L’arquebisbe continuarà sent ?fill predilecte’ de Tgna
El PSC, PP, Units per Avançar i Ciutadans entenen que no hi ha prou motius per a retirar el títol de fill adoptiu de Tarragona que ostenta l’arquebisbe Jaume Pujol des de l’any 2011.
La CUP havia sol·licitat que es retirés aquesta distinció al representant de l’església catòlica a Tarragona, però, els quatre partits han tirat per terra la proposta de la formació antisistema. Mentre que ERC i Iniciativa ha fet costat a les intencions dels cupaires, el PDeCAT s’ha abstingut.
L’assumpte s’ha debatut després de les polèmiques declaracions de l’arquebisbe respecte als casos d’abusos a menors per part de mossens del territori, que va qualificar de “mals moments”.
Els antisistema han acusat el prelat Jaume Pujol de “promoure el pensament de l’Opus Dei” i la beatificació “com a màrtirs d’Espanya” de persones només del bàndol nacional que van morir durant la Guerra Civil espanyola. En la moció també se li atribueix una conducta “misògina, masclista i homòfoba”.
Ni mal moment ni res que se sembli. La CUP no abandona l’escàndol sobre pederàstia a l’església catòlica que està sacsejant la societat tarragonina. Els cupaires entenen que els abusos a menors no poden quedar impunes i demanen a l’ajuntament, presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, que retiri el títol de ‘Fill adoptiu’ a l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Justifiquen la seva sol·licitud després de les declaracions ofensives del cap de l’església catòlica a Tarragona: “tothom pot tenir un mal moment” i que els fets no són tan greus com per eternitzar-los.
La CUP considera que les actituds i discursos de Jaume Pujol Balcells com a Arquebisbe de Tarragona “atempten directament contra els Drets Humans i la dignitat d’importants sectors de la societat, el que el converteix en una persona indigna en la societat actual”. És per això que confien que la urgència de la moció sigui acceptada i es pugui votar en el consistori tarragoní, del qual n’esperen adhesions de més grups municipals.
Cal recordar que l’any 2011 li va ser atorgat a Jaume Pujol el títol de ‘Fill adoptiu de la ciutat’ per unanimitat de tots els grups municipals representats al Ple de l’Ajuntament de Tarragona. L’arquebisbe no ha estat mai una figura exempta de polèmica. L’exercici del seu càrrec, afirma la CUP, s’ha destacat per “promoure el pensament de l’Opus Dei, institució de la que és membre des de 1961” o per iniciatives com “la beatificació de «mártires de España» de persones que van morir durant la Guerra Civil espanyola, deixant de banda els repressaliats pel bàndol feixista”.
Els anticapitalistes recullen al text de la moció una sèrie de declaracions, juntament amb les de la darrera setmana, “que se sumen a la llarga llista de mostres de l’actitud misògina, masclista i homòfoba de Pujol”. Entre altres, destaquen que l’any 2012 dir en un programa de TV3 que el paper de la dona era “cuidar al seu marit”, que l’avortament és “un gran mal per al nostre país i per a les persones que el fan”, i sobre els homosexuals, que “el seu comportament no és adequat per a ells ni per a la societat”.
El PSC no té dubtes que els abusos sexuals produïts a menors per part de religiosos són injustificables i gravíssims. I davant d’aquests fets no ha d’haver-hi cap complicitat ni silenci. Tant el primer secretari del PSC a Tarragona com la portaveu del govern de Ballesteros, Santiago Castellà i Bego Floria, respectivament, entenen que l’Arquebisbat haurà de fer costat a les víctimes i activar les mesures necessàries perquè aquests fets repugnants no tornin a passar a l’interior de l’església. Santiago Castellà és contundent en afirmar que “aquests casos no es poden tornar a repetir. Cap complicitat, ni cap més silenci, aquests fets són injustificables”.
Els socialistes exigeixen a l’arquebisbe Jaume Pujol que rectifiqui les seves declaracions sobre “fets poc greus”, ja que les víctimes no es mereixen aquestes paraules. Demanen al màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona que estigui a l’altura de les circumstàncies i que eviti que escàndols com aquests es tornin a repetir. A més, “reiterem la necessitat que la institució eclesiàstica prengui mesures el màxim contundents possibles i no torni a ser còmplice d’aquestes barbàries ni calli mai més”.
Com a societat ens costa d’entendre aquests silencis, ja que aquests no es poden permetre ni tolerar en cap cas. Per tant, demanem la màxima contundència a la justícia, que és el lloc on els acusats han de ser jutjats i condemnats.
La reacció dels socialistes divergeix de la que va tenir l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros. El batlle va afirmar al nostre digital que es posicionava al costat de l’arquebisbe perquè és una persona sensible.
És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.
Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci
En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.
He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor
La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.
És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.
Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.
El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.
Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí
Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.
Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.
Hauria desitjat una trucada (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”
D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.
Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.
A la façana de l’Arquebisbat de Tarragona han aparegut unes pintades on es pretén protestar per l’escàndol d’abusos sexuals que esquitxa alguns membres de l’església catòlica a Tarragona.
‘Endavant Osan’ i ‘Arran Tarragona’ acusen l’arquebisbe Jaume Pujol d’encobridor i còmplice dels casos d’abusos sexuals a menors.
A la façana de l’edifici episcopal s’escriu ‘El vostre mal moment, el nostre sofriment’. Aquesta protesta sorgeix després que el màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona hagi justificat els tocaments a menors per part dels religiosos com fruit d’un mal moment.
🔴 Acció conjunta amb @EndavantOsanTgn contra l'Arquebisbat de Tarragona i Jaume Pujol, per còmplices i encobridors d'abusos. 🔴
El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona s’ha manifestat disgustat amb les declaracions de l’arquebisbe sobre els tocaments a menors per part de dos mossens. Pau Ricomà considera que, en aquests moments, Jaume Pujol ja no reuneix les condicions per continuar ocupant el càrrec de màxim representant de l’església catòlica a Tarragona.
El líder republicà entén que Pujol “no representa en absolut” la majoria de la “gent que està tan trista i desolada com nosaltres” sentint unes paraules “absolutament impresentables” i “vergonyants”.
Pau Ricomà recorda que el paper de l’arquebisbe és estar al costat de la gent que pateix i no treure importància a unes agressions sexuals a menors i a gent indefensa.
Ballesteros poruc i prepotent
Instat a comentar el fet que l’alcalde Ballesteros hagi dit que dóna tot el suport a l’arquebisbe en aquests moments difícils, el portaveu republicà ha aprofitat per criticar que el batlle socialista es posicioni sempre al costat del poder. Recorda que Ballesteros “té una llarga trajectòria en abaixar el cap i ser poruc davant el poder judicial, policial, militar i ara eclesiàstic”. Per a Pau Ricomà, l’alcalde “és una persona molt poruga amb els forts i prepotent amb els més febles”.
Pot semblar increïble però és la pura veritat. L’arquebisbe de Tarragona considera que alguns dels abusos sexuals comesos per alguns mossens poden ser conseqüència “d’un mal moment”. Jaume Pujol, intentant justificar l’injustificable, argumenta: “Si una persona està obsessionada amb el sexe i ho va buscant és una cosa, però hi ha persones que tenen aquest mal moment a la vida que els porta a fer una cosa que després potser se’n penediran tota la vida”. El màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona, després de reunir-se amb l’alcalde de Constantí per parlar sobre l’escàndol que esquitxa l’exrector d’aquest municipi, ha reconegut als periodistes que els sacerdots han pogut tenir els seus errors o faltes, però “no són tan greus com dir que han de ser secularitzats”. No obstant, defensa que els mossens acusats de tocaments a menors – Josep Maria Font i Francesc Xavier Morell – no poden continuar al capdavant de les parròquies perquè és difícil que la gent ho entengui.
Jaume Pujol diu que estima els mossens cessats
Amb tot, segons Pujol, ha estat una decisió presa pels religiosos. Per Pujol, Morell i Font “no són uns desgraciats” i ha admès que “han pogut tenir els seus errors i les seves faltes però no són tan greus com per dir que hagin de ser secularitzats”. Deixar d’estar al capdavant de les parròquies “és millor per a ells”, ha dit Pujol, “i estimant-los com jo els estimo, perquè són mossens de la diòcesi”.
Per Pujol “ha de passar un temps” perquè s’ha format un “rebombori” arran de la confirmació que el Vaticà va investigar els dos clergues. Sense que hagi especificat a què es dedicaran ara perquè forma part “de la seva vida privada”, Pujol ha dit que tindran un “temps de descans” i que “cadascú farà la seva vida, o potser diran que necessiten fer un viatge i marxar”. Sobre la possibilitat que puguin tornar a exercir, Pujol ho ha deixat en suspens: “ja ho veurem, perquè si m’han de tornar a muntar un rebombori com aquest!”, ha dit, rient.
Pel que fa al nomenament dels mossens, Pujol ha explicat que va considerar que eren persones “que podien tornar a exercir el ministeri” passat un temps i que va “nomenar amb tota la confiança”.
Jaume Pujol parlant amb els periodistes
“Es va seguir escrupolosament” les ordres de Roma
L’arquebisbe ha fet balanç dels casos d’abusos que s’han fet públics des de diumenge. Pel que fa al de mossèn Llagostera, denunciat per abusos a menors a Constantí en excursions al Pirineu, Pujol els ha qualificat “d’execrables i tristos”. “Després de 50 anys hi ha persones que han parlat i condemno els fets absolutament i estic amb les víctimes amb un dolor molt gran, perquè vaig conèixer mossèn Pere, que era un home molt estimat”, ha dit.
D’altra banda, sobre els dos religiosos que van ser investigats pel Vaticà per abusos infantils i que fins ara estaven en actiu, l’arquebisbe ha defensat que “es va seguir escrupolosament el que diu la Santa Seu”. En tot cas, ha reconegut que ha arribat a pensar que “potser sí que s’hauria d’haver fet d’una altra manera”. Amb tot, en els dos casos es va engegar un estudi preliminar, es va parlar amb les víctimes o amb els pares i es va enviar a la Santa Seu.
“Pateixo i prego”, diu l´arquebisbe
En el cas de Morell es va arxivar ‘pro nunc’ la causa per falta d’elements, amb particular vigilància per un temps prudencial; mentre que per Font es van adoptar mesures disciplinàries proporcionades “als fets provats”.
Pel que fa al primer cas, Pujol considera que pot ser una “imprudència”. En canvi, pel que fa als fets provats ha dit que fa referència a “tenir un contacte o fer alguna cosa que fa que el nen o la nena es queixin als pares i els pares es queixin sobre el mossèn”. “Són coses que es parlen amb els pares i amb la víctima si fa falta; es veu que això no és suficient”, ha afegit Pujol, que ha dit que es va evitar que aquest mossèn fes catequesi. En la mateixa línia, Pujol ha assegurat que a l’Església són “pecadors” però que una altra cosa són “els qui formen part de l’Església”. “Pateixo i prego”, ha dit.
L’escàndol dels tocaments a menors per part de tres mossens de Tarragona ha merescut l’opinió de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Després que l’arquebisbe hagi rellevat dos sacerdots – el tercer és mort de des de fa un parell d’anys -, tot i que va dir que la situació és conseqüència “d’un mal moment”, el batlle tarragoní ha confessat al nostre digital que no li “agrada gens que això hagi passat” i s’ha posicionat al costat de les persones afectades i de les seves famílies.
Ballesteros també ha manifestat el seu total suport a la persona de l’arquebisbe Jaume Pujol i a les decisions que ha pres per resoldre aquest escàndol. “Estic al costat del Sr. Arquebisbe. Li dono el meu suport. Sé que el Sr. Arquebisbe és una persona sensible i que intenta posar remei sense estridències ni provocar mals ambients”, ha manifestat l’edil, reconeixent que la situació “em desagrada”.
La CUP busca titulars
Instat a comentar l’exigència feta per la CUP – deixar de convidar l’arquebisbe als actes oficials organitzats per l’ajuntament –, Ballesteros s’ha limitat a dir que “la CUP sempre busca un titular i mai solucions”.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha cessat aquest dimecres al rector de la parròquia d’Arbeca i altres poblacions lleidatanes, Josep Maria Font, un dia després de també apartar de les seves funcions al rector de Constantí, Francesc Xavier Morell, tots dos presumptament involucrats en tocaments a menors. Josep Maria Font estava al costat de Pere Llagostera en els refugis en els quals aquest va abusar d’escolans.
L’arquebisbe ha signat aquest dimecres el document en el que aparta del servei al sacerdot d’Arbeca.
A més, el web de l’Arquebisbat publica una carta del rector de Constantí en la qual el propi capellà compte que ha estat apartat de les seves funcions i demana “disculpes a qui s’ha sentit ofès”.
“El passat mes de setembre del 2018 vaig ser nomenat rector de les parròquies de Sant Feliu Màrtir de Constantí i Sant Sebastià de la Canonja amb la plena confiança de l’arquebisbe, que no m’ha faltat durant tot aquest temps”, comença la missiva .
“Davant les últimes notícies aparegudes en els mitjans de comunicació cap a la meva persona, encara que els fets ocorreguts no impedeixen exercir el ministeri en aquestes parròquies i en bé d’elles, d’acord amb l’arquebisbe he decidit demanar absentar-me un temps”, assenyala.
“Lamento que s’hagi produït aquesta situació i demano disculpes si algú s’ha sentit ofès”, conclou el rector.
Aquest dimecres, l’alcalde de Constantí, el socialista Óscar Sánchez, es desplaçarà a l’Arquebisbat per expressar el seu malestar davant la situació i agrair la rapidesa amb que Jaume Pujol ha rellevat el mossèn Francesc Xavier Morell, calmant així els ànims dels veïns de Constantí.
L’església a Tarragona viu moments difícils
En 2006, el mossèn Francesc Xavier Morell va ser una de les 33 persones detingudes per un escàndol internacional de distribució i consum de pornografia infantil per Internet. L’operació de la Guàrdia Civil – batejada com ‘Azahar’ – va tenir lloc a 11 comunitats autònomes. Aleshores es va arrestar, entre altres, professors, empresaris, un metge i treballadors de la banca.
Els detinguts pagaven amb targetes de crèdit l’accés a les pàgines pornogràfiques amb seu a Florida i Bielorússia. La causa judicial contra el sacerdot, en aquell moment, rector a Vila-seca, va acabar sent arxivada. També cal recordar que fins a la reforma de 2010 de la legislació canònica sobre abusos sexuals, aquell cas no constituïa un delictum gravius. No obstant això, Francesc Xavier Morell va acabar confessant a l’arquebisbe Jaume Pujol que havia consumit pornografia infantil.
En 2015, ja com a rector de la parròquia de Santa Clara, a Tarragona, l’Arquebisbat li va obrir un expedient per presumptes tocaments. Tot indica que una catequista i uns pares s’havien queixat del seu comportament “massa afectuós” amb alguns nens. No hi va haver una denúncia formal. Malgrat això, l’Arquebisbat va apartar-lo de les seves funcions i va ordenar una investigació dels fets.
Un cop elaborat un informe detallat sobre els fets, es va informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El Vaticà, després d’analitzar la ‘investigació’, va decidir que “per ara” no hi havia proves suficients però que calia actuar i prendre algunes mesures. Es va decidir vigilar el mossèn de molt a prop durant un temps prudencial, evitar que es mantingués massa a prop dels nens i que visités un especialista per analitzar l’existència d’algun trastorn psicològic.
REDACCIÓ15 Febrer, 2019
RICARD CHECA
És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’
