25. Abril 2024

Arxius de jean marc segarra | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Juliol, 2021

Joan Manel Audí

El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, presentarà aquest dimecres els nous directors territorials. Joan Manel Audí Gil (Johnny), lligat amb l’Institut la Mar de la Frau de Vilafortuny serà el màxim representant del govern català a Tarragona en qüestions d’ensenyament.

El substitut de Jean Marc Segarra, actual director general de centres públics de la Generalitat, es dedica a la docència des de finals dels 90. Va ser cap d’estudis d’aquest institut des de l’any 2007. També va anar de número 14 a la llista d’ERC a les municipals encapçalada per l’actual alcaldessa de Cambrils.

En una entrevista a la revista de l’institut, el nou delegat d’Ensenyament a Tarragona es defineix com a optimista i tossut. També confessà que no va ser “un alumne modèlic, però sí que sempre dic a tothom, i sobretot als meus alumnes, que sempre he tingut clar que la garantia de tenir estudis passa per davant de tot i, estudis com a formació per a una persona, sempre se n’han de tenir. Després, evidentment, prefereixes anar-te’n abans amb els amics que anar a l’institut o a alguna escola”.

Joan Manel Audí revela que “jo des de petit sempre he volgut ser astronauta, metge, advocat, mecànic. Volia ser moltes coses i al final, amb el que et deia abans sobre la formació, com més formació fas, vas coneixent coses i potser al final et vas decantant per les coses que et vagin i se’t donin millor”. A partir d’aquest dimecres tindrà la confiança del conseller d’Educació per representar-lo a Tarragona.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Març, 2021

L’Ajuntament de Vila-rodona i la Generalitat de Catalunya ja han fet efectiu el conveni de col·laboració que permet la construcció de la nova Escola Bernardí Tolrà. L’alcalde, Ramon M. Bricollé, ha acompanyat el conseller Josep Bargalló a visitar les instal·lacions actuals. També hi han assistit regidors del consistori i membres de l’equip directiu i de l’AMPA de l’escola, així com també el director dels Serveis Territorials d’Educació, Jean Marc Segarra.

PUBLICITAT ORGANITZACIÓ


REDACCIÓ19 Octubre, 2020
5G.png

El regidor Jordi Fortuny

La xarxa 5G estarà disponible entre final d’any i principis del 2021 a Tarragona. En concret, Vodafone iniciarà el desplegament a l’entorn de la Part Alta i de la zona educacional de Sescelades, al barri de Sant Pere i Sant Pau, segons han anunciat aquest dilluns l’empresa, l’Ajuntament i el Govern.

El regidor Jordi Fortuny ha explicat que “es construiran unes autopistes fabuloses i les prepararem perquè passin uns Ferraris potents”.

En el futur es preveu ampliar la cobertura a la resta de la ciutat i a d’altres municipis del territori. La iniciativa forma part del projecte del Pla d’Educació Digital del Departament d’Educació de la Generalitat, que preveu millorar la connectivitat a internet a tots els centres educatius. La nova xarxa ofereix velocitats de fins a un gigabyte per segon en descàrrega, que multipliquen per deu les velocitats de la xarxa 4G.

La xarxa 5G obre la porta a nous serveis i aplicacions que necessiten immediatesa. Pel que fa al sector de l’educació, l’aplicació suposa, entre altres coses, el desenvolupament de noves experiències d’aprenentatge personalitzades i millor comprensió per part dels alumnes, gràcies a l’aplicació de realitat virtual.

En el sector de la salut, la nova generació serà un gran avanç per a la medicina, facilitant l’accés a consultes en línia, o la incorporació de robots en les cirurgies amb control remot dels mateixos i sense latència. El mateix passarà en el sector del turisme, que -gràcies a la realitat virtual o la intel·ligència artificial- els turistes podran gaudir de noves experiències immersives i diferenciadores.

‘Els consumidors accediran a la xarxa més ràpida del mercat’ 
Per la seva part, la directora territorial de Vodafone a Catalunya i Aragó, Laura Molist, ha destacat “que el 5G serà un gran habilitador de nous serveis de comunicació per a empreses i administracions i permetrà que els consumidors accedeixin a la xarxa més ràpida del mercat per gaudir de nous serveis que requereixen un ús intensiu de dades en mobilitat”. “En definitiva –remarca Laura Moliest- les escoles de Catalunya seran centres formatius del segle XXI”.

La xarxa 5G redueix la latència o retard a menys de 10 mil·lisegons en condicions ideals. Aquesta característica, que és el que es triga des que se li dóna al botó fins que es produeix l’acció, obre la porta a nous serveis i aplicacions que necessiten immediatesa. Per exemple, permetrà –en l’àmbit del turisme- utilitzar la realitat augmentada, fàbriques amb sensors que avisen automàticament, l’agricultura de precisió amb sistemes d’intel·ligència artificial per a la recol·lecció de les collites, operacions de cirurgia a distància o que la conducció autònoma sigui una realitat, entre d’altres.

A més, la tecnologia 5G permet multiplicar per 100 el nombre d’objectes connectats a la xarxa el que facilitarà el desenvolupament de les ciutats intel·ligents amb serveis automatitzats (gestió d’escombraries, trànsit, etc ..), serveis d’administracions públiques en àrees com sanitat (gestió de medicació de grans), emergències (recerca i rescat de persones amb drons), energia (gestió d’infraestructures amb realitat augmentada) i nous models de negoci vinculats a Internet de les Coses. En l’actualitat Vodafone està desenvolupant més de 130 casos d’ús de 5G al costat d’ens públics i molts més en col·laboració amb empreses privades.

Aplicacions del 5G a les escoles 
Pel que fa al sector de l’educació, l’aplicació del 5G suposa, entre altres coses, el desenvolupament de noves experiències d’aprenentatge personalitzades i millor comprensió per part dels alumnes, gràcies a l’aplicació de realitat virtual.

En el sector de la salut, la nova generació serà un gran avanç per a la medicina, facilitant l’accés a consultes en línia, o la incorporació de robots en les cirurgies amb control remot dels mateixos i sense latència. El mateix passarà en el sector del turisme, que -gràcies a la realitat virtual o la intel·ligència artificial- els turistes podran gaudir de noves experiències immersives i diferenciadores.

Pel que fa a l’àmbit de les escoles es podran beneficiar de: 

  • La realitat Augmentada (RA): on els estudiants -mitjançant aquesta tecnologia- podran submergir-se a escenaris que abans eren impossibles, com són la immersió a la història de la ciutat i del seu patrimoni afavorint una experiència interactiva i animada.
  • Intel·ligència Artificial (IA): projectes de socialització on es podrà conjugar i gamificar l’educació amb Intel·ligència Artificial, en àmbits d’educació especial, observant emocions i iniciar converses amb personatges virtuals en una sala.
  • Realitat Virtual (RV): on els estudiants podran submergir-se a escenaris que abans eren impossibles, com ara immersió a la història de la ciutat i del seu patrimoni.  

Avantatges del 5G 
Els usuaris particulars podran fer un consum intensiu de vídeo, televisió mòbil, o descàrrega de fitxers de grans dimensions, ja que totes les tarifes inclouen 5G. Els usuaris podran triar entre més de 20 smartphones diferents amb 5G des de 300 euros.

 

VÍDEO https://drive.google.com/drive/folders/1_VJ6aHZjOjeD6Xsd36TuLb1_GQZ2kBnC

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ24 Setembre, 2020
JMsegarra7-1280x960.jpg

Jean-Marc Segarra és el director territorial d’Ensenyament a Tarragona. En els darrers mesos li ha tocat gestionar i preparar la tornada al cole després d’un històric i inesperat confinament a causa del coronavirus. En una entrevista concedida a larepublicacheca.cat, explica els canvis fets i els plans adoptats per fer front al començament de curs més atípic i convuls de la nostra història més recent. Jean-Marc Segarra s’enfronta a les teories dels negacionistes i demana més unitat política. Està convençut que no s’hauran de tancar escoles, perquè les circumstàncies són diferents de les del principi de la pandèmia. La situació és complexa però el responsable polític considera que compte amb un important equip humà amb voluntat de tirar endavant sempre pensant amb la seguretat de la comunitat educativa, sobretot de l’alumnat. Nega que s’estigui improvisant, tot i que reconeix que estem ‘previsant’…


Com portem el curs lectiu?

Amb molta dignitat per part de tothom. L’alumnat s’està adaptant molt millor que els adults que som més neguitosos. És un èxit col·lectiu. Cal no oblidar que feia sis mesos que no anaven a classe.

