18. Abril 2024

Arxius de joan XXIII | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Desembre, 2015

gc12El cas de les pròtesis de Traiber – batejat per la policia com operació Cirurgia – no és com ja se sap exclusiu de Reus. Segons la darrera interlocutòria del jutge instructor – a que aquest diari ha tingut accés – més de 47 facultatius eren coneixedors, directa o indirectament, dels tripijocs de l’empresa Traiber, que consistien en oferir comissions il·legals a canvi de pròtesis caducades. Si pensàvem que es tractava essencialment de l’Hospital de Reus, hem de començar a tenir en compte que la majoria de centres hospitalaris de la província surten en l’escrit del magistrat.

El jutge Diego Álvarez assegura que hi ha indicis de relacions entre Traiber i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Això perquè el Dia 21 de febrer de 2012, una comercial de l’empresa es va reunir amb el cap del servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica.

INNOVA_PROTESISDe la trobada es pot despendre que la comercial pretenia vendre pròtesis, tot i que el metge li va contestar: “Encara que jo sigui el cap de servei, la teva empresa i el meu equip no han arribat a cap acord important (…) per tant jo, encara que decideixi, faré cas al meu equip i si ells em comenten que amb vosaltres no hi ha prou ‘enteniment i col·laboració’ comprarem a una altra empresa”. D’acord amb l’escrit judicial, el cap del servei de Traumatologia de Joan XXIII ha afegit que tenia la sensació que aviat, entre hospitals públics, hi hauria una ‘fusió’. En la pràctica, això vol dir que “una persona decidirà les compres de varis hospitals sempre amb la millor oferta-preu i en ‘regals’”.

Aquestes anotacions constaven d’una agenda intervinguda per la Guàrdia Civil, arran de la investigació del Cas Cirurgia. En una de les anotacions, es pot llegir un informe d’una visita mèdica datada de 10 de març de 2009 entre els doctors Huguet i el cap de Traumatologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. “(…) Comenta que ha rebut moltes pressions per part del Dr. Giner per implantar Traiber però ell insisteix que si és així podrà col·locar unes 4 columnes a l’any de Traiber. (…) Comenta finalment que ell té un cert compromís moral amb les empreses que l’han estat subministrant durant molts anys, donant-li un bon servei, i que no veu cap motiu de pes per canviar, encara que insisteix que si el Dr. Giner l’obliga, llavors en aquest cas col·locarà algun implant de Traiber en contra de la seva opinió. (…)”.

El jutge Diego Álvarez de Juan
El jutge Diego Álvarez de Juan

L’empresa Traiber pagava comissions il·legals als metges perquè implantessis les seves pròtesis. D’acord amb la investigació de la Guàrdia Civil, a l’activitat comercial de Traiber destaquen diferents pagaments, que per la seva aparença delictiva (tant de qui paga com de qui rep) a facultatius en concepte de regals de Nadal, viatges i congressos, col·laboracions i contractes ‘royalties’. Per la policia, ‘royalties’ són, suposadament, negocis jurídics simulats que s’utilitzen per encobrir el pagament de comissions irregulars.

De fet, en un informe intervingut per la policia judicial el 15 de novembre del 2010, revela que “s’estableix pagament de ‘royalties’ per traumes que s’implantin via mútues (ASISA, Sanitas, ADESLAS, DKV) en 400 euros (14% sobre el valor promig facturat)”. També s’establia ‘royalties’ per a traumes implantats via privada d’acord amb el següent barem: “a) Facturació entre 4.000 i 4.999 euros = 22% sobre el valor facturat; b) Facturació entre 5.000 i 5.999 euros = 24% sobre preu facturat; c) Facturació superior a 5.600 euros = 25% sobre el valor facturat”.

El propietari de Traiber sortint dels Jutjats
El propietari de Traiber sortint dels Jutjats

Els investigadors també troben documentació que posa de manifest que alguns metges se’n beneficien d’aquesta trama. Alguns metges cobràvem 1.800 euros per cada implant de maluc . També a nivell excepcional s’havia determinat que el grup de treball liderat pel Dr. Dolz cobraria un percentatge corresponent al barem sobre el valor facturat establert: repartir el 67% al metge i el 33% a la resta del grup”.

A Tortosa, més concretament a l’Hospital Verge de la Cinta, Traiber també havia arribat a acords. De fet, en un document manuscrit es pot llegir: “De tot el que es col·loqui se’ls pagarà un ‘royalti’ del 20%”. Aquestes informacions han contribuït perquè el jutge  estigui convençut de l’existència d’indicis de que se relaciona la col·locació de pròtesis amb el pagament de comissions als metges.

 


REDACCIÓ17 Febrer, 2015

És una victòria amarga”, aquestes han estat les paraules que la portaveu dels col·lectius en defensa de la sanitat pública a Tarragona, encapçalats per la portaveu de CGT, Conchi de Tera, ha expressat aquesta tarda en l’acte de ‘celebració’ de l’obertura les 24 hores del servei d’hemodinàmica a l’hospital Joan XXIII de Tarragona.

De Tera, Rosa M. Gabriel i F. Rivas
De Tera, Rosa M. Gabriel i F. Rivas

Després de portar a terme moltes accions com manifestacions, recollides de firmes dirigides al conseller de Salut, Boi Ruiz, i al delegat a Tarragona, Josep Mercadé i  la que fou la més mediàtica, la tancada als serveis territorials de Salut durant 5 dies,  Conchi de Tera fa una valoració positiva però no satisfactòria. “És una victòria amarga, fa tres anys que estem denunciant públicament aquest fet i ha arribat ara”.

De Tera ha explicat a la República Checa que “aquesta obertura arriba massa tard, la mort d’Enrique Gueron  es podia haver evitat si el servei hagués estat a ple rendiment, de la mateixa manera que el munt de trasllats de pacients a Barcelona que es podien haver evitat”.

La portaveu ha afirmat també que no vol entrar en una guerra de dades, “perquè ens les amaguen i no les sabem”, però el Govern de la Generalitat “es contradiu perquè han assegurat que faran 70 intervencions i després surten i diuen que s’estalviaran almenys 120 trasllats a Barcelona, per tant, estem com sempre”.

També ha declarat que tot i que Sanitat ha afirmat que tenia prevista aquesta obertura,  “nosaltres des de dins de l’hospital sentíem res”, només rumors de que “només obriria Tarragona i ho faria cap al desembre”.

 ‘Una única sanitat, un únic conveni’
A tot això de Tera ha afegit que una de les altres coses que denuncien és la situació laborals del professionals de la unitat d’Hemodinàmica cardíaca.  La gestió de la unitat és compartida entre l’hospital Sant Joan de Reus (Sagessa) i el Joan XXIII.  A banda, també hi ha  treballadors de radiodiagnosi (els tècnics) que pertanyen a l’empresa IDI, empresa  que s’encarrega del radiodiagnòstic de tot l’hosptal i de la província.

Cartells al vestíbul del Joan XXIII
Cartells al vestíbul del Joan XXIII

Hi ha tres tipus de treballadors que fent la mateixa feina cobren preus diferents. Cadascun té condicions diferents, tant de treball com econòmiques i de lleure. “En cap moment s’ha parlat amb els treballadors sobre les seves condicions i ha sigut una imposició”.

Pel que fa al Joan XXIII, han aconseguit que es creï un tercer torn. Els treballadors “ara feien un  horari de 12 hores, amb un torn al matí i un torn a la tarda, i a més, les guàrdies els cap de setmana i els  festius era localitzat. Amb el tercer torn s’aconsegueixen torns rotatius,  millors condicions laborals i es crea plantilla”, ha expressat de Tera qui, a més, ha lamentat que ni els treballadors de l’IDI ni els de l’hospital Sant Joan de Reus tinguin aquestes condicions.

La xocolatada popular, aquesta tarda
La xocolatada popular, aquesta tarda

“Volem una única sanitat i un únic conveni. No pot ser que el mateix personal fent la mateixa feina tingui condicions diferents”, ha sentenciat.

Per acabar,  la portaveu ha conclòs demanat la dimissió de Ruiz i Mercadé, màxims ‘responsables’ de tota aquesta situació.

L’acte de celebració
L’èxit assolit per la societat tarragonina, que ha aconseguit que avui, 16 de febrer, la unitat d’hemodinàmica del Joan XXIII obri 24 hores s’ha celebrat amb una xocolatada popular al vestíbul de l’hospital i on també hi ha hagut la participació d’un cantautor que ha posat melodia a aquest dia feliç però ‘amarg’.

Jonathan OCA 

 


REDACCIÓ19 Octubre, 2014
Jaume_Pujol1.jpg

Aquest diumenge és un dia de gran alegria per a l’Església. L’any de la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II es completa amb la beatificació d’un altre pontífex: Pau VI.

Personalment em fa molt feliç la notícia, perquè, a part de valorar tot el que va fer per l’Església, vaig viure a Roma durant la major part del seu pontificat (de 1963 a 1978) i vaig tenir moltes ocasions de veure personalment el Papa que va culminar el Concili Vaticà II i va dirigir l’Església en els anys turbulents del postconcili.

Tinc molt present en la memòria aquell viatge seu a Terra Santa, en un moment en què els Papes no viatjaven gairebé, i el seu encontre amb el patriarca Atenàgores a la terra de Jesús. Com ho ha assenyalat Henri de Lubac, encara que l’encontre ecumènic va ser el que va merèixer més atenció, «Pau VI va anar a Jerusalem, en nom de tota l’Església, a postrar-se davant el Sant Sepulcre i mostrar que tots els cristians són els fidels de Crist. Va anar-hi per a testimoniar que l’Església no és res si no és la serventa de Crist, si no reflecteix la seva Llum, si no transmet la seva Vida».

Pot semblar obvi, però els qui vam viure els anys postconciliars sabem que no resulta inútil recordar-ho. La crisi social dels anys seixanta, que es va manifestar sobretot a Europa, va afectar també l’Església, sense que faltessin els qui van pretendre fundar-la de nou sense tenir en compte els seus pilars fonamentals.

Els qui van viure la seva època recordaran també les seves importants encícliques: la Humanæ vitæ, sobre el control de la natalitat; Ecclesiam Suam, sobre la presència de l’Església en el món, i Populorum progressio, que denunciava amb paraules rotundes la injusta distribució dels béns en la humanitat.

A més del viatge a Terra Santa, Pau VI va acudir al Congrés Eucarístic de Bombai, va visitar Nova York, Bogotà, Fàtima, Ginebra i pobles d’Àfrica i de l’Extrem Orient. Havent estat secretari d’Estat de Pius XII, Giovanni Battista Montini tenia una àmplia cultura i coneixement dels pobles i de les relacions internacionals, la qual cosa li va permetre advocar per la pau en diferents escenaris i ser considerat una referència moral en el món.

Sense gaudir de la popularitat de Joan XXIII i la posterior de Joan Pau II, va acabar l’obra del primer, el Concili, i podria dir-se que va preparar el futur quan va convidar el llavors cardenal Wojtyla a predicar un any els exercicis espirituals que el Papa fa amb la cúria.

Són pinzellades d’un gran Papa la figura del qual la història no farà més que engrandir.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona