19. Març 2024

Arxius de jaume giné | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Novembre, 2020
jaume-giné-1-e1605625841954.jpg

La primera impressió és brutal. Accedir a la sala de vistes i ‘topar-se’ cara a cara amb els implicats en l’atemptat terrorista de l’estiu del 2017 no és fàcil. Les persones que estan citades a declarar a l’Audiència Nacional estan afectades psicològicament. Reviure allò que va passar fa poc més de tres anys no és fàcil. Hi ha diferents tipus de víctimes. Estan distribuïdes per civils i uniformades.

L´intendent Jaume Giné

L’intendent Jaume Giné, excap dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona, és una de les presències en l’Audiència Nacional de Torrejón de Ardoz. Jaume és una de les persones que, com a voluntari, està donat ‘aixopluc’ als Mossos d’Esquadra i Bombers que estan citats a comparèixer davant el tribunal que jutja els atemptats de Barcelona i Cambrils. Jaume Giné no ha de declarar, però s’ha convertit en una peça important fora de la sala de vistes.

És l’encarregat de ‘fer la vida més fàcil’ als seus companys que, per una raó o altra, hauran de recordar i compartir la mala experiència del fatídic 17 d’agost de 2017. Jaume Giné, acompanyat de dues psicòlogues del Departament d’Interior de la Generalitat, treballen en les qüestions logístiques i d’acompanyament personal i psicològic als agents i bombers que es desplacen a Madrid en el marc del macro judici. Se n’ocupen de l’allotjament dels testimonis i intenten respondre a les seves ‘múltiples necessitats’.

Pràcticament la totalitat dels mossos i Bombers s’allotgen en la mateixa unitat hotelera, la qual està lliure de Covid. De fet, els testimonis citats per l’Audiència Nacional van haver de fer una prova PCR abans de personar-se als jutjats de San Fernando de Henares.

La missió de l’intendent Jaume Giné – i del seu equip – és fonamental quan es té en compte que molts dels seus companys encara carreguen seqüeles d’una jornada que els costarà molt caure en l’oblit. A qui no li agrada tenir ‘aixopluc’ en moments de gran pertorbació emocional i fins i tot psicològica? No oblidem que ells són conscients els acusats estan veient-los i escoltant-los.

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


RICARD CHECA18 Desembre, 2019
trapero.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, van entorpir una investigació contra agents de la policia local de Vila-seca acusats d’haver apallissat de forma salvatge un jove de 19 anys, en 2013, continua donant molt a parlar. És com una novel·la de corrupció policíaca, però amb baix pressupost.

L’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera, durant el judici – que va quedar ‘vist per a sentència’ el passat dilluns – han insistit en la teoria de la conspiració. Morón va parlar obertament d’un assetjament orquestrat pels aleshores cap i sotscap de la regió policial, Jaume Giné i Rafel Comes, respectivament. Aquesta guerra bruta, segons va dir al tribunal, tenia com a principal objectiu la seva destitució. Les declaracions de Jaume Morón han posat en relleu un malestar que va tenir coneixement el mateix major Josep Lluis Trapero.

Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida

En una carta, que larepublicacheca.cat ha tingut accés, l’intendent Jaume Morón va informar el màxim responsable de la policia catalana que estava sent objecte d’una situació “motivada per una voluntat clara d’involucrar-me en algun tema greu i tenir una argumentació per demanar la meva destitució”. En la missiva, diu que l’estratègia de cap i sotscap de la regió “ha pogut funcionar, però això té unes conseqüències negatives molt importants per a la meva persona, el meu prestigi professional, però també pel nostre cos de policia” que serà objecte “d’atacs malintencionats i de repercussió pública negativa”.

Morón, en el document de quatre pàgines enviat a Trapero, confessa estar “vivint la pitjor etapa” de la seva carrera i que l’envaeixen sentiments com la impotència, la tristor o la incomprensió. “Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida”. Assegura que durant la seva dilatada trajectòria professional sempre ha complert les seves responsabilitats de forma escrupolosa i que mai no ha realitzat cap conducta digna de perjudicar els Mossos o els seus superiors.

Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió

En relació amb el cas dels policies de Vila-seca, l’intendent qualifica d’incomprensible que l’hagin obert una informació reservada i expedient disciplinari sense que “ni un sols comandament superior m’hagi preguntat o hagi volgut contrastar cap possible incorrecció o errada per la meva part en la gestió d’aquest afer que era molt complex… (…) Ningú no ha parlat amb mi ni m’ha pres declaració”. Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió. Una persecució i animadversió que diu que “he assumit amb resignació i amb lleialtat institucional i respecte”.

El judici va tenir repercussió mediàtica

Jaume Morón informa també al major Trapero que és innocent dels fets que l’acusen. És més: assegura que mai no va donar cap ordre il·legal de fer o deixar de fer cap investigació i esclareix que no coneix els agents de la Policia Local de Vila-seca implicats en la pallissa i que com a cap de l’Àrea Bàsica Policial no es dedica a investigar. Insisteix també en què la supervisió de les investigacions no les fa el cap de l’ABP sinó el responsable de l’Àrea d’Investigació Criminal.

L’intendent, per a qui la Fiscalia demana presó i inhabilitació, recorda que “el cap de la regió (Jaume Giné) ja va intentar involucrar-me en un expedient disciplinari on va implicar el cap de la unitat d’investigació” amb l’objectiu clar de “relacionar-me”. Tot i no haver-hi cap informació “que l’afectés, va argumentar-ho per demanar la meva destitució”.

Morón acusa el cap i sotscap de la regió, Jaume Giné i Rafel Comes, de “pressionar” al cap de l’AIC perquè es fes servir” la visió de la caporala Ester Mas en els expedients per aconseguir així “involucrar-me i al cap de la unitat d’investigació”, però, “pel que sé el cap de l’AIC va mantenir que no havia d’entrar en les diligències”.

Algun periodista ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre ha declinat qualsevol valoració

Però a Jaume Morón li resulta difícil entendre l’obertura d’un expedient disciplinari contra un membre d’escala superior” “sense desobeir cap ordre”. “No em consta un fet similar als Mossos”. Tampoc li quadra instar una investigació interna sobre unes diligències presentades i finalitzades amb detenció dels presumptes autors “sense cap requeriment o queixa judicial, ni de la víctima, ni d’indicis delictius”. “Això és inèdit” i “excepcional”.

En la carta enviada a Josep Lluís Trapero recorda que la seva trajectòria professional és exemplar. Insisteix en el respecte que sempre he tingut vers el cos policial i la prudència. “Algun periodista m’ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre he declinat qualsevol valoració”. Insisteix que mai no ha tingut cap incidència com a cap de l’ABP, “excepte les derivades” amb Jaume Giné.

En l’escrit, Morón sol·licitava al major “empara” i “que em tracti com es fa amb els agents que tenen algun problema”: protegir-los. Convençut que ha estat ‘carn de canó’, l’acusat es pregunta: “Per quin motiu l’intendent cap de Tarragona, en gestions realitzades amb motius de la seva responsabilitat professional, ha de ser diferent? A qui beneficia aquest descrèdit?”

Arriba al punt de dir que els caps de Tarragona van aconseguir el seu propòsit relegant-lo a la comissaria de Gavà. Tanmateix, sol·licitava a Trapero que algú avalués les “accions que han realitzat i reconduir-les”.

Al finalitzar, Morón confessa que està preocupat amb el linxament mediàtic. “Em trenca el cor que els meus fills” vegin en els mitjans que “el meu cos de policia ha demanat que m’imputin quan jo he donat tot per aquesta institució amb lleialtat”.

 

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2019
judici1-1280x960.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, acusats d’haver entorpit una investigació contra una brutal agressió a un jove de 19 per part de la Policia Local de Vila-seca, es reprendrà dilluns. El tribunal intenta saber si un intendent i un excap d’investigació, Jaume Morón i Xavier Cunillera, van fer els possibles per apartar la caporal Ester Mas d’una investigació contra agents de la policia vila secana. Mas al·lega pressions per part dels comandaments en aquest sentit.

Xavier Cunillera i Jaume Morón

En el judici es parla essencialment del ‘paper’ de l’intendent Morón. De Cunillera es parla més aviat poc i alguns dels testimonis li han titllat de persona implicada, de treballador i de tracte fàcil. Vers l’intendent Jaume Morón els ‘piropos’ són més escassos.

L’estratègia de la defensa, almenys fins ara, està basada a desacreditar els testimonis de la caporala Mas i del comissari Rafel Comes. Durant l’audiència, s’ha parlat de conxorxa, de males relacions, d’enfrontaments i mal rotllo personal. S’ha arribar a insinuar una tesi de la conspiració contra Morón per part de Jaume Giné (excap de la regió) i Rafel Comes amb l’objectiu de complicar-li l’ascens en la carrera professional.

