REDACCIÓ8 Juny, 2023
La inflació ha provocat un augment en el nombre de famílies vulnerables ateses per Càritas a Tarragona. En aquest sentit, la situació ha empitjorat lleugerament respecte a la crisi derivada de la covid-19. Segons el director de Càritas Tarragona, Salvador Grané, enguany s’han atés 8.339 llars, un centenar més que el 2020. Després del descens de l’any passat i la millora de l’economia, l’entitat confiava, en què la xifra es mantindria a la baixa. Grané ha criticat que “la reactivació econòmica no hagi arribat a tothom” i ha exigit a les administracions més implicació i diners “a favor de les persones en situació d’exclusió”.
Càritas ha subratllat que, actualment, una de cada quatre persones viuen en una “incertesa constant i vital”. “L’alça desmesurada dels preus dels productes bàsics i de l’energia afecta a tothom, però castiga especialment les llars amb menys recursos”, ha destacat Grané. Aquest 2022, l’entitat ha atès 19.922 persones, 2.121 més que el 2021.
Segons el director de Càritas Tarragona, les principals mancances que es troben les persones en situació d’exclusió social són la feina i l’habitatge. També ha apuntat que “són els dos pilars bàsics” per poder construir “una vida sòlida, segura i amb autonomia personal”. De fet, un 27,5% de les persones ateses es troben en situació d’inestabilitat residencial i només un 13% tenen feina. Per aquest motiu, Grané ha exigit a les administracions més “polítiques públiques decidides” que “es fan amb diners i no amb paraules i promeses”, ha dit.
Per la seva banda, la coordinadora d’Acció Social de Càritas Tarragona, Teresa Jordán, també ha destacat l’acompanyament personal de l’entitat que “propicia processos d’empoderament i capacitació”, ja sigui amb la regulació migratòria, la formació professional, la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania, entre altres. Durant el 2022, Càritas Tarragona ha invertit 2.479.897 euros en els seus programes, dels quals el 79,5% s’ha destinat als projectes d’Acció Social. D’aquests el 45,7% ha estat per a necessitats bàsiques, un 28% a la formació i inserció laboral i un 10% als programes de sense llar i habitatge.
Els preus dels carburants baixen a la província de Tarragona. Així ho recullen les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que apunten que la davallada de preus en habitatge, carburants, aigua, gas i llum és del 18,5% interanual, i un 2,6% respecte al mes de febrer. Pel que fa a l’IPC interanual a la demarcació s’ha reduït tres punts aquest març, passant del 5,5% interanual del passat febrer a una inflació interanual del 2,1%. De nou, l’augment de preus més rellevant es manté en el sector dels aliments i les begudes no alcohòliques amb un 16,6% respecte al març de 2022, i un 0,8% més que al febrer.
González apunta que cada vegada hi ha menys marge de benefici, tot un problema si es vol continuar oferint un pastís de qualitat. “Ens veurem obligats a cobrar la caixa”, confessa 
La crisi energètica i la inflació han posat contra les cordes les arques municipals de Tarragona. Per aquest motiu, el govern de Pau Ricomà ha elaborat uns pressupostos “de contenció”, els quals se centraran a estalviar energia i aprofitar els fons europeus. Segons el regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, el consistori haurà de pagar uns 15 milions d’euros més a causa de l’increment de costos. No obstant això, els comptes preveuen una inversió municipal de 9.220.169,82 euros que corresponen als projectes europeus ja concedits.
Comissions Obreres (CCOO) ha celebrat la baixada de l’atur aquest mes a Catalunya, amb una xifra de 348.027 persones desocupades, un 27,8% menys que fa un any. Segons el sindicat, es tracta d’una dada que no es veia des de l’agost del 2008. CCOO també destaca els possibles efectes de la reforma laboral, ja que un 47,4% dels contractes signats al mes de maig han estat indefinits.
Comencem pel principi. Amb la pandèmia, ha sorgit una crisi d’escassetat de matèries primeres. Això ha encarit els costos de producció de la majoria de productes. Per tant, el marge de benefici de les empreses ha disminuït considerablement, provocant que moltes hagin decidit vendre més car. A més, el seu nivell de producció ha baixat. Si l’oferta baixa, però la demanda es manté igual, s’apugen els preus.
A la situació actual se li ha de sumar les pujades en el preu de la llum i el combustible, augments que encareixen més els costos de producció. Les 
Arauzo intenta resoldre tots els dubtes sobre les incerteses dels mercats, i avança alguns dels fets a esperar de cara a les setmanes vinents. L’economista també explica la posició de Rússia i la Xina en aquesta crisi, així com l’efectivitat de les sancions que s’imposen des de la Unió Europea.
La inflació que teníem fins fa un parell de setmanes derivava, en part, dels desajustaments provocats per la pandèmia, atès que es va produir una recuperació molt ràpida de la demanda sense que l’oferta hagués previst aquesta possibilitat. La conseqüència va ser la generació de colls d’ampolla (és a dir uns nivells de producció que no donaven l’abast per tal de servir el que demanaven els mercats) i la consegüent pujada de preus. Aquests nivells d’inflació són preocupants perquè erosionen la competitivitat de les empreses i retallen la capacitat de compra de les famílies.
