20. Abril 2024

Arxius de IQOXE | Pàgina 3 de 16 | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Novembre, 2022
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Les instruccions judicials de les peces per l’explosió d’IQOXE ja estan enllestides. Per tant, ara tan sols resta saber quan se celebrarà el judici per la deflagració dels 14 de gener de 2020, la qual va provocar la mort de tres persones. Així ho ha explicat la fiscal en cap a Tarragona, María José Osuna, en una entrevista a Tarragona Ràdio.

Segons Osuna, la peça de medi ambient ja està acabada, alhora que la investigació de la principal sobre ja ha esgotat els terminis establerts. La màxima representant del Ministeri Públic considera que la instrucció s’ha tancat en un temps “raonable” d’acord amb la complexitat del cas.

D’altra banda, Osuna troba “complicat” que el cas INIPRO arribi a judici abans de 2024, ja que per davant hi ha encara unes sis o set grans causes.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Novembre, 2022
simulacre2.jpg

Cinc municipis del Camp de Tarragona participaran aquest dimecres en el simulacre d’accident químic més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Fins a 65.000 persones de Tarragona, Vila-seca, la Canonja, Salou i Reus estan cridades a participar-hi. La hipòtesis de sinistre serà una fuita de clor en una empresa del polígon petroquímic sud, que tindria un radi d’abast de tres quilòmetres.

La prova començarà a les sis de la tarda i a les 18.30 hores sonaran les sirenes de risc químic. És aleshores quan està previst que les persones que es trobin dins de la zona d’influència hauran de rebre una alerta al seu telèfon mòbil. Es tracta d’un sistema que s’estrenarà per primera vegada a Catalunya i que gestiona l’Estat.

De les 45 sirenes que Protecció Civil té a l’entorn dels polígons petroquímics en sonaran 20, les que agafen l’àmbit d’incidència del fals accident. En concret, les zones que participaran en el simulacre són els barris de Ponent de Tarragona, les urbanitzacions Covamar i Mirador de Salou, una part d’un polígon industrial de Reus i tota la població de la Canonja i Vila-seca (nucli urbà i la Pineda).

De les 45 sirenes que Protecció Civil té a l’entorn dels polígons petroquímics en sonaran 20, les que agafen l’àmbit d’incidència del fals accident

Un dels objectius de fer la prova a la tarda és veure com reaccionen tant alguns comerços com les activitats extraescolars. Des de Protecció Civil han reconegut que no saben quin percentatge de la població reaccionarà positivament al simulacre i al confinament, però que aspiren a que les empreses baixin les persianes.

Els responsables del cos han apuntat que algunes empreses grans, com PortAventura o algunes petroquímiques, s’han compromès a activar el pla d’autoprotecció i simular el confinament. A banda, també hi haurà complicitat per part de cadenes de supermercats i establiments de petit comerç de barri. Això ha de permetre que els ciutadans que a aquella hora siguin al carrer puguin confinar-se ràpidament.

Des de Protecció Civil han recordat que en cas que es produís un núvol tòxic una persona que es confinés a casa amb portes i finestres tancades reduiria a tan sols un 10% els efectes de la toxicitat; mentre que si les finestres del domicili estiguessin obertes el nivell s’incrementaria fins al 30%. A més, també caldria apagar els aparells de climatització i intentar evitar quedar-se en un cotxe. En el cas del simulacre d’aquest dimecres, s’ha instat els usuaris del transport públic a que baixin del vehicle i intentin tancar-se a un edifici. Una mesura que també és recomanable per als conductors de vehicles privats.

Avís i difusió
Un dels elements que es provarà en el simulacre és el sistema Cell Broadcasting -batejat a l’Estat com a ‘ES Alert‘- d’avís a telèfons mòbils. Serà el primer cop que es provi a Catalunya. El servei dóna resposta a l’obligatorietat establerta per la normativa europea de comunicacions electròniques als estats membres per disposar d’un sistema públic per enviar alertes als telèfons mòbils en cas de catàstrofe o emergència greu en una zona.

La prova començarà a les sis de la tarda i a les 18.30 hores sonaran les sirenes de risc químic

L’activació es farà des de la direcció general de Protecció Civil i Emergències del ministeri de l’Interior, després que el Cecat de la Generalitat hi hagi enviat un missatge. De fet, les converses entre Generalitat i Estat s’han allargat durant mesos per tal que aquest sistema pogués provar-se en el simulacre. Un cop la tecnologia acabi la fase de proves i estigui totalment operativa, podran les ser les comunitats autònomes les que tinguin la capacitat de fer l’enviament directament des dels seus centres de coordinació operativa de protecció civil. Des de la Generalitat ja s’estan fent gestions amb el ministeri de l’Interior per poder fer l’enviament des de Catalunya.

El missatge que rebran els usuaris és una alerta i no pas un SMS. Activarà el so del mòbil i no marxarà fins que el receptor l’hagi llegit i aturat manualment. De tota manera, en cada dispositiu es visualitzarà d’una forma diferent.

Per difondre que es farà el simulacre s’han imprès 40.000 fulletons i 1.300 cartells amb informació sobre la prova i què fer en cas d’accident químic. El material s’ha repartit pels municipis, en col·laboració amb els ajuntaments implicats. Paral·lelament, Protecció Civil també ha preparat vídeos per emetre per televisió i xarxes socials, i falques per ràdio i la megafonia d’establiments comercials. Així mateix, durant tot l’octubre s’han fet xerrades i sessions informatives a la ciutadania i sessions formatives a voluntaris de Protecció Civil, policies i agents cívics.

Alhora, al web de Protecció Civil s’ha penjat un manual per a la població sobre com actuar en una emergència química i que inclou un tutorial per tal que les persones que tinguin un telèfon mòbil antic puguin configurar-lo per rebre els avisos d’emergències com el que es farà servir en el simulacre. Els aparells més nous ja tenen el sistema activat per defecte.

Paral·lelament, durant el simulacre es farà difusió de l’exercici a través de les xarxes socials de Protecció Civil i hi haurà dues convocatòries per als mitjans de comunicació. Tot i això, en aquest cas, els equips d’emergències no hi participaran, ja que l’activació de les sirenes serà durant només uns minuts i l’objectiu és que hi prengui part la població. Els serveis especials regularment ja fan maniobres simulant emergències a l’interior del polígon petroquímic o al port de Tarragona.

Finalment, i a posteriori, la ciutadania, les empreses i les entitats podran omplir una enquesta en la qual podran valorar el simulacre i detallar com han actuat ells mateixos i si han detectat alguna mancança.

 

PUBLICITAT









REDACCIÓ27 Setembre, 2022
FdlIfv6WIAAK0hH.jpg

Quatre empreses químiques -Repsol, EnagásIQOXE i Messer– s’uniran a través d’un consorci per construir una planta d’hidrogen verd a Tarragona. El projecte preveu una inversió inicial de 230 milions d’euros per construir l’electrolitzador més gran de l’Estat, amb una capacitat de 150 MW en la primera fase i que entraria en funcionament el 2025. Ja en una segona fase, el 2027, s’invertirien uns altres 80 milions d’euros per augmentar les instal·lacions d’emmagatzematge elèctric i la capacitat de producció, que s’incrementaria fins a 1 GW.

Tal com han indicat els promotors, l’hidrogen renovable es farà servir com a matèria primera en la indústria local com a combustible industrial. Tindrà usos en la mobilitat i s’injectarà a la xarxa de transport de gas natural. A més, es construirà un col·lector d’hidrogen que transportarà aquest gas entre l’electrolitzador, situat al polígon nord, i la zona sud per connectar els diferents consumidors a través d’una xarxa oberta.

Per altra banda, l’oxigen renovable tindrà usos a la indústria i es distribuirà mitjançant un gasoducte que ja existeix i que és propietat de MesserIQOXE farà servir aquest oxigen per a la seva producció d’òxid d’etilè.

Les empreses han apuntat que l’electrolitzador suposarà una fita tecnològica, ja que gràcies a les seves dimensions aconseguiran disminuir els costos associats a la producció d’hidrogen renovable mitjançant l’electròlisi. El projecte s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i del corredor d’hidrogen de l’Ebre. Quan arribi a produir 1 GW suposarà un 25% de l’objectiu estatal del 2030 de generació d’hidrogen renovable.

PUBLICITAT



REDACCIÓ14 Juliol, 2022
conseller-1280x720.jpg

Tarragona viurà un simulacre químic el proper dia 2 de novembre a dos quarts de set de la tarda. Protecció Civil situa l’escenari al polígon petroquímic sud. És on es va produir l’explosió d’Iqoxe.  Se simularà una fuita de clor i afectarà una població de fins a 60.000 persones. Durant el simulacre, que portem 10 anys sense fer-se’n, s’activaran amb so real les sirenes de risc químic d’avís a la població.

L’objectiu és «que la població practiqui el confinament de forma efectiva», segons ha explicat el conseller Joan Ignasi Elena durant l’anunci. Està prevista l’activació de fins a 18 sirenes de risc químic als municipis de Tarragona (zona de Ponent), Vila-seca i Salou.

El conseller d’Interior, en una roda de premsa celebrada després de mantenir una reunió amb alcaldes, ha donat a conèixer que seran instal·lats de 519 sensors per detectar núvols tòxics en un abast de gairebé 50 quilòmetres. Amb una inversió de 550.000 euros, els sensors, repartits entre els dos polígons, seran actius a partir del 2023.

El que es viurà el 2 de novembre, serà un simulacre de gran abast d’un accident químic per clor, una substància molt tòxica i present a la química tarragonina. Durarà 15 minuts i s’activarà el so de les 18 sirenes d’avís a la zona d’influència, que abraça els barris de Ponent de Tarragona – Bonavista, Campclar i Torreforta-, la Canonja, Vila-seca i part de Salou. Fins i tot PortAventura hi participarà.

El simulacre s’ha organitzat fruit de la taula de crisi i del diàleg amb la població. “Era molt reclamat, és un element que dona confiança a la ciutadania i a nosaltres ens dona molta informació, ajuda molt a aprendre i millorar, i llança un missatge de que hi som; estem més ben preparats avui que fa un any i ho estarem molt més d’aquí a un any respecte avui”, ha manifestat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el qual també ha recordat que s’està pendent del desenvolupament del sistema de missatgeria massiu, a l’espera del reial decret. “El 21 de juny acabava el termini per la seva aplicació a l’estat espanyol, ens diuen que l’estan redactant i nosaltres hem demanat que puguem ser prova pilot i que es pugui aplicar el dia 2 de novembre en el simulacre”, ha dit.

A part del simulacre, en la reunió amb alcaldes dels 31 municipis del Plaseqta, també s’ha exposat el pla de més de mig miler de sensors -142 al polígon petroquímic nord i 377 al sud-, després de la prova pilot amb una seixantena de sensors.

Detectaran vuit components: diòxid de sofre, òxid d’etilè, sulfur d’hidrogen, clor, amoníac, clorur d’hidrogen, fosgè i acrilonitril -l’únic producte específic del Port de Tarragona. Ara s’està fent la licitació i s’espera que a finals d’any ja puguin adjudicar-se per iniciar la instal·lació de cara a l’any vinent. Pel que fa a les cinc noves sirenes previstes per enguany, a Reus (1), Constantí (1), Salou (1) i Vila-seca (2), els treballs començaran just el pròxim dilluns. N’hi ha tres més en fase d’adjudicació, a Reus -Bellissens i edifici 112- i Salou-Portaventura.

 
VÍDEOS

PUBLICITAT













REDACCIÓ19 Maig, 2022
iqoxe-1280x960.jpg

El director del complex de DOW a Tarragona, Ignasi Cañagueral, i el director general d’IQOXE, José Manuel Segura, han participat en la comissió d’Acció Climàtica del Parlament. L’objectiu és explicar els projectes que tenen per reduir les emissions de CO₂, ja que les dues empreses formen part de les 15 companyies més contaminants de Catalunya. En aquest sentit, les dues entitats han assegurat que continuaran superant els límits de drets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle fins que no hi hagi canvis tecnològics.

Cañagueral ha exposat que estan desenvolupant un pla perquè el 2035 el 100% dels productes fabricats per DOW siguin reciclables. “Hem d’aconseguir que els residus siguin matèries primes“, ha dit. Entre els plans de la companyia hi ha descarbonitzar els ‘crackers‘ (torxes), els elements que més CO2 produeixen. La química nord-americana genera un milió de tones de CO₂ anuals, en gran part per aquestes torxes.

“Són difícilment descarbonitzables si no es fan canvis estructurals”, ha avançat el director. Les opcions passarien per l’electrificació o per l’hidrogen. Dues alternatives que, segons ha indicat, el dia d’avui estan lluny de ser una realitat. “Encara no tenim la tecnologia. Necessitem molt hidrogen en un ‘cracker‘ i el necessitem tot l’any, això vol dir que s’haurà d’emmagatzemar. Són reptes que hi ha damunt la taula”, ha remarcat.

“Per electrificar un ‘cracker‘ calen més de 500 megawatts i fer-ho amb renovables és un repte majúscul. Ja veurem si seran elèctrics o d’hidrogen, però probablement l’hidrogen té més opcions de materialitzar-se”, ha pronosticat. Amb tot, ha destacat que “qui no faci els deures, no té futur”.

L’impost sobre el CO₂ del Govern ha estat un dels elements tractats per les empreses, que han criticat la “falta d’harmonització” de les taxes entre els diferents territoris, i han assegurat que a causa d’això Catalunya és “menys competitiva”. Segura, per la seva banda, ha demanat que el suport dels governs “per tenir subvencions per tirar endavant els canvis” en matèria mediambiental.

PUBLICITAT




REDACCIÓ20 Abril, 2022
iqoxe-1280x960.jpg

La secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, ha afirmat aquest dimecres que IQOXE ha suspès quatre de les últimes vuit Inspeccions Ambientals Integrades a les quals ha estat sotmesa des de l’any 2014.

Barnadas ha comparegut a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament per parlar sobre les inspeccions que ha fet el Departament d’Acció Climàtica a la companyia, que va patir una explosió el gener del 2020 que va causar tres morts.

Alhora, la secretària ha afirmat que hi ha un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que desmenteix que l’empresa fes vessaments tòxics al mar. Una qüestió que la causa judicial investiga i que ha merescut que la magistrada obrís una peça separada només per aquesta qüestió.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Abril, 2022
bombers_iqoxe-1280x1707.jpg

La secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, ha afirmat aquest dimecres que IQOXE ha suspès quatre de les últimes vuit Inspeccions Ambientals Integrades a les quals ha estat sotmesa des de l’any 2014. Barnadas ha comparegut a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament per parlar sobre les inspeccions que ha fet el Departament d’Acció Climàtica a la companyia, que va patir una explosió el gener del 2020 que va causar tres morts. Alhora, la secretària ha assegurat que hi ha un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que desmenteix que l’empresa fes vessaments tòxics al mar. Una qüestió que la causa judicial investiga i que ha merescut que la magistrada obrís una peça separada només per aquesta qüestió.

Barnadas ha manifestat que de les vuit darreres Inspeccions Ambientals Integrades, quatre han rebut el qualificatiu de “no adequades”. Tal com ha concretat, aquesta valoració implica “que cal fer un seguiment de l’avaluació” i pot comportar una repetició de la inspecció. D’aquestes mancances, la secretària n’ha concretat una, que feia referència a que “hi havia un focus d’emissió no determinat que corresponia a unes campanes d’extracció dels laboratoris”.

En concret, i com ja es va fer públic fa mesos, IQOXE no va superar les inspeccions del 2014, 2015 i 2019. Aquesta darrera es va fer tan sols un mes i mig abans del sinistre. En canvi, les del 2016, 2017 i 2018 van rebre el segell “d’adequades”. Barnadas ha indicat que també es van fer controls el 2020 i el 2021, però no ha concretat quin es va superar i quin no. A preguntes dels diputats presents en la comissió, ha reconegut que “els incompliments no impliquen cap suspensió de la llicència ambiental”, sinó que impliquen “un seguiment i correcció” de les mancances detectades. “Que hi hagi un incompliment no vol dir que es vulnerin les lleis ambientals”, ha remarcat.

Crítiques
Amb tot, la secretària d’Acció Climàtica ha defensat la tasca de vigilància de les companyies químiques feta des de la Generalitat, especialment les del polígon petroquímic del Camp de Tarragona. “La de Tarragona és una instal·lació excepcional i té una sèrie de controls excepcionals”, ha defensat, i ha assegurat que molts van més enllà del que marca la legislació, tant catalana com europea. No només en qüestions relacionades amb les emissions de gasos i partícules sinó també en la vigilància de la qualitat de l’aire que respira la població. Així, ha sostingut que “no hi ha una inspecció laxa”, ni tampoc “fuites permanents”. “Potser algun petit accident”, ha dit. A banda del d’IQOXE, al polígon petroquímic en els darrers tres anys hi ha hagut dos accidents mortals més.

Aquestes afirmacions han motivat crítiques de la diputada de la CUP, Laia Estrada, i del diputat d’En Comú Podem, Lucas Ferro. “El que ens diu és que la població ens hem d’aguantar perquè això pot passar i que hem de ser curosos a l’hora d’espantar-nos. Podríem haver portat qualsevol representant del complex petroquímic i hauria parlat igual que vostè”, li ha etzibat Estrada. Per la seva banda, Ferro li ha retret que hagi donat “poca rellevància” al fet que IQOXE hagi tingut “inspeccions desfavorables abans de l’accident”.

Estrada també li ha preguntat per la part de la causa judicial que investiga el sinistre i que se centra en presumptes vessaments tòxics al mar que hauria fet l’empresa química. “Com pot ser que això passi desapercebut pel departament de medi ambient?”, ha qüestionat la diputada. Barnadas li ha respost que “hi ha un informe de l’ACA que desmenteix els vessaments”. Aquesta qüestió és un dels nuclis de la investigació del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona que porta el cas i que ha fet que la magistrada hagi obert una peça separada per determinar si es van produir abocaments il·legals i si es van intentar emmascarar amb productes químics.

PUBLICITAT








REDACCIÓ29 Març, 2022
2dc7d921-23e7-4fb3-b707-9dc764693917-1280x853.jpg

El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, ha afirmat aquest dimarts que confia que la instrucció del cas IQOXE estigui acabada “cap a l’octubre”.

Perarnau ha concretat que la peça principal, que investiga les causes de l’explosió a l’empresa química tarragonina, és la que “sens dubte” presenta “més dificultat”, mentre que la investigació judicial de les dues peces separades s’acabaria “una mica abans”.

Alhora, el president de l’Audiència ha expressat “certa inquietud” per si la situació econòmica de la Generalitat pot endarrerir la construcció de la nova ciutat judicial de Tarragona, que està previst que s’inauguri el 2026. “No podem esperar 25 anys més”, ha sentenciat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Març, 2022
Alfonso-Lopez-FAVT6-e1648235170132-1280x691.jpg

Tarragona tiene muchos problemas que a menudo son tema de discusión en la ciudad: la seguridad, la limpieza, el precio de los aparcamientos… Al final, los tarraconenses son quienes sufren estas problemáticas. Es por ello que hoy entrevistamos a Alfonso López, el presidente de la Federación de Asociaciones Vecinales de Tarragona (FAVT). En este artículo, López explica cómo es su relación con el Ayuntamiento, así como las principales reivindicaciones de la entidad que preside. También habla del conflicto con la asociación de vecinos de Bonavista liderada por Loli Gutiérrez, con quién ha tenido sus más y sus menos a raíz de las ‘lavadas de imagen’ de IQOXE tras la explosión. Precisamente, López también comenta la situación con el Plaseqta y la industria química del territorio.

 

¿Cuál es la situación de Tarragona desde un punto de vista vecinal?
Si miramos lo que ha ocurrido en los últimos doce años, Tarragona ha mejorado. Sentimos que como federación por lo menos se nos escucha. Me refiero a la hora de hablar con concejales. Es la única manera de llegar a buen puerto.

¿Cuáles son sus reivindicaciones?
Sobre todo seguridad, limpieza, poda, renovación de pintura, etc. Es un conjunto de cosas en las que vamos atrasados. La cohesión entre los barrios y el centro también es importante y a veces lo olvidamos. Poco a poco, es un tema a largo plazo.

¿Los barrios están abandonados?
Se está trabajando mucho y aún falta más por hacer. Pero abandonados no estamos. Llamamos y enseguida hay una respuesta. Venimos de unos años en qué no había unión entre asociaciones y Ayuntamiento. Ahora hay un entendimiento. Nos reunimos semanalmente.

¿Está hablando del antiguo gobierno socialista?
Te estoy hablando de unos doce años atrás. No te digo que no se trabajara, pero antes no teníamos ciertas herramientas. Los técnicos antes eran muy reacios a reunirse con nosotros fuera de su horario. Y en su horario laboral, nosotros no podíamos quedar con ellos porque trabajábamos. Ahora si tienen que venir por la tarde vienen. El concejal es una figura más, queremos que vengan los técnicos que son los que entienden del tema. Ahora tenemos esa disposición. Por primera vez nos encontramos con una mesa de diálogo y no queremos criticar a nadie, ya que cada uno tiene su forma de trabajar.

¿Existe un agravio comparativo entre los barrios y el centro?
Entendemos que cuando se trabaja se hace por Tarragona, por todos. No queremos separar por barrios. Lo importante -que es lo que queremos- es una ciudad segura, limpia y unida.

Ha mencionado mucho la seguridad. ¿Tarragona es insegura?
No. Se está haciendo un gran trabajo por parte de los Mossos dEsquadra, Guardia Urbana y Ayuntamiento. El problema es que los jueces son blandos y las leyes son muy antiguas. Hoy es más fácil delinquir que ir de legal por la vida. Cualquier persona se cuela en tu piso y no le cortes la luz y el agua que encima tendrás problemas tú… Vivimos en una sociedad donde echamos la culpa a los políticos y jueces que deben hacer las leyes más duras para evitar que esto siga adelante.

¿Cree que el Ayuntamiento está haciendo los deberes con el Plaseqta?
Nos hemos reunido bastante con ellos sobre este tema, se han hecho monográficos y se está trabajando. Vamos progresando. El error más grande que hubo fue dejar que el Plaseqta se fuera a Barcelona. Eso fue un atraso. En los 30 años que han pasado desde el incidente con la ETA no hemos aprendido nada, no se ha hecho nada, y se demostró con IQOXE. Nos damos cuenta de la realidad el 14 de enero de 2020, cuando todo el mundo vuelve a salir a la calle sin saber qué hacer. De haber sido algo tóxico hubiera sido una masacre.

Pedimos que la ciudadanía sepa lo que tiene que hacer. Porque aunque hagas un Plaseqta muy seguro, si no les llega a los vecinos, no sirve para nada. Todo el mundo debe saber como actuar.

Las conclusiones del pleno monográfico han llegado casi un año más tarde. ¿Qué le han comunicado al respecto?
Ha ido llegando con cuentagotas. La pandemia también ha influido. Había reuniones pendientes, pero hasta que no aprendimos a usar las herramientas telemáticas… Juntar a todo el mundo también ha sido un problema. Por otro lado, se ha hecho una comisión al respecto en el Parlament, se han hecho charlas de Protección Civil… Si la administración ya es lenta de por sí, con la covid, pues se ha notado más.

La gente no sabe que antes del desastre de IQOXE ya se estaba trabajando con el Ayuntamiento y Protección Civil. Un día antes de la explosión nos reunimos las tres federaciones con Protección Civil sobre el Plaseqta. Al día siguiente pasó lo peor… Otro tema importante es la confusión que hay con los planes de evacuación, que no existen. Solo hay planes de confinamiento. Sin embargo, hay gente que va diciendo que hay planes de evacuación y que los están trabajando. ¿Crees que la N-340 o la T-11 están preparadas para algo así?

¿Qué opina del simulacro global que planea la Generalitat para finales de año?
Será interesante y deberemos aprender de ella. Tengo ganas de que llegue para ver si de verdad estaremos seguros.

¿Cómo cree que debería ser un político?
Transparente, trabajador y que tenga diálogo con el pueblo.

¿Los políticos de Tarragona son así?
No voy a hablar ni de los de Tarragona ni de los de fuera. En general, el político está puesto porque una parte de la ciudadanía ha confiado en él. Lo único que pedimos es que se impliquen con nosotros y que trabajen. Al fin y al cabo, ellos son los encargados de que todo funcione.

¿Cómo es su relación con la asociación de vecinos de Bonavista?
No quiero echar leña al fuego. Para mí es lamentable y triste que una asociación de vecinos se vaya de una federación. No me siento orgulloso porque complica más el movimiento vecinal. Nosotros tenemos una forma de trabajar y seguiremos con ella y con nuestra honradez y transparencia. Por supuesto que la asociación de Bonavista hace su labor a su manera y ahí no nos vamos a meter.

¿Cuál fue el origen del abandono de la asociación?
Mandamos una nota a la prensa desaprobando lo que había hecho una asociación, aunque esta es libre de hacer lo que quiera. Aun así, no lo entendíamos ni le dábamos apoyo. Era su decisión y no nos íbamos a meter. Creo que en Bonavista se está haciendo un buen trabajo, como vecino de allí que soy. Felicito a la señora Dolores Gutiérrez por la gran labor que está haciendo.

¿Opina que hay muchos egos dentro de las asociaciones de vecinos?
Deberíamos olvidarnos de jugar a ser políticos, yo el primero. Cuando te metes en un movimiento vecinal lo haces porque quieres. Perdemos muchísimas horas sin recibir nada a cambio y lo hacemos con mucho gusto. Nuestro único premio es que llamemos a un técnico para que arregle un problema y lo haga. Estamos aquí para ayudar entre todos, no para discutir. Nuestra obligación es defender a todos los vecinos de Tarragona. Dentro de dos años, si nos reeligen, seguiremos, y si no, pues nos iremos a casa orgullosos de lo que hemos hecho.

¿Cuántas horas trabajan en la FAVT?
Demasiadas. Te diría que todas. Incluso trabajando, el teléfono no para.

¿Considera que están cubriendo el trabajo que deberían hacer muchos políticos?
El gran error es que sentado en una oficina, sin poder ver el problema, es más difícil solucionarlo. Por eso agradecemos el poder hablar con los técnicos directamente. Todos los partidos políticos han visto sus ojos y manos en las asociaciones de vecinos. Es bueno, no hay que criticar eso. Lo que no nos gusta es que se nos ignore, eso sí que nos daría rabia. Además, los políticos también son vecinos y seguro que ambos queremos lo mejor para nuestro barrio y ciudad.

¿Qué le parecen los aparcamientos y zonas de pago en Tarragona?
Es carísimo. Llevamos muchos años con este problema. Sabemos que está el autobús, pero no todo el mundo puede cogerlo por temas laborales. Quizás la llegada del tranvía ayude… Reus nos golea en temas de parking. Mucha gente prefiere ir a comprar allí por los aparcamientos.

¿Cómo afectaría a los barrios si finalmente quitan el parking del Miracle?
No lo podemos ver bien. Que cueste dinero el ir a la playa… Si ya nos quejamos de que Tarragona tiene los precios de estacionamiento más altos… No creo que sea la manera más adecuada de recaudar. Estar en la playa pendiente de un parquímetro… El bloque de hormigón es muy feo, está cerrado y tiene que irse sí o sí. Hay que esperar a ver qué se plantea. Intentaremos negociar para que el Ayuntamiento no obligue a pagar por aparcar cerca de la playa.

PUBLICITAT



REDACCIÓ7 Març, 2022
J_M_Segura.jpg

Novetats a IQOXE. La companyia ha anunciat la incorporació de José Manuel Segura, qui esdevé director de la fàbrica a la planta química, per “assumir la responsabilitat de les funcions de producció, seguretat, medi ambient, qualitat, manteniment i projectes”.

L’empresa ha anunciat que en la seva funció com a nou director de fàbrica, José Manuel Segura serà “el màxim responsable productiu de la companyia”, i també exercirà “una funció clau en la implementació de processos productius més eficients i segurs”, en paraules de Javier de Benito, director general de la companyia.

José Manuel Segura afirma que en la seva arribada a IQOXE “vull sumar-me a una gran família, amb un projecte de creixement i consolidació ambiciós i al qual espero ajudar a créixer i desenvolupar”, per la qual cosa es mostra convençut de “poder contribuir a desenvolupar un model de producció sostenible, prioritzant en tot moment la seguretat i el respecte al medi ambient, d’acord els valors de la companyia”.

Llicenciat en Química (UB) i Màster en Enginyeria Química (Escola IFP), José Manuel Segura acumula una àmplia experiència de més de 30 anys com a cap de planta, director de producció i director de fàbrica, sempre vinculat a BASF Tarragona. També ha estat vicepresident de la junta directiva de l’AEQT i president d’AITASA.

Segons IQOXE, amb aquesta incorporació s’amplia l’organització directiva per afrontar “amb una major garantia l’etapa de consolidació comercial i productiva iniciada el passat mes de desembre, amb la posada en marxa de les tres unitats de derivats que van romandre aturades fins llavors”.

PUBLICITAT