Era fonamental tornar a classe?
La part emotiva és important no només la pedagògica. És obvi que es pot fer virtual però no és el mateix. Hem de fer els possibles per tornar a la pretesa normalitat, malgrat l’anormalitat.

Què s’ha hagut de fer per canviar el xip davant la nova normalitat?
Va ser molt difícil les reticències polítiques d’alguns partits. Crec que en una situació complexa com aquesta hem d’anar tots a una si volem tenir els millors ingredients per començar el curs: treball interadministratiu de les diferents institucions; Salut i Educació.  Aquesta pandèmia ha fet que moltes vulnerabilitats d’algunes famílies s’hagin agreujat. En aquesta pandèmia era importantíssim trobar la complicitat dels ajuntaments, perquè, pràcticament tots, tenen una llar una escola o un institut. Era fonamental arribar a una entesa allunyada dels colors i interessos polítics.

Quins van ser els moments més difícils?
Convèncer de la necessitat d’adoptar mesures de seguretat, higiene i neteja i el cost de tot el material per respectar el protocol recomanat per les autoritats sanitàries.

Es pot parlar ja de xifres econòmiques?
Podem parlar de 400 o 500 milions repartits en diferents partides. La principal és la contractació d’unes 8.500 persones, entre ells docents, tècnics d’integració social i educació infantil, vetlladors, auxiliars administratius…

Tot i així són pocs…
Clar, no oblidem que veníem de la travessia del desert i de la crisi brutal del 2008. Si no hi hagués hagut una pandèmia, ens començàvem a posar al dia.

Però els sindicats tampoc estan contents…
És cert que venim d’un deute històric important i ara començàvem a pal·liar el dèficit de personal, la qual cosa s’ha complicat amb l’arribada de la pandèmia. En part és lògic que els sindicats no estiguin del tot satisfets. Ells necessiten el conflicte per millorar. Només demano que siguin pragmàtic, que demanin coses que siguin realment possibles.

Ara mateix quina és la gran preocupació?
La salut de la comunitat educativa. Per això hem fet els possibles per minimitzar els perills i maximitzar les aules presencials començant pels ‘patufets’, sempre tenint en compte les eines de què disposem.

Però reconeix que cal contractar personal, oi?
Clar.

S’ha apostat pels grups bombolla a les escoles?
Sí però sense anar mai en detriment del nostre projecte pedagògic. Volíem maridar la seguretat i la protecció sense trencar el projecte educatiu i la idiosincràsia de cada centre.

Hi ha alumnes que estan fent classes als espais públics…
De moment només es fa a dos centre: un a Tarragona i un altre a Reus. Estem estudiant altres propostes. Mentre el temps ho acompanyi no veig per què no s’hauria de fer. És també una manera d’actuar amb la societat.

I què hem de fer amb els negacionistes?
Hem de prendre mesures col·lectives. Cal recordar que són els mateixos que abjuren de les vacunes, que  s’oposen a què es pregui la temperatura als seus fills o que  aquests es posin les mascaretes perquè són cancerígenes.

Per què passa això?
Suposo que és quan s’actua amb incerteses davant de situacions mancades d’històric i de rigor científic que avali les accions preses.

Estem improvisant?
No. Estem ‘previsant‘: tenir una norma dinàmica i d’adaptar-se a cada moment, segons les recomanacions dels experts. Els negacionistes creuen en la teoria de la conspiració: no confien en les PCR ni en les mascaretes. Fomenten la teoria de la por. No obstant això, han de ser conscients que vivim en una col·lectivitat i que hem de preservar la protecció majoritària. Als centres hi han protocols i s’hauran de complir.

Aplicarà el protocol d’absentisme a aquells que no porten els fills al cole?
No ho estem aplicant, encara.

Per què no?
Estem intentant solucionar la situació per la via pedagògica. No podem ni volem recórrer in facto a la Fiscalia. Deixarem passar aquests 15 dies i després actuarem.

Qui mostra més reticència? La comunitat gitana, la xinesa…
Hi ha una mica de tot… Davant de la incertesa hem de tenir seny català. Deixarem passar 15 dies. Segons com vagi la situació, segurament els més incrèduls començaran a no portar els seus fills. Hem d’evitar radicalismes d’ambdues bandes. Hem de trobar l’equilibri. Jo personalment he trucat a alguna de les famílies més reticents… Hem de diferenciar els negacionistes d’aquells que tenen fills vulnerables, amb patologies clíniques. Aquests no hauran de patir. Es faran reunions triangulars: família, tutor i referent sanitari. Haurem d’anar analitzant cada cas. Haurem d’aprendre a conviure amb el ‘bitxo’ sense por, però amb molt de respecte i seguretat.

Portem més de 40 classes confinades al Camp de Tarragona. Pot assegurar-nos que no tancarà escoles?
En principi no. Si tanquem és que estan caient com a mosques. Hem d’atendre els fills de progenitors que es dediquen a feines essencials i als nens que, sí o sí, han de quedar-se als menjadors escolars o bé poder-los preparar el menjar per emportar en cas de confinament.

Si els professors comencen a infectar-se, amb la necessitat de confinar-se, com se substituiran aquests professionals?
Tenim plans presencials, híbrids i telemàtics. En les zones més desfavorides hem de posar més recursos i més imaginació. No em canso d’agrair la feina infatigable dels claustres i de les Ampas.

Com a director territorial li dol veure com  alguns fan política interessada tot aprofitant la pandèmia?
Clar que sí. És obvi. Tot i entendre el joc polític, m’agradaria veure els partits opositors fer pinya i posar-se al costat del govern només amb l’objectiu de solucionar problemes.

S’ha sentit impotent en algun moment?
Home, al començament de la pandèmia em feia molt de mal veure que es parlava de morts com si fossin només números. M’emocionava quan sentia dir que només – i subratllo el només – havien mort 10 persones. Honestament, em dol la capacitat humana per autodestruir-se.

Tarragona ho està gestionant bé la pandèmia?
A escala general sí. Mai no havia vist tanta unitat a nivell interdepartamental.

Com s’explica als més menuts que existeix un virus?
Depèn de la maturitat individual. Però sobretot que és una malaltia que requereix adoptar moltes mesures de seguretat i higiene.

És cert que van ser les AMPA van haver d’assumir els gestos de la compra i instal·lació de mampares, termòmetres, i altre material a les escoles?
Rotundament no. El material va arribar a temps exceptuant algun EPI especial per motius d’homologació com són les mascaretes transparents. Però agraïm que ens ajudi a dotar de més material de protecció, vingui d’on vingui, de les famílies, AMPA, ajuntaments…, ja que el curs serà molt llarg i necessitarem de tot.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2019
jean_marc-segarra.png

Quan s’atansa el canvi d’any és normal fer balanç  dels dies passats. Ens aturem uns minuts i maldem per recordar el bo i dolent. Alhora projectem els somnis del futur immediat.

No em ve de gust parlar sobre el duríssim any col·lectiu viscut al nostre petit país. Prefereixo exposar els meus desitjos de canvi durant el 2019:

Somnio en un pacte nacional a 20 anys sobre els 5 pilars cabdals d’un nou petit país:

Política econòmica industrial i financera (política fiscal eficient; finances al servei de la prosperitat; mercats regulats i política de competència al servi de l’interès general; estat emprenedor;  empresa, comerç, turisme, consum, treball).

Política social i ciutadania (administracions públiques, justícia, salut, benestar social, esports, immigració, dones, LGTBI)

Política cultural (cultura, educació, universitat, política lingüística, comunicació audiovisual)

Política territorial, medi ambient i seguretat.

Política internacional.

Somnio en ser un país europeu competitiu, social i econòmicament sostenible. Haurem de treballar per fer possible la llibertat dels seus ciutadans en la seva dimensió econòmica, aconseguint l’absència de dominació de qualsevol tipus, en especial de les grans corporacions i poders econòmics. Només un país pròsper, construït sobre una forta base industrial i innovadora i amb unes institucions eficients i independents dels poders econòmics, pot garantir que el creixement sigui compartit i s’avanci cap a una societat sense fortes desigualtats i basada en la llibertat i responsabilitat personal.

Somnio en un sector agrari, ramader i pesca competitiu i sostenible. Competitiu perquè compleixi les funcions de producció d’aliments segurs, de qualitat i orientat al que demana el mercat, i sostenible, tant des del punt de vista del medi ambient com des del punt de vista de la viabilitat econòmica.

Somnio en un model comercial equilibrat i que consolidi el criteri de la localització dels establiments comercials com a element fonamental d’una activitat comercial sostenible, competitiva i ordenada, reforçant la importància de lligar el comerç a les “trames urbanes consolidades”. Un model que garanteixi la pervivència d’una àmplia oferta de petit comerç independent i eficient, que resisteixi les tendències d’integració vertical del sector, que mantingui la dotació d’un espai comercial personalitzat i no uniformitzat a les nostres ciutats i ofereixi oportunitats per als nous emprenedors del sector. Necessitem d’una banda, un comerç urbà que vertebri i cohesioni socialment els nostres pobles i barris, els faci segurs, integradors, sostenibles, i dinamitzi la resta d’activitats econòmiques i cíviques del nostre entorn.

Somnio en assegurar Catalunya com a destinació turística de qualitat, fonamentada en un turisme d’alt valor afegit, amb una oferta diversificada que ens permeti assegurar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de l’activitat turística, i que contribueixi a fer arribar a tot el món els trets que ens distingeixen com a nació.

Somnio en un model productiu que garanteixi l’ocupabilitat de les persones i on les persones assumeixen el deure amb igualtat de condicions, i en el que la inversió social en infraestructures i serveis públics ho garanteixin; així com un sistema de protecció social de les persones en situació de necessitat per inactivitat laboral.

Somnio en una administració més flexible, sense tanta buRRocràcia i al servei dels conciutadans. Hem de garantir una administració pública que garanteixi el govern obert, la transparència i la participació ciutadana i l’ètica. Cal valorar els empleats públics i reconèixer el seu paper clau per a garantir i desplegar l’estat del benestar.

Somnio en un nou model de justícia desburocratitzat, entenedor, eficaç i ràpid vers la ciutadania, entès com a servei públic defensor dels drets dels més vulnerables i element controlador o fiscalitzador dels actors públics.

Somnio en un model de sanitat centrat en la persona, públic, universal, equitatiu i integrat, tot garantint la qualitat, i finançat per la fiscalitat general i orientat a preservar la salut i el benestar de la ciutadania.

Somnio en un país socialment just, equilibrat i pròsper; una república catalana del benestar garantia de drets socials: lluita contra la pobresa i la cohesió social; viure la vellesa i la diversitat funcional amb autonomia personal, independència i dignitat; un  país amb valors republicans; igualtat d’oportunitats per a tots els infants i adolescents;  i l’anhelada reforma horària.

Somnio en un model esportiu on l’administració esportiva dinamitzi i doni suport econòmic i logístic a l’esport com a realitat educativa, econòmica, de lleure, de benestar i salut; la internacionalització de l’esport català (oficial!); el ple reconeixement del voluntariat esportiu; l’esport base i l’esport femení com a sectors estratègics.

Somnio en defensar una societat i institucions transparents i radicalment democràtiques, sense cap tipus de discriminació. Somnio en un país on les actituds discriminadors generin el rebuig de la societat. Somnio en què la diversitat sigui viscuda i entesa com a quelcom natural, imprescindible si volem una societat cohesionada, inclusiva i solidària.

Somnio en un país que garanteixi la igualtat d’oportunitats i amb desigualtat de gènere zero. Aquest model nou de país lluitarà contra la precarització i la pobresa femenines; garantirà l’accés a les dones a tots els àmbits de representació i presa de decisions; buscarà la igualtat salarial i garantia professional; eradicarà  la violència masclista.

Somnio en un nou país just i amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Un nou país respectuós amb la diversitat sexual i lliure d’homofòbia. Un país on el dret d’estimar com vulguem i el de constituir una família formi part del seu ADN.

Somnio en una república on la cultura esdevingui la columna vertebral dels valors cívics i un dret bàsic central. Les polítiques culturals han de fomentar la creació, la crítica i la innovació, així com la preservació del patrimoni en totes les seves formes i expressions. Catalunya té en la seva cultura la millor carta de presentació al món. No tenim país extens, ni un país ric en matèries primes; no som ni volem ser una potència militar, però sí que podem ser un referent pel desenvolupament de les polítiques culturals com a eines de benestar social i de creixement personal i col·lectiu.

Somnio en una educació de qualitat amb una inversió del 10% del PIB on l’atenció se centri en inversions d’edificis educatius en condicions de seguretat, eficiència energètica i els espais d’acord amb el Projecte Educatiu de cada Centre.

Somnio en una educació integral on mestres, professors, membres del PAS, famílies i alumnat comparteixin el valor de l’esforç com a eix principal per millorar. Sense esforç compartit no arribarem gaire lluny. Serem una societat buida, individualista i sense compromís.

Somnio en uns centres educatius vius, dinàmics i amb ganes de transformar la realitat quotidiana. Per això necessitem tenir recursos materials i humans d’acord amb un clar lideratge pedagògic.

Somnio en atendre tota la diversitat i posar l’alumne al centre d’atenció de l’educació. Cal ser pro positius i buscar la part excel·lent de l’alumne. Tothom té un ritme diferent d’aprenentatge, però mai no he conegut cap alumne que no destaqui en res! Per tant, maldem per trobar, i incentivar el potencial de cadascú!

Somnio en una educació que prioritzi la millora dels resultats acadèmics del seu alumnat, i, en el qual, la Formació Professional sigui element cabdal i d’efecte positiu en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu.

Somnio en un model universitari públic que generi i transfereixi coneixement, i ajudi a construir un país capdavanter a nivell social i econòmic. Somnio en què els joves preparats no hagin de marxar forçosament a l’estranger per complir el seu projecte vital.

Somnio en un model de política lingüística on el català tindrà un valor central ineludible, ja que es tractarà d’una llengua d’estat. El català i l’occità a l’Aran han de ser les llengües vehiculars a tots els nivells de l’educació. Alhora es promourà l’adquisició d’un nivell alt de competència en segones i terceres llengües. A la vegada, el model lingüístic ha de garantir que cap ciutadà perdi els seus drets lingüístics que té ara. La llengua castellana i les altres més de 200 llengües al país tindran el seu lloc.

Somnio en un estat amb una indústria audiovisual potent amb capacitat exportadora i amb una mitjans de comunicació públics de qualitat amb models de referència europeus. L’espai televisiu i radiofònic és essencial per a la creació d’un imaginari col·lectiu que ajudi a la cohesió nacional. Cal que el nou país es reservi el control de l’espai radioelèctric per tal que les televisions i ràdios que hi emetin ho facin, des de la pluralitat, amb una òptica catalana i amb respecte per la llengua autòctona.

Somnio amb un nou model de política territorial: un país divers, ben connectat, amb infraestructures on tothom tingui l’oportunitat d’accés a un habitatge digne, on la barreja d’usos d’activitats econòmiques sigui possible.

Somnio en un nou model de medi ambient i energia. Per a la sostenibilitat del sistema i el nostre compromís amb el planeta hem de potenciar el consum responsable, la reducció dels residus, la nova cultura de l’aigua i una política energètica que asseguri l’abastiment d’energia encaminada a acomplir els objectius internacionals 20x20x20 i de lluita contra el canvi climàtic.

Somnio en una política integral de gestió del territori que possibiliti l’explotació racional i sostenible dels seus recursos naturals i que esdevingui un autèntic marc de protecció del medi natural genèric: costaner, marítim, de muntanya o singular: àrees o espècies protegides, zones sensibles, parcs naturals…

Somnio en el nou model de seguretat i protecció civil pel nou país. La recuperació i l’exercici de la sobirania s’ha de fer a l’empara dels valors de la no-violència, del respecte, del diàleg i de la cooperació, fonaments d’una cultura de pau que Catalunya assumeix com a propis.

Somnio que Catalunya pugui assumir plenament la lluita contra el crim organitzat, els delictes econòmics i contra la hisenda pública, el contra terrorisme, el control fronterer i les duanes, o la seguretat dels ports i aeroports dins de les competències en vigilància i control aeri i marítim, documents d’identitat; així com tenir un servei d’intel·ligència propi i assumir les competències de seguretat i defensa.

Somnio en una república europea, responsable internacionalment i líder de les relacions euromediterrànies i compromès amb la pau i els drets humans; i on els moviments socials tindran veu i representació.

Somnio en poder bescanviar els llibres de capçalera d’alguns partits polítics: C’s: (El Príncep de Maquiavel per El Petit Príncep de Saint-Exupéry); PP: (El Padrí de Mario Puzo per El Despertar de la Intel·ligència de Krishnamurti) VOX: (Mein Kampf d’Adolf Hitler per Siddharta de Herman Hesse); PSOE (demano que es rellegeixin de nou Los Santos Inocentes de Miguel Delibes per no oblidar d’on venen!)

Somnio en contraposar llibres per sobre d’armes; el diàleg per sobre de l’immobilisme polític del govern espanyol; respecte a la diversitat per sobre de l’atac sistemàtic; amor per sobre de l’odi visceral del feixisme; seny per sobre de la rauxa; tolerància per sobre de l’insult; mots amables per sobre de garrotades.

Somnio en poder veure junts i lliures: Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Jordi Sanchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Tamara Carrasco, Lluís Puig, Valtonyc, Adrià Carrasco.

Resumint: Somnio en ser país!

Jean-Marc SEGARRA
Director territorial d’Ensenyament

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2018

Fa precisament un any que Catalunya i, de retruc Espanya, ha viscut un dels episodis més escandalosos de la democràcia espanyola. Tant els agressors com els agredits esgrimeixen els seus punts de vista. La violència policial, desmesurada i injustificada, emprada durant el referèndum il·legal de l’1 d’octubre ha estat criticada pràcticament per a tots els partits a excepció del PP i de Ciutadans, els quals intenten justificar la intervenció policial amb el respecte pel manament judicial. La imatge de la democràcia espanyola ha quedat en evidència després que la policia atonyinés civils que només pretenien dipositar una papereta en una urna. Cal recordar que alguns dels votants van exhibir als policies, durant la batussa, que havien votat en contra.

Sergi Albarran
Amb motiu del primer aniversari del primer d’octubre, el nostre digital ha volgut copsar tres opinions de persones molt vinculades amb aquesta efemèride que passarà, sí o sí, a la història de Catalunya. Sergi Albarran, líder local d’ERC, va ser un dels ferits a Tarragona. Un cop de porra li va obrir el cap, fent que el polític es convertís en la cara visible de la violència policial. Albarran assegura que aquell dia va passar molta por i té clar que els seus agressors no eren policies, ja que els policies no es comporten d’aquella manera tan brutal.

Jean-Marc Segarra
L’altre dels entrevistats és Jean-Marc Segarra, exdirector de l’Institut Martí i Franqués. Segarra va tenir un paper actiu (i emotiu) durant la consulta de l’1 d’octubre. Ell i el seu equip van fer mans i mànigues per fer possible que la gent pogués exercir el seu dret de vot. Els nervis, l’ansietat i la impotència van ser alguns dels sentiments que van experimentar durant aquella jornada. L’actual director territorial d’Ensenyament assegura que l’1 d’octubre és una de les vergonyes de l’estat.

Jordi Salvador
Un dels altres protagonistes de l’1 d’octubre de 2017 és el diputat republicà, Jordi Salvador. El parlamentari va poder veure personalment la fúria dels ‘picolins’. Es queixa de la manca de diàleg i de l’excés de violència. Diu que els agents no raonaven i que el ‘a por ellos’ era el lema de la seva intervenció. Salvador lamenta que els policies no hagin respectat la presència de menors i gent gran.

‘Pitu Mosquits’
Finalment, hem triat al serrallenc Josep Ramon Tules, més conegut com a ‘Pitu Mosquits’. Ell va tenir un paper important en la preparació de la jornada electoral. Va ser una de les persones que sabien on es trobaven les urnes i tenien l’encàrrec de fer-les arribar als col·legis electorals sense cridar l’atenció de la policia. Va viure moments inoblidables. Avui dia, desa una rèplica d’una urna a casa seva. ‘Pitu Mosquits’ lamenta que l’alcalde Ballesteros no hagi estat a l’altura. Entén que el batlle hauria d’haver donat la cara en defensa dels seus conciutadans. Això ni li perdonaré mai, diu Josep Ramon Tules, el perpetuador de Santa Tecla 2018.

VIDEOS

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2017

21 agents de la Policia Nacional (15 uniformats i 6 de paisà) han irromput “amb no massa bones formes i insultant” a la l’Institut Martí Franquès de Tarragona, un dels col·legis electorals del referèndum. El director del centre escolar, Jean Marc Segarra, ha explicat que els policies de paisà han arribat a “empaitar” algunes de les persones que es al teatre de l’escola. Els agents buscaven paperetes i “la paperera blanca”. El responsable del centre explica que s’han viscut moments de força tensió.

 VIDEO