El president del tribunal ha cridat l’atenció de l’advocat de Morón perquè considera que s’està perdent el temps amb qüestions que no estan sent objecte de judici.

El cert és que ara per ara, tant el comissari Comes com un comandament de la Divisió d’Afers Interns coincideixen que la investigació duta a terme pels Mossos contra els agents de la Policia Local de Vila-seca, ha estat insuficient i desastrosa. El dilluns, continua el judici que, en alguns moments, sembla un guió d’una pel·lícula de corrupció policíaca.

Hi ha molta expectació per conèixer la versió dels acusats, els quals només declararan al final. També sorprèn que es parli tant de l’excap de la regió policial, Jaume Giné, i no se l’hagi cridat a testimoniar. En tot cas, amb aquest judici, independentment de la sentència, la imatge de la policia catalana sortirà perjudicada. Sí o sí.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

El carismàtic intendent Jaume Giné passarà a ser el número 2 dels Mossos d’Esquadra, atenent que el cos a Tarragona estarà comandat pel comissari David Boneta. Rafel Comes, que va ser el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona i que actualment estava com a intendent a Terres de l’Ebre, serà el nou cap d’investigació de la policia catalana

davidBoneta
David Boneta és el nou comissari a TGN

El comissari David Boneta serà el nou cap de la Regió Policial del Camps de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, càrrec que, fins ara i des de fa una dècada, l’ocupava l’intendent Jaume Giné. El canvi de comandaments es deu a la recent reestructuració de la policia autonòmica.
David Boneta, natural de Tremp, assumirà aquestes funcions durant les properes setmanes, deixant el càrrec d’intendent a l’ABP del Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues.

No obstant això, el nou comissari dels Mossos a Tarragona, abans de ser destinat a Lleida al ser promogut d’inspector a intendent, va ser, durant dos anys i mig, el màxim responsable de l’Àrea Bàsica Policial del Baix Camp i Priorat, que inclou les comissaries de Reus, Cambrils i Falset.
L’intendent Jaume Giné continua a Tarragona, però passant a ser el número dos del cos policial.

Rafel Comes, cap d’investigació
Un altre canvi important, és el que es registrarà al capdavant a la Regió Policial de Terres de l’Ebre. Rafel Comes, que assumia la responsabilitat màxima en aquella zona, serà destinat a la seu central (Sadabell), per exercir les funcions de cap d’investigació de la policia catalana. rafel comes
Rafel Comes, que va ser el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, serà substituït per l’intendent Josep Maria Estela,que ve de Lleida.

Encara no hi ha una data per la presa de possessió dels nous comandaments, tot i que la resolució, publicada al DOGC el passat 11 d’abril, determina que s’hauria de fer en un termini d’un mes.

Cal recordar que el càrrec de comissari és el màxim rang del cos policial només per sota del de major, arran d’una convocatòria de la conselleria d’Interior, tutelada pel tarragonì Jordi Jané.

 


REDACCIÓ26 Abril, 2017

OPINIOConfiança, seguretat, orgull i esforç. Aquests són els ingredients necessaris per a l’èxit dels Mossos d’Esquadra. Això és el que va dir l’intendent Jaume Giné durant el Dia de les Esquadres que es va celebrar al Vendrell. I té tota la raó. És impossible aconseguir una societat segura sense la confiança de la ciutadania i uns policies entregats.

RICARD_CHECADavant els reptes actuals, ja sigui per les diferents formes de violència masclista o per la latent amenaça terrorista, els agents han d’estar més alerta que mai i els ciutadans, disposats a col·laborar, sense tabús, per assolir una convivència tranquil·la, evitant que ningú vingui a canviar «el nostre estil de vida», tal com ha dit Giné.

La policia catalana té una missió fonamental i ha de ser prou hàbil per evitar caure en el parany que pot ser el procés independentista. No podem permetre que ningú, vingui d’on vingui, etiqueti políticament la policia o la menystingui. Tampoc l’acció eixelebrada d’alguns agents o l’excés en algunes intervencions pot posar en perill la professionalitat del cos. Hem de contribuir perquè els Mossos esdevinguin un grup exemplar i pressionar perquè estiguin dotats dels millors instruments per lluitar contra la delinqüència, el crim organitzat o el terrorisme.

Entre tots plegats, hem de fer el possible per evitar que la policia sigui utilitzada per a altres propòsits que no siguin la prevenció i la seguretat. El conseller d’Interior Jordi Jané és un bon «protector» de la policia catalana, però cal que agents i comandaments facin mans i mànigues per aconseguir l’estima de la gent.

Només és possible construir el castell de la bona convivència si, entre tots, evitem que els Mossos d’Esquadra es converteixin en una altra cosa que no sigui una policia professional, propera i independent. Crec que tots hi estem d’acord. Doncs, potser només cal fer cas a l’intendent Jaume Giné: «pit i collons».

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ18 Abril, 2015

DSCN1082 DSCN1104

 

Més de 600 persones han assistit al Dia de les Esquadres celebrat aquest migdia al Pavelló Esportiu de Falset.

Un acte protocol·lari i alhora social, ja que servia reconèixer la seva labor com a policia integral i compartir l’orgull de pertinença. Així va catalogar aquesta trobada policial el director general de la policia catalana, Albert Batlle.

L’acte ha començat amb una cançó de Lluís Llach (País petit)- versió de Josep Carreras –  interpretada pel Mosso d’Esquadra i ‘tenor’ Josep Maria Cardona, acompanyat en la guitarra pel responsable de premsa dels Mossos a Tarragona, l’agent Ernest Paris. Ha estat un dels moments més àlgids i que més aplaudiments ha suscitat.

DSCN1122Valors dels Mossos
Tot seguit, el públic ha pogut gaudir d’un vídeo promocional de la policia, on els més menuts (realitzant tasques policials) són els veritables protagonistes. S’insisteix força en la proximitat, en el treball d’equip, en la dedicació i en l’esforç.

De fet, el màxim responsable del cos al Camp de Tarragona, l’intendent Jaume Giné, ha emprat aquests valors com a exemple de l’èxit de la policia catalana. Giné – que ha interromput la seva al·locució a causa d’un mareig d’un dels agents de l’escamot de gala – ha dit que el dia de les esquadres serveix per “apropar-nos als ciutadans” amb qui s’ha de mantenir complicitat i una col·laboració estreta. Ha començat per felicitar les 273 persones (mossos, agents d’altres cossos policials i Protecció Civil i ciutadans) i els 18 condecorats.

El triangle de l’èxit de la policia autonòmica està basat en la implicació, en el tracte i en l’ètica. Ha demanat als ‘seus homes’ que “se sentin policies” i que siguin capaços d’adaptar-se a la realitat del territori, recordant que és més important l’ètica que l’estètica.DSCN1093

Director general demana respecte
Per la seva banda, el director general de la policia, Albert Batlle, després d’agrair l’esforç de la policia en un any que ha estat “mot intens” i força positiu. “Hem aprovat amb nota i sobretot a Tarragona”, ha destacat. Però com que no hi roses sense espines, Batlle ha aprofitat la presència dels diferents representants policials per a exigir “lleialtat” als poders polític i judicial i a la ciutadania.

El responsable polític reclama que les policies de l’estat comparteixin informació amb els Mossos en qüestions sensibles com és ara el combat al terrorisme gihadista.

“Som una policia integral, que actua en tots els àmbits del territori, per tant no pot haver reticències”, ha recordat Albert Batlle, remarcant que les policies “no són patrimoni de cap govern ni de cap partit, només estan al servei de la ciutadania”.DSCN1079

El director general dels Mossos ha fet referència a l’operació policial que es va dur a terme recentment a Catalunya – amb un detingut a Valls –  contra l’islamisme radical. Ha reivindicat respecte per “a una policia que està al nivell de les millors policies del món”.

Lideratge responsable
Ha acabat el seu discurs amb un missatge amb clau interna. Pretén que hi hagi més confiança entre els comandaments i els agents. En la seva opinió, “la confiança mútua” i la cooperació positiva entre policies i comandaments contribueix a l’èxit dels Mossos i evita que els buits de comunicació provoquin disfuncions que només ajuden als que volen desacreditar la imatge i la credibilitat de la policia catalana.zzz

“El prestigi de la nostra policia depèn d’un lideratge responsable” i de la cohesió del cos, ha emfatitzat el director general dels Mossos d’Esquadra.

L’acte ha culminat després que el tenor (i Mosso) Josep Maria Cardona interpretés l’himne de Catalunya, acompanyat a la guitarra per Ernest Paris.

A l’exterior, el públic, a banda de veure algunes motos i cotxes policials, podia gaudir d’una petita exposició del material que els Mossos utilitzen en algunes de les seves operacions i escorcolls.

 


REDACCIÓ19 Març, 2015

mossosEls delictes sexuals, les estafes i el cultiu de marihuana han augmentat el 2014 a la regió policial del Camp de Tarragona, i també les injúries i amenaces, sobretot vinculades a xarxes socials segons el balanç fet públic avui pels Mossos d’Esquadra.

El balanç dels Mossos d’Esquadra, presentat pel director general dels Mossos, Albert Batlle, i Jaume Giné, inspector en cap de la regió policial del Camp, abasta les comarques de l’Alt i Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i Tarragonès.

En conjunt, els delictes han baixat en un 4,1% en aquesta zona, que Batlle ha qualificat com “una àrea segura”, sobretot si es té en compte que és una zona molt turística.

Les xifres confirmen la tendència a la baixa de més d’un 7% des del 2011, xifres que són “positives” però no “per caure en la satisfacció, perquè queda molt per fer”, segons Jaume Giné.

El desglossament de les estadístiques reflecteix un 20% d’augment de les agressions sexuals, entre les quals, a efectes policials, no es comptabilitza la pornografia infantil.

“No hi ha depredadors sexuals”, ha afirmat Batlle, mentre que Giné ha matisat que en les estadístiques es comptabilitzen casos “originats en l’oci nocturn i relacionats amb el consum d’alcohol que són confusos”.

Els decomisos de marihuana augmenten
També destaquen els decomisos de marihuana, que arriben 1,5 milions de quilos enfront dels 800.000 de l’any passat.

Giné ha matisat que l’origen d’aquest augment és l’autoconsum i la comoditat, ja que “el haixix ho has de anar a bumosso_calabossosscar o esperar que t’ho portin”, però, “les llavors de marihuana es poden comprar amb facilitat”, així com l’increment de l’ús terapèutic d’aquesta substància.

A més, creixen els delictes relacionats amb injúries i amenaces, especialment a través de les xarxes socials, de manera que la policia catalana ha iniciat una tasca preventiva.

Les estadístiques delictives d’aquesta regió policial revelen que hi ha un 4,93% menys d’accions penals contra el patrimoni i un 0,84% menys delictes comesos contra les persones, just el que “aixeca més alarma social”, segons Batlle.

En aquest sentit, també els robatoris amb violència han baixat un 21,95% i les faltes per furt un 6,38%.

Estafa digital
L’intendent portaveu de la policia catalana, Xavier Porcuna, ha assenyalat així mateix que les línies de treball se centren en els “col·lectius més vulnerables”, és a dir, gent gran – la victimització per estafa és d’un 16% en aquest segment-, menors, sobretot en l’esfera digital, i dones pel que fa a la violència masclista.

D’altra banda, Batlle ha ratificat que el nivell per alerta terrorista és de 4 en una escala de 5 i que no ha variat a causa de l’atemptat terrorista d’ahir a Tunísia.

Batlle ha assenyalat que s’incideix en les mesures d’autoprotecció de la policia catalana, que els Mossos han fet extensives a les policies locals a través de tres trobades amb membres d’aquests cossos.

 


REDACCIÓ23 Desembre, 2014

Mossos_Joan Mulet
Joan Mulet, cap d’investigació

Al Camp de Tarragona s’han comès un total de 39 assassinats en els darrers sis anys. D’aquests, només sis continuen sense resoldre’s. Això situa en un 85% l’índex de resolució dels Mossos d’Esquadra des que es van desplegar al territori.

Entre els casos oberts s’hi troben la mort d’un holandès en una urbanització de Mont-roig el desembre del 2008, d’una vídua andorrana a casa seva al Vendrell el 2010, d’un drogoaddicte a la cooperativa de Valls el 2011, d’un exconvicte al barri Sant Josep Obrer de Reus el 2012, d’una indigent a Picamoixons el 2013, i els ossos d’un home turc en una fossa sèptica de Cambrils, localitzats el gener d’aquest 2014. Enguany hi ha hagut dues dones mortes a Valls i Montblanc.

En el cas de Valls, la víctima era una àvia de 83 anys morta suposadament a cops de mall per la seva parella, un home de 78 que, després de cometre el crim, es va suïcidar a la mateixa masia on residien a la partida Freixa, als afores de la capital de l’Alt Camp.

Al mes d’octubre va aparèixer el cos calcinat d’una dona de Montblanc enmig d’un camp d’ametllers. Un noi del municipi, que havia sortit de nit amb la noia per diversos locals nocturns, va ser detingut i empresonat com a suposat autor del crim.

El  cap de l’àrea d’investigació criminal dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona, Joan Mulet, en una entrevista a l’ACN, ha  destacat l’elevat percentatge de casos resolts per part de la policia catalana.MOSSOS

De la quarantena que han hagut d’investigar, només sis continuen pendents de resoldre. Un dels més escabrosos va ser el de la veïna del Vendrell, una vídua de 54 anys amb la doble nacionalitat andorrana i francesa, que va aparèixer morta al seu domicili, un habitatge unifamiliar a la zona del Francàs.

“Tenim línia perquè pensàvem que era una qüestió d’herències i que hi podia estar implicat algun dels tres fills del difunt marit de la víctima”, explica Mulet. “Encara no n’hem tret l’entrellat, però tot apunta que va ser un tema passional”, afegeix.Mossos

Els Mossos han avançat en altres casos oberts de mort violenta, com el crim de l’holandès aparegut mort un xalet luxós en una urbanització de Mont-roig del Camp. Els Mossos han identificat que l’autor de la mort va ser un sicari.

Es manté oberta la investigació per la mort d’una indigent toxicòmana en una caseta aïllada de Renfe a Picamoixons (Alt Camp). La dona, que ja s’ha pogut identificar, era una veïna de Montblanc, divorciada, que constava com a desapareguda des del juny del 2013.

A finals d’any un veí va trobar el cos en avançat estat de descomposició. En un primer moment es va pensar que havia mort per causes naturals, però l’autòpsia va confirmar signes de violència. El cos presentava cops al crani i costelles trencades.

Mossos d'Esquadra
Els Mossos durant una intervenció

També recentment s’han identificat els ossos trobats a la fossa sèptica de Cambrils, que pertanyen a l’antic propietari de la masia, i que tenen una antiguitat d’entre 20 i 25 anys. Els Mossos sospiten de l’entorn familiar de la víctima, un home turc d’uns 50 anys d’edat.

D’altra banda, continuen oberts els casos del toxicòman de Valls, mort per arma blanca, i l’exconvicte conflictiu d’una família gitana de Reus, per arma de foc -dins de la cadena de batusses i morts entre clans desencadenats pel crim de la Teixeta.

Robatoris en habitatges, la principal preocupació
Els robatoris amb força en domicilis habitats es mantenen com la principal preocupació dels Mossos al Camp de Tarragona. Si bé al conjunt de Catalunya les xifres es moderen, a les comarques tarragonines els robatoris a l’interior d’habitatges continuen augmentant any rere any. “Estem mirant de posar les eines per mirar d’apaivagar-ho”, reconeix Mulet. En la seva opinió, aquesta xifra elevada de robatoris no és atribuïble a la crisi, sinó al fet que la majoria de delinqüents volen assegurar-se beneficis.

“La delinqüència comuna que abans cometia furts i, per exemple, robava dins de vehicles, ara ha canviat i entra a les cases, perquè dins dels cotxes es troben menys objectes i molts van encastats”, afirma el cap de l’àrea d’investigació criminal dels Mossos al Camp.

La policia catalana ha constatat la gran mobilitat dels lladres, com una tendència dels grups organitzats que actuen a les comarques tarragonines. Delinqueixen arreu de tota la geografia i es mouen d’una punta a l’altra del territori amb molta rapidesa.

NT

 

 


REDACCIÓ15 Desembre, 2014

m7 m3

m1
Giné, Nin i Maldonado amb molts cors

El marcador de La Marató de TV3 s’ha enfilat fins als 7.183.684 euros en l’actualització de les 23:30 hores d’aquest diumenge. En aquesta 23a edició el programa ha combinat sensibilització, entreteniment i divulgació per recaptar fons per finançar projectes de recerca científica sobre les malalties del cor.

La Marató ha arrencat a les vuit del matí a Catalunya Ràdio, on Sílvia Cóppulo ha presentat fins a les dues una edició especial d”El suplement’. A les deu ha començat el programa de TV3, que han presentat Mònica Terribas i Quim Masferrer.

Enguany s’han programat unes 2.000 activitats en 700 municipis. Aquesta ha estat la tercera vegada que la Marató s’ha dedicat a les malalties coronàries.

El marcador de La Marató de TV3 s’ha enfilat fins als 7.183.684 euros en l’actualització de dos quarts de dotze de la nit. El telèfon d’aquesta multitudinària cita solidària no ha deixat de sonar en tot el diumenge.

marato
Aregio, Andreu i Batet a La Marató de TV3

Cada any aquest número rep unes 88.000 trucades per a donatius. Enguany, a les seus telefòniques, s’han instal·lat més d’un miler de línies que atendran uns 2.600 voluntaris. Les línies del 905 11 50 50 per fer donatius, que s’han obert a les nou del matí, seguiran actives per recollir donatius fins ben entrada la matinada.

Com cada any, els moments més destacats i emotius de ‘La Marató’ han estat quan les persones que han patit o pateixen encara la malaltia a la qual es dedica el programa.

Aquesta és la tercera vegada que la Marató està dedicada a les malalties coronàries. A Catalunya, una de cada quatre persones mor a causa d’una malaltia del cor. Poden afectar tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat: des de nadons fins a gent gran. Les malalties del cor són la primera causa d’ingrés hospitalari i fan perdre molta qualitat de vida a les persones afectades.

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2014

Si comparem els delictes i faltes comesos al Camp de Tarragona l’any 2012 amb el 2013 arribem a la conclusió que hi ha hagut una disminució lleugera del 2,86%.

El director general dels Mossos  (Foto: D. Jorba)
Manel Prat   (Foto: D. Jorba)

Aquesta era la “bona” notícia que el director general de la Policia de Catalunya volia compartir, aquest migdia, amb els periodistes.
Abans de l’exposició minuciosa de Manel Prat, el delegat del Govern, Joaquim Nin, ha volgut remarcar la complexitat de la regió policial del Camp de Tarragona amb 132 municipis. Un sector turístic potent i un important nombre de masies, obliguen aprofitar sinergies amb tots els actors que vetllen per la seguretat.
Manel Prats ha dividit la seva intervenció en dues parts: la taxa delinqüencial i l’avaluació de la tasca policial.
Ha començat dient que, malgrat les xifres hagi millorat substancialment, no hi ha motiu per eufòries, ja que “mentre hi hagi un sol fet delictiu no podem baixar la guàrdia”.
Durant l’any 2013 s’ha registrat al Camp de Tarragona un total de 48.718 fets penals, el que representa un descens del 2,86% respecte al 2012.
No obstant, les agressions sexuals són la taca negre, perquè gairebé han duplicat: han passat dels 38 casos l’any 2012 a 55 l’any passat – el que suposa una diferència del 44,74%.
En relació als homicidis dolosos, el màxim responsable de la policia catalana, ha avançat que només es van registrar 2 casos (ambdós resolts policialment) – en contra dels 9 de l’any 2012 – i una trentena de robatoris amb violència en residències particulars. L’any 2012 s’han compatibilitzar una quarantena.
Roda de premsa d'aquest migdia
Roda de premsa d’aquest migdia al 112

Prat també ha explicat que els robatoris violents a comerços han partit un descens del 23,37%, passant de 134 casos l’any 2012 a 100 el 2013.
En relació als delictes contra el patrimoni amb força – 116 casos en 2013 –, els Mossos han preparat una sèrie de dispositius i actuacions per revertir la tendència a l’alça d’aquests delictes.
“Els escenaris de col·laboració, cooperació i coordinació entre diferents cossos policials són la feina invisible i permanent que permeten posar uns resultats positius en el balanç de l’any”. Tot i així ha destacat que la policia continuarà realitzant diferents plans específics per augmentar la seguretat a les explotacions agrícoles i al món rural.
Per comarques, l’Alt Camp i la Conca de Barberà és l’única zona on els delictes i faltes han experimentat una tendència a l’alça -un 3,38% d’increment. Les sis comarques del Camp concentren un 10% dels fets delictius del conjunt de Catalunya.
Manel Prat ha assegurat que no hi haurà un augment d’efectius en les zones on s’han registrat un augment de fets delinqüencials.
La directora d’Interior de Tarragona i l’intendent cap de la Regió Policial del Camp de Taragona, Rosanna Camps i Jaume Giné respectivament, han assistit a la roda de premsa i les seves cares era d’alegria continguda perquè, tal com ha dit el director general de la Policia, mentre hi hagi un sol fet delictiu no podem de baixar els braços i la prevenció.