Arxius de internet | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2020
nicolas-1280x1235.jpg

Escuchamos hablar desde hace ya bastante tiempo, de “la nube”, con términos como, las fotos las tengo en la nube; estoy reproduciendo esta canción desde la nube; yo los documentos los guardo en la nube…

Cuando entro en profundidad sobre qué es y para qué sirve, muchas personas aún lo desconocen. Por eso, a través de este artículo trataré de resolver esas dudas y, además, os contare cuáles son los servicios más importantes que podemos utilizar para explotarla al máximo.

A nivel técnico, la nube, que viene del inglés Cloud computing, es el nombre que se le dio al procesamiento y almacenamiento masivo de datos en servidores (que no están en el cielo), y que alojan la información de los usuarios.

Me gusta esta frase de Azure: La nube es una metáfora para designar una red mundial de servidores remotos que funciona como un único ecosistema, normalmente asociada a Internet.

La nube está estructurada por un conjunto de mega servidores repartidos en varias localidades del mundo para otorgar su función primordial que es la disponibilidad de la información y los datos en todo momento y en cualquier lugar del mundo, estés donde estés, a través de dispositivos móviles como ordenadores portátiles, teléfonos inteligentes, tabletas, etc, o fijos como los ordenadores de escritorios, smart TV, etc.., y siempre que lleven conexión a internet estarán conectados a la nube.

Lo mejor que tiene la nube, es que no fue creada para personas expertas en tecnología, sino para el usuario final que quiere solucionar las cosas de manera rápida y simple. Por ese motivo la mayoría de las empresas de servicios que hacen uso de esta tecnología se aplican en hacer las aplicaciones cada vez más fáciles de usar.

Hoy trabajamos con la nube utilizándola a diario. Uno de los ejemplos más claros es el correo electrónico que consultas a través de un navegador. Cuando accedes a la aplicación para ver tu e-mail, (Ejemplo: Hotmail, Gmail o Yahoo, etc..) tienes la información al instante y en tiempo real a través de Internet y accediendo de manera rápida, o cuando accedes a Facebook, o cualquier otra red social.

Hay infinidad de aplicaciones que dan un buen servicio, (algunas son de pago, pero en la mayoría de los casos, tienen su versión gratuita), estas son algunas que app de servicios más usadas:

Gmail, Hotmail, Yahoo, etc.: Nos brindan servicio de correo electrónico

Dropbox: Es un Disco de almacenamiento en la nube.

Google Docs: Para crear o editar archivos de texto, hojas de cálculo, presentaciones, archivos PDF y más.

Google Calendar: Es un servicio de calendario y agenda online.

Spotify: Te permite escuchar música a través de Internet.

Netflix, HBO, Disney, etc.: Son servicios de streaming que funcionan mediante suscripción y permite a sus usuarios ver series y películas.

, etc.: las llamadas redes sociales. Son espacios virtuales compuestos por grupos de usuarios (individuos u organizaciones) que se relacionan de acuerdo a algún criterio (relación profesional, amistad, parentesco, entre otras).

La nube es una tecnología que surgió hace ya mucho tiempo y cada vez más personas comenzaron utilizarla para realizar trabajos y guardar su información en Internet y no correr el riesgo de perderla.

A pesar de que estamos en el año 2020 aún hay personas y empresas que no la utilizan, a todos ellos les pregunto, ¿A qué estáis esperando para disfrutar de todos los beneficios que te da estar conectado a la nube?

Si no entiendes cómo funcionan estas tecnologías, no dudes en preguntarle a tu consultor tecnológico de confianza, quien te ayudara a controlarlas y a navegar con seguridad durante el tiempo que estés conectado a la nube.

Me gustaría recibir vuestros comentarios, dudas o sugerencias por email a abctecnologico@duppcom.es y estaré encantado de ayudaros.

Un saludo y hasta la próxima!

Nicolás DUPUY
Consultor Tecnológico
CEO en DuppCom Ingeniería y Servicios

 


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
nicolas-1280x1235.jpg

Hace unos días hable de los “adultos mayores y la tecnología”, donde yo me incluyo, ya que abarcan una edad de entre los 25 y los 70 años aproximadamente. En esta ocasión os voy a hablar de los jóvenes que abarcan entre los 13 hasta los 25 sensiblemente.

Los jóvenes, pasan, de promedio, unas cinco horas al día conectados al móvil y no es de sorprender que algunos deterioren su salud mental a causa del uso excesivo de las tecnologías.

Según la Royal Society for Public Health, la salud mental de los jóvenes y adolescentes se ve afectada en cuatro aspectos:

  • la calidad del sueño
  • la imagen corporal
  • el ciberacoso
  • la inseguridad

También existe el fenómeno psicológico Fear of Missing Out (FOMO) que consiste en pensar que todas las personas que se ven en las redes sociales están haciendo algo divertido mientras que el observador, lo único que está haciendo, es perder el tiempo.

Hoy en día los jóvenes no conciben una vida sin el uso de las tecnologías. Los teléfonos inteligentes, tabletas, el PC e internet se han convertido en herramientas de uso común para todos ellos (y en muchos casos para nosotros también). Según datos del INEGI, en el año 2019 los jóvenes utilizaron a diario internet, convirtiéndose en el grupo de edad que más utiliza este medio tecnológico.

Los jóvenes dedican la mayor parte de su tiempo libre a las redes sociales (RRSS). Actualmente pueden mostrar su personalidad, puntos de vista y su modo de vida al mundo, traspasando las fronteras físicas. Tienen la libertad de conocer personas y perspectivas en cuestión de segundos lo que en otras décadas ni siquiera se hubiese imaginado. A un solo clic pueden enterarse de que sucede al otro lado del continente.

Las tecnologías de la comunicación han propiciado el surgimiento de una cultura colaborativa entre ellos.

Actualmente los jóvenes se enfrentan al reto de utilizar la tecnología de una manera más responsable, utilizándola con fines más profundos y no tan superficiales, haciéndoles más conscientes de que no todo lo que brilla de las nuevas tecnologías es oro y que podemos caer en los nuevos vicios y trampas que la tecnología ha traído consigo.

Los especialistas señalan que los jóvenes deben controlar el tiempo que pasan en las redes sociales para conservar una buena salud mental, y nosotros “los adultos mayores” debemos de estar ahí, para acompañarlos y ayudarles a conciliar la vida “virtual” con la vida “real” que construimos antes de toda esta tecnología nos colonizase.

No olvidemos que nuestros jóvenes, aunque en muchos casos sepan más que nosotros sobre tecnología, aun les falta aprender sobre la experiencia que tenemos sobre la vida, por lo tanto, si colaboramos juntos, y les guiamos por un camino de valores éticos, cívicos y morales, podemos entre todos crear el mundo que deseamos.

 

Nicolás DUPUY 
Consultor Tecnológico
CEO en DuppCom Ingeniería y Servicios

abctecnologico@duppcom.es 

 


REDACCIÓ3 Agost, 2020
ordinador.jpg

Els veïns del nucli urbà del Catllar estan que trinen. Sobretot els que tenen algun local comercial. Una avaria de la companyia Movistar – i d’altres companyies que Movistar subministra serveis – ha deixat sense internet i telefonia mòbil a diferents zones del municipi i també de la Riera.

L’avaria de Movistar té els veïns cabrejats

La incidència va tenir lloc la setmana passada, més concretament des del dijous i no es va resoldre fins al diumenge al migdia. Però, el curiós és que aquest dilluns el servei subministrat per Movistar ha tornat a patir una avaria que afecta la telefonia mòbil, internet i els telèfons fixos que funcionen amb fibra.

Els veïns estan desesperats perquè diuen que a banda de la difícil situació que han de viure a causa del coronavirus només faltava treballar sense internet o mòbils. A l’espera que Movistar restableixi el servei, hi ha empreses que recorden que aquesta avaria els està perjudicant moltíssim, ja que la majoria treballa essencialment a través d’Internet. Els datàfons tampoc estan funcionant.

Movistar assegura que està treballant per resoldre la incidència.

 


REDACCIÓ2 Juny, 2020
els-pallaresos.jpg

El motiu hauria estat el robatori de cablejat

Una incidència en la xarxa VPN als Pallaresos ha deixat el municipi sense internet ni telèfon durant gairebé un dia sencer, segons han informat des del consistori del municipi, aquest dilluns 1 de juny, en una moment on les connexions en xarxa són totalment necessàries arran de la crisi del coronavirus.

Aquest problema ha provocat la indignació entre els habitants de la localitat tarragonina cap a la companyia telefònica Movistar, proveïdora del servei, després d’haver patit gairebé un dia sencer sense servei, on a través de les xarxes socials molts demanaven explicacions a l’Ajuntament i a la companyia.

La incidència es va detectar el dilluns a les 8 del matí i els tècnics han estat treballant fins aquest dimarts al matí, on sembla que s’ha restablert el servei de fibra òptica i i s’ha pogut recuperar la normalitat en tots els domicilis on arriba aquest tipus de connexió, tal com han confirmat des del consistori pallaresenc a larepúblicacheca.cat.

El motiu de l’avaria segons han pogut avançar a aquest mitjà es deuria a un robatori de cablejat de coure en una de les instal·lacions de la companyia telefònica. Segons l’Ajuntament de Pallaresos aquesta ja és la tercera vegada que succeeix un robatori d’aquestes característiques, que ha deixat incomunicats durant un dia sencer els seus habitants.


REDACCIÓ2 Abril, 2020
EIC-1280x640.jpg

 L’Escola Internacional del Camp (EIC) s’adapten a la situació de confinament del coronavirus i han adaptat tots els seus processos per poder-los realitzar en línia. Tots els alumnes segueixen amb les classes per internet i també es realitzen els processos de matriculació es realitzen en entrevistes online.

Pel que fa a les matriculacions, ofereixen a les famílies un punt de contacte per demanar informació de l’etapa educativa que necessitin i poder concertar entrevistes per internet amb els responsables corresponents. “Així les famílies poden seguir més que mai el seu procés de cerca i informació”, asseguren des del centre.

Sobre el seguiment de les classes, des de l’EIC expliquen que abans que l’alumnat marxés cap a casa el passat dia 12 de març, el professorat i staff de l’EIC ja va rebre formació per poder dur a terme l’escolarització online durant aquest període. “Vam començar fixant rutines, ordre i repassant continguts. Ara ja estem fent classes obertes, professor-alumne”, expliquen des de l’EIC.

“Hem convertit aquesta adversitat en una oportunitat i treballem perquè l’alumnat passi aquest confinament estimulat, aprenent i ordenat, quelcom que també beneficiarà les seves famílies”, al·leguen des del centre educatiu.

 

 


REDACCIÓ6 Setembre, 2019

Un home de 28 anys va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Tarragona després d’haver amenaçat una dona que havia conegut a través d’una APP de Cites a Tarragona. Tot va passar aquest dijous a la tarda.

La policia havia estat alertada que una dona estava sent víctima d’amenaces i coaccions per part d’un home al centre de Tarragona.

L’individu portava un ganivet. La dona va explicar als agents que es trobava dins del domicili amb un home, amb qui s’havia citat a través d’una aplicació de cites. El noi de 28 anys va fer els possibles per retenir-la a l’interior de l’immoble, tot i la seva oposició.

La noia va aconseguir, finalment, marxar, sent amenaçada amb un ganivet quan ja es trobava al carrer. Un testimoni va corroborar la versió de la víctima.

La policia va adreçar-se a casa de l’home i el va detenir. L’acusen dels delictes de detenció il·legal, lesions i amenaces.

 

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El Parlament Europeu ha aprovat la directiva amb 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions. Acaba així la tramitació legislativa de la proposta al Parlament, iniciada el 2016. Queda només pendent l’adopció formal del text pel Consell de la UE. Els països tindran 24 mesos per traslladar els canvis a la seva legislació nacional.

La normativa estén la protecció dels drets d’autor a l’entorn virtual. YouTube, Facebook i Google News són alguns dels operadors que es veuran directament afectats per aquesta legislació.

El text també intenta garantir que internet continuï sent un espai en què regni la llibertat d’expressió.

Ingressos compartits amb artistes i periodistes
La directiva pretén facilitar als titulars de drets, en especial els músics, intèrprets i guionistes, així com també als editors de notícies, la negociació d’acords més avantatjosos de remuneració per a l’ús de les seves obres en plataformes d’internet.

Per aquest motiu, les plataformes seran directament responsables del contingut que allotgin. De la mateixa manera, els editors tindran automàticament el dret de negociar en nom dels seus periodistes amb els agregadors per a la publicació dels seus productes.

Protecció de la llibertat d’expressió
El text inclou disposicions per assegurar el respecte a la llibertat d’expressió a internet. Compartir fragments d’articles de notícies queda específicament exclòs de la directiva, però l’acord inclou disposicions per evitar que els que comparteixen notícies abusin d’aquesta prerrogativa. Així, el “fragment” podrà seguir apareixent a Google News, per exemple, o compartir-se a Facebook, sempre que sigui “molt breu”.

La pujada a la xarxa d’obres protegides per tal de citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar queda protegida, el que garanteix que els mems i gifs seguiran disponibles i es podran compartir en línia.

Moltes plataformes no es veuran afectades
La norma especifica que les contribucions a enciclopèdies en línia sense objecte comercial, com Wikipedia, o a plataformes de programari de codi obert, com GitHub, queden exemptes. Les empreses emergents, per la seva banda, estan subjectes a requisits menys estrictes que les grans companyies.

Reforç de la posició negociadora d’autors i intèrprets
Els autors i intèrprets podran reclamar una remuneració addicional al distribuïdor que explota els seus drets quan l’acord original els reporti uns ingressos desproporcionadament baixos en comparació amb els beneficis que obté el distribuïdor.

Canvi de l’statu quo
Actualment, les companyies d’internet tenen pocs incentius per signar acords justos amb els titulars de drets pel contingut que utilitzen, en no ser considerats responsables del contingut pujat a la xarxa pels seus usuaris. Només estan obligats a eliminar contingut que infringeixi la legislació de drets d’autor quan el titular dels drets ho sol·licita. Però aquest procés resulta complicat i no garanteix als titulars una remuneració justa.

Responsabilitzar les empreses sobre el contingut augmentarà les possibilitats dels titulars de drets (en particular, músics, intèrprets i guionistes, així com editors de notícies i periodistes) d’assegurar acords de llicència justos, obtenint així una remuneració més justa per l’explotació de les seves obres en l’entorn digital.

Axel Voss, el ponent

Declaració del ponent
Axel Voss (PPE, Alemanya), ponent parlamentari del text, ha assenyalat: “Aquesta directiva és un pas important per corregir una situació que ha permès a algunes companyies guanyar enormes sumes de diners sense compensar adequadament als milers de creatius i periodistes de qui depenen.

Alhora, conté nombroses disposicions per garantir que internet segueixi sent un espai per a la lliure expressió. Aquestes clàusules no eren estrictament necessàries, perquè la directiva no crea nous drets per als autors. No obstant això, hem atès les preocupacions plantejades i decidit assegurar doblement la llibertat d’expressió. Els mems, els gifs i els fragments d’articles ara estan més protegits que mai.

També m’alegro que el text aprovat avui presti especial atenció a les noves start-ups. Les empreses líders del demà són les start-ups del present i la diversitat depèn de comptar amb un ampli grup de companyies innovadores, dinàmiques i joves.

Hem aprovat una llei que protegeix la vida de les persones, salvaguarda la democràcia perquè defensa un panorama mediàtic divers, reforça la llibertat d’expressió i fomenta la creació d’empreses i el desenvolupament tecnològic”.

 


REDACCIÓ25 Març, 2019

Imatge de l´acte ‘Setmana del Comerç’

El comerç tarragoní ha millorat lleugerament el seu grau de transformació digital al 2018. Segons els resultats de l’Autodiagnosi TIC –una eina del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) que permet als comerciants i empreses de comerç autoavaluar el seu grau de transformació digital- al 2018 els comerços de les comarques de Tarragona van situar-se de mitjana en un 47%, un punt per sobre de l’any anterior, i només un punt per sota del 48% de la mitjana de Catalunya.

Així ho ha explicat avui a Reus la directora dels serveis territorials d’Empresa i Coneixement a Tarragona, Carme Mansilla, en el marc de la jornada “Tot queda a casa”, que organitzen Comerç Valls, Via T Tarragona i El Tomb de Reus, dins les activitats de la  3a Setmana del Comerç que impulsa el Departament d’Empresa i Coneixement amb el suport del teixit associatiu. Des d’avui i fins el 31 de març hi ha previstes una vintena d’activitats organitzades per les entitats i associacions de la demarcació. Al conjunt de Catalunya, s’han programat 161 activitats.

Els resultats de l’Autodiagnosi TIC 2018 a la demarcació assenyalen que dins el procés de  transformació digital, el comerç local assoleix la millor puntuació en l’àmbit de la digitalització (un 64%, un punt per sobre de 2017), seguit de xarxes socials (amb un 56%, el mateix percentatge que al 2017), i el posicionament web (amb un 55%, i una millora 3 punts respecte a l’any anterior).

De la seva banda, l’ús d’estratègies i eines de màrqueting i comunicació digitals per part del comerç de Tarragona se situa de mitjana en el 38% (4 punts més que al 2017). Per contra, la implantació de l’ecommerce cau 4 punts, fins al 21%.

Augmenten els ajuts per la transformació digital 
Durant l’any passat, la Generalitat –a través del CCAM– va destinar 97.464,77 euros en ajuts per afavorir la transformació del comerç a les comarques de Tarragona, xifra que representa un increment del 60% respecte 2017. Es tracta de la línia d’incentius del CCAM que ha experimentat un major increment, donat el paper clau de les TIC en la millora de competitivitat del comerç urbà.

Programa per a la competitivitat de l’empresa a través de les entitats
Comarca Inversió Subvenció atorgada
Alt Camp 56.000,00€ 25.350,00€
Baix Camp 108.068,66€ 52.063,19€
Baix Penedès 22.900,00€ 10.778,75€
Conca de Barberà 58.230,00€ 28.231,88€
Priorat 0 0
Tarragonès 186.472,40€ 90.307,63€
TARRAGONA 431.671,06€ 206.731,45 €
Programa per la participació de les empreses de comerç en activitats firals sectorials, multisectorials i professionals d’àmbit nacional, estatal i internacional
Alt Camp 9.177,60€ 3.366,42€
Baix Camp 110.734,52€ 36.561,99€
Baix Penedès 20.582,45€ 8.325,00€
Conca de Barberà 10.985,00€ 4.230,56€
Priorat 5.496,02€ 2631,22€
Tarragonès 120.598,70€ 27.715,79€
TARRAGONA 277.574,29€ 82.830,98 €
Programa Transformació  digital
Alt Camp 19.651,43€ 9.015,66€
Baix Camp 119.624,83€ 43.726,70€
Baix Penedès 17.300,00€ 7.098,00€
Conca de Barberà 2.995,00€ 1.422,63€
Priorat              3.777,33€ 1.747,00 €
Tarragonès 109.600,45€ 34.454,78€
TARRAGONA 272.949,04€ 97.464,77 €
Programa per la nova implantació de comerços i millora comercial (traspassos i relleu generacional)
Alt Camp 0 0
Baix Camp 134.964,54€ 42.734,31€
Baix Penedès 94.086,35€ 30.854,48€
Conca de Barberà  22.000,00€  4.875,00€
Priorat 0 0
Tarragonès 86.920,60€ 29.473,49€
TARRAGONA  337.971,49 € 107.937,28€
TOTAL 1.320.165,88€ 494.964,48 €

D’altra banda, dins el pla d’incentius del CCAM 2018 es van atorgar subvencions a la participació en fires per un import de 82.830 euros (un 19,8% més que al 2017).

D’altra banda, dins el programa de millora de la competitivitat a través de les entitats, es van destinar l’any passat 206.731,45 euros a les associacions de comerç tarragonines per a l’impuls d’actuacions (un 13% menys), i dins del programa de suport a la nova implantació de comerços i millora comercial (ajuts als traspassos i relleu generacional) es van destinar 107.937,28 euros. L’import total dels ajuts va ser de 494.965 euros, que van generar una inversió mobilitzada al sector de 1,3 milions d’euros.

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2019

Actualment, les empreses informàtiques estan valorant el 89 % dels continguts assenyalats en un termini de 24 hores i retirant el 72 % dels continguts que consideren constitutius d’incitació il·legal a l’odi en comparació amb el 40 % i el 28 % quan es va engegar el codi el 2016. Alhora, les empreses han de millorar la informació als usuaris.

“L’avaluació que avui presentem indica que la cooperació amb les empreses i la societat civil produeix resultats positius. Internet és un espai en el qual la gent opina i troba informació prement només un botó. Ningú hauria de sentir-se insegur o amenaçat pels continguts il·legals d’incitació a l’odi que es puguin penjar a Internet», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

“La incitació il·legal a l’odi a Internet no és només un delicte, sinó que també representa una amenaça per a la llibertat d’expressió i per al diàleg democràtic. El maig del 2016 vaig posar en marxa el codi de conducta per lluitar contra els discursos il·legals d’incitació d’odi a Internet perquè necessitàvem fer alguna cosa amb urgència contra aquest fenomen. Avui, després de dues anys i mig, podem dir que hem trobat el plantejament correcte i hem fet una norma a tot Europa per fer front a aquest greu problema protegint alhora la llibertat d’expressió”, ha declarat avui també la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere de la UE, Věra Jourová.

Des de la seva posada en marxa el 2016 el codi de conducta ha anat millorant progressivament i la recent avaluació confirma que les empreses informàtiques estant enretirant de seguida els discursos d’incitació a l’odi de naturalesa racista i xenòfoba que se’ls notifica. Tot i així, encara necessiten millorar la informació que reben els usuaris mitjançant la notificació dels continguts dubtosos i oferint més transparència pel que fa als avisos i a les eliminacions de contingut.

Les empreses estan enretirant els continguts il·legals de manera cada cop més ràpida i, tot i així, val a dir que això no es tradueix en cap eliminació abusiva de continguts perquè els índexs d’eliminació indiquen que les empreses continuen respectant la llibertat d’expressió. A més, gràcies al codi de conducta s’han creat associacions entre les organitzacions de la societat civil, les administracions nacionals i les plataformes informàtiques per dur a terme activitats de sensibilització i educació.

Finalment, hi ha quatre noves empreses que el 2018 van decidir adherir-se al nou codi de conducta: Google+, Instagram, Snapchat i Dailymotion; la plataforma francesa de jocs Webedia (jeuxvideo.com) també ha anunciat avui la seva adhesió.

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2018

Els investigadors Josep Domingo-Ferrer i David Sánchez

Quan un particular o una empresa penja dades a un núvol, el gestor del núvol les veu. Els gestors dels núvols (Dropbox, googledocs etc.) argumenten que apliquen sistemes de seguretat i de privadesa, però aquests protegeixen contra atacants externs, no pas contra la curiositat del propi gestor.

El risc de pèrdua de privadesa provoca que moltes empreses no hi vulguin carregar informació confidencial, o que ho facin amb reticències. De fet, si les dades són personals, carregar-les a un núvol pot anar en contra del Reglament General de Protecció de Dades de la UE. Això dificulta que es puguin aprofitar els avantatges no només d’emmagatzematge sinó de potència de càlcul del núvol per a processaments complexos de grans volums de dades confidencials. L’opció més habitual de xifrar les dades abans de carregar-les al núvol és bona per emmagatzemar-les, però en dificulta el processament.

El projecte europeu CLARUS, que ha acabat enguany, ha trobat respostes a aquests problemes. Coordinat pels investigadors Josep Domingo-Ferrer, David Sánchez i Jesús Manjón, del grup de recerca CRISES de la URV, ha desenvolupat mètodes que permeten carregar dades de manera que queden protegides i alhora es poden processar amb la potència de càlcul del núvol. És a dir, que un hospital, per exemple, pot guardar històries clíniques dels seus pacients, protegides perquè el núvol no les pugui llegir i alhora disponibles per fer-hi cerques sense que calgui descarregar-les als ordinadors locals de l’hospital.

En el projecte s’han desenvolupat mètodes basats en la fragmentació, l’anonimització i el xifratge cercable: La fragmentació és la partició del fitxer en diferents blocs que es guarden a diferents núvols de manera que cada fragment per si sol no és confidencial. Per exemple, en històries clíniques un fragment podria ser una llista de noms (els dels pacients), un altre una llista de malalties (els diagnòstics) i un altre una llista d’edats. El mòdul CLARUS permet fer consultes que impliquen tots els fragments com per exemple els noms de persones que van contraure una malaltia concreta entre els 40 i els 50 anys però garantint la protecció d’aquesta informació.

L’anonimització consisteix a distorsionar les dades que es guarden al núvol, de manera que no identifiquen cap persona de manera inequívoca, però encara permeten de fer càlculs estadístics amb bona precisió.

I el darrer mètode és el xifratge cercable,  una manera de xifrar les dades que permet cercar paraules clau directament sobre el text xifrat guardat al núvol, amb la qual cosa es pot fer servir la potència de càlcul del núvol per fer les cerques sense que el núvol sàpiga què s’està buscant.

CLARUS ha demostrat la seva utilitat en dos estudis de cas, desenvolupats per dos socis del projecte.  D’una banda, l’Hospital Clínic ha aplicat el sistema de xifratge cercable per poder buscar en històries clíniques antigues que es guarden xifrades al núvol. També ha aplicat l’anonimització per poder fer estadístiques d’històries mèdiques antigues guardades al núvol de forma anonimitzada.

El segon estudi de cas l’ha dut a terme l’empresa francesa AKKA, per emmagatzemar dades geolocalitzades al núvol protegint-les per fragmentació. En concret, en un fragment s’hi guarda la longitud i a l’altre la latitud de cada punt. Les dades que es guarden són les coordenades dels pous d’aigua potable de França, que representen un gran volum d’informació altament confidencial perquè cal evitar atacs terroristes d’emmetzinament dels pous. Al mateix temps, sovint és necessari poden operar amb aquestes dades per fer mapes o altres càlculs, i el sistema de fragmentació proposat en el projecte permet fer-ho directament al núvol.

El projecte CLARUS l’explota l’empresa AKKA i està obert a d’altres usuaris potencials que el vulguin fer servir. El projecte ha estat finançat per la Unió Europea en el programa Horitzó 2020. Hi han participat deu socis acadèmics i empresarials sota la coordinació de la URV.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter