Arxius de jesus gellida | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

El context polític a l’Estat espanyol continua en el seu particular atzucac on no es veu una sortida clara per a la investidura, a l’espera dels resultats de les eleccions basques i gallegues del 25S que poden jugar un paper central per desencallar la situació. Una situació que no impedeix al govern en funcions del PP la continua juditzalització de la política catalana i l’amenaça a les institucions, concretament al Parlament, en una deriva autoritària i recentralitzadora dels populars. És en aquest marc polític on el full de ruta independentista d’un govern català que trontolla arriba a un dels seus punts àlgids de la legislatura.

El full de ruta de Junts pel Sí i els seus 18 mesos per a la desconnexió és una quimera i la realitat actual és que el govern de la Generalitat té la necessitat de pactar amb la CUP un renovat plantejament independentista amb algun tipus d’acte de suposada ruptura. Un acord per obtenir els suports necessaris per superar una qüestió de confiança plantejada per Puigdemont després de la negativa de l’esquerra independentista als pressupostos de 2016 i a la que es sotmetrà el President el 28 de setembre. Si la supera, després vindran les negociacions per aprovar o no els pressupostos de 2017 i el debat de política general on es detallarà el mecanisme unilateral de ruptura.

Un full de ruta i les seves variacions que no representa més d’un 48% de la societat catalana, que suposa una continua fugida cap endavant, que entorpeix la sortida al laberint català i que facilita guanyar temps al PDC (Convergència 2.0) per consolidar la seva refundació. Així mateix, la defensa del RUI per part d’algunes formacions polítiques certifica el reconeixement de que l’enfocament plebiscitari de les eleccions del 27S va ser un error i que el plantejament final de la consulta del 9N no era el més adient. No obstant, cal tenir en compte que el RUI pot ser un nou 9N si no interpel.la al conjunt de la ciutadania i que aquest Déjà vu continu pot acabar amb la mobilització popular imprescindible per a qualsevol canvi social de fons.

Aquesta situació de bloqueig que viu Catalunya s’ha de superar tornant al 80% de la població que defensa el dret a decidir articulant un bloc constituent per a que, a través d’un referèndum d’autodeterminació vinculant, els catalans i catalanes decideixin realment quina ha de ser la relació amb la resta de pobles de l’Estat espanyol. Un nou full de ruta és necessari per a la reconstrucció de la majoria social sobiranista que juntament amb una política  d’aliances fraternals amb la resta de pobles de l’Estat faci possible avançar cap al sobiranisme popular en una República Catalana, cap a un procés constituent popular no subordinat i cap a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació amb plenes garanties.

Per Jesús Gellida Albiol
@jesusgellida

La data límit s’apropa, les postures estan enrocades i el bloqueig institucional continua (1). Aquesta setmana el rei Felip realitza una darrera ronda de contactes amb els líders polítics i si no hi ha una sorpresa a la catalana que articuli algun tipus de gran coalició o un govern a la valenciana, unes noves eleccions es convocaran per al 26 de juny.

Les dificultats per conformar una majoria al Congrés són palpables i els partits ja estan en pre-campanya. La negativa del PSOE a un govern de progrés amb Podemos, les confluències i IU, la seva preferència a anar de la mà de Ciutadans i la negativa a negociar amb els populars un possible pacte situa als socialistes com a màxims responsables d’unes més que probables eleccions (2).

Els casos de corrupció continuen enfonsant a un PP que fins ara no s’ha atrevit a presentar al seu candidat a un ple d’investidura tot i ser la força més votada. El cas de l’ex-ministre Soria vinculat als papers de Panamà i la trama de corrupció urbanística de Granada són dos exemples més de la corrupció estructural del Partit Popular. Mentrestant a Ciutadans continuen enrocats en la defensa d’un govern “constitucionalista”, reformista i de centre que no és un altra cosa que la gran coalició entre PP, PSOE i C’s per apuntalar el règim del 78 i aplicar les noves retallades que la UE exigeix. Els de Rivera insisteixen en explorar aquesta opció fins al final i plantegen la possibilitat d’un candidat independent a president.

Els socialistes s’han atrinxerat en l’insuficient pacte de govern neoliberal amb Ciutadans per continuar amb la retòrica del presidenciable i intentar sobreviure a unes disputes internes que tornaran a aflorar en qualsevol moment demanant el cap del líder socialista si com previsiblement fracassa. Per la seva banda Podemos i les confluències s’han mantingut ferms al programa de mesures concretes per millorar la vida de la gent i en la defensa del dret a decidir. Les bases dels de Iglesias han donat un contundent suport a la proposta de govern de progrés, en canvi no se sap que en pensen les bases dels socialistes respecte a la proposta de govern a la valenciana.

Finalment, si es convoquen eleccions els de Sánchez es poden veure superats per una hipotètica candidatura d’unitat popular conformada per Podemos, les confluències i IU, que serien, llavors sí, qui realment podrien encapçalar un govern del canvi favorable als interessos de la majoria social, popular i treballadora, així com fer efectiu el dret a decidir de Catalunya a través d’un referèndum vinculant i l’oberta de processos constituents a l’Estat.

 Jesús GELLIDA ALBIOL
@jesusgellida

(1) Veure l’article “Joc de Trons – De Catalunya a Espanya”
(2) Veure l’article “La lluita per la Moncloa”