense sentit. I altament contraproduent per al sistema democràtic.

M’agradaria, però, diferenciar el judici del 9N (que és polític) de la investigació del 3% (que és un presumpte cas de corrupció denunciat per la finada Montse Gassull). En aquest escàndol no crec que hi hagi persecució a polítics sinó caça als corruptes, i això s’hauria de lloar.

Barrejar el procés independentista amb el cas del 3% és una equivocació colossal i una pèssima estratègia. Els que se senten víctimes o perseguits per la justícia espanyola haurien de demostrar la seva innocència o querellar-se contra els infames.

La millor defensa no passa pel silenci ni per afeblir la credibilitat de qui administra la justícia o la independència del poder judicial. En aquesta guerra bruta sembla que cap dels bàndols té les mans netes i això, tard o d’hora, se sabrà. Mentrestant, caldria certificar si els dirigents convergents sabien o estan implicats en la trama del 3%.

Tot aquest enrenou em comença a mosquejar.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’


REDACCIÓ12 Febrer, 2017

OPINIO“2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. judici9NL’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.

Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país.

La resposta catalana han estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més de dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.

Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N
Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.

El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostra.

L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N, volen intimidar el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (L’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.

Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui”.

Artur MAS, 129è president de la Generalitat (2010-2016)
Joana ORTEGA, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016)
Irene RIGAU, consellera d’Ensenyament (2010-2016)

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que s’hagi causat indefensió a l’expresident català Artur Mas, com ha al·legat avui el seu advocat, a denegar-li com a prova un informe de la Fiscalia reticent a acusar-per desobediència a l’9N.

jUDICI_9NEn el tràmit de qüestions prèvies, Xavier Melero, advocat de l’expresident de la Generalitat, ha plantejat que en la causa s’ha causat indefensió al seu client al no haver-se acceptat com a prova l’informe en què els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya es van mostrar contraris a querellar-se contra Mas per desobediència.

En un al·legat a què s’ha adherit també la defensa d’Irene Rigau, l’advocat ha invocat vulneració del dret de defensa per la decisió de la sala del TSJC que jutja Mas de rebutjar la declaració com a testimonis del president del Govern, Mariano Rajoy, i del ministre de Justícia, Rafael Catalá.

L’informe a què s’han referit avui les defenses és l’escrit que la junta de fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya va redactar el 2014 per oposar-se a la presentació d’una querella per desobediència contra el govern català, que finalment va ser imposada per la Fiscalia General de l’Estat.

JUDICI9_SALAEn un argument que posteriorment va ser utilitzat per les pròpies defenses al llarg del procés, els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya al·legaven que Mas no va incórrer en un delicte de desobediència perquè el Constitucional no el va advertir de forma expressa de les conseqüències de no fer cas la seva decisió de suspendre la consulta independentista

La pròpia Fiscalia es va oposar durant la instrucció de la causa a que s’acceptés com a prova aquest informe intern, que finalment el TSJC va acabar descartant incorporar a la causa.

En les qüestions prèvies, el fiscal Emilio Sánchez Ulled – que porta el judici al costat del tinent fiscal Francisco Bañeres – ha tornat a oposar-se avui a l’acceptació d’aquest informe del ministeri púJUDICI9-ENTRADAblic com a prova, en entendre que la pròpia sala ja ho va denegar en el seu dia i que l’escrit “no aporta res respecte al contingut dels fets”, més enllà d’un mer “efecte retòric”.

Sánchez Ulled ha recalcat que la Fiscalia es regeix pels principis de “imparcialitat, legalitat, unitat i jerarquia” i que disposa dels seus propis mecanismes per adoptar decisions, sense que l’informe contrari a la querella tingui cap interès per a la causa.

A més, en opinió de la Fiscalia, els arguments que esgrimien els fiscals en el seu informe intern – elaborat al novembre de 2014 – ja han estat emprats per les defenses de Mas, Ortega i Rigau per demanar l’arxiu de la causa al llarg de la instrucció.

 

VIDEOS:


REDACCIÓ5 Febrer, 2017

L’expresidenta del govern i una de les altres acusades en el Cas 9N, Joana Ortega està convençuda que “no hem comès cap delicte”, assegurant que “posar les urnes mai pot ser un acte criminal”. joana_ortega

“Demà ens asseurem al banc dels acusats, però no només ens jutjaran a nosaltres, sinó a l’ànima del 9N”, ha apuntat Ortega, afegint que “quan un poble té anhels de llibertat, cap inhabilitació la podrà aturar”.

Ortega, que s’ha mostrat “honorada” per la seva condició de servidora pública el dia del 9N,  ha agraït la “valentia” de Mas “quan ens van deixar sols i altres partits es van aixecar de la taula”. “Si no haguéssim tirat endavant el 9N, avui potser no tindríem problemes amb la justícia, però segur que en tindríem amb la nostra consciència”, insisteix.

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2014
rajoy-e1527789352126.jpg

rajoy1
Mariano Rajoy compareixerà davant els periodistes

Han passat tres dies i, finalment, el president del govern espanyol ha decidit donar la cara. Mariano Rajoy, compareixerà avui, a les 12h30, a La Moncloa per donar a conèixer l’actuació del seu govern respecte a la situació a Catalunya després del 9-N, segons confirmen fonts de La Moncloa.

Serà el primer acte públic de Rajoy de la setmana, després que el passat diumenge va deixar la resposta a mans del ministre de Justícia, Rafael Catalá -en una compareixença inesperada davant la càmara de TVE i sense preguntes- i ahira la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha advertit des del Senat que el seu executiu no negociarà amb la Generalitat cap referèndum d’autodeterminació.

La compareixença es produirà previsiblement després que la Fiscalia presenti, aquest matí, al Tribunal Supererior de Justícia de Catalunya una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, per suposats delictes de desobediència i prevaricació, per la celebració del procés participatiu diumenge passat.

La querella ha estat ideada sobretot per la Fiscalia General de l’Estat i la Fiscalia Superior de Catalunya l’examinarà i en concretarà els detalls abans de presentar-la formalment.

Rajoy afronta crítiques internes i externes per la seva gestió del 9-N. Després de constatar que la Generalitat assumir la responsabilitat del procés de participació ciutadana s’han aixecat diverses veus al PP i a la seva dreta que han qüestionat la seva capacitat de fer complir la suspensió del TC a Catalunya.


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

joana ortega
La vicepresidenta Joana Ortega

Plataforma per Catalunya (PxC) demana la detenció immediata de la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega. El partit d’ultradreta ha presentat, aquesta tarda, una altra denúncia on sol·licita als Mossos d’Esquadra que procedeixin a la detenció immediata de Joan Ortega per tal que continuï a donar les dades de participació de la consulta.

El PxC considera que la número dos d’Artur Mas està cometent un delicte flagrant de desobediència. El partit radical pretén que la policia actuï d’immediat davant la comissió d’un delicte de desobediència, atenent el procés de participació és il·legal perquè està suspès pel Tribunal Constitucional.

PxC insta a la policia que intercedeixi per aturar les aparicions públiques de Joana Ortega i davant la seva negativa que procedeixi a la seva detenció.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

mesa2
Una ciutadana magrebí exercint el dret de vot

Fins a la una del migdia, gairebé 83 mil persones – 82.747 concretament – ja havien depositat el seu vot al Camp de Tarragona, tal i com ha informat Joana Ortega, la vicepresidenta de la Generalitat.

Per comarques, al Tarragonès 27.957 persones; al Baix Camp 27.016 persones; al Baix Penedès 11.016 persones; a la Conca de Barberà 5.074; al Priorat 2.987 i a l’Alt Camp han votat 9.057 persones. La vicepresidenta ha comparegut a dos quarts de tres del migdia per facilitar les dades de participació fins a la una del migdia. A les set del vespre, Ortega està previst que torni a oferir dades de participació, en aquest cas fins a les sis.

Per capitals de comarca, a Valls (Alt Camp) han votat 4.863 persones, a Reus (Baix Camp) 27.016 persones; al Vendrell 3.802 persones; a Montblanc (Conca de Barberà) 1.582 persones, a Falset (Priorat) 852 i a Tarragona (Tarragonès) 14.803 persones.

 


REDACCIÓ25 Agost, 2014

joana ortega
La vicepresidenta Joana Ortega  // Foto: Arxiu

La vicepresidenta del govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, es desplaçarà a Tarragona el proper dijous, dia 4 de setembre, on té previst visitar el Port de Tarragona i assistir al ‘Sopar de l’olla’, organitzat per l’Associació de Botiguers de Tarragona.

La tertúlia tindrà lloc al Restaurant Mas Rosel a les 21 hores. Està previst que Joan Aregio faci la presentació de la consellera de Relacions Instutucionals.

Després de la intervenció de la número 2 del govern d’Artur Mas, els comensals assistents podran formular les preguntes que creguin convenients i aprofitar per esclarir alguns dels seus dubtes relacionats amb el partit (UDC), la governació de Catalunya o sobre el polèmic procés sobiranista.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter