Arxius de joan llort | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Maig, 2020
Joan-Llort.jpg

Aquest 1 de Maig està marcat pel coronavirus i que constarà, durant el matí, de manifestacions virtuals difoses a través de les pàgines web i xarxes socials amb la participació de delegats, afiliats i treballadors; i a la tarda, d’un concert virtual des de les 18:00 a les 20:00 hores, moment en què UGT se sumarà a l’aplaudiment solidari d’homenatge a tots i totes els treballadors que mantenen els serveis bàsics per a les persones .

Serà un Primer de Maig que girarà al voltant d’una major protecció per a les persones i un reconeixement sincer i profund als treballadors i treballadores dels serveis essencials del nostre país. Des de la UGT proposem posar damunt de la taula la necessitat de crear una xarxa de protecció per a les persones que no reben cap tipus de percepció i estan en una situació de penúria extrema. Cal posar en marxa, de manera immediata, una Renda Mínima Vital que els permeti subsistir. Hem de deixar de pensar amb caràcter ideològic i de centrar-nos més en la situació de les persones i les famílies d’ aquest país perquè, sense elles, no hi haurà recuperació plena quan tot això acabi. El govern Central es va comprometre amb els sindicats a engegar-la i agafem la paraula del govern que sempre ha manifestat la necessitat de no deixar ningú enrere quan sortim d’aquesta crisi.

Volem que la societat manifesti el seu homenatge i reconeixement als treballadors i treballadores dels serveis essencials

Aquest Primer de Maig posarà en valor el paper de les persones treballadores dels serveis públics essencials durant aquesta crisi. Volem que la societat manifesti el seu homenatge i reconeixement als treballadors i treballadores dels serveis essencials: als sanitaris, netejadors, forestals, personal de logística, de les comunicacions, als pagesos, els treballadors de la indústria càrnia, dones que treballen en l’assistència domiciliària o en les residències … que arrisquen la vida perquè aquest confinament sigui més suportable i ens permeti tenir els serveis essencials a la ciutadania. A tots i totes, moltes gràcies per la vostra entrega, per jugar-vos la vida perquè visquem una mica millor.

D’aquesta manera, hem de considerar que l’1 de maig ha d’obrir vells debats. Portem molts anys denunciant les retallades en els serveis públics. Si no s’haguessin produït en la sanitat durant aquests últims anys, no tindríem la situació de col·lapse que tenim en aquests moments. Si no s’haguessin reduït els recursos a la investigació, estaríem en una millor situació per fer front al coronavirus. La globalització és un instrument que només ha estat al servei d’uns pocs, de les grans corporacions, i això cal revisar-ho. Els països han de tenir cobertes les seves necessitats fonamentals.

Aquest Primer de Maig hem de situar-lo amb noves exigències. Hem de reforçar els pilars fonamentals de la nostra economia per afrontar amb les millors garanties la desescalada. Resulta imprescindible arribar a un acord amb la patronal primer, i després amb el Govern, perquè els treballadors i treballadores no paguin les conseqüències d’aquesta crisi.

La UGT reclama la necessitat de tenir en compte, durant aquesta deshibernació, els treballadors i treballadores que estaven a prova a l’inici de la crisi i que no han generat la percepció de les prestacions durant la mateixa, amb un reconeixement de caràcter retroactiu

En aquest sentit, la UGT reclama la necessitat de tenir en compte, durant aquesta deshibernació, els treballadors i treballadores que estaven a prova a l’inici de la crisi i que no han generat la percepció de les prestacions durant la mateixa, amb un reconeixement de caràcter retroactiu; o als fixos discontinus, perquè es puguin incorporar a les empreses quan tot això acabi; o evitar el tancament de moltes petites i mitjanes empreses.

A més,  és l’hora del debat en relació al canvi del model productiu. Volem que s’abordi aquesta qüestió. Depenem molt del sector turístic, cal reforçar la indústria per garantir més i millor ocupació . A més, aquest país necessita recaptar més impostos i de manera més equitativa. Els que han estat criticant la pujada d’impostos des de fa mesos són els que avui reivindiquen més recursos a l’Estat. Sense impostos, l’Estat no té recursos per a res. Per això, haurem de parlar d’un sistema fiscal just, eficient i equitatiu.

Per tot això des de la UGT demanem Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida

Joan LLORT
Secretari general d’UGT a TGN

 


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Joan-Llort.jpg

Joan Llort és el secretari general d’UGT a Tarragona. Entén que aquesta situació és molt delicada i que l’1 de maig se celebrarà de forma atípica. Amb tot, considera que, ara més que mai, hi ha raons per reivindicar. Rebutja la idea que els treballadors siguin, un cop més, qui ha de fer pagar la crisi. En la seva opinió, el govern haurà de crear mecanismes d’ajuda perquè ningú no es quedi enrere.



Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Estem vivint aquest confinament amb donar suport a centenars de companys d’UGT i treballadors per intentar ajudar a negociar i orientar juntament amb els delegats d’UGT per intentar donar solucions a les moltíssimes problemàtiques que surten.

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs. Què han de fer?
Els últims anys a moltes empreses ha primat mes els costos i els beneficis, a la prevenció i a la salut i amb aquesta crisi es veu molt evidents la falta d’EPIs al sector de la sanitat i a les residències.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Li preocupa el futur laboral?
Ens preocupa la situació actual del dia a dia i també el que ens pot vindre perquè la situació de recuperació intuïm que malauradament serà molt lenta i això pot provocar que la situació sigui més complicada.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquest moment, la salut. Si tenim salut podrem tenir treball, però necessitem una justícia social perquè ningú es quedi enrere.

Creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada

El pitjor encara està per arribar?
El futur no se sap, però veient com està el món del treball, que ja veníem d’una situació amb molta precarietat i desigualtat, creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Al govern ha pres mesures per protegir els llocs de treball amb els ERTOs i també ha donat ajudes a un altre sector com els autònoms, però penso que encara s’ha de donar un tomb a aquesta situació, activant una renta mínima vital pensada per a protegir a les persones.

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
S’ha de posar damunt de la taula la necessitat de crear una xarxa de protecció per a les persones que no reben cap mena de percepció i estan en una situació de penúria extrema, s’ha de deixar de pensar amb el caràcter ideològic i de centrar-se més en la situació de les persones i les famílies.
S’ha d’activar plans d’ocupació i formació per recol·locar als treballadors amb les noves feines que es poden vindre, en definitiva entre tots és haurem de reinventar.

El dia 1 de maig serà celebrat de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
Aquest 1 de maig serà atípic, però hi serem per la SALUT, TREBALL I JUSTICIA SOCIAL. LA PRIORITAT ÉS LA VIDA.  Hi hauran manifestacions visuals i virtuals difoses per les xarxes. Aquest 1 de maig girarà al voltant d’una major protecció per a les persones i un reconeixement sincer i profund als treballadors i treballadores dels serveis essencials del nostre país.

Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten

Teniu un programa?
A les 11 del matí, hi haurà una intervenció pública a TV3 des de l’Hospital del Mar;  de 12 a 13h tindrà lloc una manifestació virtual a Tarragona. A les 13h es farà la lectura manifest virtual pels secretaris generals de Tarragona d’UGT i CCOO. De les 18 a les 20h s’oferirà un concert virtual. A les 20h hi haurà l’aplaudiment als treballadors/es que mantenen els serveis bàsics per a les persones.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Creiem que aquesta crisi no la pot pagar les persones. És urgent establir prestacions i rendes socials per a garantir els ingressos a totes les treballadores i treballadors, també del treball autònom i mecanismes de la gestió més eficients pel cobrament efectiu. Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten.

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
L’UGT, amb més de 1.800 delegats, que representen els treballadors a les empreses del Camp de Tarragona, estem negociant mesures per a afrontar tots els problemes, per donar la millor sortida possible, evitant que els treballadors siguin els menys perjudicats possibles i no perdin els seus llocs de treball. També assessorarem, ajudarem i orientarem a tothom que ens ho demani. Cada dia rebem centenars de trucades de persones que no saben com i què han de fer.

Com creu que ha de ser el desconfinament?
Haurà de ser molt gradual i amb molta responsabilitat individual, som tots responsables per a sortir d’aquesta situació que no ens enganyem és molt difícil.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
ccoo_ugt-1280x722.jpg

Els sindicats UGT i CCOO encara esperen que l’empresa IQOXE faci autocrítica i explica que va fallar en l’explosió mortal del 14 de gener.

Entenen que la planta química està tenint diferents discursos a mesura que passen els dies: recorden que, inicialment, van prometre no fer acomiadaments i ara amenacen amb un ERO temporal, basant-se en motius de força major.

Els representants de CCOO i UGT a Tarragona, José Manuel Martin i Joan Llort, han carregat fort contra Iqoxe i el seu mercantilisme i voluntat de treure’s beneficis estalviant-se els sous dels treballadors.

UGT i CCOO rometen intensificar les diferents formes de lluita “si les coses van com van”

Els sindicalistes consideren que no hi ha motius perquè l’ERO prosperi perquè, tot i que l’empresa no està produint, manté una activitat frenètica en el seu interior. Perquè té l’objectiu de posar en marxa la planta tan ràpidament com es pugui, hi ha més de 100 treballadors i empreses externes contractades. Aquest fet deixa clar que a Iqoxe “hi ha feina i hi ha ocupació”. També són conscients que l’empresa vol allunyar els sindicats, els quals no es cansen de denunciar les càrregues laborals excessives i les mancances en l’àmbit de la seguretat.

Tant UGT com CCOO demanen que no s’abandoni la plantilla d’Iqoxe i que s’eviti que siguin els principals perjudicats. Prometen intensificar les diferents formes de lluita “si les coses van com van”. O sigui, subcontractant serveis i no garantint la seguretat i la prevenció de la plantilla. Fan una crida a la vaga del proper dia 19 de febrer.


VÍDEO


REDACCIÓ30 Gener, 2020
joan_llort.jpg

En els últims anys s’ha consolidat la situació de creixement de l’economia espanyola, que va començar el 2014. Són ja cinc anys d’expansió de l’activitat. Tot això és positiu, i s’ha aconseguit essencialment gràcies a l’esforç de la classe treballadora, que ha suportat un duríssim ajust de 2008 a 2013, i hi ha respost amb una responsabilitat solidària i amb un esforç col·lectiu exemplars.

Ara, l’economia va bé, però només per a una minoria perquè les famílies treballadores veuen com la recuperació no els arriba. El PIB creix, i les empreses no només obtenen beneficis superiors als d’abans de la crisi, sinó que els augmenten a un ritme rècord; però es neguen a traslladar aquesta situació de bonança a les treballadores i als treballadors, que segueixen sense percebre una millora de la seva qualitat de vida. Se’ls està negant el que és seu, perquè és la seva feina el que està generant els beneficis de les empreses.

La precarietat laboral, en totes les seves facetes, no deixa de créixer, i els salaris no pugen prou, després de caure dràsticament des de 2009. La desigualtat i la pobresa han crescut fins a situar a Espanya al capdavant d’Europa en tan deshonrós rànquing, afectant de manera especialment greu a la infància. De fet, Espanya se situa entre els 9 països de la Unió Europea on els seus treballadors es troben encara en una situació pitjor que abans de la crisi.

La protecció de les prestacions i serveis públics essencials no deixa de reduir-se, pervertint les bases del nostre estat del benestar. I tot això s’acompanya de dues circumstàncies que agreugen la percepció (real) de la injustícia: d’una banda, la deliberada i sistemàtica actuació en favor de grans grups empresarials i de determinats lobbies econòmics (bancs, elèctriques, autopistes, empreses transnacionals), a les quals es transfereixen directament o indirectament milers de milions d’euros; d’un altre costat, la deriva autoritària de l’actuació de l’Estat, que ha portat a criminalitzar la legítima discrepància i la protesta pacífica i a exercir una repressió desconeguda en la nostra actual etapa democràtica.

Un país precari
Precisament, acabem de commemorar el naixement de la Constitució fa 41 anys en un moment en què un de cada cinc espanyols en edat de treballar no pot fer-ho, en el qual la meitat dels joves està desocupat, en què la meitat dels aturats no cobra cap tipus de prestació, en el que any rere any els salaris han perdut valor i encara es neguen als treballadors augments salarials significatius, en el qual tenir una feina ja no és sinònim de no ser pobre, i de viure dignament.

Un Estat en el qual els treballadors tenen drets diferents en funció de si el seu contracte és temporal o indefinit, en què el currículum acadèmic ja no garanteix l’accés a estudis universitaris llevat que la família tingui diners per pagar; en què la justícia ja no és igual per a tothom, perquè qui tingui diners podrà pagar les taxes judicials mentre que altres que no en tenen no ho poden fer; en què el dret a l’habitatge no només no està garantit sinó que ara per ara és un luxe abast d’uns pocs, mentre se segueixen expulsant famílies de les seves cases al no poder afrontar el pagament dels seus lloguers o les seves hipoteques i encara se’ls condemna a seguir pagant el deute.
I tot i que millora l’ocupació en termes quantitatius, seguim tenint la segona major taxa d’atur de tota la UE (després de Grècia), més del doble de la mitjana de la zona, i la meitat fa més d’un any que busca feina i gairebé 6 de cada 10 no cobren cap prestació.

I qualitativament, l’ocupació no millora, la precarietat laboral és també molt elevada, i està creixent: un de cada quatre assalariats té un contracte temporal, i també un de cada quatre contractes temporals dura menys d’una setmana; la contractació a temps parcial és essencialment involuntària, i augmenten les noves formes de prestació de serveis encara més desprotegides: empreses de multiserveis, plataformes digitals, etc.

L’ocupació ja no treu a les persones de la pobresa: Eurostat diu que el 26,6% de la població al nostre país segueix en situació de pobresa o exclusió social.
Sense oblidar dues qüestions absolutament urgents i injustes: que dues persones moren cada dia laborable en accidents de treball; i que la bretxa salarial és del 14,2%, i tripliquem les taxes d’Itàlia, Romania i Luxemburg, de manera que les treballadores d´aquest país treballen gratis des del 7 de novembre de 2019 fins a final d’any.

I tot això mentre veiem en els mitjans de comunicació casos de frau, elusió i evasió fiscal, alhora que se segueix sense donar una segona oportunitat a milers de famílies que van sucumbir a la crisi. Davant d’això no podem romandre impassibles, no podem conformar-nos. Aquesta és la situació actual, i a ella estem responent des d’UGT com sempre: amb diàleg i propostes, i amb pressió i mobilització. Tot per millorar la qualitat de vida de la classe treballadora, i en especial els grups socials més desprotegits econòmicament o social: treballadors precaris, joves, dones, pensionistes, persones amb discapacitat i immigrants.

Però aquest país necessita canvis necessaris i urgents, i sí, aquests canvis es poden dur a terme. Perquè les persones no poden esperar més. I els Governs no poden seguir dilatant les necessitats de les persones amb un treball digne amb un salaris justos.
Els problemes econòmics i socials del nostre país tenen ja arrels profundes, i no es poden solucionar sense actuacions de calat, que permetin recuperar l’esperança arrabassada a milions de persones. La desigualtat creixent i la manca de perspectives de vida són el corcó del nostre model democràtic i de convivència.

Joan LLORT
Secretari General d’UGT a Tarragona


REDACCIÓ1 Maig, 2019
joan_llort2-1280x960.jpg

Joan Llort és el secretari general de la UGT a Tarragona. Defensa com ningú el paper social i democràtic de les estructures sindicals. En aquesta entrevista, Llort deixa un missatge pel president electe del govern espanyol. A banda de demanar que es posi punt final a la Llei Mordassa, el màxim responsable de la UGT a Tarragona creu que cal cercar noves formes de control per intentar reduir la sinistralitat, intensificant en la prevenció.

Joan Llort en una manifestació

 

Què significa avui dia l’1 de maig?
L’1 de maig és els 365 dies de l’any, per una societat justa i cohesionada de totes les persones, lluitant per la no discriminació per raó de gènere i la garantia de la igualtat real entre dones i homes per un model basat en l’estat social i democràtic de drets

Què hem de celebrar?
Els sindicats no celebrem, reivindiquem més drets, més igualtat, més cohesió, i sobre tot primer les persones

Hi ha més motius per celebrar o per lluitar?
Per lluitar, per la derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012 que precaritzen els llocs de treball, per derogar la reforma de les pensions del 2013, per eliminar la Llei Mordassa i l’art. 315.3 del Codi penal, per garantir els drets fonamentals i llibertats i el dret de vaga, per l’igualat i fer complir la llei d’igualtat, eliminant la bretxa salarial entre homes i dones, per reforçar l’estat del benestar.

Quines són les reivindicacions que persisteixen en el temps?
L’eliminació de les reformes laborals i la de les pensions

Què demaneu al nou govern de l’Estat?
Que miri de cara a les persones. Necessitem un nou model productiu sostenible, treball de qualitat, recaptar més i de manera més justa, impulsar polítiques socials de lluita contra la pobresa, garantir la viabilitat i suficiència de les pensions, garantir uns serveis públics de qualitat, intensificar la lluita contra la sinistralitat i les malalties professionals, millorar la qualitat de la democràcia…

El líder d’UGT durant una compareixença davant la premsa

Els sindicats han perdut credibilitat?
No ho crec i la prova és l’increment amb afiliació i amb delegats el 85% de representació o tenen UGT i CCOO i això o avalen els treballadors cada quatre anys amb les eleccions sindicals
S’ha de crear una nova manera de defensar la classe treballadora, modernitzant el missatge sindical?
El missatge sindical sempre és el de lluita constant, quant es para de lluitar es perden drets, per això no podem afluixar i hem de ser constants i persistents.

Quins reptes teniu pel davant?
Els nous reptes són els de la demanda constant de tindre uns salaris dignes i repartir la riquesa, tenir una ocupació de qualitat i posar fi a la precarietat laboral, acabar amb la pobresa, tenir unes pensions dignes, revertir les retallades en l’estat del benestar, tenir una educació i sanitat pública i universal, tenir una fiscalitat justa i lluitar per les llibertats públiques.

Per què hi ha tanta precarietat laboral? Què podeu fer per reduir-la?
Derogar de manera immediata les reformes laborals imposades, perquè només han servit per precaritzar encara més el nostre mercat de treball, impulsar i reforçar el diàleg social i la negociació col·lectiva, per construir un nou model de mercat de treball, basat en la creació d’ocupació de qualitat i l’estable, i un canvi urgent de polítiques econòmiques i d’ocupació, amb un model productiu basat en una política industrial, amb més inversió en innovació, formació i coneixement.

La sinistralitat laboral ha augmentat, solucions?
La precarietat ha portat que les treballadores/s no estiguin formats en matèria dels llocs de treball, la prevenció és sobre un paper i la majoria d’empreses no tenen cultura de prevenció, la mobilitat és un altre element d’accidentalitat i com no les malalties professionals amagades per les mútues derivant-les a la Seguretat Social, la solució passa per tenir llocs estables i amb condicions fomentant la prevenció des de les escoles.

Joan Llort entén que els sindicats defensen un paper democràtic

Els sindicats estan polititzats?
Els sindicats constituïm un dels engranatges del sistema democràtic. Defensem els interessos del conjunt dels treballadors en qualsevol de les seves condicions, treballin o no, siguin fixos o temporals. Defensem als treballadors amb caràcter integral.

Per què hem de sindicalitzar-nos?
El nostre primer camp d’acció són els centres de treball. En aquest àmbit es conciten dues realitats: la força i capacitat de resoldre problemes, per una banda, i la capacitat de superar conflictes juntament amb una situació laboral precària, de l’altra. Això fa necessària la presència i l’acció del sindicat a l’empresa. Negociem més de 4.500 convenis.
S’hi beneficien prop de 11.00.000 TREBALLADORS, estiguin o no afiliats. Desenvolupem la nostra acció sindical a través de la negociació col·lectiva en aproximadament 1.100.000 empreses. Per tot això i per conquerir drets socials, laborals d’igual a igual, aquest 1 de maig vine a la manifestació a les 12 de migdia a la Plaça Imperial Tàrraco per + DRETS+IGUALTAT+COHESIÓ. LES PERSONES, PRIMER.

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2016
fisgon__.jpg

fisgonEn pocos días finaliza el año 2016 y también daré por terminada la publicación de esta sección, pues las fechas navideñas bien merecen un alto el fuego fisgón, abrir un paréntesis de paz y sosiego y recargar pilas para un futuro retorno. Los políticos de nuestra ciudad respirarán tranquilos una temporadita sin mi omnipresencia, pero que no se las den muy felices porque la saga volverá, puede que con otro nombre, pero volverá. Mis queridos lectores y lectoras, os dejo temporalmente, pero sabed que sigo ahí, observando, para contaros todas las verdades dentro de un tiempo.En esta ÚLTIMA ENTREGA vamos a evaluar a los vips de Tarragona, poniéndoles nota de 0 a 10 y acompañando de algún comentario. Será como una felicitación de año nuevo, pero con mala leche. Pronto llegará la nueva sección ‘Sabies que…’

La presidenta de l'EMT, Begoña Floria
Begoña Floria

Begoña FLORIA (Portaveu govern TGN). Puntuación 4. Si no hubiese sido por su implicación en el caso Inipro, podría haber sacado un 5 pelado, pero no ha podido ser. Se ha metido en demasiados líos que no eran suyos. Ha dado la cara para que se la partieran y se la destrozaron. Es una valiente y una trabajadora nata, pero sus ‘amigos’ partidarios la quieren… lejos.

Alejandro_opinioAlejandro FERNÁNDEZ (Portaveu PP Parlament). Puntuación 4. De no ser por su huida de terciopelo al Parlament, podría estar en el 5, pero descontamos su tocata y fuga y valoramos como negativa su invisible huella a su paso por el consistorio. La historia lo borrará de la memoria municipal, a menos que decida una segunda parte de su película en Tarragona. ¿Algún sabremos (realmente)  porqué se ha ido?

Pau RICOMÀ. (Portaveu ERC TGN) Puntuación 5 En clave municipal podríamos otorgarle un 7, pero las contradicciones entre lo que dicen los republicanos en Tarragona y lo que hacen en la Generalitat, le penalizan mucho. Que vigile los suyos que le quieren substituir… Por cierto, sus intervenciones en los plenarios han mejorado muchísimo.

Albert ABELLÓ (Portaveu CiU) Puntuación 6 Ha demostrado ser duro de pelar y tener aguante. LlegóAlbert Abelló al salón de plenos tras una campaña errática y un resultado electoral deprimente, pero ha aguantado todo lo que le han echado: zancadillas, traiciones, puñaladas, menosprecios. Los supuestamente suyos le quieren cadáver político, pero él ahí sigue y ha renacido con fuerza. Aunque solamente sea por reconocerle su persistencia, vale ese 6.

Laia ESTRADA (Portaveu CUP) Puntuación 7 Pese a su mapa mental e ideológico decimonónico y a pesar de su intolerancia a la sensatez, esta joven anti casi todo ha metido en muchos aprietos al siesteante alcalde y ha dado algunos momentos gloriosos. Por animadora de la fiesta política local, un 7. Sin la CUP nada sería igual.L'alcalde de Salou, Pere Granados

Pere GRANADOS (Alcalde Salou) Puntuación 6 Nadie apostaba demasiado por él en los inicios del mandato anterior, pero se ha afianzado y gestiona con habilidad. Ha liderado algunos asuntos territoriales con desparpajo y se ha situado en una confortable zona de confort político. De cara al 2017 estaría bien que evitara los espectáculos circenses y bochornosos que aún se asisten en algunas sesiones plenarias.

Carlos CASTILLO (Diputat PSC Parlament) Puntuación 5 Hemos dudado en incluirlo o no en esta lista navideña, pero finalmente hemos considerado la cantidad de veces que nos hemos referido a él en la sección de El Fisgón y por eso le damos presencia. Una de cal y otra de arena, por eso se lleva un 5. El ‘happy flowers’ de la política tarraconense ha mejorado pero continua teniendo menos estrategia política y partidaria que Winnie de Pu. Animos diputado… Seguro que nos va a sorprender.

andreu_suriolAndreu SURIOL (President Cambra Comerç TGN) Puntuación 8 Nadie se lo esperaba en la plaza mayor de los valientes, pero este hombre ha sorprendido por su claridad, mensaje directo y rigor. Dice lo que piensa porque piensa lo que dice. Que el Ayuntamiento le muestre incomodidad ya es toda una referencia. Unos cuántos más como él nos vendría muy bien. Suriol ya es toda una referencia en credibilidad y en azote al poder paralitico.

Joan Francesc FONT (President AEQT) Puntuación 6 Lleva poco tiempo al frente de la AEQT, pero ya apunta algunas cosas. El complejo petroquímico de Tarragona no necesita un guardia de seguridad; requiere mejor un dinamizador, alguien con ganas de abrir nuevos espacios de actividad empresarial. Esperemos que no se atrinchere. Su cercanía es un plus. Sería injusto olvidar el buen trabajo que esta llevando a cabo la directora general de la AEQT, Teresa Pallarés, Merece buena nota.

jutge-joaquimJoaquín ELIAS (Instructor caso Inipro) Puntuación 6 El juez de los jueces tarraconenses ha conseguido hacerse una marca propia. Los casos mediáticos que han pasado por sus manos han sido realmente tratados con rigor y profesionalidad. Sus interlocutorias son criticadas porque Su Señoría escribe tal como piensa y siente. No teme a nada ni a nadie, aunque hay presiones para que deje el caso Inipro, el escándalo que la llevado el alcalde Ballesteros a la categoría de investigado. ‘Ximo’, así le llaman los más cercanos, es un juez que intenta aplicar la justicia. A ver ser es capaz de esquivar las presiones. Por su valentía y independencia le damos un 6.

Jaume PROS (Secretari Gral. CCOO) Puntuación 5 Ya son muchos años al frente del sindicato Comisiones Obreras y se nota. Persona sensata y pragmática, se ha visto superado por el paso del tiempo, la ultramodernidad y la precarización laboral… y sindical.

Joan LLORT (Secretari Gral. UGT) Puntuación 6 Lleva poco tiempo al frente del sindicato UGT para hacer una evaluación en regla, pero de momento no se le aprecia nada que no sea continuismo sindical a la antigua usanza. Confiamos en su proyecto.

josep_andreu1Josep ANDREU (President del Port) Puntuación 5 Sin duda el vip que mejor conecta con el entorno, que proyecta un mayor dinamismo y que conjuga hábilmente su cargo de gestor público con su proyección social y mediática. Pero tiene que controlarse un poco. Sus discursos ‘castristas’ (por interminables) i su actitud ‘a la gallega’ le pueden pasar factura. Venga, más determinación.  Le convendría ver menos fantasmas y no jugar tanto con el fuego… El enemigo lo tiene en casa y en el (nuevo) partido del cual aún no es militante.

fisgon__Quedan algunos vips por evaluar, pero bajaríamos el nivel de interés en la lectura. Simplemente señalar que de entre todos los VIPS, ni uno ni una relacionada directamente con la Cultura. Preocupante.

No me alargaré con despedidas ñoñas por dos motivos: ni me voy para siempre, ni las cosas cambiarán sustancialmente mientras me tomo unas vacaciones fisgonas.

¡Felices fiestas y que corra el cava!

Volveré!!!

 

 


REDACCIÓ2 Març, 2016

“M’agradaria que aquest dia no existís”. Així es referia la secretària d’Igualtat i Moviments Socials de la UGT, Mar Vázquez a la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora al recordar que si no existís volia dir que no hi ha desigualtats .

UGT1La sindicalista s’estima més titllar la diada de reivindicativa que de celebració. És que, en la seva opinió, les dones continuen sent considerades com a números i víctimes de desigualtats. Per dissipar dubtes i basant-se en xifres, Vázquez ha avançat que a Catalunya el sou de les dones, en el darrer any, ha estat un 24% més baix que dels homes.

A títol d’exemple, ha explicat, decebuda que, una dona ha de treballar 33 dies laborables més a l’any per poder cobrar el mateix que un home en les mateixes condicions laborals. A banda de considerar que es tracta d’una injustícia ha defensat que s’ha de regular legalment aquesta situació, tot i que ha insistit que no és partidària de la paritat a cop de legislació.

És una qüestió que requereix conscienciació social i empresarial. Per tant, ha insistit, que cal fer pressió sobre el poder polític per forçar un canvi de mentalitat i de paradigma.

95% dels homes ni s’ho planteja
Durant una trobada amb els periodistes per donar a conèixer els actes que es duran a terme el 8 de març, Mar Vázquez ha lamentat que, a Catalunya, el 95% dels homes no s’ha platejat mai sol·licitar un permís de paternitat. I només un 60% dels pares s’han beneficiat dels 13 dies a què tenen dret per cuidar dels seus fills. “Hi ha casos en què l’empresa denega aquests permisos”, ha denunciat la sindicalista, recordant que només el 0,3% dels homes demana excedència per cura de menors.

JOAN_LLORTEl secretari general de la UGT, Joan Llort, ha aprofitat per explicar que, en moltes empreses, s’aplica i es viu la política de la por. Això perquè hi ha treballadors que no fan servir els seus drets perquè tenen por a represàlies laborals. Llort ha reconegut que hi ha molt de recorregut per arribar a la normalitat entre home i dona, en l’àmbit laboral i salarial. Ha recordat que la precarietat i la inseguretat laboral provoca que els assalariats no denuncien alguns dels atropellaments de què són víctimes a les empreses. S’ha referit també als falsos autònoms i la desigualtat provocada per una llei que ha de ser derogada perquè “està afectant greument les condicions laborals i econòmiques” dels treballadors.

La UGT també reclama una llei de transparència salarial que obligui les empreses a fer accessible els salaris directes i indirectes així com els criteris salarials i de promoció amb l’objectiu de lluitar contra la desigualtat salarial a les empreses.
Mar Vàzquez creu que s’ha de portar fins a la sacietat l’eslògan “mateix treballa, mateix sou”, per evitar que la dona sigui discriminada només perquè és dona.

Acivitats commemoratives
El pròxim dia 8 de març, es farà la presentació de la Guia Sindical – editada pel Consell de Relacions de Catalunya, Comissió d’Igualtat i Temps de treball –, on s’aborda la igualtat, el protocol per la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa”. A les 12h15 es llegirà el manifest conjunt de CCOO-UGT davant de l’Estàtua dels Despullats i a les 13 es farà la lectura del manifest institucional a l’Ajuntament de Tarragona.

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2015

La Unió General de Treballadors (UGT) de Tarragona ja té, des d’avui, nou secretari general. Tal com va avançar aquest diari, Joan Llort agafa les regnes del sindicat.

Joan Llort parlant amb la premsa
Joan Llort parlant amb la premsa

Llort afronta aquesta nova etapa “amb molt optimisme i amb moltes ganes de tirar endavant el sindicat, ja que en els pròxims vuit mesos venen molts canvis, i confiat en què ho aconseguirem tots junts”. Entre aquests canvis cal destacar les fusions de federacions.

Després de l’etapa de Jordi Salvador al capdavant del sindicat –va dimitir, ja que encapçala la llista per ERC per Tarragona de cara al 20D-, Llort té clar que “ha deixat el llistó molt alt i el que hem de fer a partir d’ara és aguantar-lo i superar-lo”.

El nou secretari general ha estat escollit aquesta tarda, per una àmplia majoria, en el marc del Comitè Territorial Extraordinari de la UGT de les Comarques de Tarragona, celebrat a la sala d’actes de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET).

Joan Llort deixa la secretaria que ocupava fins ara, la de Política Sindical de la UGT de les Comarques de Tarragona, i la canvia per la secretaria general. Des del 2008 és membre del comitè executiu de la UGT i està afiliat al sindicat des del 1992.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter