19. Abril 2024

Arxius de jesus gellida | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Setembre, 2016

OPINIO JESUS GELLIDAEl context polític a l’Estat espanyol continua en el seu particular atzucac on no es veu una sortida clara per a la investidura, a l’espera dels resultats de les eleccions basques i gallegues del 25S que poden jugar un paper central per desencallar la situació. Una situació que no impedeix al govern en funcions del PP la continua juditzalització de la política catalana i l’amenaça a les institucions, concretament al Parlament, en una deriva autoritària i recentralitzadora dels populars. És en aquest marc polític on el full de ruta independentista d’un govern català que trontolla arriba a un dels seus punts àlgids de la legislatura.

El full de ruta de Junts pel Sí i els seus 18 mesos per a la desconnexió és una quimera i la realitat actual és que el govern de la Generalitat té la necessitat de pactar amb la CUP un renovat plantejament independentista amb algun tipus d’acte de suposada ruptura. Un acord per obtenir els suports necessaris per superar una qüestió de confiança plantejada per Puigdemont després de la negativa de l’esquerra independentista als pressupostos de 2016 i a la que es sotmetrà el President el 28 de setembre. Si la supera, després vindran les negociacions per aprovar o no els pressupostos de 2017 i el debat de política general on es detallarà el mecanisme unilateral de ruptura.

Un full de ruta i les seves variacions que no representa més d’un 48% de la societat catalana, que suposa una continua fugida cap endavant, que entorpeix la sortida al laberint català i que facilita guanyar temps al PDC (Convergència 2.0) per consolidar la seva refundació. Així mateix, la defensa del RUI per part d’algunes formacions polítiques certifica el reconeixement de que l’enfocament plebiscitari de les eleccions del 27S va ser un error i que el plantejament final de la consulta del 9N no era el més adient. No obstant, cal tenir en compte que el RUI pot ser un nou 9N si no interpel.la al conjunt de la ciutadania i que aquest Déjà vu continu pot acabar amb la mobilització popular imprescindible per a qualsevol canvi social de fons.

Aquesta situació de bloqueig que viu Catalunya s’ha de superar tornant al 80% de la població que defensa el dret a decidir articulant un bloc constituent per a que, a través d’un referèndum d’autodeterminació vinculant, els catalans i catalanes decideixin realment quina ha de ser la relació amb la resta de pobles de l’Estat espanyol. Un nou full de ruta és necessari per a la reconstrucció de la majoria social sobiranista que juntament amb una política  d’aliances fraternals amb la resta de pobles de l’Estat faci possible avançar cap al sobiranisme popular en una República Catalana, cap a un procés constituent popular no subordinat i cap a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació amb plenes garanties.

Per Jesús Gellida Albiol
@jesusgellida

 


REDACCIÓ29 Agost, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

Passats dos mesos des de les eleccions del 26J Mariano Rajoy, a proposta del Rei, s’ha decidit a presentar-se a un ple d’investidura que tindrà lloc aquest 30 d’agost. Els populars compten amb el suport de Ciutadans i Coalició Canaria, sumant entre els tres 170 escons. Uns suports insuficients ja que a Rajoy li falten 6 vots favorables per obtenir la majoria absoluta en la primera votació (la meitat més un dels diputats) o 11 abstencions per a la majoria simple en la segona votació (més vots a favor que en contra).

Amb aquesta situació s’ha intentat instaurar el fals dilema de “o investidura de Rajoy en aquest ple o eleccions el 25 de desembre”. Aquest discurs, interessat i magnificat per mitjans afins als populars, és un frau ja que si ara no hi ha investidura queden dos mesos per a que Rajoy o altres candidats ho intentin. Al respecte i si Rajoy fracassa en aquest primer intent els resultats de les eleccions basques i gallegues que es celebraran el proper 25 de setembre poden ser decisius. Per una banda un mal resultat del PSOE intensificaria la crisi interna del partit i podria fer que els abstencionistes imposin les seves tesis. Per altra banda, si el PP  fos decisiu als comicis bascos els de Rajoy podrien atreure al PNB cap al sí en una nova votació d’investidura si els nacionalistes bascos necessitessin el suport dels populars per mantenir-se al capdavant del govern.

En quant al PSOE, la seva defensa del triple no -a la investidura de Rajoy, a un govern alternatiu i a unes terceres eleccions- és una postura inviable ja que les tres posicions són incompatibles entre si i en breu els de Sánchez hauran de pronunciar-se.  Un pla B que Sánchez desvetllarà en el proper Comitè Federal del PSOE si la investidura de Rajoy és fallida. Una situació en que els partits hauran d’analitzar els diversos escenaris abans d’anar a unes terceres eleccions. Al respecte, podria ser que al PSOE li interesses una primera investidura fallida per després argumentar més fàcilment que per “responsabilitat d’Estat” facilita la investidura de Rajoy o, per contra, per explorar l’opció d’articular un complex govern alternatiu tal com defensa Unidos Podemos o, finalment, res de tot això i la posició dels de Sánchez és la d’anar a terceres eleccions per intentar mantenir-se en la direcció del seu partit.

La partida d’escacs continua però poc a poc els populars, amb Rajoy al capdavant, van movent fitxes per articular una possible majoria, amplia y estable, per al que sembla un pacte de govern o de legislatura que aprofundirà en el full de ruta recentralitzador i en el programa de polítiques d’ajust i de desmantellament del ja malmès Estat de benestar.

Jesús GELLIDA
@jesusgellida

 


REDACCIÓ11 Agost, 2016

OPINIO JESUS GELLIDADel “no donarem suport a Rajoy” a l’abstenció i d’aquesta al sí condicionat a l’acceptació per part del PP d’una sèrie de mesures low cost per disfressar d’acord per la regeneració democràtica un nou canvi de rumb de 180 graus de Ciutadans que passa del veto a Rajoy a donar suport a un partit imputat per corrupció.

De teatralitzar amb el PSOE l’intent de govern de Sánchez previ a les eleccions del 26J a iniciar unes negociacions amb els populars on segons Rivera “tot esta obert”. De pactar la continuÏtat del govern “socialista” dels ERO a Andalusia i de facilitar un govern popular amb nombrosos casos de corrupció per resoldre a la comunitat de Madrid, a l’actual negociació per fer president a Rajoy. El mateix Rajoy del sms “Luis, sé fuerte” i que segons els de Rivera va cobrar de Bárcenas ara resulta que serà l’autoregenerador de la política a l’Estat espanyol i l’encarregat de crear una comissió d’investigació al Congrés per al cas dels sobresous i la comptabilitat B del PP. Si se’m permet això és el que col.loquialment es coneix com“posar la rabossa a guardar les gallines”.

El suposat canvi polític i la regeneració democràtica que defensava Ciutadans era només fum ja que el partit de l’IBEX35, el Podem de dretes, es confirma com la crossa del règim del 78 que afavorirà la continuïtat del govern austericida dels populars. Un PP que és el partit més corrupte de la democràcia, artífex de les majors retallades socials i laborals i del rescat de la banca, promotor de l’amnistía fiscal i dels més flagrants atacs a la sobirania de Catalunya.

Rajoy esta cada cop més a prop de continuar sent president. El proper 17 d’agost el comité executiu dels populars ratificarà les condicions de Ciutadans i en una segona fase “sense el fre de mà” es negociaran els pressupostos, un pacte per la unitat d’Espanya i la implicació dels de Rivera en el futur govern.

Mentrestant el nou posicionament estratègic de Ciutadans augmenta la pressió externa i interna al PSOE per a que s’abstingui en la investidura. L’amenaça és que si no ho fan seran els responsables d’unes terceres eleccions. El nucli dur dels de Sánchez és reafirma en un no cada cop més feble i amb menys suport que pot transitar en unes setmanes cap a l’abstenció. Una situació que en un context d’augment de les desigualtats deixaria via lliure a Units Podem com a única oposició real a la continuïtat d’un govern que amb el suport de Ciutadnas (i del PSOE) aprofundirà en les polítiques neoliberals i en les imposicions d’una Unió Europea que ja exigeix retallades per 10.000 milions d’euros.

Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com     

 


REDACCIÓ2 Agost, 2016

OPINIO JESUS GELLIDALa Unió Europea continua mantenint el vergonyós acord amb Turquia mitjançant el qual les persones refugiades poden ser deportades a aquell país saltant-se per complert el dret internacional d’asil recollit, entre d’altres tractats, a la Convenció de Ginebra. Unes expulsions a un país, Turquia, que acaba de sofrir un  frustrat cop d’Estat que hagués tingut conseqüències terribles i que el seu president Erdogan esta utilitzant com excusa per normalitzar la repressió contra qualsevol forma d’oposició.

La situació a Turquia és espantosa. S’han detingut o purgat a milers de persones, entre elles funcionaris de l’Estat com oficials de l’exercit, policies, jutges, docents, periodistes, etc. S’han tancat mitjans de comunicació i agencies de noticies. S’ha declarat l’estat d’emergència durant 3 mesos i s’ha decidit suspendre la Convenció europea dels Drets Humans que Turquia havia subscrit l’any 1954, situació que obri la porta a la possible restauració de la pena de mort. Al mateix temps el conflicte kurd continua i la guerra entre militants del PKK i tropes governamentals s’agreuja després de que el 2015 es trenques la treva. Una situació que evidencia encara més que Turquia no és un país segur, encara que tampoc ho era abans on es vulneraven ja els drets de la població turca en general i de la minoria kurda en particular i on la pluralitat de la informació brillava per la seva absència. Ara la realitat empitjora amb el conta-colp d’Erdogan, mentrestant l’UE calla davant la deriva autoritària del seu soci.

A Turquia hi havia al 2015 gairebé 1.8 milions de persones refugiades segons dades de l’ACNUR, a les quals cal afegir les deportacions de la UE cap aquest país des de l’acord de la UErgonya signat el passat més de març. Un acord que profunditza en la configuració d’una Europa fortalesa (1) que enforteix el control de les fronteres exteriors amb la participació militar de la OTAN, que bloqueja les rutes internes de pas per als i les refugiades i que subcontracta a Turquia per 6000 milions  en una  externalització immoral i que xoca frontalment amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

Una situació d’inseguretat generalitzada, una continua escala d’atemptats a les llibertats democràtiques i un incompliment sistemàtic de la normativa internacional dels drets humans fan inajornable la revocació immediata de l’acord entre l’ UE i Turquia, així com un canvi de rumb en la política migratòria de la UE que comenci per rescatar, acollir i respectar el dret d’asil de les persones refugiades.

Jesús GELLIDA ALBIOL
Politòleg

(1) Veure l’article «El naufragi d’Europa»

 

 

 

 

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2016

OPINIO JESUS GELLIDADesprés del 26J el PP treballa per articular un govern exprés a través de la investidura de Rajoy amb el suport o l’abstenció del PSOE o de C’s, PNB i CC. Les negociacions no seran fàcils però en un context d’inestabilitat europea els poders econòmics, financers i mediàtics pressionaran per a que hi hagi govern dels populars. Tant els de Sánchez com el de Rivera hauran de construir un relat per justificar aquest escenari. Tal volta tornaran a teatralitzar un nou pacte per fer veure la suposada intransigència de Unidos Podemos (UP) i així justificar el fet de facilitar un govern del PP com a responsabilitat d’Estat.

En aquestes eleccions l’abstenció ha augmentat, la llei electoral ha continuat beneficiant al bipartidisme, el qual esta tocat però no afonat, i ha quedat demostrat que els temps dels canvis polítics no són lineals. El PP ha estat el vencedor real i simbòlic del 26J i ha aconseguit concentrar el vot útil de la dreta a costa de Ciutadans i de mobilitzar al seu electorat amb una campanya de la por cap a UP i les confluències. Per la seva banda Pedro Sánchez, amb el pitjor resultat de la història del PSOE, ha evitat el sorpasso i guanya temps i força per afrontar les lluites internes per la direcció del seu partit. En quant a UP no ha complert les expectatives creades per les enquestes de superar al PSOE, però amb 71 diputats s’ha consolidat com a tercera força i obri un període de reflexió per analitzar que ha fallat i com reorientar la tàctica i l’estratègia per afrontar la situació política-social actual. Les úniques alegries han estat a Catalunya i Euskadi on les candidatures del canvi han aconseguit la victòria. Concretament a Catalunya En Comú Podem ha tornat a guanyar les eleccions mantenint els 12 escons i reafirmant un espai del catalanisme popular, sobiranista i d’esquerres. Finalment Ciutadans és el gran derrotat de la jornada electoral perdent suports, tant en vots com en escons, i força en el seu intent de convertir-se en recanvi pel règim.

Els resultats posen a la llum que el discurs de la por ha funcionat, que el PP surt reforçat tot i la corrupció interna i la situació d’augment de les desigualtats i que l’estratègia de Podemos d’articular-se com una “màquina de guerra electoral” centrada en la competició electoral i la comunicació política descuidant l’autoorganització i la intervenció en moviments socials i sindicals ha fracassat.

El previsible i segurament inestable govern de Rajoy haurà de gestionar la recessió econòmica que s’aproxima i les noves retallades que Brussel·les exigeix. La situació farà imprescindible articular una resposta  massiva al carrer així com repensar l’estratègia polític-electoral per guanyar el canvi.

Per Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com

 

 


REDACCIÓ21 Juny, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

 

 

 
Aquest 23 de juny el Regne Unit vota en referèndum sobre la seva continuïtat o no a la Unió Europea. Un exercici del dret a decidir sobre una qüestió polèmica que va ser un dels punts claus del programa amb el que David Cameron va aconseguir la victòria electoral. Una proposta com a reacció davant l’ascens de l’UKIP, un partit d’ultradreta, antiinmigració i euroescèptic.

El govern de Cameron defensa la permanència a la UE després d’aconseguir al febrer un estatus especial a favor de la economia i la banca britànica i una limitació de la lliure circulació de persones; Londres podrà discriminar als treballadors en funció del seu passaport per tractar de limitar la immigració. No obstant els tories es troben en una situació de guerra civil interna i la qüestió del Brexit és un dels detonants. En quant als laboristes Jeremy Corbyn ha manifestat el seu suport al fet que el Regne Unit segueixi en el bloc europeu. Corbyn no és un defensor apassionat de l’UE actual sinó d’una UE democràtica que funcioni en interès de la gent treballadora, tal i com defensa el moviment sociopolític encapçalat per l’ex-ministre de finances grec Yanis Varoufakis (1). Al respecte l’analista polític i referent de l’esquerra britànica Owen Jones argumenta que era escèptic però que ara defensa la permanència en la UE com a primer pas per reformar-la.

La incertesa en el resultat del referèndum i l’augment del suport al Brexit que mostren els sondejos preocupen als poders financers, màxims interessats en la continuïtat en la UE. El Brexit posaria altre cop en qüestió la unitat del Regne Unit ja que segons el resultat la població escocesa i els líders del Partit Nacional Escocès (SNP) podrien tornar a exigir un nou referèndum d’independència. Aquesta incerta situació esta sent aprofitada per l’UKIP, partit bolcat en una campanya eurófoba i de rebuig a la immigració que està recollint molts de suports sobretot a Anglaterra, encara que no exclusivament. Unes polítiques dretanes i xenòfobes que són el símbol d’aquest fenomen polític que es va convertir en el tercer partit més votat en les generals de 2015.

Finalment, la gravíssima crisi econòmica, les polítiques austericides, la situació intolerable i vergonyosa dels refugiats, el pacte de la UE amb Turquia, les intervencions militars d’alguns països europeus i la lacra del terrorisme són situacions que estan posant al límit a l’UE (2). En aquest context el Brexit pot acabar de trencar una UE a la deriva que necessita urgentment una refundació que posi altre cop els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat com a principis rectors d’una Europa dels pobles.

Jesús GELLIDA ALBIOL
Politòleg
jgellida.blogspot.com

 


REDACCIÓ8 Juny, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

 
El TTIP pretén convertir-se en un tractat comercial d’ampli abast entre EEUU i la UE. Les negociacions busquen facilitar el lliure comerç i la inversió mitjançant l’eliminació d’obstacles normatius suposadament innecessaris i l’harmonització a la baixa de regulacions a través del Consell de Cooperació Regulatòria per així afavorir l’accés al mercat de les empreses multinacionals d’ambdós costats de l’Atlàntic (1).

Les informacions que van apareixent gràcies a filtracions com la del TTIPLeaks mostren que els objectius de l’acord amenacen als drets socials, laborals, mediambientals i democràtics. Unes conseqüències molt desfavorables per a la majoria de la població de la UE, dels EEUU i de la resta del món ja que hi hauria una igualació a la baixa dels estàndards degut a la pressió dels lobbies corporatius. A més la incorporació del mecanisme d’arbitratge conegut com ICS estableix la possibilitat de que les multinacionals demandin als Estats si consideren que aquests prenen alguna decisió que vulnera els seus interessos presents i/o futurs però no a l’inrevés. Un mecanisme pervers de resolució de conflictes entre Estat-Inversor esbiaixat a favor dels interessos de les corporacions i en contra del Bé Comú (2).

Per la seva banda, el CETA és l’acord integral d’economia i comerç entre la UE i Canadà, el qual es coneix com el cavall de Troia del TTIP ja que obriria les portes a les empreses multinacionals a través de les seves filials al Canadà. Aquest tractat comportaria també una baixada generalitzada dels estàndards laborals, socials, ambientals i culturals i l’entrada dels tribunals d’arbitratge privats. Desafortunadament el CETA ha passat desapercebut, les seves  negociacions van concloure el 2014 fora de qualsevol focus mediàtic i de debat polític, i ara es troba pendent de ratificació. En aquest sentit l’opacitat i la manca de procediments democràtics són les senyes d’identitat del TTIP i el CETA i només la mobilització ciutadana i les filtracions han aconseguit trencar (en part) el silenci mediàtic.

Aquests tractats són una de les majors amenaces a la sobirania dels pobles i els seus drets, tal i com ho va ser el Tractat de lliure comerç entre Mèxic, EE.UU i Canadà (NAFTA), el qual exemplifica quines conseqüències comporten aquests tipus de tractats i a qui beneficien. Cal doncs articular una resposta massiva a nivell global per aturar-los i que qualsevol acord comercial que es prengui interposi les persones i els seus drets i el medi ambient als interessos de les corporacions. Una alternativa és la proposta d’Aliança del Mandat per un Comerç Alternatiu.

(1) Un atac a la democràcia i al dret a decidir: l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats Units

(2) TTIP – El benefici privat front al Bé Comú

 

Per Jesús GELLIDA ALBIOL
jgellida.blogspot.com

 


REDACCIÓ30 Maig, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

Es compleix un any de les passades eleccions municipals on una onada de candidatures pel canvi van irrompre amb molta força als ajuntaments d’arreu de l’Estat espanyol i van començar a treballar pel bé comú. No així a Tarragona on el PSC va guanyar els comicis tot i perdre més de 4000 vots (1) i on el gir a la dreta s’ha fet evident.

L’aritmètica dels resultats del 24M va comportar un consistori fraccionat  sense una alternativa real de govern que no estigués articulada al voltant del PSC. La “Tarragona Positiva” de Ballesteros i els seus 9 regidors van conformar un govern en minoria, feble i inestable, que ha derivat en un pacte de govern entre el PSC, PP i Unió. L’autoanomenat “pacte de ciutat” conforma un tripartit (2) que atorga estabilitat per a la governabilitat del consistori a canvi d’un poder i una representació sobredimensionats per als populars.

L’aprovació dels pressupostos amb el suport del PP i Unió va ser el preludi al pacte de govern actual. Uns comptes continuistes, poc transparents i gens participatius on una gran part de la dotació econòmica va destinada als Jocs del Mediterrani i on no es fa una aposta decidida pels serveis a les persones i l’ocupació digna.

L’immobilisme i la no concreció dels projectes de ciutat han estat el dia a dia d’aquest any de govern i d’aquests 100 dies de tripartit. Els retards en les obres del Mercat o la carrera d’obstacles en que s’ha convertit Tarragona 2017 són alguns exemples. Al respecte, els Jocs del Mediterrani encaren la seva recta final desfonats, sense alè i poden convertir-se en una nova hipoteca per a la ciutat. Així mateix, durant aquest any les investigacions del cas Inipro avancen i han portat a la imputació del fins fa pocs mesos cap de gabinet de Ballesteros.

L’entrada de vent fresc al consistori ha fet que alguns grups municipals s’hagin posat a treballar, encara que només sigui en el que l’equip de govern anomenada “postureig” quan es refereix a mocions que segons l’alcalde no afecten a Tarragona. Mocions que serveixen per prendre un compromís clar i inequívoc com en el cas de la situació dels refugiats i d’altres per posicionar-se i conscienciar en temes com els tractats de lliure comerç entre la UE i els EEUU (TTIP) o el de la UE i Canada (CETA) que tan directament afectaran a la ciutadania.

En definitiva, des del 24M, quina és la Marca Tarragona que es vol potenciar, com i per a què? quines prioritats té el govern municipal i a favor de qui?,  què s’ha fet en benefici de la majoria de la població que segueix patint les conseqüències de la crisi? I, en conclusió, on esta el canvi a Tarragona?

(1) Veure l’article “Municipals Tarragona 2015 – El vent fresc entra al consistori tarragoní

(2) Veure l’article “El tripartit tarragoní

 

Per Jesús GELLIDA ALBIOL
jgellida.blogspot.com

 


REDACCIÓ26 Abril, 2016

OPINIO

 

 

La data límit s’apropa, les postures estan enrocades i el bloqueig institucional continua (1). Aquesta setmana el rei Felip realitza una darrera ronda de contactes amb els líders polítics i si no hi ha una sorpresa a la catalana que articuli algun tipus de gran coalició o un govern a la valenciana, unes noves eleccions es convocaran per al 26 de juny.

Jesus_Gellida_opinio
Jesús Gellida

Les dificultats per conformar una majoria al Congrés són palpables i els partits ja estan en pre-campanya. La negativa del PSOE a un govern de progrés amb Podemos, les confluències i IU, la seva preferència a anar de la mà de Ciutadans i la negativa a negociar amb els populars un possible pacte situa als socialistes com a màxims responsables d’unes més que probables eleccions (2).

Els casos de corrupció continuen enfonsant a un PP que fins ara no s’ha atrevit a presentar al seu candidat a un ple d’investidura tot i ser la força més votada. El cas de l’ex-ministre Soria vinculat als papers de Panamà i la trama de corrupció urbanística de Granada són dos exemples més de la corrupció estructural del Partit Popular. Mentrestant a Ciutadans continuen enrocats en la defensa d’un govern “constitucionalista”, reformista i de centre que no és un altra cosa que la gran coalició entre PP, PSOE i C’s per apuntalar el règim del 78 i aplicar les noves retallades que la UE exigeix. Els de Rivera insisteixen en explorar aquesta opció fins al final i plantegen la possibilitat d’un candidat independent a president.

Els socialistes s’han atrinxerat en l’insuficient pacte de govern neoliberal amb Ciutadans per continuar amb la retòrica del presidenciable i intentar sobreviure a unes disputes internes que tornaran a aflorar en qualsevol moment demanant el cap del líder socialista si com previsiblement fracassa. Per la seva banda Podemos i les confluències s’han mantingut ferms al programa de mesures concretes per millorar la vida de la gent i en la defensa del dret a decidir. Les bases dels de Iglesias han donat un contundent suport a la proposta de govern de progrés, en canvi no se sap que en pensen les bases dels socialistes respecte a la proposta de govern a la valenciana.

Finalment, si es convoquen eleccions els de Sánchez es poden veure superats per una hipotètica candidatura d’unitat popular conformada per Podemos, les confluències i IU, que serien, llavors sí, qui realment podrien encapçalar un govern del canvi favorable als interessos de la majoria social, popular i treballadora, així com fer efectiu el dret a decidir de Catalunya a través d’un referèndum vinculant i l’oberta de processos constituents a l’Estat.

 Jesús GELLIDA ALBIOL
@jesusgellida

(1) Veure l’article “Joc de Trons – De Catalunya a Espanya”
(2) Veure l’article “La lluita per la Moncloa”

 

 


REDACCIÓ30 Març, 2016

Jesus_Gellida_opinio
Jesús Gellida

OPINIONou dècades després un president dels EEUU visita Cuba en un viatge històric que és un pas més cap a la normalització de les relacions bilaterals entre ambdós països. Un procés que ha de posar fi a la política d’assetjament i enderrocament cap a la Revolució cubana duta a terme pels EEUU durant els darrers 50 anys.

Una visita carregada de simbolisme que es produeix després del restabliment de les relacions diplomàtiques i en un context en el que el govern cubà ha renovat el pla anual de col·laboració bilateral amb Veneçuela però amb un clar debilitament dels governs progressistes llatinoamericans que donen suport a Cuba.

Un viatge on també la delegació dels EEUU ha aprofitat per reunir-se amb els negociadors del procés de pau colombià. Un procés que com tants altres el govern cubà ha afavorit.

L’administració Obama ha emprés un camí que suposa una rectificació de la política dels EEUU cap a Cuba i el respecte a la sobirania i independència de l’illa. “El destí de Cubà no serà decidit ni pels EEUU ni per ninguna altra nació sinó que el definiran els cubans i ningú més”. Les paraules d’Obama en el seu discurs en el Gran Teatre de l’Havana mostren el canvi de rumb. En aquest sentit Obama vol promocionar a l’illa un sector empresarial intern a través dels coneguts com a “cuentapropistas” que per al govern d’EEUU podrien significar la llavor del “canvi” i que per al govern cubà vindrien a ser l’embrió d’un pròsper i sustentable nou model de socialisme. Veurem si la nova “amistat” de Washington no acaba sent més perillosa per a l’Havana que la vella política d’enfrontament.

Cuba esta en un moment clau per al país, on ha de trobar la formula per mantenir els èxits de la Revolució (com l’educació i la sanitat que han situat a la gran de les Antilles com un dels països amb un elevat Índex de Desenvolupament Humà) i superar les deficiències econòmiques del sistema per avançar cap a la sobirania econòmica, és a dir, cap a la resolució dels problemes quotidians dels cubans.

En la seva visita Obama ha fet una crida al respecte a les llibertats democràtiques i a l’apertura de Cuba, mentre que el president Castro ha establert la supressió del bloqueig econòmic i el desmantellament de la base militar de Guantánamo (presó il·legal i centre de tortures) com a màximes exigències per normalitzar les relacions entre els dos països, sense oblidar el posar fi al finançament de la dissidència.

Transformació del model socio-econòmic de l’illa o aprofundiment i millora del socialisme cubà? Els canvis arriben i el futur de Cuba s’està escrivint.

Per Jesús GELLIDA ALBIOL 
jgellida.blogspot.com