REDACCIÓ4 Maig, 2015
L’arquebisme de Tarragona, Jaume Pujol, ha parlat del perill que suposa la radicalització gihadista de part dels practicants extremistes de la religió islàmica en una entrevista concedida a Catalunya Ràdio aquest dilluns pel matí. Després de recordar que havia visitat la mesquita de Tarragona dintre dels contactes que mantè amb periodicitat amb d’altres confessions, Pujol alerta sobre el “problema dels grups extremistes. Hem d’estat molt atents. No volen la pau, volen la guerra, l’aniquilació”. En aquest punt l’arquebisbe demana “que siguem conscients del que està passant: Execucions de cristians només pel fet de ser-ho, el fet d’obligar les persones a convertir-se a l’islam o sinó són aniquilades o esclavitzades… Ho estem veient amb els nostres ulls”.
A la pregunta de la periodista Coia Ballester sobre com pot afectar aquesta situació en el dia a dia, l’arquebisbe assenyala que “tenim persones que surten de casa nostra per lluitar amb aquests grups terroristes i després tornen. Hem de vigilar. No es tracta de transformar el nostre país en un país policial. Però hi han un perill real”.
“L’Estat ha d’actuar”
“Jo penso-afegia- que l’Estat ha de vetllar per a que es facin bé les coses, i si hi ha una mesquita des d’on s’està impulsant la guerra, l’odi, un radicalisme, ha d’actuar. L’Estat ha de intentar canviar la persona que està predicant això”, en referència a l’imam, “i llavors ja canvia totalment. Hem vist com per influència d’aquestes persones es radicalitzava un barri. Estem en un tema de persones, hem d’intentar siguin persones adequades i que tinguin seny. Aquí s’haurà de fer, com a França.
Pujol puntualitza que “no voldria fer una caça de bruixes, perquè l’odi és molt fàcil d’extendre. Són moments de cridar la gent a la calma. Cal que es prediqui la religió no en sentit d’enfrontaments i de guerra, i dintre dels centres educatius cal educar les persones en les religions, que les coneguin, i que s¡apiguen que els violents són només uns musulmans molt concrets i rebutjats per la gran majoria del col·lectiu”.
