20. Abril 2024

Arxius de JEC | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Maig, 2023
laura_borras.jpg

El Tribunal Suprem ha denegat la suspensió cautelaríssima de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va deixar sense efecte la credencial de diputada de Laura Borràs al Parlament de Catalunya per considerar que hi havia causa d’inelegibilitat sobrevinguda després de la seva condemna per prevaricació.

L’alt tribunal ha argumentat que Borràs no ha proporcionat cap justificació per a la urgència d’aquesta suspensió sense sentir la JEC.

En la mateixa interlocutòria, la sala ha acordat incoar un incident cautelar ordinari, concedint un termini comú fins al 12 de maig perquè la JEC i la fiscalia efectuïn al·legacions sobre la mesura cautelar.

També s’ha donat deu dies a la JEC per a al·legacions en relació amb un recurs del Parlament de Catalunya contra el mateix acord.

PUBLICITAT
















REDACCIÓ6 Abril, 2023
jutge2.jpg

La publicació del decret de convocatòria de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 implica que, des del 5 d’abril, estan prohibits els actes d’inauguració i les campanyes institucionals de propaganda. Una prohibició similar va motivar la multa de la Junta Electoral a l’aleshores president Quim Torra, pels llaços grocs, un episodi que va derivar en un judici per desobediència. I és que la convocatòria d’eleccions impedeix actes d’inauguració, la propaganda de les institucions i l’ús dels cotxes oficials per a fins partidistes.

No es poden fer inauguracions

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) – un cop publicat el decret de convocatòria comença oficialment el període electoral – obliga els poders públics a ser-ne neutrals.

En altres paraules, entra en vigor la prohibició de dur a terme actes d’inauguració i campanyes de propaganda institucional per difondre fites assolides pels governants. Només es permetran campanyes informatives “que resultin imprescindibles per a la salvaguarda de l’interès públic o per al correcte desenvolupament dels serveis públics”, però sense “connotacions electoralistes ni al·lusions a les fites assolides pels poders públics electes”.

S’haurà d’evitar el cotxe oficial per a actes partidistes

Segons la Junta Electoral Central (JEC), encarregada de controlar el compliment de la normativa electoral, els poders públics no podran dur a terme cap campanya institucional que “atempti contra els principis d’objectivitat i transparència del procés electoral i d’igualtat entre els actors electorals”.

En concret, segons estableix l’article 50 de la LOREG, des de la convocatòria dels comicis fins a la seva celebració, queda prohibit “qualsevol acte organitzat o finançat, directa o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o a les fites assolides, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions”.

La JEC està formada per jutges

Està prohibit…
En una resolució, la JEC va especificar que no es podran, a més, repartir llibres, revistes, fullets, quaderns, catàlegs, tríptics, suports electrònics; enviar correus electrònics o SMS; distribuir continguts per bluetooth; inserir anuncis als mitjans amb al·lusions a les fites assolits per qualsevol poder públic o usar imatges, sintonies o expressions similars emprades pels partits en les seves pròpies campanyes electorals. Tampoc es permetrà dur a terme actes d’inauguració d’obres o serveis públics.

Els candidats no podran enviar correus electrònics o SMS com a forma de guanyar electors

En aquest sentit, la Junta Electoral Central també prohibeix el repartiment de llaços o altres símbols partidistes o electorals així com l’ús de vehicles oficials amb finalitat propagandística, entre altres activitats que puguin ser considerades com a atemptats contra la neutralitat dels poders públics durant el període electoral.

D’altra banda, la Junta Electoral recorda que els partits polítics també estan sotmesos a una sèrie de restriccions durant la campanya electoral, com ara la prohibició de fer campanyes electorals en espais públics o l’ús de símbols o emblemes que puguin generar confusió amb les institucions públiques.

PUBLICITAT












REDACCIÓ25 Gener, 2022

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem acompanyat de mesures cautelars en contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l’escó al secretari tercer de la Mesa i diputat de la CUP, Pau Juvillà.

ERC, JxCat, CUP i comuns hi han votat a favor, el PSC-Units s’hi ha abstingut mentre que Vox, Cs i PPC hi han votat en contra. La Mesa va decidir ahir dilluns elevar al ple la decisió de recórrer al Suprem. El portaveu de Cs, Nacho Martín Blanco, ha avançat que el seu grup denunciarà davant la JEC la votació d’avui que ha qualificat de “desobediència i martingala”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Gener, 2022

La Mesa ha acordat que el ple voti demà dimarts si el Parlament presenta un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem acompanyat de mesures cautelars en contra la decisió de la JEC de retirar l’escó al secretari tercer de la Mesa i diputat de la CUP, Pau Juvillà.

Fonts de la reunió han explicat que serà el primer punt de l’ordre del dia del ple, que començarà a primera hora de la tarda. La votació tirarà endavant perquè té el suport garantit d’ERC, JxCat i la CUP. El PSC, que forma part de la Mesa, s’hi ha abstingut i, segons fonts del partit, també s’hi abstindran en la votació del ple.

En l’última votació sobre aquesta qüestió, els socialistes van votar a favor de mantenir l’escó de Juvillà mentre la sentència no sigui ferma.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2021
foto_3742572.jpg

Àngels Chacón

La presidenciable del Partit Demòcrata (PDeCAT) pel 14F, Àngels Chacón, ha celebrat que la Junta Electoral Central (JEC) hagi donat la raó al seu partit respecte als drets electorals de JxCat. L’exconsellera ha afirmat que és una “lògica reivindicació” i que no va contra ningú, encara que defensaran els seus drets amb “tota legitimitat”. Chacón també ha assegurat en un acte a Tarragona que la seva formació representa la “centralitat política i social”, afegint que aspiren a “condicionar el proper Govern” per evitar que “estigui en mans de radicals com la CUP o altres”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Juny, 2020

El Suprem avala la decisió de la JEC

El Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola.

Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”.

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”.


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3598412.jpg

Torra creu que el secretari no li pot treure l’acta

El president de la Generalitat, Quim Torra, no ha encaixat bé la decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, de donar instruccions als serveis jurídics de la cambra perquè iniciïn els tràmits de retirada del seu escó, després de les polèmiques decisions del Suprem i la Junta Electoral.

Fonts de la Presidència de la Generalitat asseguren a l’ACN que Torra creu que el secretari general “no té competències per a dictar la resolució que ha dictat, que anava dirigida al president del Parlament, Roger Torrent”. I que amb el que està passant “es posa en risc la legislatura i el Govern”, posant el focus així clarament a la posició d’ERC davant la nova situació.

Segons les mateixes fonts, el president creu que ara el que necessita és “saber si aquest Parlament és en mans dels representants dels ciutadans o de secretaris generals i lletrats que canvien els discursos”. “Permetrà el president Torrent que un secretari general ordeni i tregui i posi diputats? Qui mana és el president”, expliquen des del Palau.


REDACCIÓ14 Gener, 2020
foto_3591862.jpg

Els serveis jurídics es pronuncien a favor de Torra

Els lletrats del Parlament defensen en un informe que la Junta Electoral Central (JEC) no pot treure l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, segons ha avançat aquest dilluns ‘El Periódico’. Consideren que el cessament ha de passar per la cambra catalana, i afegeixen que, en tot cas, si fos destituït podria mantenir el càrrec de president.

El rotatiu cita del text dels serveis jurídics del Parlament: “Hi ha prou elements, tant a partir d’una interpretació sistemàtica de les normes que regulen la institució de la Presidència, com de naturalesa lògica i gramatical, per considerar que el cessament eventual de diputat per causa d’incompatibilitat no afectaria la continuïtat en el càrrec de president de la Generalitat”.

Els serveis jurídics del Parlament també indiquen que les competències de l’administració electoral se circumscriuen als processos electorals en actiu i fins que conclouen. Per tant, “no és possible una declaració d’inelegibilitat sobrevinguda”.

Alhora, recorden que l’Estat i la Llei de Presidència de la Generalitat i del Govern estableixen que cal una condemna ferma per inhabilitar el president, tal com també recull el reglament del Parlament, i afegeixen que la sentència de Torra està pendent del recurs davant del Tribunal Suprem i de la decisió que prengui la màxima instància judicial espanyola.


REDACCIÓ9 Gener, 2020
junqueras-suprem.jpg

El Suprem desestima el recurs de Junqueras

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dijous suspendre de forma cautelaríssima l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 3 de gener que veta Oriol Junqueras com a eurodiputat. La sala contenciosa-administrativa del Suprem ha desestimat la mesura cautelaríssima que havia plantejat la defensa de Junqueras.

Els magistrats del Suprem argumenten que el líder d’ERC està condemnat amb sentència ferma a tretze anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic. La JEC va declarar la pèrdua de la condició de diputat al Parlament europeu de Junqueras i feia córrer la llista dels republicans a l’Eurocambra tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va reconèixer la immunitat des del dia que va ser proclamat electe.

La sala penal del Suprem, que va jutjar Junqueras i la resta de líders independentistes, encara ha de pronunciar-se sobre com aplica la sentència del TJUE i és de qui depèn un eventual alliberament o concessió de permís perquè el republicà pugui anar al Parlament europeu.


REDACCIÓ4 Gener, 2020
torra_quim.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dissabte que pensa “desobeir” a la Junta Electoral Central (JEC), després d’haver estat ratificat pel Parlament -amb els vots de JxCat, ERC i la CUP- com a diputat i president.

Torra ha comparegut davant el ple de Parlament a petició pròpia, després de la resolució de la JEC que ordena retirar l’acta de diputat i executar la seva inhabilitació com a president.

“Ha arribat l’hora de plantar-nos”, ha afirmat Torra, que ha recalcat que “la desobediència davant els atacs a la democràcia, davant les injustícies i els abusos, no és només un dret, sinó una obligació per a qualsevol governant i ciutadà”, i ha de ser “un deure per a qualsevol president d’un país”, de manera que pensa “continuar sent president de Catalunya i diputat”.

Lorena Roldán, l’ha anomenat “expresident” i li ha reclamat que convoqui eleccions perquè “els catalans puguin passar la pàgina negra del Procés i mirar al futur”

“Una Junta Electoral escollida per partits i per un sorteig pretén inhabilitar-me. No ho permetré si així ho decideix aquest Parlament”, ha advertit.

A l’acabament de la compareixença, i després de més d’una hora de discussió en el si de la Taula de Parlament, els grups independentistes han fet valer la seva majoria per poder votar propostes de resolució al fil d’aquest debat.

Amb els 74 vots de les tres forces independentistes i els comuns, el Parlament ha acordat “rebutjar la resolució de la JEC”.

I, amb el suport dels 67 diputats de JxCat, ERC i la CUP -Catalunya en comú Podem s’ha abstingut, PSC i PPC han votat en contra, mentre que Cs no ha participat en cap votació- la càmera ha “ratificat” a Torra com a diputat i president.

El text aprovat, a més, qualifica de “cop d’Estat” l'”intent de la JEC d’inhabilitar” a Torra “contravenint la voluntat política dels catalans”.

El ple també ha debatut una resolució impulsada pels comuns, en què JxCat i ERC han votat en sentit contrari, concretament en un punt que vinculava la decisió de la JEC sobre la inhabilitació de Torra a la investidura de Pere Sánchez.

El text atribuïa la decisió de l’àrbitre electoral a “l’estratègia de la dreta i l’extrema dreta per interferir en el debat d’investidura que s’està realitzant al Congrés dels Diputats” i ha estat rebutjat amb els vots de JxCat, PP i la CUP, mentre que ERC ha decidit unir els seus vots als dels comuns.

Els dos diputats de Demòcrates de Catalunya, integrats en el grup republicà, s’han desmarcat de l’estratègia d’ERC i s’han abstingut, igual que el PSC.

En el debat de la compareixença de Torra, la portaveu de C’s al Parlament, Lorena Roldán, l’ha anomenat “expresident” i li ha reclamat que convoqui eleccions perquè “els catalans puguin passar la pàgina negra del Procés i mirar al futur”.

Per la seva banda, el líder de PSC, Miquel Iceta, ha allargat la mà a Torra per “defensar” l’autogovern i les institucions catalanes.