El magistrat Javier Hernández, que ha estat president de l’Audiència Provincial de Tarragona durant gairebé 10 anys, ha estat designat magistrat de la Sala Segona del Penal del Tribunal Supremo, segons una votació realitzada aquest matÍ al Consejo General del Poder Juicial (CGPJ) i on ha obtingut 19 vots. El nomenament de Javier Hernandez es produeix per cobrir la vacant per jubilació de Francisco Monterde.
Hernández formava part de l’equip de magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l’actualitat, era el president de la Secció d’Apel·lació.
La primera destinació de Javier Hernández García després d’ingressar a la carrera judicial el 1990 va ser el jutjat de primera instància i instrucció del Vendrell, on va romandre fins que va ser nomenat magistrat de l’Audiència Provincial de Lleida en 1992. Un any després, es va traslladar a Tarragona com a titular d’un jutjat de primera instància i instrucció, òrgan en el qual va prestar servei durant tres anys.
El 1996, va ser nomenat magistrat de l’Audiència Provincial de Tarragona, de la qual va ser president des de 2004 fins a gener de 2020. En l’actualitat, és president de la Secció d’Apel·lació Penal de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En l’àmbit docent, Hernández García ha exercit com a professor a l’Escola Judicial entre 1999 i 2003; a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona com a professor conferenciant a l’àrea de Dret Constitucional (2007-2009) i com a professor de l’àrea de Dret Processal de la Facultat de Dret de la Universitat Rovira i Virgili (1994-1999). Entre altres activitats docents, ha estat també professor de l’màster d’accés a l’Advocacia de les dues universitats entre 2009 i 2015 i professor de l’màster Compliance Penal de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona entre 2015 i 2018.
Autor de nombroses publicacions, figuren entre les més recents “Notes sobre la Directiva 2011/99, reguladora de l’ordre europea de protecció”, “Nens i nenes amb discapacitat, victimització en el procés penal: algunes reflexions”, “Ètica judicial i deures de motivació “, totes elles de 2019. i” Article 17: el dret a la llibertat personal “i” el jutge davant els nous reptes “, de 2018.
Ha impartit classes i dirigit cursos de l’CGPJ tant en l’àmbit de la formació contínua de jutges i magistrats com en el de la formació inicial. En ells, ha analitzat múltiples assumptes com la protecció de les persones investigades i acusades vulnerables, discapacitat i menors, ètica judicial, el procés penal, Justícia i big data, valoració de risc en violència de gènere o en estatut de la víctima, entre d’altres .
També ha estat ponent i coordinador de cursos organitzats pel Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya.
Ja està desfet el misteri. Ja se sap el nou destí de l’expresident de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández. El magistrat presidirà la Secció d’Apel·lació de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La notícia s’ha conegut aquest dimecres, després que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial hagi resolt el concurs.
Javier Hernández va exercir les funcions de president de l’Audiència de Tarragona durant una dècada. El passat 30 d’octubre, Joan Perarnau va ser designat com a substitut d’Hernández per un mandat, inicial, de 5 anys.
Joan Perarnau Moya va prendre possessió del càrrec la setmana, en un acte protocol·lari presidit per Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per la consellera de Justicia de la Generalitat.
El magistrat Joan Perarnau Moya ha jurat el càrrec de president de l’Audiència de Tarragona. Durant l’acte solemne de presa de possessió, el màxim responsable del poder judicial a Tarragona ha emplaçat els jutges a millorar en laboriositat, eficàcia i rapidesa, i ha situat l’impuls del nou Fòrum Judicial com un dels principals reptes del mandat. “Estant com estem en vuit seus diferents i repartides per tota la ciutat, no podem millorar encara que vulguem”, ha lamentat. De fet, tant el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com el president sortint, Javier Hernández, també han reclamat a Justícia que construeixi l’edifici. Barrientos ha agraït a Perarnau l’acceptació del càrrec perquè, al seu parer, “no és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”.
Perarnau ha entrat a la sala de bracet amb els seus padrins, el fins ara president Javier Hernández i el predecessor d’aquest, Antonio Carril, i ha jurat solemnement el càrrec.
En el seu discurs, el nou màxim responsable dels òrgans judicials de la demarcació ha desgranat alguns dels seus objectius, com ara impulsar i promoure l’especialització dels jutjats i la superació de l’estricte partit judicial en el repartiment d’assumptes per tal d’agilitar la tramitació dels procediments i redistribuir i equilibrar les càrregues de feina entre els jutjats del territori.
Perarnau també ha apostat per millorar la unificació de criteris, especialment entre les seccions de l’Audiència, per tal de reduir en el futur les demandes i els recursos. A més, s’ha compromès a donar a conèixer i a promoure la mediació, tant entre els ciutadans com entre els propis jutges i advocats.
Com a principal repte del mandat ha situat l’impuls del “tan desitjat i esperat” Fòrum Judicial a la ciutat de Tarragona, que ha considerat “una infraestructura necessària i bàsica”. En aquest sentit, ha assegurat que instarà i insistirà tant al Departament de Justícia com a l’Ajuntament perquè “hi posin fil a l’agulla”. Tot i reconèixer que el Govern ha impulsat en els darrers anys nous edificis com els de Tortosa, Amposta i El Vendrell, ara és el torn de la capital. “Tarragona mereix tenir una seu judicial com cal”, ha sentenciat davant la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha assistit a l’acte.
El nou president ha recordat que va venir a Tarragona fa disset anys “amb un caràcter de total provisionalitat” i que ara, ha dit, s’hi sent “totalment acollit i arrelat”.
En el seu discurs, Joan Perarnau ha afirmat que “de la justícia en depèn, no només la pau social, sinó fins i tot la bona marxa econòmica del territori” i s’ha compromès a exercir “amb la major implicació, voluntat i eficàcia possible”. El nou president ha recordat que va venir a Tarragona fa disset anys “amb un caràcter de total provisionalitat” i que ara, ha dit, s’hi sent “totalment acollit i arrelat”.
Perarnau va començar a l’Audiència com a magistrat de la secció segona -penal- i des del 2007 és magistrat de la secció tercera -civil-. Després de jurar el càrrec de president de la institució, el president s’ha incorporat com a vocal nat a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que amb ell dóna per tancat el procés de renovació del seu plenari.
Fidelitat dels jutges a la Constitució El president de l’Audiència els darrers deu anys, Javier Hernández, s’ha acomiadat amb un missatge d’agraïment i de disculpa per als diferents col·lectius amb qui ha compartit feina durant aquest període. “Ha estat un període complex, amb profunds canvis orgànics i una greu crisi econòmica i social, que va col·locar el Poder Judicial en una situació límit”, ha manifestat.
Hernández també ha aprofitat el seu discurs per reivindicar el “conjunt indissoluble” que conformen, ha dit, la Constitució i la funció judicial. “En un sistema constitucional avançat com el nostre els jutges no som simples tecles inanimades d’un entramat formal institucional de solució de conflicte. Som jutges perquè creiem en el sistema de drets fonamentals i valors que la Constitució garanteix. La nostra fidelitat a la Constitució no és cega ni irreflexiva; és l’única manera possible de comprometre’ns amb la justícia, la llibertat, el pluralisme, la igualtat i la convivència pacífica”, ha afirmat.
El ja expresident de l’Audiència ha desitjat sort i ànims al seu successor, i ha lamentat no haver pogut complir “alguns anhels” com el del Fòrum Judicial. “Estic segur que el faràs teu, que mantindràs la reivindicació de la seva ja inajornable execució i que, per fi, el veurem realitzat”, ha afegit Hernández.
“No és el millor temps”
Per la seva banda, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha agraït al president sortint la seva feina i lideratge els darrers anys. A més, ha apuntat que la Sala de Govern del TSJC està convençuda que la seva trajectòria professional “reclama superiors cotes de responsabilitat” després de passar els darrers 24 anys a l’Audiència de Tarragona.
Pel que fa al nou president, Barrientos ha reconegut la seva “valentia i compromís de servei” perquè el més còmode, ha dit, hagués estat mantenir-se a la secció tercera “des de l’observació passiva de la realitat”. “No és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”, ha opinat.
El president del TSJC ha emplaçat Perarnau a seguir reclamant el Fòrum Judicial. “És urgent que s’habilitin partides pressupostàries per abordar-lo i, si és possible, executar-lo durant el mandat presidencial”, ha dit.
A més, Barrientos també s’ha referit a algunes necessitats cròniques del territori, com ara els desequilibris als jutjats socials, la sobrecàrrega dels jutjats mercantils i de família, el “col·lapse” al jutjat especialitzat en clàusules sòl, la sobrecàrrega dels jutjats de Reus –principalment en els civils-, o els problemes de cobertura de vacants en partits judicials únics com Gandesa i Falset derivats de l’esgotament de la borsa de jutges substituts, que impedeix fer efectiu el dret al descans reglamentari.
És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.
Moment de l’entrevista al president de l’Audiència
Com està la justícia? No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.
La ciutadania no hi confia? El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.
És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia? No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.
La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.
El jutge fa política de partit? No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.
Quins són els límits d’un jutge? No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.
Quin és el pitjor prejudici? La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.
Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge? Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.
Javier Hernández fa 30 anys que és jutge
Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes? No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.
Vostè ho és? Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.
Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats. No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.
S’ha equivocat molt? Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.
Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència? He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…
Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions? He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.
El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa
Però tampoc no s’amaga… No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.
De vegades ploro Qui és Javier Hernández? Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.
Uf… vostè és un romàntic… Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.
Encara plora? Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.
Vostè és d’aquells que es capfica molt? Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.
És una persona tímida? Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.
Hernández treballa moltes hores
Li agrada la solitud? De vegades sí.
És empàtic? Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.
Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.
És un home sensible? Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.
Si no fos jutge, quina professió hauria triat? No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.
És un enamorat de la seva feina… Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…
Javier Hernández evita els flashos mediàtics
La constitució, la referència Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació? Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.
És fidel a la Constitució? La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.
Quins? Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.
Està dolgut? Sí, molt. Allò em va entristir molt.
Es van traspassar línies vermelles? Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.
L’han amenaçat mai? No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.
La situació ara està més tranquil·la? Es viu una calma tensa.
Actes insòlits Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa? És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.
També és insòlit que un jutge empresoni polítics… També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…
Hi ha presos polítics? No, no són presos polítics.
S’està allargant massa la presó preventiva? No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.
Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem
Però s’està allargant? No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.
Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència? Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.
La música, la clau Com és el seu dia a dia? És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.
Sap tocar algun instrument? No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.
Encara va al cine? Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.
Què li falta per ser realment feliç? La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…
El jutge treballa escoltant música clàssica
Com està Tarragona judicialment parlant? Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé. L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.
Quan tindrem el Fòrum de la Justícia? No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.
La gent acudeix massa a la justícia? Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.
Què pensa de la corrupció? És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social. La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.
Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa? No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.
Hernández és un jutge que intenta ser discret
Quin model propugna? Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.
No m’agraden els jutges estrella Li agraden els jutges «estrella»? No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.
Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després? Ni idea.
El Suprem és la pròxima parada? Podríem dir que sí.
Com s’hi arriba? Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.
És la segona vegada que ho intenta… Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.
Per cert, com es viu a Tarragona? Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.
El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha titllat de “greuge” i de situació “inacceptable” que el Govern no prevegi construir el nou Fòrum Judicial en els propers anys i que la ciutat continuï com “l’única capital catalana” sense un nou equipament d’aquestes característiques.
Els dos responsables judicials en una roda de premsa
D’acord amb Hernández, no es tracta només d’un problema de modernització de l’equipament o de confort, sinó que la manca d’espai actual fa “molt difícil” implementar els nous models d’organització i treball que reclama “un sistema modern de justícia”. L’únic projecte constructiu garantit a hores d’ara a la demarcació és el nou Palau de Justícia de Tortosa, que s’inaugurarà al setembre, segons Hernández.
El Departament de Justícia, segons el president de l’Audiència, els ha confirmat que el Fòrum Judicial “no es farà ni aquest any, ni el següent, ni probablement en els tres o quatre anys propers” i això, ha dit, converteix el projecte en un problema “greu i crònic”.
Hernández ha apuntat que, durant molts anys, han adoptat una posició de col·laboració, de compromís i de confiança en la planificació del Departament, però que la manca de planificació fa que hi identifiquin “una situació de greuge cap a Tarragona”.
El jutge ha contraposat la situació amb els “dos equipaments nous en un període de 30 anys” a Girona, amb la Ciutat de la Justícia de Barcelona i amb les infraestructures “potents i molt adequades” de què disposa Lleida. Segons el magistrat, a Tarragona la situació “comença a ser inacceptable”.
Reunió de la Sala de Govern del TSJC a l’Audiència de Tarragona
Javier Hernández ha explicat que els problemes d’espai als jutjats penals fins i tot impedeixen activar alguns mecanismes de millora com ara un nou servei d’execució, i que l’edifici de l’Audiència tindria “un greu problema” si hagués d’incorporar una nova unitat judicial. “La situació és molt preocupant i comença a ser de difícil comprensió”, ha insistit. Hernández ha recordat que la raó que esgrimeix el Govern és pressupostària, però ha defensat que la política consisteix en identificar prioritats i que el projecte de Tarragona n’és una “d’evident”.
Per contra, el president del màxim òrgan provincial ha avançat que, segons les previsions del Departament de Justícia, el nou edifici judicial de Tortosa s’inaugurarà al setembre. L’immoble, que ha suposat una inversió de 5,3 milions d’euros, tindrà 3.500 metres quadrats i permetrà concentrar a l’entorn de la plaça dels Estudis tota l’activitat judicial de la capital del Baix Ebre.
Un vuitè jutjat d’instància a Reus
Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha fet un repàs a la situació dels òrgans judicials de la demarcació i ha recordat que “els punts més problemàtics” continuen estant al partit judicial de Reus i, en menor mesura, al Vendrell.
Barrientos ha recordat que l’any passat es va posar en marxa a Reus el jutjat de primera instància número 7, amb competències exclusives de temes de família, el qual ha permès “alleujar” la càrrega de treball de la resta d’òrgans. Tot i això, ha assenyalat que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus, que també podria assumir competències de família, incapacitats i internaments, i que permetria que la jurisdicció civil al partit judicial quedés “ben atesa en termes raonables”.
La Sala de Govern del TSJC, que s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona, s’ha compromès a “redistribuir les competències” entre el jutjat social de Reus i el de Tortosa, de manera que el primer transfereixi algunes causes de l’àmbit laboral al de la capital del Baix Ebre, atès que té una càrrega de feina “molt inferior”.
D’altra banda, el president del TSJC ha explicat que la nova oficina judicial del Vendrell, implementada fa prop de quatre anys, disposa des del febrer d’un pla de reforç del servei comú d’execució, que solia acumular retards. Segons Barrientos, un nou equip d’actuació prèvia col·labora en la gestió dels escrits i de les 15.000 executòries que estan pendents de tramitació al conjunt del partit judicial.
El president del TSJC, Jesús María Barrientos amb el president de l’Audiència de Tgn
4.000 demandes per les clàusules sòl
D’altra banda, Jesús María Barrientos ha il·lustrat la situació de col·lapse del jutjat de primera instància número 8 de Tarragona, que des del juny del 2017 té la competència provincial dels assumptes derivats de les clàusules abusives en contractes hipotecaris. Si el raonable seria que rebés entre 1.000 i 2.000 demandes en un any, segons el president del TSJC, aquest òrgan n’ha ingressat més de 4.000 en tot just un any i mig -fins a final del 2018-.
Barrientos ha explicat que el jutjat disposa d’un reforç amb un jutge d’adscripció territorial i que l’oficina també s’ha reforçat per a col·laborar en la tramitació de demandes. Tot i això, ha reconegut que ni la dimensió judicial ni de l’oficina són “suficient per donar una resposta en temps a aquest tipus de procediments”. Alhora, el ha alertat que el volum de litigis es traslladarà aviat a la secció primera de l’Audiència de Tarragona perquè, de forma gairebé sistemàtica, les sentències s’acostumen a recórrer en apel·lació.
Javier Hernández ha subratllat que qui es dedica a la política també pot incórrer en delictes o conductes que puguin ser perseguides penalment. “El polític no té privilegi d’actuació en relació a la resta de la ciutadania. Si s’identifiquen elements indiciaris, estem parlant d’un polític sotmès a un procés penal, però això no significa que la política sigui objecte necessàriament del procés”.
Javier Hernàndez (assegut a l’esquerra)
El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, considera que “en cap cas” es pot afirmar que hi hagi “presos polítics” a l’estat espanyol. “Evidentment hi ha polítics que estan empresonats, però això no significa que estiguin a la presó per la seva condició ideològica”, ha argumentat.
En una entrevista aquest dimecres a ‘Tarragona Ràdio’, el president de l’Audiència ha afirmat que no comparteix les declaracions de l’exfiscal en cap de Catalunya José María Mena, qui va considerar que Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart són “presos polítics”. Segons Hernández, aquest plantejament suggereix “una certa idea de privilegi” de la classe política i ha insistit que “si el polític ha pogut cometre un delicte” l’obligació dels òrgans judicials és obrir el procediment, analitzar els indicis existents i, si és el cas, portar els investigats a judici.
Hernández atenent els periodistes
El president de l’Audiència de Tarragona ha recordat que, al darrere de les actuacions judicials i també en la causa pel procés català, existeixen uns indicis d’inculpació. “Els jutges que ho estan investigant ho fan amb respecte a les garanties essencials i no es poden qualificar d’arbitràries. Al meu parer, en cap cas es pot afirmar que en aquest moment en el nostre país existeixen presos polítics”, ha defensat.
Segons Hernández, hi ha polítics que estan presos, però això no significa que ho estiguin per la seva condició o el seu plantejament ideològic. El magistrat ha fet notar que “la lectura de les resolucions del Tribunal Suprem suggereix l’existència d’indicis de comissió de delictes d’una gravetat particular”. En qualsevol cas, ha dit, “el moment de la veritat” arribarà en el judici oral, quan aquests indicis es puguin confirmar o descartar.
Sobre aquesta qüestió, Javier Hernández no comparteix l’opinió de l’exfiscal en cap de Catalunya José María Mena, per qui Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart són “presos polítics”. “Això suggereix una certa idea de privilegi que és incompatible amb un sistema judicial avançat. Els polítics no tenen privilegis (···), però si han pogut cometre un delicte, l’obligació dels òrgans del poder judicial és obrir el procediment i fer les comprovacions per identificar o no els indicis que justifiquen la inculpació i, en el seu cas, sotmetre les persones al procés i que puguin ser jutjades”, ha manifestat.
Continua el judici del ‘Cas Bershka’. Ha començat puntual a les 9h30. El tribunal jutja acusacions mútues d’agressió entre activistes i agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Aquest matí, el relat de dues periodistes, que han declarat com a testimonis, ha deixat evident que policies municipals van agredir alguns dels detinguts. La periodista ha explicat al tribunal que va advertir una agent dels Mossos d’Esquadra que entrés dins del portal per evitar les agressions, però la Mossa es va desentendre.
En la seva declaració, també va dir confirmar que els agents de la Guàrdia Urbana van carregar contra les persones concentrades en la manifestació del 7 de gener del 2009.
Una altra periodista, que es trobava al local fent un reportatge sobre les rebaixes, ha insistit en la “manera brusca” com un agent de la policia local va prendre el megàfon que portava un dels activistes, avui acusat. Ha esclarit que per allò que va poder veure, en cap cas les persones concentrades van generar conflicte. Al contrari: la persona que va donar peu a les agressions va ser un agent de la Guàrdia Urbana que “distribuïa patades a tort i a dret” contra les activistes.
Versions coincidents
Dos altres testimonis també han ratificat la versió dels activistes encausats. Han coincidit que els agents de la policia van arrossegar a Santiago pels cabells fins a dins del portal, provocant-li molt de dolor. En relació a Laia Estrada, els mateixos testimonis asseguren que va rebre per part dels agents policials diverses puntades de peu mentre estava arraulida a terra, després que li torcessin el braç.
Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), s’ha desplaçat aquest matí a Tarragona, on està previst que presideixi a les XVI Jornades de presidents d’Audiències Provincials (45 a tota Espanya) que se celebren entre avui i divendres a la sala d’actes del Seminari. Abans de l’acte inaugural de la trobada de presidents d’audiència,
Lesmes s’ha reunit amb una vintena de jutges, magistrats i fiscals. En aquesta reunió, a la que ha assistit també e president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el president de l’Audiència Provincial i el fiscal en cap de Tarragona, Jesús Maria Barrientos, Javier Hernández i Xavier Jou, s’ha pogut fer un repàs a les principals investigacions que desperten més atenció mediàtica i que requereixen dotació de més personal i mitjans logístics.
El president del Tribunal Suprem ha pogut auscultar algunes peticions i compartir consideracions i inquietuds per part dels jutges encarregats dels casos més mediàtics, on estan implicats figures polítiques de rellevància.
A la reunió, que ha tingut lloc a la tercera planta de l’Audiència Provincial, han assistit cares judicials conegudes per les seves instruccions, com és el cas del jutge d’Innova, el del cas Inipro i el que porta el hiper mediàtic cas de Torredembarra.
Avui, no està previst que es faci cap declaració oficial als mitjans de comunicació.
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández, continua en la seva defensa acèrrima per la presumpció d’innocència dels imputats. Arran de la visita del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a Tarragona i davant l’augment dels casos judicials on estan implicats polítics, el màxim representant dels jutges tarragonins reclama la prudència i respecte pels imputats fins que no hi hagi una sentència condemnatòria ferma. Es mostra radicalment contra la captura d’imatges de persones emmanillades pels passadissos policials o dels jutjats. “Defensar la presumpció d’innocència és responsabilitat de tots”, ha dit Hernández.
Imputat no és un condemnat
En la seva opinió, aconsella als mitjans de comunicació que com a vetllador dels drets i llibertats podria tenir un paper preponderant a l’hora d’interioritzar valors importants en la societat. Entén que cadascú ha de fer la seva feina, però s’ha de tenir en compte que s’està parlant de persones, de la seva imatge i de situacions que poden ser traumàtiques per tota la vida.
Ha insistit força en esclarir que un imputat no és un culpable ni està condemnat. “Quan s’agafa la imatge d’un detingut i la publiquen en les primeres pàgines dels diaris o en espais destacats dels mitjans no s’està fent un favor als valors constitucionals”, subratlla el jutge, assegurant que seria interessant repassar els circuits que han pogut permetre que una persona que està sota la nostra custòdia (detinguda) sigui fotografiada”.
“No és un plató”
Javier Hernández és contundent a l’hora de dir que “un detingut no és un artista i una sala de visites no és un plató de televisió”.
La mediatització dels casos judicials no és en el seu parer “un signe de qualitat del nostre sistema de dret”. Per aquesta raó, demana “menys fascinació i més valoració objectiva”.
“És cert que no tenim una llei molt clara entre els límits de la llibertat d’expressió i informació, però seria interessant fer una valoració prèvia i que cadascú es qüestioni sobre quin valor real té agafar una imatge d’una persona emmanillada i publicar-la a les portades dels diaris. Jo personalment no trobo l’interès”, ha conclòs el president de l’Audiència Provincial.
La nova sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es reunirà, el proper dimarts, per primera vegada, a Tarragona des de que va prendre possessió el passar desembre.
Durant la visita de treball, es tractarà, entre d’altres qüestions, la problemàtica dels òrgans judicials que afecten a les comarques tarragonines.
La comitiva del TSJC, liderada pel president Miguel Ángel Gimeno, es reunirà amb el president de l’Audiència Provincial, Javier Hernández, representants dels advocats, secretaris judicials i jutges i magistrats de la província.
Està previst que, abans de la sessió que treball que començarà a les 10 del matí i finalitzarà cap a les tres de la tarda, es faci un trobada amb els periodistes.
REDACCIÓ30 Setembre, 2020
El magistrat Javier Hernández, que ha estat president de l’Audiència Provincial de Tarragona durant gairebé 10 anys, ha estat designat magistrat de la Sala Segona del Penal del Tribunal Supremo, segons una votació realitzada aquest matÍ al Consejo General del Poder Juicial (CGPJ) i on ha obtingut 19 vots. El nomenament de Javier Hernandez es produeix per cobrir la vacant per jubilació de Francisco Monterde.
El magistrat Joan Perarnau Moya ha jurat el càrrec de president de l’Audiència de Tarragona. Durant l’acte solemne de presa de possessió, el màxim responsable del poder judicial a Tarragona ha emplaçat els jutges a millorar en laboriositat, eficàcia i rapidesa, i ha situat l’impuls del nou Fòrum Judicial com un dels principals reptes del mandat. “Estant com estem en vuit seus diferents i repartides per tota la ciutat, no podem millorar encara que vulguem”, ha lamentat. De fet, tant el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com el president sortint, Javier Hernández, també han reclamat a Justícia que construeixi l’edifici. Barrientos ha agraït a Perarnau l’acceptació del càrrec perquè, al seu parer, “no és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”.
Perarnau ha entrat a la sala de bracet amb els seus padrins, el fins ara president Javier Hernández i el predecessor d’aquest, Antonio Carril, i ha jurat solemnement el càrrec.
Perarnau també ha apostat per millorar la unificació de criteris, especialment entre les seccions de l’Audiència, per tal de reduir en el futur les demandes i els recursos. A més, s’ha compromès a donar a conèixer i a promoure la mediació, tant entre els ciutadans com entre els propis jutges i advocats.
El president de l’Audiència els darrers deu anys, Javier Hernández, s’ha acomiadat amb un missatge d’agraïment i de disculpa per als diferents col·lectius amb qui ha compartit feina durant aquest període. “Ha estat un període complex, amb profunds canvis orgànics i una greu crisi econòmica i social, que va col·locar el Poder Judicial en una situació límit”, ha manifestat.
El ja expresident de l’Audiència ha desitjat sort i ànims al seu successor, i ha lamentat no haver pogut complir “alguns anhels” com el del Fòrum Judicial. “Estic segur que el faràs teu, que mantindràs la reivindicació de la seva ja inajornable execució i que, per fi, el veurem realitzat”, ha afegit Hernández.
El president del TSJC ha emplaçat Perarnau a seguir reclamant el Fòrum Judicial. “És urgent que s’habilitin partides pressupostàries per abordar-lo i, si és possible, executar-lo durant el mandat presidencial”, ha dit.
RICARD CHECA
És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana. 
REDACCIÓ
