25. Abril 2024

Arxius de islam | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Setembre, 2021
adedcom6-1280x880.jpg

El Centre de Lectura de Reus ha estat l’escenari de la presentació oficial de l’Associació per la Defensa dels Drets de la comunitat musulmana (ADEDCOM). L’entitat, que pretén vetllar pels drets del col·lectiu musulmà resident a la demarcació. ADEDCOM va ser creada a final del i és apolítica, aconfessional i independent econòmicament. Tampoc estan relacionats a cap mesquita ni subordinats a cap directiu dels imams.

La nova associació, presidida per Mohamed Said Badaloui, està organitzada a través de vuit comissions integrades per catorze membres i quatre voluntaris. La inauguració s’ha fet en català, deixant enrere els prejudicis sobre la integració de moltes persones d’aquest col·lectiu. L’acte ha estat dividit en tres parts: la presentació oficial, el debat sobre racisme i la islamofòbia i la signatura del conveni entre l’associació i la Universitat Autònoma de Barcelona.

ADEDCOM ha intervingut en una desena de casos de presumpta vulneració dels drets de llibertat religiosa i culte a la demarcació de Tarragona. L’entitat es troba immersa actualment en la resolució de dos procediments judicials. Un està en procés de mediació i té a veure amb l’ús del hijab d’una menor d’edat en un centre escolar. Una vintena de persones de diferents àmbits professionals i socials formen part d’aquest organisme que aposta per la convivència multicultural al marge de partits polítics i mesquites.

Dels processos judicials en què ADEDCOM ha pres part i que ja s’han resolt, el vocal de l’agrupació Youness El Aad-dam resumeix que tenen a veure amb conflictes familiars, amb els centres educatius o bé amb la retirada de la custòdia de fills menors d’edat per part de les administracions. Ara com ara, l’associació treballa en dos casos on s’està apostant en un inici per la via de la mediació.

El Aad-dam ha apuntat que “la gent no denuncia per por” i s’ha mostrat confiat en el fet que la creació d’ADEDCOM permetrà oferir més “protecció” al conjunt de la comunitat musulmana.

En cas de viure una situació en què es vulnerin els drets de llibertat religiosa i de culte, El Aad-dam ha instat a la societat a comunicar-ho a l’entitat a través de les seves xarxes socials.

L’acte ha comptat, entre altres, amb la presència de la delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Saloua Bichri, les directores territorials de Justícia i d’Afers Religiosos, el president de l’Observatori de Drets Humans de Catalunya, Ricard Checa, el secretari del Rotary Amistad Hispano Marroquí, Redouane Ennajy, el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez i els representants de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra de Reus.

V Í D E O 

PUBLICITAT








REDACCIÓ21 Setembre, 2020
mesquitaaa.jpg

Llum verda per a la implantació d’una mesquita a l’edifici Sant Andreu de Sant Pere i Sant Pau. Perquè sigui una realitat només queda l’aprovació definitiva per part del plenari que tindrà lloc el proper 29 de setembre.

D’acord amb el regidor de Territori, Xavier Puig, “la llibertat religiosa és un dret fonamental. Tarragona és una ciutat plural on hem de conviure persones de totes les confessions i creences”, ha dit, recordant que els tècnics municipals han estudiat i resolt totes les al·legacions presentades, després que s’hagués demanat als promotors “justificar millor la proposta”. Tot i així, el governant tarragoní recomana “responsabilitat”.

Cal recordar que la Comunitat Islàmica Assalam va presentar un nou Pla Especial després que el gener de 2019 se li denegués perquè incomplia la normativa urbanística vigent, a la vista dels informes emesos pels diferents serveis municipals. Els motius? El local no disposava d’un accés independent des de la via pública, és a dir, que s’hi hauria d’accedir a partir d’uns espais que són comunitaris del conjunt residencial i no serien privats i exclusius del centre religiós.

Aquest nou centre de culte estarà ubicat a un local de planta baixa ubicat al carrer l’Edifici Sant Andreu, de Sant Pere i Sant Pau, que forma part dels habitatges de la Cooperativa Tarraco i tindrà aforament per a 71 persones.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Setembre, 2020
el-coran.jpg

La Conselleria de Educación de la Generalitat de Cataluña ha creado un plan piloto para impartir Religión islámica en centros educativos públicos durante el curso 2020-2021, que se prevé que se imparta “preferentemente” en el primer curso de Primaria y en el primer curso de ESO.

De acuerdo con una resolución publicada este martes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Dogc), la implantación de este plan piloto tendrá lugar en centros de cuatro servicios territoriales: Tarragona, el Consorci d’Educació de Barcelona, Baix Llobregat (Barcelona) y Girona.

Cada área educativa dispondrá de un docente para atender a los centros de Primaria y Secundaria, en función de las peticiones de asistencia a la materia de Religión islámica que hayan formalizado los padres o tutores en la matrícula.

El piloto prevé que la materia se imparta preferentemente tanto en el primer curso de Primaria como en el de ESO, pero si el profesorado que la da tiene horario disponible, se podrá impartir en otros cursos, empezando por los más bajos hasta agotar el horario lectivo.

La organización de grupos de la materia tiene que seguir los mismos criterios que los usados para Religión católica, y el número máximo tiene que ser el establecido en la normativa vigente para la etapa correspondiente, pudiendo agruparse alumnos de diferentes grupos o de diferentes niveles.

La Generalitat ha señalado que el currículum de Religión islámica está definido por el Gobierno central y que la programación se insiere en el despliegue de las competencias asociadas al ámbito de valores sociales y cívicos y el de cultura y valores.

Educación ha subrayado que la materia tiene que reflejar “las lenguas y las culturas de las familias musulmanas en Catalunya”, así como la realidad que engloba a musulmanes y no musulmanes, hombres y mujeres de diferentes procedencias geográficas y culturales, para transmitir al alumnado la perspectiva de inclusión y la educación en la diversidad.

Profesorado
La Comisión Islámica de España designará al profesorado de la materia, que deberá tener una titulación académica igual o equivalente a la de un docente de otra área y capacidad lingüística ajustada a la normativa reguladora, y corresponde a la Conselleria de Educación contratar a este docente designado.

El profesorado contratado queda sometido al régimen disciplinario que se aplica al personal docente de los centros dependientes de la Generalitat, puede participar en actividades de formación y programas convocados por Educación, forma parte del claustro de profesores y deberá disponer de la certificación negativa del Registro Central de Delincuentes Sexuales.

En una conferencia en diciembre, el conseller de Educación,  el tarraconense Josep Bargalló, avanzó que se estaba estudiando un plan piloto con la comunidad islámica, y reivindicó “replantear” la enseñanza confesional de la religión en la escuela abogando por una asignatura de cultura y hecho religioso y moral, pero dijo que hasta que no fuera posible ofrecería su enseñanza en función de la viabilidad y la demanda para poner a las confesiones en igualdad de condiciones con la católica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2020

Els emigrants marroquins residents a Espanya s’estan quedant sense tombes en els petits cementiris musulmans, ja que el tancament de fronteres imposat pel coronavirus ha interromput una pràctica molt arrelada entre ells com és el trasllat dels cadàvers per descansar definitivament al seu país.

La qüestió ha arribat a tal punt que l’estat marroquí, a través de la seva ambaixada i consolats, va anunciar que es farà càrrec de la sepultura a Espanya dels seus nacionals morts arran d’aquesta crisi sanitària, sobretot d’aquells que no disposen de diners – ja que els tràmits són cars, de fins a 3.000 euros – o d’assegurances de repatriació de cadàvers. Una mesura que podria estendre’s a altres ambaixades marroquines a Europa.

La preocupació pel destí dels morts marroquins es va aguditzar després de la circulació d’informacions falses que asseguraven que els cadàvers d’aquells que estiguessin infectats pel coronavirus serien incinerats, una pràctica inacceptable a l’islam.

El rumor va haver de ser desmentit per la Comissió Islàmica d’Espanya, que va garantir que els cadàvers de musulmans, amb coronavirus o sense, serien sepultats a la terra.

Morts sense cementiris
Hi ha en total 35 cementiris específicament musulmans a tot Espanya, a més d’algunes parcel·les habilitades dins dels cementiris municipals. Espais que són insuficients per atendre una comunitat musulmana que supera els dos milions de persones, segons va lamentar un imam marroquí a Espanya, que va demanar l’anonimat.

“El problema dels cementiris pels musulmans no és nou, però s’ha agreujat ara que hi ha més morts i que s’ha suspès la repatriació de cadàvers”, ha deplorat aquest imam.

El problema dels cementiris pels musulmans no és nou, però s’ha agreujat ara que hi ha més morts i que s’ha suspès la repatriació de cadàvers

Per exemple, el cementiri musulmà de Griñón a Madrid està rebent cadàvers d’altres comunitats autònomes com Extremadura i Castella la Manxa.

Mentrestant, a Catalunya els espais de sepultura de musulmans estan a la vora de la saturació, ha subratllat Mohamed Alami Susi, president de l’Associació Amics del Poble Marroquí (Itran), que va lamentar la divisió de la comunitat musulmana a l’hora de reclamar els seus drets davant l’estat espanyol.

La repatriació funerària ha estat una mesura que alleujava la pressió sobre els cementiris musulmans a Espanya i Europa, sobretot per als emigrants de la primera i segona generació, que reclamaven tornar a la seva terra natal encara que sigui com a cadàver.

És difícil saber el nombre de cadàvers que cada mes o cada any es repatrien al Marroc, però ara el consolat marroquí de Rennes rep cada mes una mitjana de vint peticions de trasllat de cadàvers (i hi ha a Europa més de seixanta oficines consulars marroquins, 12 d’elles a Espanya).

Una assegurança ad hoc
La preferència per la sepultura en terra marroquina s’explica per raons culturals però també religioses: són molts els que creuen que només al seu país es respectarà de forma ortodoxa el ritu musulmà a l’amortallament i l’enterrament (el mort ha de mirar sempre a la Meca).

S’imposen també altres motius de caràcter econòmic. Les despeses funeràries ascendeixen fins als 3.500 euros, que és el que costa repatriar un cadàver d’Espanya o França al Marroc.

És una pràctica tan usual que diversos bancs marroquins tenen una assegurança “ad hoc” – d’entre 30 i 50 euros anuals – que cobreix totes les despeses de trasllat del cadàver.

I si alguns emigrants no han contractat aquesta pòlissa, és freqüent que les mesquites facin col·lectes voluntàries entre els fidels per poder costejar l’últim viatge del difunt.

Cal afegir que una tomba al Marroc és vitalícia mentre que a Europa un cadàver roman un temps limitat a la tomba, llevat que la seva família pagui per l’espai funerari.

Les despeses funeràries ascendeixen fins als 3.500 euros, que és el que costa repatriar un cadàver d’Espanya o França al Marroc

Diversos emigrants contactats es queixen a més de les pràctiques abusives d’algunes funeràries europees davant la manca d’una normativa clara per a la comunitat musulmana.

El coronavirus va canviar les coses
No obstant això, la situació imposada per la crisi de la Covid-19 amb el tancament de les fronteres aèria i marítima del Marroc davant la propagació del virus, ha fet que l’enterrament en un cementiri europeu sigui l’única opció possible.

Conscient de la situació, el Consell Europeu d’Ulemes Marroquins (amb seu a Brussel·les), membre de l’oficial Consell Superior d’Ulemes del Marroc, va tranquil·litzar els emigrants marroquins sobre l’opció d’enterrar els seus difunts en els cementiris públics, en parcel·les habilitades per a musulmans.

“Han de tenir en compte que no és la terra la que fa a ningú sagrat, sinó les bones obres les que ennobleixen al difunt”, ha indicat el consell recentment.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2015

mossos3La persona detinguda, avui a Valls pels Mossos d’Esquadra, en el marc de l’operació policial contra el gihadisme, és un jove de Montblanc de 27 anys i convertit a l’Islam uns tres anys enrere.

El detingut respon al nom de Jacob, és veí de Montblanc, on resideix la seva família, encara que ell viu i treballa en una fruiteria de Valls, molt a prop del seu domicili. Persones amb qui té amistat neguen que sigui un radical islamista.

Els agents l’han arrestat de matinada a casa seva, que comparteix amb altres dos amics, un d’ells nascut a Uruguai i també convers al Islam.

Després del registre domiciliari els agents s’han portat diverses caixes, suposadament amb un disc dur i documentació d’interès policial, segons fonts pròximes al cas.

Després de la detenció i el registre, els Mossos d’Esquadra han traslladat el jove a un gimnàs especialitzat en arts marcials que freqüentava, en companyia dels seus companys de pis.

Un dels amics del detingut, Adam, ha relatat que ell també és un convers a l’Islam perquè estaven mancats de “alguna cosa” i la religió els va proporcionar “valors” i ha negat cap vinculació amb l’islamisme extremista i, menys encara, amb el gihadisme.mossos1

El dispositiu policial, que ha comportat el tall de diversos carrers i la presència d’agents especialitzats i encaputxats, ha aixecat molta expectació al municipi, de poc més de 25.000 habitants i que just avui celebrava el seu mercat.

Un altre dels retinguts pels Mossos mentre durava el registre (després ha quedat en llibertat) és Iván, que ha assegurat que “nosaltres no tenim res, no tenim ni ordinador i ells buscaven armes o alguna cosa així”.

Aquests amics del detingut també han relatat que abans de convertir-se al Islam el jove consumia drogues i alcohol, però que la religió “va canviar la seva vida”.

Aquest arrest s’emmarca en l’operació ordenada per l’Audiència Nacional en què s’han practicat 16 registres i onze detencions de persones presumptament vinculades al terrorisme islamista.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2015

burka L’Ajuntament de Reus ha recorregut la decisió del TSJC de suspendre cautelarment la prohibició d’usar el burca en espais públics, prevista en les Ordenances de Civisme i Convivència, per un defecte de forma i l’alcalde Carles Pellicer (CiU) ha advertit que no donaran “ni un pas enrere” en aquest assumpte.

Les ordenances, que es van aprovar el passat 18 de juliol, van ser recorregudes per vuit col·lectius musulmans i el passat 29 de gener el TSJC va suspendre els articles de la normativa municipal que prohibeixen romandre a la via pública i accedir als autobusos , instal·lacions o locals municipals amb roba o elements que dificultin la identificació.

Carles Pellicer ha assegurat avui en roda de premsa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “ha comès un error greu”, ha reiterat que les ordenances són ” impecables” i ha recordat que la Guàrdia Urbana elabora un protocol per poder identificar a les dones amb vel integral. burcaNo obstant això, es dóna el cas que els demandants van recórrer les ordenances aprovades inicialment el 28 de febrer de l’any passat , però les definitives aprovades el 18 de juliol van canviar els termes “burca” i “nicab” per “vestimenta que amagui la cara”.

Aquest canvi va obeir a unes al·legacions de l’equip de govern per modificar les seves pròpies ordenances i emfatitzar el criteri de la seguretat i no les connotacions religioses.

Les ordenances preveuen multes de 750 euros a qui oculti la cara, encara que un informe del secretari municipal va advertir al consistori que si es multava dones vestides amb vel integral es pot cometre un delicte de prevaricació. A Espanya, l’ús del vel integral no està legislat i la màxima jurisprudència és una sentència del Tribunal Suprem que prioritza la llibertat religiosa i nega competències a les ordenances municipals per regular-ho, en ser un dret constitucional.

 

 


REDACCIÓ15 Juliol, 2014

ple municipal reus
Reus no vol, de moment, més centres de culte

En el mateix plenari de divendres, el govern de CiU i PP ratificarà l’ordenança que prohibeix l’ús del vel integral en edificis públics i al carrer

L’Ajuntament de Reus vol frenar l’edificació de nous centres de culte. Amb aquest objectiu, el ple del divendres, suspendrà, durant un any, l’atorgament de llicències referents també a l’ampliació dels ja existents, d’instal·lació o ampliació d’activitats i d’obertura i ús d’aquests  centres.

 Es tracta d’una mesura provisional que pretén dur a terme una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que reguli aquest sector.

Això es deu al fet que en el PGOU vigent regula els usos religiosos d’una manera “genèrica”, sense establir determinacions en la seva implantació. Així, segons l’Ajuntament, “no dóna una resposta adequada per a la implantació d’aquest centres a la ciutat i la seva incidència en l’acessibilitat i la mobilitat”.
Actualment a Reus hi ha dues mesquites als afores de la ciutat.