Arxius de JEC | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Juny, 2020
foto_3606402.jpg

El Suprem avala la decisió de la JEC

El Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola.

Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”.

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”.


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3598412.jpg

Torra creu que el secretari no li pot treure l’acta

El president de la Generalitat, Quim Torra, no ha encaixat bé la decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, de donar instruccions als serveis jurídics de la cambra perquè iniciïn els tràmits de retirada del seu escó, després de les polèmiques decisions del Suprem i la Junta Electoral.

Fonts de la Presidència de la Generalitat asseguren a l’ACN que Torra creu que el secretari general “no té competències per a dictar la resolució que ha dictat, que anava dirigida al president del Parlament, Roger Torrent”. I que amb el que està passant “es posa en risc la legislatura i el Govern”, posant el focus així clarament a la posició d’ERC davant la nova situació.

Segons les mateixes fonts, el president creu que ara el que necessita és “saber si aquest Parlament és en mans dels representants dels ciutadans o de secretaris generals i lletrats que canvien els discursos”. “Permetrà el president Torrent que un secretari general ordeni i tregui i posi diputats? Qui mana és el president”, expliquen des del Palau.


REDACCIÓ14 Gener, 2020
foto_3591862.jpg

Els serveis jurídics es pronuncien a favor de Torra

Els lletrats del Parlament defensen en un informe que la Junta Electoral Central (JEC) no pot treure l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, segons ha avançat aquest dilluns ‘El Periódico’. Consideren que el cessament ha de passar per la cambra catalana, i afegeixen que, en tot cas, si fos destituït podria mantenir el càrrec de president.

El rotatiu cita del text dels serveis jurídics del Parlament: “Hi ha prou elements, tant a partir d’una interpretació sistemàtica de les normes que regulen la institució de la Presidència, com de naturalesa lògica i gramatical, per considerar que el cessament eventual de diputat per causa d’incompatibilitat no afectaria la continuïtat en el càrrec de president de la Generalitat”.

Els serveis jurídics del Parlament també indiquen que les competències de l’administració electoral se circumscriuen als processos electorals en actiu i fins que conclouen. Per tant, “no és possible una declaració d’inelegibilitat sobrevinguda”.

Alhora, recorden que l’Estat i la Llei de Presidència de la Generalitat i del Govern estableixen que cal una condemna ferma per inhabilitar el president, tal com també recull el reglament del Parlament, i afegeixen que la sentència de Torra està pendent del recurs davant del Tribunal Suprem i de la decisió que prengui la màxima instància judicial espanyola.


REDACCIÓ9 Gener, 2020
junqueras-suprem.jpg

El Suprem desestima el recurs de Junqueras

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dijous suspendre de forma cautelaríssima l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 3 de gener que veta Oriol Junqueras com a eurodiputat. La sala contenciosa-administrativa del Suprem ha desestimat la mesura cautelaríssima que havia plantejat la defensa de Junqueras.

Els magistrats del Suprem argumenten que el líder d’ERC està condemnat amb sentència ferma a tretze anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic. La JEC va declarar la pèrdua de la condició de diputat al Parlament europeu de Junqueras i feia córrer la llista dels republicans a l’Eurocambra tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va reconèixer la immunitat des del dia que va ser proclamat electe.

La sala penal del Suprem, que va jutjar Junqueras i la resta de líders independentistes, encara ha de pronunciar-se sobre com aplica la sentència del TJUE i és de qui depèn un eventual alliberament o concessió de permís perquè el republicà pugui anar al Parlament europeu.


REDACCIÓ4 Gener, 2020
torra_quim.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dissabte que pensa “desobeir” a la Junta Electoral Central (JEC), després d’haver estat ratificat pel Parlament -amb els vots de JxCat, ERC i la CUP- com a diputat i president.

Torra ha comparegut davant el ple de Parlament a petició pròpia, després de la resolució de la JEC que ordena retirar l’acta de diputat i executar la seva inhabilitació com a president.

“Ha arribat l’hora de plantar-nos”, ha afirmat Torra, que ha recalcat que “la desobediència davant els atacs a la democràcia, davant les injustícies i els abusos, no és només un dret, sinó una obligació per a qualsevol governant i ciutadà”, i ha de ser “un deure per a qualsevol president d’un país”, de manera que pensa “continuar sent president de Catalunya i diputat”.

Lorena Roldán, l’ha anomenat “expresident” i li ha reclamat que convoqui eleccions perquè “els catalans puguin passar la pàgina negra del Procés i mirar al futur”

“Una Junta Electoral escollida per partits i per un sorteig pretén inhabilitar-me. No ho permetré si així ho decideix aquest Parlament”, ha advertit.

A l’acabament de la compareixença, i després de més d’una hora de discussió en el si de la Taula de Parlament, els grups independentistes han fet valer la seva majoria per poder votar propostes de resolució al fil d’aquest debat.

Amb els 74 vots de les tres forces independentistes i els comuns, el Parlament ha acordat “rebutjar la resolució de la JEC”.

I, amb el suport dels 67 diputats de JxCat, ERC i la CUP -Catalunya en comú Podem s’ha abstingut, PSC i PPC han votat en contra, mentre que Cs no ha participat en cap votació- la càmera ha “ratificat” a Torra com a diputat i president.

El text aprovat, a més, qualifica de “cop d’Estat” l'”intent de la JEC d’inhabilitar” a Torra “contravenint la voluntat política dels catalans”.

El ple també ha debatut una resolució impulsada pels comuns, en què JxCat i ERC han votat en sentit contrari, concretament en un punt que vinculava la decisió de la JEC sobre la inhabilitació de Torra a la investidura de Pere Sánchez.

El text atribuïa la decisió de l’àrbitre electoral a “l’estratègia de la dreta i l’extrema dreta per interferir en el debat d’investidura que s’està realitzant al Congrés dels Diputats” i ha estat rebutjat amb els vots de JxCat, PP i la CUP, mentre que ERC ha decidit unir els seus vots als dels comuns.

Els dos diputats de Demòcrates de Catalunya, integrats en el grup republicà, s’han desmarcat de l’estratègia d’ERC i s’han abstingut, igual que el PSC.

En el debat de la compareixença de Torra, la portaveu de C’s al Parlament, Lorena Roldán, l’ha anomenat “expresident” i li ha reclamat que convoqui eleccions perquè “els catalans puguin passar la pàgina negra del Procés i mirar al futur”.

Per la seva banda, el líder de PSC, Miquel Iceta, ha allargat la mà a Torra per “defensar” l’autogovern i les institucions catalanes.

 

 


REDACCIÓ3 Gener, 2020
foto_3502018.jpg

Junqueras també ha estat vetat per la JEC

La Junta Electoral Central (JEC) s’ha avançat al Suprem i ha tancat la porta aquest divendres a l’acreditació d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, contravenint d’aquesta manera la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que decreta la immunitat de Junqueras des del moment en què va ser elegit pels ciutadans i independentment dels tràmits que imposi l’Estat espanyol.

En una resolució confirmada per fonts de la JEC i avançada pel líder del PP, Pablo Casado, i , la JEC estima els escrits que el PP i Ciutadans van interposar just en conèixer la sentència del tribunal europeu, on li demanaven que no atorgui la credencial a Junqueras adduint que no és un pres preventiu, sinó un condemnat amb sentència ferma.

Com en el cas del president de la Generalitat, la JEC conclou que el fet que Junqueras estigui condemnat és causa “d’inelegibilitat sobrevinguda” fet que li impedeix accedir a l’acta de diputat al Parlament Europeu.

La JEC s’avança d’aquesta manera al Tribunal Suprem, que després de rebre la sentència del TJUE va demanar a les parts que es posicionessin sobre com ha d’actuar per acatar la sentència. L’Advocacia de l’Estat li ha demanat que permeti que Junqueras exerceixi els seus drets polítics, mentre que la Fiscalia insisteix que no pot prendre l’acta de diputat.


REDACCIÓ3 Gener, 2020
quimTorra.jpg

La Junta Electoral Central (JEC) inhabilita Quim Torra. L’organisme es reunia aquest divendres dia 3 per, entre altres temes, analitzar l’expedient complet de la Junta de Barcelona en què es recull la sentència condemnatòria de Torra pel cas dels ‘llaços grocs’.

Malgrat que no hi ha un termini legal concret perquè la JEC prengués una decisió sobre la qüestió, la precipitada convocatòria de la reunió dels magistrats es deu a les circumstàncies inèdites en què s’han vist embolicats els líders separatistes catalans arran de les últimes decisions judicials.

En el cas de l’encara president de la Generalitat, Quim Torra, després de conèixer que la Junta Provincial de Barcelona -òrgan competent en primera instància per decidir sobre l’aplicació immediata o no de la condemna imposada a Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- desestimés les sol·licituds del Partit Popular, Ciutadans i Vox perquè s’executés, de forma immediata, la decisió judicial d’inhabilitació de forma immediata.

La manca de fermesa de la sentència del TSJC que permetria apartar Torra del seu càrrec al capdavant de l’Executiu català i retirar-li la credencial com a diputat al Parlament de Catalunya per aquesta província, va ser el principal argument emprat per l’organisme electoral provincial per descartar aquesta possibilitat.

 


REDACCIÓ3 Juliol, 2019
noemi_llauradó_.jpg

Noemi Llauradó, presidenta de la Diputació

Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi decretat nul la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus perquè la CUP no va jurar adequadament la Constitució Espanyola, hi ha qui qüestioni si aquesta sentència judicial afecta a la presidència de la Diputació de Tarragona. Aquest dimarts al migdia, la republicana Noemi Llauradó va ser elegida per comandar els destins de l’ens supramunicipal.

El dubte que s’imposa ara mateix és saber si l’elecció de Llauradó – que és regidora d’ERC a Reus – per presidir la Diputació pot ser anul·lada, com a conseqüència de la decisió del TSJC. És que si no és regidora oficial – no ha jurat el càrrec – hi ha dubte sobre si pot ser candidata a presidir l’ens supracomarcal.

El nostre digital ha consultat diferents juristes, els quals entenen que Noemi Llauradó no podia ser elegida presidenta de la Diputació de Tarragona quan havia perdut l’estatut de regidora. O sigui fins que no es torni a constituir el ple reusenc, els regidors electes, però – arran de la decisió judicial – no són regidors oficialment. Un fet que podria tenir conseqüències en la presidència de la Diputació.

Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.

En contacte amb la Junta Electoral, ens han explicat que si bé és cert que l’elecció de Llauradó com a presidenta va tenir lloc abans de la sentència del TSJC, també és veritat que en aquests moments s’obre una incògnita. S’espera que els regidors de Reus puguin ‘sanejar’ aquesta anomalia de forma immediata, a fi d’evitar ‘infectar’ tots els actes que impliquin els regidors de Reus.

Les mateixes fonts asseguren que per cautela i mentre s’espera el desenllaç del plenari convocat per a aquesta tarda, la presidenta de la Diputació hauria d’abstenir-se de signar documents oficials, atenent la situació rocambolesca que s’ha produït. Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.

La presidenta de la Diputació, la republicana Noemi Llauradó, en declaracions al nostre digital diu estar confiada que aquesta tarda se solucionarà tot. “Aquesta tarda esperem resoldre-ho tot i passar pàgina”, ha conclòs Llauradó.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019

La decisió de la JEC representa un cop fortíssim contra Puigdemont

La Junta Electoral Central impedeix que Carles Puigdemont i dos dels seus companys (Clara Ponsatí i Toni Comín) es presentin a les eleccions europees del 26 de maig, al·legant que no estan en ús dels seus drets polítics donada la situació de “rebel·lia processal penal” en què es troben. L’organisme electoral dóna així la raó a PP i Cs i prohibeix que els tres independentistes, que viuen a l’exili, puguin presentar-se als comicis.

De moment, la Junta Electoral Central ha comunicat als tres afectats que queden exclosos de la coalició electoral Junts per Catalunya – Lliures per Europa, que és el nom de les sigles de Puigdemont per poder entrar al Parlament Europeu – i assegura que en les pròximes hores es detallaran els motius. La decisió encara pot ser recorreguda al Tribunal Suprem i la defensa dels fugats ja ha anunciat que “desplegaran de manera immediata totes les accions jurídiques a l’Estat espanyol i a Europa” per defensar els drets dels tres candidats. “No ens resignarem a acceptar una resolució que clarament contradiu la legislació espanyola i europea”, afegeixen en un comunicat.

Sens dubte, aquesta decisió de l’organisme electoral suposa un nou revés a l’expresident català que ja comptava amb poder aconseguir un escó a l’Eurocambra en les eleccions del 26 de maig per aconseguir la immunitat parlamentària que li permetria poder tornar a Espanya sense córrer el risc de ser detingut. No obstant això, els serveis jurídics del Parlament Europeu van concloure fa unes setmanes que per aconseguir la seva acta de diputat i per tant la immunitat, Puigdemont hauria de jurar abans la Constitució. Segons la defensa de Puigdemont, hi hauria altres vies per poder aconseguir-ho, apuntant a Estrasburg.

 


REDACCIÓ21 Març, 2019

La Junta Electoral Central denúncia davant la Fiscalia al president de la Generalitat, Quim Torra, després que aquest es negués primerament a retirar els llaços grocs dels edificis públics i després d’haver canviat avui la pancarta de la balconada per una amb un llaç blanc.

La JEC ordena els Mossos a retirar les pancartes independentistes

Els magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i ordenar als Mossos d’Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries.

De poc han servit les darrers al·legacions presentades per Torra en les quals assegura que ja “no hi ha estelades o llaços grocs a les seus de la Generalitat de Catalunya”. Els magistrats no accepten la solució imaginativa del Govern per esquivar la retirada de la simbologia.

El president havia sol·licitat també que es desestimés la nova denúncia presentada per Ciutadans, que inclou una petició d’exigir als Mossos que retirin els llaços i les pancartes i que es posi el cas en mans de la Fiscalia.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter