Arxius de jesús monllaó | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Octubre, 2017

Sovint el cinema ens ofereix, a banda d’entreteniment, reflexions interessants. Les teves mel·líflues declaracions sobre el 155, que insisteixen en la teva línia tova del tipus “desproporció” o el “ja us ho deia” i el clàssic “per ambdues bandes” m’han fet venir un nom al cap: l’Steven.

L’Steven és un personatge secundari. És una mena d’encarregat que decideix sobre la vida i la mort dels esclaus. No té poder real, perquè depèn del seu senyor, però ser inflexible amb els seus iguals esdevé garantia de fidelitat, fins al punt d’oblidar el seu propi esclavatge i creure’s amo. L’Steven roman enrocat en una posició insostenible per dues raons: conservar la seva minúscula parcel·la de poder i no fer enfadar el patró per assegurar la seva supervivència. En un moment de la pel·lícula, el protagonista (un exesclau empoderat) es mostra molt cruel amb l’Steven, ja que l’atribut d’oprimit-opressor el fa especialment repulsiu no només a ulls de l’heroi, sinó de l’audiència (si la suposem demòcrata).

Per sort el cine és mentida, com el telenotícies. Espero que s’entengui que la hipèrbole cinematogràfica que utilitzo és material d’anàlisi i res més. Saps que estic molt lluny de desitjar-te cap mal, però a cada minut que passa em pregunto quina mena de presó intel·lectual has construït al teu voltant que no et va permetre reaccionar l’1d’Octubre i que et permet en canvi “renyar” les persones que només volien ser consultades. Al·lucino amb el fet que avui en dia encara no vegis cap problema en el fet que els cossos policials repressors segueixin esperant que els deixin actuar tot fent birres al Highland.

No entenc com pots justificar l’aplicació de l’infaust article constitucional de rima fàcil, fent Tarragona còmplice de l’atemptat polític més gran que s’ha perpetrat a Catalunya des de la dissolució de les Corts Catalanes per part del generalíssim.

No entenc com pots encara avui exigir diàleg amb l’autonomia intervinguda de facto, presos polítics a Soto del Real i la intenció ferma d’aquest estat violent de cessar en massa un govern legalment constituït per a ser regits per corregidors nomenats a dit. Com pot ser que la disciplina de partit s’imposi a la higiene democràtica més elemental?

Què no veus encara que els que us considereu L’Espanya Democràtica sou incapaços de controlar L’Espanya Autoritària cada cop que es posa ‘xula’? Pep Fèlix, com d’altres vegades l’art, en aquest cas el cine, em dóna la resposta: no ho veus, ni ho veuràs perquè l’Steven em recorda molt a tu.

Per cert, ja has endevinat de quina pel·lícula parlo?

Respectuós però vehement,

Jesús MONLLAÓ-PLANA
Conciutadà teu avergonyit

 


REDACCIÓ5 Octubre, 2017

 

Benvolgut Josep Fèlix Ballesteros,

ens vam conèixer fa temps, molt abans que fossis alcalde. Recordo que em vas animar a treballar dur per Tarragona i així ho vaig fer, amb tu, junts. Recordes el dia que, sent ja alcalde, et vaig confirmar que faríem la pel·lícula? Ens vam emocionar junts. Recordes el dia que et vaig demanar que em cassessis? Per a mi va ser un honor, i per la família de la dona que em va acceptar com a marit, que són socialistes de soca-rel, un orgull. I no m’equivoco quan dic que ets una persona empàtica i dialogant que sempre dóna espai al seu interlocutor.

Per tot això i més que no menciono per no fer un panegíric de les teves virtuts,  necessito que entenguis com de difícil se’m fa escriure’t aquesta carta. Ras i curt: el dia del referèndum et vaig trobar a faltar. El teu silenci va ser eixordador. Ja sé que dius que governes per tothom però el diumenge, per a no molestar els que s’ho miraven des de la finestra de casa seva vas ignorar una part substancial de la teva ciutadania que estava sent humiliada i atonyinada.

No vull entrar en les raons polítiques del que va passar ahir. Tampoc vull entrar en el pragmatisme historicista de com s’originen les revolucions i el preu en litres de sang que s’ha de pagar per aconseguir la llibertat. Vull parlar de Tarragona. Del vaixell italià que fa dies estén l’ombra de la repressió. Del teu anar xiulant esperant que els conciutadans que volien votar es quedessin atemorits a casa.

Però aquest cop una part substancial de la ciutadania tarragonina, tot i conèixer com les gasta l’estat espanyol amb el que pactes, va voler exercir un dret fonamental i van tornar a ser castigats per desobedients. Pep Fèlix, tu també coneixies el pa que s’hi dóna. Ho hauries d’haver previst.

En aquell col·legi electoral on cada 10 minuts algú deia: “-ja vénen” i la ciutadania a la que et deus tremolava però aguantava (no saps quantes vegades em vaig emocionar d’orgull veient-los arraulir-se acollonits però decidits a la porta per defensar les urnes) jo esperava que apareguessis investit d’autoritat, mudat i amb el bastó d’alcalde com a les Festes, per aturar els repressors. Però, en camisa i al sofà de  casa, vas permetre que els llops mosseguessin, per no ofendre –un cop més– els que s’ho miraven des de la finestra. I vas escriure un parell de missatges online per apaivagar el soroll dels cops de porra a la teva consciència, missatges que mostraven una equidistància lamentable mentre tota la força bruta venia d’una banda i les hòsties les rebia l’altra.

L’entrevista a Tarragona Ràdio aquest matí ha estat la constatació que ets un alcalde amb massa llast, lligat de mans i peus per uns pactes amb gent molt menys empàtica que tu però que t’embruta amb el seu menyspreu. Ja saps: “dime con quien andas”.

A dia d’avui, una porció significativa de la teva ciutadania resta colpejada però sencera, però els llops ja han tastat la sang i en volen més. Restaràs immòbil davant el que tu i jo sabem que ha de venir? Hi ha moments en el que la equidistància esdevé connivència. Si no saps o no vols fer res, deixa que la ciutadania esculli un nou líder que ens defensi. A tot@s. Perque un dels significats de al-qadi, d’on ve la nostra paraula alcalde, és “el que resol”, i tu no has resolt res de res, i analitzant la teva reacció post-repressió, no sembla que en tinguis cap intenció.

Respectuosament,

Jesús MONLLAÓ-PLANA
conciutadà teu de Tarragona

 

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2014

Jesús Monllaó a l'entrada del BTM
Jesus Monllaó dirigeix ‘El Psicoanalista’

Després de l’èxit de ‘Fill de Caín’, el director de cine, el tarragoní, Jesus Monllaó, s’atreveix amb ‘El Psicoanalista’, un film basat en el ‘best-seller’ de John Katzenbach.

L’obra, ‘The Analyst’ en anglès, explica la història de Frederick Starks, un psicoanalista que porta una vida confortable i sense daltabaixos -o almenys això és el que creu- Tot el seu món es veurà alterat per un anònim expacient que creu que una negligència va arruïnar-li la vida.

En una intensa carrera contrarellotge, el doctor Starks disposarà de dues setmanes per a descobrir la identitat del seu assetjador.

Produïda per la barcelonina Life&Pictures, que n’ha adquirit els drets, la cinta es rodarà en anglès i comptarà amb un repartiment principal integrat per actors americans i britànics. Després de dirigir amb èxit ‘Fill de Caín’, Monllaó torna assumir el repte de dirigir un ‘thriller’, en aquest cas, però, amb un pressupost més ambiciós, segons apunta la productora.

Actualment, el director tarragoní treballa en l’adaptació al cinema de l’obra que, amb més de cinc milions de llibres venuts, va situar-se entre les més venudes el 2002.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2014

Frame_FestivalA partir de demà, i fins diumenge, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca es convertira en una sala de cinema. Durant aquests tres dies, l’auditori acollirà el “Frame Vila-seca Short Film Festival”.

En total, s’han escollit 28 curtmetratges que es projectaran durant els tres dies i que, posteriorment, seran valorats per un jurat d’experts en la matèria.

La procedència dels curtmetratges és diversa. Hi haurà la representació de gairebé 30 països d’arreu del món: Estats Units, Turquia, Suïssa, Sèrbia, Rússia, Regne Unit, Portugal, Polònia, Alemanya, Argentina, Espanya, Bèlgica, Bielorússia, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Xile, Egipte, França, Índia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Kazakhstan, Marroc i, Mèxic

Membres del jurat
El jurat de professionals encarregat de valorar cadascuna de les projeccions estarà format per: Jesús Monllaó (director), Mercè Rovira (actriu), Pep Solórzano (músic), Antoni Pérez-Portabella (professor de Comunicació Audiovisual de la URV), Pep Amores (Distinto Films Produccions), Joan Martí (director d’art), Montse Majench (directora de l’Acadèmia del Cinema Català).

La inauguració del festival anirà a càrrec del periodista i actor vila secà, Xavier Graset.

Premis
– 1er premi al millor curtmetratge de ficció: 3.000€ + trofeu
– 2n premi al millor curtmetratge de ficció: 1.500€ + diploma
– Premi D.O.Catalonia: 1.000€ + trofeu (només podran optar al premi els curtmetratges en llengua catalana)
– Premi del público al millor curtmetratge: 500€ + trofeu
– 1er premi In situ: 1.000€ + trofeu
– 2n premi In situ: 500€ + diploma

El Frame Vila-seca Short Film Festival està organitzat per l’Associació el Setè Art de Vila-seca i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca.

 

 


REDACCIÓ3 Febrer, 2014

No és fàcil destacar en una professió on els egos són una presència permanent. Jesús Monllaó ho ha aconseguit. L’Acadèmia del Cinema Català va fer que el seu somni i les seves expectatives es fessin realitat amb les 8 nominacions.
Ha entrat aquesta tarda/nit al Barcelona Teatre Musical complint la promesa que no es posaria corbata si mai hagués de rebre un premi. Així ho ha fet. Ha arribat somrient i amb la senzillesa que el caracteritza.
Malgrat  estar tranquil, era conscient que endur-se una estatueta no seria fàcil. Monllaó ha estat capaç de portar Tarragona al nivell més elevat del cinema català i engrescar l’equip que ell va comandar en la pel·lícula “Fill de Caín”.
El tarragoní ha ocupat la butaca que li pertanyia i que va aconseguir amb molt d’esforç i sacrifici, sobretot perquè va creure en un projecte cinematogràfic quan ningú li reia les gràcies.
La seva humilitat, persistència, simplicitat i capacitat de treball el fan diferent. Són ingredients necessaris per conquerir la confiança d’un poble que està rendit als seus peus.
Les nominacions són el seu trofeu. Ha aconseguit, amb pocs recursos econòmics, fer una pel·lícula capaç d’arrossegar els tarragonins al cinema.
Jesús Monllaó ens ha donat una lliçó d’humilitat. Ha desfilat per la catifa vermella de la mateixa forma que ha abandonat el teatre: somrient i amb ganes de continuar fent cinema.
No està decebut amb ningú. Agraeix els seus companys per fixar-se en la seva feina i donar-li una empenta per continuar dedicant-se al setè art.
Els tarragonins estan orgullosos de la seva tasca i d’haver catapultat Tarragona al nivell més alt del cinema català. La presència de l’alcalde Ballesteros i de l’ex regidora de Cultura, Carme Crespo, a la gala, és la prova que Monllaó compta amb el recolzament de tota una ciutat.
El “Fill de Caín” no s’ha endut cap Gaudí, però Jesús Monllaó és, més que mai, el ‘fill de Tarragona’.
Ricard CHECA
Periodista
 
 


REDACCIÓ3 Febrer, 2014

La pel·lícula del director tarragoní Jesús Monllaó ha arribat a la gala dels VI Premis Gaudí com una de les predilectes, però no ha aconseguit endur-se cap estatueta, tot i haver estat nominat per a8 categories.
Jesús Monllaó i els protagonistes de la pel·lícula han explicat a larepublicacheca.com que “estar nominats ja és un premi”. Monllaó assegura que les 8 nominacions a l’estatueta és una invitació a continuar a fer cinema.


REDACCIÓ3 Febrer, 2014

Jesús Monllaó a l'entrada del BTM
Jesús Monllaó a l’entrada del BTM               Foto: S. Cordón

Per la catifa vermella dels VI Premis Gaudí han passat tots els protagonistes i a prop de 1800 convidats de la Nit del cinema català que té lloc al Barcelona Teatre Musical.
L’equip de la pel·lícula “El fill de Caín” ha accedit al teatre després de travessar la catifa i deixar fotografiar-se al photocall.
Jesús Monllaó, David Solans, Abril García, Maria Molins, Mercè Rovira han estat alguns dels actors que han marcat presència en una gala presentada per Àngel LLàcer.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, els diputats Hortènsia Grau i Xavier Sabaté i l’ex regidora de Cultura, Carme Crespo, s’han desplaçat a Barcelona per recolzar el director tarragoní.
El batlle tarragoní ha explicat que és un “orgull” per a Tarragona tenir una pel·lícula amb vuit nominacions.
L-ex regidora de Cultura, Carme Crespo, ha dit que la presència de Tarragona en la nit del cinema català és el recull de la feina feta i l’aposta per la cultura. Crespo ha remarcat l’aposta del consistori per tots els projectes que posen l’accent en la capacitat dels tarragonins.
La comitiva tarragonina ha arribat a Barcelona amb “un formigueig a l’estómac”, tot i que els  protagonistes d’El fill de Caín asseguren que ja han tingut el premi: estar nominats.
 


REDACCIÓ2 Febrer, 2014

Els nervis no tenen res a  fer amb el director de la pel·lícula ‘Fill de Caín’ ni amb el seu protagonista. Jesús Monllaó i David Solans han explicat a larepublicacheca.com que estan molt tranquils.  Prova d’això és que Solans (Nico en la pel·lícula) ha dormit 8 hores i després d’aixecar-se, cap a les 9 del matí, ha aprofitat per “instal·lar un equip de so” que tenia pendent fa temps.
El tarragoní Jesús Monllaó després de passar una “molta bona nit” ha decidit anar a “córrer pel bosc”.
Els dos coincideixen que la cerimònia dels Gaudí és un afegit, ja que el premi el van rebre el dia que van ser nominats.

David Solans amb Jesús Monllaó
David Solans amb Jesús Monllaó

David Solans no entén la gala d’aquesta nit, presentada per Àngel Llàcer i Manu Guix, com una “competició”, però com un moment per gaudir i conèixer “companys que són grans professionals”.  “No vaig amb la idea de res. Vaig a passar una bona estona i ja es veurà que passarà”, explica Solans.
Per la seva banda, Monllaó confessa que ja ha superat les seves expectatives. “Estar nominat com a millor pel·lícula ja és un regal”, ha remarcat, assegurant, no obstant que si el criden per anar a recollir l’estatueta, no s’oblidarà “de la gent que em va ajudar i va confiar en mi i en el meu projecte quan jo no era conegut”. És obvi que també farà menció a la seva ciutat. “He de dir al nom de Tarragona”.
El director cinematogràfic ha elogiat el fet que tant l’alcalde com l’ex regidora de Cultura hagin volgut assistir a la gala.
“Això és molt important per nosaltres perquè demostra que tenim una ciutat que ens dona suport”, ha dit, subratllant que des de l’Ajuntament de Tarragona sempre s’ha sentit recolzat. “L’alcalde Ballesteros i la Carme Crespo han apostat molt per nosaltres des del primer moment”.
La pel·lícula ‘Fill de Caín”, amb 8 nominacions, parteix com a una de les favorites juntament amb ‘Los últimos dias’ i ‘tots volem el millor per a ella’.
Ara caldrà esperar per veure si els nervis acusen quan se senti… “The winner is…”.
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter