Arxius de irene rigau | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Novembre, 2018

Fonts de les defenses han confirmat la seva intenció de recórrer aquesta sentència.

Artur Mas i el seu equip han estat condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, ha estat condemnada al pagament de més de 2,8 milions d’euros, per l’adquisició dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, haurà de pagar 1,97 milions per la campanya de publicitat institucional, el suport informàtic, l’enviament de propaganda i la contractació del centre de premsa.

Joana Ortega, que era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, haurà d’abonar 865.674,90 euros, que és el cost que es calcula que va gastar el seu departament en el suport informàtic i la compra de material per a la consulta.

L’exconseller Francesc Homs

La sentència inclou condemnes de 806.403,52 per a Jordi Vilajoana, que era secretari general de Presidència, i per a Ignasi el Genovés, exdirector general de Difusió de la Generalitat, en els dos casos per la campanya de publicitat.

El tribunal els declara “responsables comptables directes” de les despeses de fons públics que va generar l’esmentada consulta.

Els magistrats atorguen a Artur Mas la principal responsabilitat, ja que consideren que ell hauria de respondre per tots en cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

 


REDACCIÓ13 Març, 2017

Artur Mas, i la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament de l’anterior Govern, Joana Ortega  i Irene Rigau, han mostrat la seva determinació de recórrer la sentència del judici del 9N anunciada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

judici9NL’excap de govern de Catalunya, Joana Ortega i Irene Rigau han assegurat que esgotaran totes la opcions amb un recurs al Tribunal Suprem i posteriorment a instàncies europees: “Aquesta causa no acaba a un Estat que té la democràcia amputada, acaba al cor d’Europa”. Els tres processats han comparegut en roda de premsa acompanyats del president Puigdemont, de la direcció del Partit Demòcrata i dels màxims responsables a les  diferents càmeres parlamentàries. Mas, Ortega i Rigau han  remarcat que “si la llei fos igual per a tothom, l’actual Govern espanyol i Mariano Rajoy estarien inhabilitats per incomplir sentències del TC”.

Mas ha comparat la situació de dèficit democràtic que s’està produint a l’Estat espanyol amb el context europeu i concretament amb la del Regne Unit i d’Escòcia. “La doble imatge d’avui: el comunicat del Tribunal de Justícia de Catalunya que ens condemna i ens inhabilitat per haver posat les urnes”, ha assenyalat Mas, tot subratllant la segona notícia del dia, l’anunci de la primera ministra escocesa que diu que impulsarà la celebració d’un referèndum a la tardor del 2018: “Al Regne Unit hi ha una democràcia de qualitat; no faran cap judici per celebrar un referèndum –fins i tot per segona vegada-, en canvi a l’Estat espanyol hi ha una democràcia de fireta i ho dic amb molta tristesa”.judici9n_salas

Els tres processats han lamentat la diferència de tractament que reben per part de les institucions espanyoles i ho han exemplificat amb l’incompliment de sentències del TC per part de l’executiu espanyol. “Amb aquesta sentència s’evidencia que qualsevol desobediència al TC s’aplicaria amb sentència condemnatòria sempre i el govern espanyol s’ha fet un tip de desobeir sentències fermes del Tribunal Constitucional”, han detallat.

Dirigint-se als mitjans de comunicació que han assistit a la roda e premsa, el president Mas ha assegurat que “agafem la sentència amb serenitat i disconformitat”. “No em veureu cap signe de pena, ni penediment; aquesta sentència està agafada amb fòrceps des de molts punts de vista i no és que una democràcia hauria d’aspirar a tenir”, ha concretat. D’aquesta manera, ha mostrat la convicció democràtica del moviment sobiranista i de les institucions catalanes, traslladant un missatge als seus representants: “Hem de seguir amb la cara ben alta i seguir en aquesta línia; perquè ens volien agenollats i condemnats, però estem dempeus i mirant el futur amb il·lusió seguint fent camí per decidir el nostre futur polític”.    judici9n_banquillo

Per això, Joana Ortega ha apuntat que “avui es condemna a tres persones, però que quedi clar que darrera hi ha un poble amb un anhel de llibertat arrelat i això no es pot aturar”. Ortega ha defensat esgotar tota la via judicial fins arribar a instàncies europees i ha assegurat que li hauria “preocupat més ser inhabilitada pel poble de Catalunya, que no pas per un tribunal”. “El 9N va ser un acte d’escoltar la ciutadania i això ´s l’essència de la democràcia”, ha sentenciat.

Irene Rigau ha assegurat que esperàvem una sentència absolutòria i ha desgranat els diferents motius. “Que pot ser aquesta sentència és un avís dient que no podem complir un programa electoral o una resolució del Parlament de Catalunya?”, ha qüestionat l’exconsellera d’Ensenyament i actual diputada del grup parlamentari de Junts pel Sí. judici9n_jutges

Rigau ha advertit que “no estarem sols en aquest tram final del procés sobiranista i que seguirem reclamant una vegada més, i les que faci falta, el dret a decidir del futur polític de Catalunya”.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han iniciat la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació mostrant el seu agraïment a tota aquella gent que els ha transmès suport i escalf. “El 9N sorgeix de l’arrel del poble, de la voluntat de la gent i ens adrecem amb agraïment a totes els que ens diuen que continuem endavant sense fer ni un pas enrere”, han concretat.

 


REDACCIÓ3 Març, 2017

OPINIOTot i que em repetiré per enèsima vegada, he de confessar que ja m’avorreix el victimisme d’alguns exdirigents convergents en un moment de convulsió judicial com l’actual.

RICARD_CHECAEntenc que el judici sobre el 9N contra Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau és polític. És, almenys, un dels exemples més aberrants de la judicialització de la política o de la politització de la justícia. Es miri per on miri, és un error, un sense sentit. I altament contraproduent per al sistema democràtic.

M’agradaria, però, diferenciar el judici del 9N (que és polític) de la investigació del 3% (que és un presumpte cas de corrupció denunciat per la finada Montse Gassull). En aquest escàndol no crec que hi hagi persecució a polítics sinó caça als corruptes, i això s’hauria de lloar.

Barrejar el procés independentista amb el cas del 3% és una equivocació colossal i una pèssima estratègia. Els que se senten víctimes o perseguits per la justícia espanyola haurien de demostrar la seva innocència o querellar-se contra els infames.

La millor defensa no passa pel silenci ni per afeblir la credibilitat de qui administra la justícia o la independència del poder judicial. En aquesta guerra bruta sembla que cap dels bàndols té les mans netes i això, tard o d’hora, se sabrà. Mentrestant, caldria certificar si els dirigents convergents sabien o estan implicats en la trama del 3%.

Tot aquest enrenou em comença a mosquejar.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

REPORTATGE

Malgrat la forta ventada que feia i les baixes temperatures que es feien sentir, milers de persones s’han concentrat en les immediacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunjudici9Nya per donar suport a l’expresident Artur Mas i a les conselleres Ortega i Rigau, en un dia important per a la democràcia i fonamental per a la Història de Catalunya. Les estelades, els Segadors, càntics amb consignes independentistes, aplaudiments i llàgrimes han fet part de la primera jornada del judici del cas 9N. La sessió, presidida pel magistrat Barrientos, ha començat amb 50 minuts de retard. Hi havia 342 periodistes acreditats, alguns d’ells estrangers.  

judici9n_jutgesA dos quarts de vuit del mati, el passeig de l’Arc de Triomf i els carrers del voltant registraven un ‘moviment’ anormal, tot i ser un dilluns. Es vivia un ambient de festa. L’estelada era la gran protagonista. Les aglomeracions començaven a ser evidents. Els Mossos d’Esquadra ja controlaven els accessos al palau de justícia, el gran escenari del dia. Els carrers estaven tallats.

Tot just davant del Tribunal Superior de Justícia, les moltíssimes cadenes de televisió i ràdio es repartien l’espai, tot respectant el passadís per on haurien de ‘desfilar’ els tres acusats i el seu seguici. A les vuit, s’ha començat a acreditar els 342 periodistes que haurien de fer la cobertura mediàtica del judici. Set mitjans de comunicació eren estrangers. Hi havia ‘observadors’ internacionals.

judici4 L’expresident de la Generalitat, Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, han estat rebuts per una multitud d’alcaldes pro independència. Fins a arribar al palau de justícia, els acusats, acompanyats dels diputats, alcaldes, regidors i líders de les institucions independentistes, han anat saludant els milers de persones que s’havien arribat de diferents punts de la geografia catalana per fer saber als ex governants que “no estan sols”.

S’han pogut sentir músiques de Lluís Llach, alternades amb l’himne de Catalunya. Malgrat les baixes temperatures, els presents sabien que “avui s’estava escrivint una altra pàgina de la Història de Catalunya “.

L’ambient era de festa. No semblava dilluns. Hi havia gent de totes les edats. Un senyor de 90 anys ha arribat molt d’hora perquè “no és normal que Espanya jutgi els que escolten el poble”. El començament del judici estava previst per a les 9 del matí. Però, tot i així, els encausats no han volgut perdre el bany de masses i sentir-se estimats pels milers de catalans que s’havien desplaçat a Barcelona per donar suport moral als ara acusats.

judici2Mas, Ortega i Rigau saludaven les persones que els esperaven a un costat i a l’altre del passeig. S’aturaven a fer fotos. Un speaker anava detallant tots els moviments de l’exmandatari. Passaven 30 minuts de l’hora establerta, quan els tres acusats pujaven a l’escalinata del palau de justícia. Abans d’accedir al seu interior, Mas, Rigau i Ortega han agraït la presència de les persones concentrades, mentre rebien aplaudiments per part del públic, que insistien “volem votar” o “no esteu sols”.

Ja a la sala de vistes, Mas, visiblement emocionat, ha saludat amb un ‘bon dia’ a l’escàs públic que assistia al judici. Un cop assegut en el banc dels acusats, Artur Mas ha parlat amb les seves exconselleres, segurament per desitjar sort.
El judici, pròpiament dit, ha començat a les 9h50. O sigui amb 50 minuts de retard. El magistrat Jesús Maria Barrientos ha presidit el judici, on els tres acusats han declarat en català.

judici9n_banquilloDesprés dels formalismes jurídics, Mas, Ortega i Rigau s’han negat a respondre a les preguntes de l’acusació particular i de la Fiscalia. Només han contestat a les qüestions formulades pels seus advocats defensors. Artur Mas ha assumit tota la responsabilitat política de la consulta referendària, mentre que Joana Ortega i Irene Rigau han insistit que no van ser advertides mai pel Tribunal Constitucional.
El judici ha acabat a les 12.10, quan el jutge president ha fet sonar la campaneta. A les 12.30, els tres acusats apareixien per la porta principal del Palau de Justícia, molt més relaxats.

El públic que els esperava aplaudia i repetia frases amb consignes independentistes. Hi havia un importantíssim desplegament policial. Els tres acusats s’han apropat al públic per a saludar-lo.judici_1

L’abraçada de Mas al cantautor (i ara diputat) Lluís Llach ha captat totes les atencions. Mas abans de prosseguir amb la seva agenda, ha decidit pujar a l’escenari per agrair públicament les mostres d’estima i afecte.

“Gràcies pel vostre suport” i “per estar sempre al peu lluitant per la defensa de Catalunya”, ha conclòs Artur Mas.

Un cop els tres ex governants han abandonat el local, s’ha recuperat la normalitat. Aquest dimarts, el judici continua amb les declaracions d’alguns testimonis.


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

Irene Rigau, l’exconsellera d’Ensenyament, també acusada en el procés judicial del 9N, no ha volgut contestar a les preguntes de la Fiscalia ni de l’acusació particular. Des del banc dels acusats, Rigau ha negat rotundament que, des del seu departament, s’hagués pressionat  els directors d’institut perqjudici9n_jutgesuè obrissin les portes per a la votació del 9N i ha assegurat que en cap cas té consciència d’haver desobeït a la justícia, perquè simplement no va rebre cap advertència del Tribunal Constitucional.

L’exgovernant només ha volgut contestar a les qüestions formulades pel seu advocat, Jordi Pina. Malgrat tot, l’exconsellera ha reconegut que es van efectuar reunions informatives amb alguns directors de l’àrea de Barcelona, ​​perquè van plantejar dubtes sobre les conseqüències d’obrir el 9N, encara que ha aclarit que l’únic problema el van tenir amb l’IES Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) , que considera que suposa un “cas singular” perquè veu un “rerefons polític” en les reticències mostrades per la seva directora, Dolors A., que demà declara com a testimoni.

Segons Rigau, la directora d’aquest institut, que es va negar a cedir el centre per a la votació i que en fase d’instrucció va declarar davant del TSJC que l’havien pressionat, va plantejar peticions en els dies previs a la consulta que “anaven més enllà” de les que sol·licitaven altres directors.

Per aquest motiu, segons Rigau, a la conselleria van decidir “prescindir d’aquest centre” i van buscar una altra ubicació. “Es va resoldre perfectament”, ha exclamat la consellera.judici9n_banquillo

Segons Rigau, quan la consulta de l’9N es va transformar en un procés participatiu -després de la primera suspensió per part del TC, va decidir que s’havia de garantir que arribés a tots els directors d’institut la informació que la Generalitat, com a responsable dels centres, els cediria als voluntaris per a la votació.

Rigau ha recordat que quan el 4 de novembre el govern català va rebre la notificació del TC que suspenia la votació del 9N -a través d’un correu electrònic-, els serveis jurídics de l’executiu català van plantejar un recurs demanant un aclariment perquè en la providència havia ” punts foscos “.

Rigau ha assenyalat que el dissabte 8 de novembre, a les 20.43 hores, va rebre un correu electrònic a la bústia genèric del seu departament, en el qual la Fiscalia li demanava que aclarís si havia donat ordres als directors d’institut. “No hi havia cap requeriment, només em demanaven informació”, ha insistit.

Per aquest motiu, l’exconsellera ha remarcat, a preguntes del seu advocat, que no té consciència d’haver desobeït al TC o d’haver comès cap delicte.judici9n_salas

A més, ha recordat que el president del Govern, Mariano Rajoy, va dir dies abans del 9N que el procés participatiu en el qual la Generalitat havia transformat la consulta inicialment prevista no tindria cap efecte jurídic, per la qual cosa es va quedar tranquil·la i convençuda que no estava transgredint cap norma legal.

El judici continua demà amb els testimonis.

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que s’hagi causat indefensió a l’expresident català Artur Mas, com ha al·legat avui el seu advocat, a denegar-li com a prova un informe de la Fiscalia reticent a acusar-per desobediència a l’9N.

jUDICI_9NEn el tràmit de qüestions prèvies, Xavier Melero, advocat de l’expresident de la Generalitat, ha plantejat que en la causa s’ha causat indefensió al seu client al no haver-se acceptat com a prova l’informe en què els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya es van mostrar contraris a querellar-se contra Mas per desobediència.

En un al·legat a què s’ha adherit també la defensa d’Irene Rigau, l’advocat ha invocat vulneració del dret de defensa per la decisió de la sala del TSJC que jutja Mas de rebutjar la declaració com a testimonis del president del Govern, Mariano Rajoy, i del ministre de Justícia, Rafael Catalá.

L’informe a què s’han referit avui les defenses és l’escrit que la junta de fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya va redactar el 2014 per oposar-se a la presentació d’una querella per desobediència contra el govern català, que finalment va ser imposada per la Fiscalia General de l’Estat.

JUDICI9_SALAEn un argument que posteriorment va ser utilitzat per les pròpies defenses al llarg del procés, els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya al·legaven que Mas no va incórrer en un delicte de desobediència perquè el Constitucional no el va advertir de forma expressa de les conseqüències de no fer cas la seva decisió de suspendre la consulta independentista

La pròpia Fiscalia es va oposar durant la instrucció de la causa a que s’acceptés com a prova aquest informe intern, que finalment el TSJC va acabar descartant incorporar a la causa.

En les qüestions prèvies, el fiscal Emilio Sánchez Ulled – que porta el judici al costat del tinent fiscal Francisco Bañeres – ha tornat a oposar-se avui a l’acceptació d’aquest informe del ministeri púJUDICI9-ENTRADAblic com a prova, en entendre que la pròpia sala ja ho va denegar en el seu dia i que l’escrit “no aporta res respecte al contingut dels fets”, més enllà d’un mer “efecte retòric”.

Sánchez Ulled ha recalcat que la Fiscalia es regeix pels principis de “imparcialitat, legalitat, unitat i jerarquia” i que disposa dels seus propis mecanismes per adoptar decisions, sense que l’informe contrari a la querella tingui cap interès per a la causa.

A més, en opinió de la Fiscalia, els arguments que esgrimien els fiscals en el seu informe intern – elaborat al novembre de 2014 – ja han estat emprats per les defenses de Mas, Ortega i Rigau per demanar l’arxiu de la causa al llarg de la instrucció.

 

VIDEOS:


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

L’exconsellera Irene Rigau, que començarà a ser jutjada aquest dilluns amb l’exvicepresidenta Joan Ortega i l’expresident del govern Artur Mas, pel Cas 9N, no té dubtes que  el 9N del 2014 “vam treballar per un dels objectius més nobles, la democràcia directa, que obligava a donar compliment al mandat del Parlament”.

irene_rigauEn aquest sentit, Rigau ha assegurat que demà “es jutja indirectament el mandat del Parlament” i que “aquesta noblesa de l’objectiu és el que fa tan difícil que la gent pugui entendre que se’ns pugui jutjar i separar de l’exercici públic”.

Irene Rigau ha afirmat que l’”excel·lència i el saber fer” del 9N permet que aquest dilluns “anem al judici amb molta serenitat i amb el sentiment d’estar molt ben acompanyats”.

Mas, Ortega i Rigau, que han estat rebuts amb aplaudiments, han agraït un cop més la participació dels més de 42.000 voluntaris que van fer possible el 9N i l’escalf de totes aquelles persones que demà es desplaçaran al TSJC per donar-los-hi suport.

 


REDACCIÓ25 Març, 2015

calendari_abello
Portada del col·leccionable que ha provocat polèmica

Hi ha tota una generació de persones per a qui els cromos “amb interès didàctic” eren els del Tigretón o els de la Lliga de futbol. Però per als nous cadells, la directora del Camp d’Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona depenent del Departament d’Ensenyament, Núria Montardit, els únics que tenen aquest consideració són els reparteixen el candidat a l’alcaldia de Tarragona per CiU, Albert Abelló, en el seu col·leccionable de cromos ‘Tarragonins’.

Dilluns va enviar una remesa d’aquest material de campanya política a la meitat de les escoles de la ciutat perquè “era un bon material pedagògic i no hi figurava enlloc cap logo polític”. Només referències a Abelló com “el teu alcalde”, el què per suposat no té res a veure amb una contenda partidista i és simplement un eslògan publicitari més com el de salsitxes baixes en calories. Sense anar més lluny.

Ara bé, quan el PSC i ICV van fer públic el cas dimarts a la tarda, amb bateria de preguntes parlamentàries  incloses a la consellera sense cromo Irene Rigau, Montardit va haver de rectificar suspenent una segona remesa preparada d’àlbums i enviant una carta de disculpa als centres. Segons declaracions de Montardit aparegudes a la premsa aquest mateix dimecres, tot és “un error personal”.

rigau
La consellera d’Ensenyament

Exigir responsabilitats
Un error en política sempre és un encert del contrari. El diputat al Parlament socialista, Xavier Sabaté, que en això de burxar a la ferida aliena n’és un sibarita, va agafar el megàfon i va fer donar a conèixer el contingut de les preguntes enviades a Rigau de cara a ser respostes en la propera sessió parlamentària. “Exigim responsabilitats a la  Consellera d’Ensenyament.

No havíem vist mai que el Departament d’Ensenyament recomanés propaganda electoral del partit del Govern. Sembla propi d’un règim autoritari l’ensinistrament de nens amb propaganda “oficial” i a través dels mecanismes de l’Administració del règim (…) Jugar amb la bona fe dels nens i dels pares i mares no és propi d’una Administració que ha de ser escrupulosa en la seva neutralitat i imparcialitat”.

Aquesta era la introducció de fins a onze preguntes que es resumeixen en una de sola. A saber: “Quines responsabilitats pensa exigir la Consellera d’Ensenyament per la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?”.

Per la seva banda, els ecosocialistes també tenen previst interpel·lar la consellera per boca de la seva diputada Hortènsia Grau.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

mas votant
Mas exercint el seu dret de vot

Els Mossos d’Esquadra han lliurat a la Fiscal del TSJC la relació dels locals públics on s’estan duent a terme el procés de participació.

La policia autonòmica respon així al requeriment del Ministeri Fiscal que, de moment, no s’ha confirmat que hagi donat cap ordre per enterbolir les votacions del 9-N, retirant urnes o identificant coordinadors de les meses. El Departament de Governació ha recopilat el llistat dels locals on es procedeix a la votació i ha discriminat els locals públics i privats.

Per altra banda, el partit de Rosa Diez, UPyD, ha criticat la passivitat de la Fiscalia i ha presentat, aquest matí, una denúncia contra el president de la Generalitat, la consellera d’Ensenyament i el conseller d’Interior. El partit espanyolista considera que els tres governants han comés desobediència, prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes.

Com a resposta, el titular d’Interior del govern català ha convidat Rosa Díez a passejar-se pel qualsevol dels municipis del país per constatar que es tracta d’un dia festiu i cívic. Lamenta que hi hagi polítics que estiguin tan allunyats de la gent.


REDACCIÓ9 Juny, 2014

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha explicat avui a Tarragona que el govern prepara una resolució transitòria per desenvolupar aquells articles de la LOMCE que “per imperatiu legal s’han de desplegar”, però que es farà “de manera que s’assembli més al que ens havíem proposat a la LEC”.

rigau
La consellera Irene Rigau

 
Irene Rigau ha dit als periodistes que es tracta “d’una sèrie d’estratègies que ens permeti modificar el mínim possible allò que sabem que ens funciona als centres”, així com donar-los “seguretat jurídica”. La resolució tractarà aspectes com els consells escolars, la música o els PQPI.
Pel que fa a la religió, ha explicat que la previsió és que quedi com està en l’horari de primària que s’està preparant.
La màxima responsable de l’ensenyament a Catalunya ha remarcat que el desenvolupament d’aquests articles es fa “amb caràcter transitori” perquè “s’han d’aplicar per imperatiu legal”, però que espera que “pugui canviar el més aviat possible”.
Entre aquells aspectes que es tractaran en aquesta resolució transitòria hi ha els consells escolars.
“La participació de les famílies als consells escolars quedava molt marginada” a la LOMCE, ha dit Rigau, que ha explicat que en la resolució s’establirà que el director del centre és que aprova el projecte educatiu, però necessitaria un informe del consell escolar. “Procurarem buscar estratègies perquè no quedin marginats”, ha dit.
Rigau també ha explicat que mantindrà la previsió actual pel que fa a les assignatures de música i plàstica perquè siguin presents a primària, ja que “són matèries que formen part de l’educació integral”. I pel que fa als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), ha dit que no vol renunciar a aquesta modalitat “d’èxit” i que per això es crearan nous programes.
La consellera ha recordat que la Generalitat ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la LOMCE perquè hi ha “una invasió competencial molt alta”, i que ha participat “de manera molt activa” en el “front” de les comunitats que no estan governades pel PP contra aquesta llei.
D’altra banda, preguntada sobre l’assignatura de religió per al curs que ve, Rigau ha explicat que la “quedarà com estava” i que s’integrarà en l’horari que s’està preparant per a primària que es farà públic en els pròxims dies.
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter