La defensa del president Quim Torra ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admetés a tràmit la seva recusació contra dos dels magistrats – Jesús Maria Barrientos president del TSJC i Mercedes Armas – que l’hauran de jutjar per un delicte de desobediència.
L’alt tribunal accepta la petició del cap de govern de Catalunya i ordena que Barrientos i Armas siguin apartats de la causa fins que ‘incident de la recusació. Ara per ara, el TSJC suspèn la tramitació de la causa. El judici contra Quim Torra, agendat pels dies 24 i 25 de setembre, podria ser ajornat.
El judici contra el president de la Generalitat per desobediència està agendat pels dies 25 i 26 de setembre. Però, la polèmica està servida.
El cap de l’executiu català té previst demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, per una flagrant falta d’imparcialitat.
Torra entén que el representant de l’alt tribunal s’ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la Junta Electoral Central i fins i tot sobre la seva ideologia i posicionament polític.
El president de la Generalitat entén que Barrientos no està capaç per jutjar-lo de forma objectiva i imparcial.
L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, s’ha adreçat al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos. Ho ha fet a través d’una carta oficial. En la missiva, l’edil demana a Barrientos que revoqui l’ordre – operació Toga – de protecció permanent i presencial dels Mossos d’Esquadra de les seus judicials, vigent des del passat mes de febrer.
Ricomà, a banda d’entendre que no hi ha motius acreditatius per mantenir l’ordre, considera que hi altres opcions – coordinades amb els agents de seguretat – que poden garantir la seguretat dels espais públics. L’ordre en vigor – detalla la carta – suposa que més de mig miler d’efectius de Mossos siguin obligats a protegir seus judicials i afecta de manera directa la disponibilitat dels efectius de Mossos d’Esquadra dificultant la prestació del servei públic que la policia ha de prestar a la ciutadania”.
Per aquest motiu, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha reclamat que “s’acabi amb una situació que compromet els efectius policials en un moment en què fan falta en tasques molt més necessàries”.
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha elaborat una carta que ha fet arribar als alcaldes i alcaldesses dels 53 municipis catalans amb jutjat amb l’objectiu que l’enviïn a Jesús María Barrientos per demanar-li que faci marxa enrere, així com una moció en el mateix sentit que ha enviat a tots els pobles i ciutats de Catalunya perquè, si s’escau, sigui aprovada per ple.
La carta que signen els alcaldes descriu que el dispositiu Toga obliga al Cos de Mossos d’Esquadra a una vigilància policial presencial i permanent de les seus judicials de les Audiències Provincials i dels 49 partits judicials de Catalunya. Una patrulla està destinada a vigilar el jutjat que se li ha adscrit, i només la poden abandonar si passa una cosa greu, així i tot, amb autorització expressa dels comandaments.
El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha titllat de “greuge” i de situació “inacceptable” que el Govern no prevegi construir el nou Fòrum Judicial en els propers anys i que la ciutat continuï com “l’única capital catalana” sense un nou equipament d’aquestes característiques.
Els dos responsables judicials en una roda de premsa
D’acord amb Hernández, no es tracta només d’un problema de modernització de l’equipament o de confort, sinó que la manca d’espai actual fa “molt difícil” implementar els nous models d’organització i treball que reclama “un sistema modern de justícia”. L’únic projecte constructiu garantit a hores d’ara a la demarcació és el nou Palau de Justícia de Tortosa, que s’inaugurarà al setembre, segons Hernández.
El Departament de Justícia, segons el president de l’Audiència, els ha confirmat que el Fòrum Judicial “no es farà ni aquest any, ni el següent, ni probablement en els tres o quatre anys propers” i això, ha dit, converteix el projecte en un problema “greu i crònic”.
Hernández ha apuntat que, durant molts anys, han adoptat una posició de col·laboració, de compromís i de confiança en la planificació del Departament, però que la manca de planificació fa que hi identifiquin “una situació de greuge cap a Tarragona”.
El jutge ha contraposat la situació amb els “dos equipaments nous en un període de 30 anys” a Girona, amb la Ciutat de la Justícia de Barcelona i amb les infraestructures “potents i molt adequades” de què disposa Lleida. Segons el magistrat, a Tarragona la situació “comença a ser inacceptable”.
Reunió de la Sala de Govern del TSJC a l’Audiència de Tarragona
Javier Hernández ha explicat que els problemes d’espai als jutjats penals fins i tot impedeixen activar alguns mecanismes de millora com ara un nou servei d’execució, i que l’edifici de l’Audiència tindria “un greu problema” si hagués d’incorporar una nova unitat judicial. “La situació és molt preocupant i comença a ser de difícil comprensió”, ha insistit. Hernández ha recordat que la raó que esgrimeix el Govern és pressupostària, però ha defensat que la política consisteix en identificar prioritats i que el projecte de Tarragona n’és una “d’evident”.
Per contra, el president del màxim òrgan provincial ha avançat que, segons les previsions del Departament de Justícia, el nou edifici judicial de Tortosa s’inaugurarà al setembre. L’immoble, que ha suposat una inversió de 5,3 milions d’euros, tindrà 3.500 metres quadrats i permetrà concentrar a l’entorn de la plaça dels Estudis tota l’activitat judicial de la capital del Baix Ebre.
Un vuitè jutjat d’instància a Reus
Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha fet un repàs a la situació dels òrgans judicials de la demarcació i ha recordat que “els punts més problemàtics” continuen estant al partit judicial de Reus i, en menor mesura, al Vendrell.
Barrientos ha recordat que l’any passat es va posar en marxa a Reus el jutjat de primera instància número 7, amb competències exclusives de temes de família, el qual ha permès “alleujar” la càrrega de treball de la resta d’òrgans. Tot i això, ha assenyalat que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus, que també podria assumir competències de família, incapacitats i internaments, i que permetria que la jurisdicció civil al partit judicial quedés “ben atesa en termes raonables”.
La Sala de Govern del TSJC, que s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona, s’ha compromès a “redistribuir les competències” entre el jutjat social de Reus i el de Tortosa, de manera que el primer transfereixi algunes causes de l’àmbit laboral al de la capital del Baix Ebre, atès que té una càrrega de feina “molt inferior”.
D’altra banda, el president del TSJC ha explicat que la nova oficina judicial del Vendrell, implementada fa prop de quatre anys, disposa des del febrer d’un pla de reforç del servei comú d’execució, que solia acumular retards. Segons Barrientos, un nou equip d’actuació prèvia col·labora en la gestió dels escrits i de les 15.000 executòries que estan pendents de tramitació al conjunt del partit judicial.
El president del TSJC, Jesús María Barrientos amb el president de l’Audiència de Tgn
4.000 demandes per les clàusules sòl
D’altra banda, Jesús María Barrientos ha il·lustrat la situació de col·lapse del jutjat de primera instància número 8 de Tarragona, que des del juny del 2017 té la competència provincial dels assumptes derivats de les clàusules abusives en contractes hipotecaris. Si el raonable seria que rebés entre 1.000 i 2.000 demandes en un any, segons el president del TSJC, aquest òrgan n’ha ingressat més de 4.000 en tot just un any i mig -fins a final del 2018-.
Barrientos ha explicat que el jutjat disposa d’un reforç amb un jutge d’adscripció territorial i que l’oficina també s’ha reforçat per a col·laborar en la tramitació de demandes. Tot i això, ha reconegut que ni la dimensió judicial ni de l’oficina són “suficient per donar una resposta en temps a aquest tipus de procediments”. Alhora, el ha alertat que el volum de litigis es traslladarà aviat a la secció primera de l’Audiència de Tarragona perquè, de forma gairebé sistemàtica, les sentències s’acostumen a recórrer en apel·lació.
REDACCIÓ16 Setembre, 2019
