Arxius de Ismael Fraile | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Abril, 2022
ismael-fraile.jpg

El conocido como caso INIPRO entra en una nueva fase. Una nueva fase donde los acusados, por fin podrán defenderse. Llevo años viendo de cerca, a personas que conozco en primera persona, con una honorabilidad intachable, sufriendo en silencio, un sufrimiento injusto.

Viviendo un linchamiento mediático sin posibilidad de poder defenderse. Y es que tanto desde la investigación, la instrucción como las acusaciones particulares al parecer ha interesado ir filtrando algunos aspectos, para que la pena del telediario y el dolor de los encausados sea mayor que seguramente, sus futuras responsabilidades, que dudo mucho que las haya.

Encausados que en algunos casos llevan casi 10 años con este asunto, que han visto publicados y aireados sus nombres, cosa que no ocurre ni si quiera con algunos de los más despreciables delincuentes, y en muchos casos se han gastado más en abogados que lo que llegaron a cobrar por un trabajo que si realizaron. ¿Alguien ha pensado el efecto que tiene sobre una persona que ve su nombre en un cuadro junto a una petición de cárcel del Sr. Ricomà o la Sra. Estrada de años a la hora de buscar un trabajo o un crédito? Ya les digo yo que es demoledor para ellos y sus familias.

Los encausados han visto publicados y aireados sus nombres, cosa que no ocurre ni si quiera con algunos de los más despreciables delincuentes

Yo no soy jurista, pero solo hace falta mirarse la causa por encima para ver que es un caso lleno de lagunas y de contradicciones, cosa que al parecer no ha interesado a ningún periodista. Se pueden ver aspectos como que, el juez instructor cambió su versión varias veces durante la instrucción, que se limitó a copiar y pegar con comentarios subjetivos el informe de la investigación, que hay correos que claramente contradicen las tesis de la acusación, correos que dejan clarísimo que el ciberactivismo es voluntario y fuera del horario laboral, que ningún testigo ha ratificado esas tesis y que varios de ellos a los que el instructor se negaba a tomar declaración y que se han desechado del auto de conclusiones,  son funcionarios que certifican que los trabajos se hicieron, que trabajaron conjuntamente con los encausados y que era técnicamente imposible que se conectasen a ninguna red social. En definitiva, intentan hacer ver que una empresa cobró por unos trabajos que no hizo, cuando hay múltiples informes de intervención y secretaría del Ayuntamiento que acredita que si se realizaron.

Cabe preguntarse por qué los antisistema en todos sus escritos piden específicamente que sea la Guardia Civil quien investigue

Un sinfín de contradicciones que ahora, por fin las defensas podrán mostrar y que hasta ahora han tenido que callar. Pero mientras tanto, la lógica jurídica dicta que no muestren sus cartas para defenderse de tanta mentira esperando al juicio.

Hay que destacar el papel de la CUP, que ha llevado hasta 5 veces a los concejales del anterior gobierno socialista al juzgado y 4 han sido archivadas, cabe preguntarse por qué los antisistema en todos sus escritos piden específicamente que sea la Guardia Civil quien investigue. Y curiosamente en la mayoría de los casos han sido llevados al juzgado por una exconsellera condenada y que se negó a dimitir (consejos vendo, pero para mí no tengo?).

Es lamentable papel del Sr. Puig y el Sr. Ricomà, cuyo objetivo es tapar su desastrosa gestión haciendo ruido con esta acusación claramente política, pidiendo el triple de penas que la fiscalía

Y sobre todo el lamentable papel del Sr. Puig y el Sr. Ricomà, cuyo objetivo es tapar su desastrosa gestión haciendo ruido con esta acusación claramente política, pidiendo el triple de penas que la fiscalía o la propia CUP y poniendo al frente a un abogado que iba en sus listas, que está contratado a dedo en varios casos entre ayuntamiento y empresas y cuyas minutas al parecer están muy por encima del 90% de los abogados de la ciudad.

Lamento especialmente el papel del Alcalde Ricomà, él sabe de los problemas personales de alguna de las personas que están en este proceso, pero eso no le ha sido impedimento para no demostrar la más mínima empatía con él y con su familia, todo con el objetivo de ocultar sus complejos y su incapacidad para liderar la ciudad. Yo soy de los que siempre he pensado que era importante llegar a acuerdos con este desastre de gobierno, con el fin de que la ciudad no se quedase bloqueada. Pero con la catadura moral de estos personajes a uno se le acaban los argumentos.

Por desgracia a los encausados aún les queda mucho por sufrir, mucha pena de telediario y muchas filtraciones interesadas para hacer el mayor daño posible, muchos como yo sabemos de su honorabilidad, su buen hacer, su sufrimiento y confiamos en su inocencia. Solo les deseo a quienes les han llevado a esta situación, que nunca pasen por algo así, sabiendo que son inocentes. Pero, para algunos, la verdad hace tiempo que dejó de importar, triste legado el que dejarán en la ciudad.

 

✍🏾 Ismael FRAILE
Primer secretari del JSC Tarragona

 

PUBLICITAT





REDACCIÓ5 Octubre, 2020
Ismael-Fraile-1-e1601899004654.jpg

L’esquerra sempre ha posat l’accent en la solidaritat i la fraternitat entre els éssers humans com un dels seus valors fundacionals essencials. Tots i totes som “nosaltres”. És igual la llengua que parlis, és igual on hagis nascut, és igual el símbol nacional que t’identifiqui. Tots som germans i germanes units entorn d’uns ideals de progrés social que ens igualen a tots i a totes.

La pròpia existència i supervivència de l’ésser humà demostra que, per prosperar, hem hagut d’unir-nos i viure en comunitat. Primer en ciutats-estat, després en regnes medievals, després en estats nacionals, i ara en federacions supranacionals (què és, sinó, la Unió Europea?). El comportament social gregari de les persones és innegable i és una constant històrica. Quan ens unim ens va millor.

I davant d’això ens trobem… al nacionalista. Què farà el nacionalista davant d’aquesta realitat? Doncs el que ha fet sempre, establirà una dicotomia primigènia entre “nosaltres” i “ells”. “Nosaltres” és el nacionalisme propi, “ells” és el nacionalisme del considerat “altre”. “Nosaltres” som democràtics, pacífics, civilitzats, solidaris i virtuosos. “Ells” son demofòbics, violents, insolidaris, egoistes i malvats. Un dirigent nacionalista va presentar-se a les eleccions de 2017 demanant a la ciutadania que fes “que el bé triomfes sobre el mal”. Textual, tal qual. És a dir, aquells que legítima i democràticament no compartim el seu nacionalisme identitari som “el mal”. Així com sona, amics i amigues. El nacionalista sempre establirà les més arbitràries diferències entre els éssers humans. Dibuixarà línies al terra i buscarà culpables externs a qui responsabilitzar de les mancances o dificultats pròpies.

El nacionalista sempre és de dretes, encara que afirmi el contrari. La solidaritat, que va sorgir de la convicció que aquells que més tenen han de contribuir més en benefici de la comunitat, serà sempre la seva primera víctima. Així, ens trobem amb la típica campanya reaccionària que afirma que “Espanya ens roba” o bé que “la Catalunya productiva paga l’Espanya subsidiària”. Segons aquesta afirmació proto-racista, típica del populisme de dretes, tots els problemes que tenim els catalans són culpa dels treballadors andalusos o dels camperols extremenys. “Ells” viuen en una mena de festa permanent, tombats a la fresca, mentre “nosaltres” treballem. Exactament el mateix que diu el senyor Salvini (conegut progressista) a Itàlia: si ets més pobre “m’estàs robant”. El nacionalista sempre és l’expressió de la insolidaritat.

El fet que una part de les elits extractives catalanes “autòctones” hagin marxat tradicionalment d’excursió a Andorra a posar els seus dinerets per evitar contribuir amb els seus impostos al benestar general, tipus família Pujol, senzillament s’ignora perquè forma part del “nosaltres”. I son “ells”, els treballadors andalusos que estan cobrant una prestació d’atur, els responsables de la nostra desgràcia.

La base de l’esquerra ha estat sempre ampliar el nosaltres, és a dir, el progrés. L’esquerra catalanista no tan sols ha estat federalista al conjunt d’Espanya, també ho és pel que fa al projecte europeu. Ens cal aquesta unió solidària.

Però veiem com el nacionalista vol dividir les nacions que, com la nostra, tenen una diversitat cultural, lingüística, de costums, etc., que és un element de riquesa extraordinària (sí, sí, gent de la dreta nacionalista espanyolista), en petits països amb identitats nacionals monolítiques. Això suposaria, ras i curt, el trencament del projecte de la Unió Europea.

Sí, perquè si hem d’independitzar Catalunya perquè té una identitat pròpia incompatible –segons ens diuen- amb un projecte de progrés i solidaritat amb el conjunt dels pobles d’Espanya també hauríem de fer amb mateix amb la identitat basca o gallega. Però compte! Això suposa també dividir França per independitzar l’antiga Occitània que com sabem té una identitat i llengua pròpia –l’occità- que, per cert, també es parla a la Vall d’Aran el que implicaria la seva independència d’una hipotètica República catalana. Això a banda d’altres identitats pròpies diferenciades com la dels corsos o els bretons amb importants minories nacionalistes. Però compte! Això comportaria també dividir Bèlgica entre flamencs i valons, o la República txeca entre Bohèmia i Moràvia. I què dir de l’Estat lliure de Baviera fins fa un segle una monarquia sobirana independent de Prussia? Dividim també Alemanya!

Però compte! Perquè no acaba aquí la cosa… la mateixa Eslovènia, no té una minoria italiana amb identitat pròpia a la península d’Istria? Doncs mereix el seu “dret a l’autodeterminació”. I Transilvània, no té una minoria de llengua hongaresa sotmesa al “jou” romanès? Que s’independitzi també. I l’Eslovàquia independent, és que no té població de llengua ucraïnesa a la Rutènia subcarpàtica? S’han de constituir també en un Estat independent, igual com els romanesos de la República de Transnitia, a Moldàvia, que –per cert- van organitzar un referèndum d’autodeterminació el 2017. I així in eternum

Si algú fa l’exercici de comptabilitzar el sorgiria del que el nacionalista anomenaria “l’Europa dels pobles” conclourà que la Unió Europea passaria de ser una unió de 27, diguem-ne, Espanyes a 91, diguem-ne, Catalunyes. És a dir, que s’acabaria el projecte d’unió federal que representa la Unió Europea. I podria imaginar-se també la gran alegria que això suposaria al president dels Estats federats i units d’Amèrica, al president de la República Popular Xina i al president de la federació russa.

El dia que escric aquestes línies m’arriba la informació que el nacionalista està preparant un nou “embat contra l’Estat opressor” que comportarà, segons ens diu, “sacrificis personals i laborals” però que és condició sine qua non per aconseguir “la intervenció de la comunitat internacional”. Magnífics castells de focs artificials combinats amb més confrontació en plena pandèmia… Com si no tinguéssim prou problemes ja.

Ismael FRAILE
PSC de Tarragona

 

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter