21. Febrer 2024

Arxius de inflació | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Juny, 2023
43ca4daf-3fed-4597-afea-e39a1c0233d1-1280x853.jpg

La inflació ha provocat un augment en el nombre de famílies vulnerables ateses per Càritas a Tarragona. En aquest sentit, la situació ha empitjorat lleugerament respecte a la crisi derivada de la covid-19. Segons el director de Càritas Tarragona, Salvador Grané, enguany s’han atés 8.339 llars, un centenar més que el 2020. Després del descens de l’any passat i la millora de l’economia, l’entitat confiava, en què la xifra es mantindria a la baixa. Grané ha criticat que “la reactivació econòmica no hagi arribat a tothom” i ha exigit a les administracions més implicació i diners “a favor de les persones en situació d’exclusió”.

Càritas ha subratllat que, actualment, una de cada quatre persones viuen en una “incertesa constant i vital”. “L’alça desmesurada dels preus dels productes bàsics i de l’energia afecta a tothom, però castiga especialment les llars amb menys recursos”, ha destacat Grané. Aquest 2022, l’entitat ha atès 19.922 persones, 2.121 més que el 2021.

Segons el director de Càritas Tarragona, les principals mancances que es troben les persones en situació d’exclusió social són la feina i l’habitatge. També ha apuntat que “són els dos pilars bàsics” per poder construir “una vida sòlida, segura i amb autonomia personal”. De fet, un 27,5% de les persones ateses es troben en situació d’inestabilitat residencial i només un 13% tenen feina. Per aquest motiu, Grané ha exigit a les administracions més “polítiques públiques decidides” que “es fan amb diners i no amb paraules i promeses”, ha dit.

Per la seva banda, la coordinadora d’Acció Social de Càritas Tarragona, Teresa Jordán, també ha destacat l’acompanyament personal de l’entitat que “propicia processos d’empoderament i capacitació”, ja sigui amb la regulació migratòria, la formació professional, la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania, entre altres. Durant el 2022, Càritas Tarragona ha invertit 2.479.897 euros en els seus programes, dels quals el 79,5% s’ha destinat als projectes d’Acció Social. D’aquests el 45,7% ha estat per a necessitats bàsiques, un 28% a la formació i inserció laboral i un 10% als programes de sense llar i habitatge.

PUBLICITAT



REDACCIÓ14 Abril, 2023
precio-gasolina-diesel-hoy-espana-kRnB-U160103017138740G-1248x770@El-Correo.jpeg

Els preus dels carburants baixen a la província de Tarragona. Així ho recullen les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que apunten que la davallada de preus en habitatge, carburants, aigua, gas i llum és del 18,5% interanual, i un 2,6% respecte al mes de febrer. Pel que fa a l’IPC interanual a la demarcació s’ha reduït tres punts aquest març, passant del 5,5% interanual del passat febrer a una inflació interanual del 2,1%. De nou, l’augment de preus més rellevant es manté en el sector dels aliments i les begudes no alcohòliques amb un 16,6% respecte al març de 2022, i un 0,8% més que al febrer.

A les comarques tarragonines i ebrenques, també el transport ha contribuït a la reducció de la inflació, amb preus un 5,1% més barats que al març de l’any passat, així com la roba i el calçat que també han reduït els preus un 4%. Les begudes alcohòliques i el tabac s’han encarit un 9% i l’oci i la cultura han augmentat l’IPC interanual un 5,3%.

PUBLICITAT




 


REDACCIÓ5 Gener, 2023
Tortell-de-Reis.jpg

 

El Gremi de Pastissers de Tarragona encara la recta final de Nadal al límit a causa de l’increment desmesurat de preus. Segons explica el seu president, Josep González, alguns aliments fins i tot han doblat el seu cost: “Els preus ens estan menjant, aquesta situació ens està matant”. Per aquest motiu, molts pastissers estan estudiant apujar l’import dels seus productes en plena campanya de venda de tortells de Reis.

González apunta que cada vegada hi ha menys marge de benefici, tot un problema si es vol continuar oferint un pastís de qualitat. “Ens veurem obligats a cobrar la caixa”, confessa preocupat. Pel que fa a les vendes, el president dels pastissers defensa que són bones i en el seu cas, la Pastisseria Conde, han augmentat. Detalla, però, que gran part de l’increment d’encàrrecs es deu al tancament de la Pastisseria Palau.

Com a curiositat, González explica amb orgull que l’expropietari del negoci, Josep Roquet, ara compra el tortell al seu establiment. Sobre la tendència d’enguany, l’artesà declara que el tortell tradicional, el de massapà, continua sent el més venut. No obstant això, els de nata, crema i trufa cada cop tenen més èxit.

PUBLICITAT




REDACCIÓ30 Novembre, 2022

La crisi energètica i la inflació han posat contra les cordes les arques municipals de Tarragona. Per aquest motiu, el govern de Pau Ricomà ha elaborat uns pressupostos “de contenció”, els quals se centraran a estalviar energia i aprofitar els fons europeus. Segons el regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, el consistori haurà de pagar uns 15 milions d’euros més a causa de l’increment de costos. No obstant això, els comptes preveuen una inversió municipal de 9.220.169,82 euros que corresponen als projectes europeus ja concedits.

L’augment dels sous dels funcionaris representa un 5%, uns 2.850.000 euros més respecte a 2022, mentre que els costos energètics s’han disparat. “Pagarem el doble. És a dir, passarem de 3,5 milions a 7 milions”, afegeix Fortuny. Per això, l’executiu de Pau Ricomà impulsa un pla de racionalització de costos energètics. Alhora, també s’instal·laran plaques fotovoltaiques per autoconsum a edificis municipals.

Jordi Fortuny (Imatge d’arxiu)

Les més immediates seran a la caserna de la Guàrdia Urbana, a l’Escola i Llar d’Infants del César August, a l’edifici de la Tabacalera (els mòduls 1 i 2) i la piscina de Riu Clar. El cost estimat de la redacció dels projectes (que s’iniciaran immediatament) és de 15.000 euros, mentre que els treballs suposaran una inversió de 425.000 euros, amb un estalvi de 107.257 euros anuals.

També s’ha previst la instal·lació de plaques solars amb sistemes de bateries al Palau Municipal, a l’Escola i Llar d’Infants del Miracle, a la Tabacalera, al Club de Futbol Campclar i a les escales mecàniques del Palau de Congressos. Així mateix, s’anirà substituint l’enllumenat dels edificis municipals per tipologia LED. Aquest pla d’estalvi energètic s’anirà ampliant progressivament a la resta d’instal·lacions esportives, educatives i edificis públics.

PUBLICITAT




REDACCIÓ2 Juny, 2022

Comissions Obreres (CCOO) ha celebrat la baixada de l’atur aquest mes a Catalunya, amb una xifra de 348.027 persones desocupades, un 27,8% menys que fa un any. Segons el sindicat, es tracta d’una dada que no es veia des de l’agost del 2008. CCOO també destaca els possibles efectes de la reforma laboral, ja que un 47,4% dels contractes signats al mes de maig han estat indefinits.

Tanmateix, el sindicat continua reclamant solucions a la situació d’inflació que pateix el país, així com més inversions estructurals per superar els reptes que planteja el futur més pròxim. “La pròrroga de tres mesos pel pla de resposta a la guerra d’Ucraïna és una bona notícia, però no és suficient”, expressen des de CCOO.

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Maig, 2022

La inflació a l’eurozona marca un nou rècord històric aquest mes de maig, en un context encara marcat per la guerra d’Ucraïna i la crisi de subministraments. Segons les dades provisionals publicades aquest dimarts per l’Eurostat, els preus als països de la zona euro es van incrementar un 8,1% en termes interanuals, set dècimes més que la taxa registrada a l’abril.

El creixement respon principalment a l’encariment de l’energia (+39,2%) i dels aliments, l’alcohol i el tabac (+7,5%), tot i que també es registren pujades de preu en els béns industrials (+4,2%) i els serveis (+3,5%). Per altra banda, els preus als països de la zona euro durant el mes de maig van incrementar-se un 0,8% respecte a l’abril, novament impulsats per l’energia (+2%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Abril, 2022

La crisi econòmica derivada de la invasió de Rússia a Ucraïna està afectant l’economia de moltes famílies de Tarragona. L’augment dels preus i la inflació que estan protagonitzant alguns dels productes més bàsics, han fet que moltes famílies hagin de fer mans i mànigues per poder quadrar comptes i omplir el carro de la compra.

Des de larepublicacheca.cat ens hem desplaçat fins a diferents supermercats de la capital tarragonina, per observar com estan realitzant els consumidors de la ciutat les seves compres, en plena escalada de preus. I una de les primeres realitats que observem és que moltes famílies opten ara per les marques blanques, en lloc de comprar primeres marques.

I és que l’escalada de preus és evident i ha fet que molts dels productes com els ous, làctics, farines, olis, peixos i carns hagin pujat de forma exponencial. Un exemple pot ser el cas del pollastre, una de les carns més econòmiques del mercat alimentari històricament, que en pocs dies ha pujat de mitjana uns dos euros. També cal recordar la vaga del sector del transport, que ha fet que encarir també alguns productes.

Es tracta d’una realitat que es va donant cada vegada que hi ha una crisi. Els consumidors tarragonins opten per aquest tipus de productes més genèrics, com en el cas de la crisi econòmica del 2008, on el 42% dels consumidors a Espanya optaven per les marques blanques. Ara, amb el conflicte a Ucraïna, aquesta xifra torna a augmentar.

D’altra banda, cal recordar que hi ha supermercats que només ofereixen la seva pròpia marca, com és el cas de Mercadona, Lidl o Aldi opció que ja està sobre la taula des de fa anys pels clients de Tarragona, però que amb aquesta nova crisi, han aconseguit atreure més clients que busquen intentar estalviar al màxim en les seves compres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2022
diners2.jpg

 

En els darrers mesos estem observant com el preu de molts productes està pujant sense aturar-se. Per contra, els sous no s’incrementen, i cada cop és més difícil arribar a finals de mes. Això és el que s’anomena inflació. De fet, tots sentim a parlar d’aquest fenomen econòmic, però què ho provoca?

Comencem pel principi. Amb la pandèmia, ha sorgit una crisi d’escassetat de matèries primeres. Això ha encarit els costos de producció de la majoria de productes. Per tant, el marge de benefici de les empreses ha disminuït considerablement, provocant que moltes hagin decidit vendre més car. A més, el seu nivell de producció ha baixat. Si l’oferta baixa, però la demanda es manté igual, s’apugen els preus.

Posem per exemple que som un pagès que venem directament les nostres pomes. Independentment del pes, sempre venem a un euro per unitat, comptant que tenim centenars de pomes. De sobte, tenim una mala collita i només tenim unes poques desenes de pomes. El que farem és augmentar el preu de les pomes per a poder continuar guanyant diners.

A la situació actual se li ha de sumar les pujades en el preu de la llum i el combustible, augments que encareixen més els costos de producció. Les vages de sectors com el transport també contribueixen al fet que hi hagi menys oferta, perquè el producte no arriba als supermercats que han de cobrir la demanda. Els preus tornen a escalar.

La pregunta que ens fem és per què no apugen els sous? Senzillament perquè les empreses no poden fer-ho. Si s’han encarit els costos de producció, incrementar els sous suposaria més pèrdues. Així és com té lloc la inflació. Una possible solució a aquest fet podria ser la imposició de preus màxims a segons quins productes.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Març, 2022
25c89535-4286-4ada-a086-4e704ab2bd5d-1280x854.jpg

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, reivindica una rebaixa immediata dels impostos a la gasolina, el gasoil i l’electricitat per pal·liar l’escalada de preu de l’energia, que s’ha agreujat pels efectes de la invasió russa a Ucraïna. “És important que el govern es posi les piles i no vagi a pas de tortuga”, ha dit en la inauguració de la jornada Automobile Talks.

El dirigent empresarial ha recordat que països com Alemanya, França i Portugal ja han optat per abaixar els impostos i ha lamentat que l’Estat vulgui esperar-se al 29 de març, tal com va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. D’aquesta manera, la rebaixa fiscal no s’adoptaria fins que se celebri la cimera europea del 24 i 25 de març.

D’altra banda, Sánchez Llibre ha criticat que l’executiu no hagi concretat de quina manera ho farà. El president de la patronal ha manifestat la “inquietud” de l’empresariat pel “retard en la presa de decisions” i d’adoptar les mateixes mesures que els socis europeus perquè no caigui la competitivitat empresarial i de les famílies.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ15 Març, 2022
Josep-Maria-Arauzo-1280x856.jpg

L’economia mundial està en una situació molt delicada. La pandèmia va provocar una inflació que a poc a poc ha anat augmentant fins avui dia. La guerra a Ucraïna només ha empitjorat el context originant pujades de preu massives a molts productes, en especial els carburants. Per conèixer més vers l’estat econòmic actual entrevistem a Josep-Maria Arauzo, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili. Arauzo intenta resoldre tots els dubtes sobre les incerteses dels mercats, i avança alguns dels fets a esperar de cara a les setmanes vinents. L’economista també explica la posició de Rússia i la Xina en aquesta crisi, així com l’efectivitat de les sancions que s’imposen des de la Unió Europea.

 

Com ha afectat la pandèmia a l’economia?
La pandèmia ha suposat un desajustament de les cadenes de subministrament a escala mundial i, des d’un punt de vista europeu, ha evidenciat la nostra vulnerabilitat quan determinats productes deixen d’arribar a casa nostra. És per això que la COVID-19 ha de portar a repensar la geografia de les activitats econòmiques i a mantenir a la UE la producció de determinats béns i serveis considerats com a estratègics.

Fins a quin punt els nivells d’inflació són preocupants?
La inflació que teníem fins fa un parell de setmanes derivava, en part, dels desajustaments provocats per la pandèmia, atès que es va produir una recuperació molt ràpida de la demanda sense que l’oferta hagués previst aquesta possibilitat. La conseqüència va ser la generació de colls d’ampolla (és a dir uns nivells de producció que no donaven l’abast per tal de servir el que demanaven els mercats) i la consegüent pujada de preus. Aquests nivells d’inflació són preocupants perquè erosionen la competitivitat de les empreses i retallen la capacitat de compra de les famílies.

Quines són les previsions pel que fa a la inflació?
El problema és que a la inflació derivada de la COVID-19 cal afegir-hi la inflació causada per la invasió d’Ucraïna, principalment al sector alimentari (Ucraïna és un gran exportador de blat) i l’energètic, a conseqüència de la incertesa existent als mercats sobre com resoldrem la dependència energètica del gas (sobretot) i del petroli provinents de Rússia. En aquest context, les expectatives són d’una inflació persistent en el temps.

Com es podria solucionar l’actual crisi o com a mínim frenar-la?
La qüestió és que la crisi actual té molts fronts oberts, des d’un replantejament de les cadenes de valor a escala global per tal de frenar la dependència estratègica de la UE envers determinats béns fins ara produïts fora de les nostres fronteres, fins a la crisi energètica arran de la guerra encetada per Rússia. Segurament l’afer més urgent que tenim ara és la inflació, i és per aquest motiu que el Banc Central Europeu està accelerant la retirada d’estímuls com ara les compres extraordinàries de deute públic.

Ara entra en joc la guerra a Ucraïna ¿Com està afectant l’economia mundial?
La guerra suposa una dosi addicional d’incertesa, però al mateix temps pot representar un punt d’inflexió per tal de trencar la dependència energètica de la UE envers l’exterior. Tot i que en termes energètics calen transformacions estructurals i no solucions a curt termini, la desconnexió energètica de Rússia pot accelerar la transició europea vers una energia més neta i renovable.

Les sancions i restriccions de l’OTAN cap a Rússia són eficaces?
Les sancions imposades per la UE i els Estats Units segurament van més enllà de les que Rússia havia previst, però no són cap novetat, atès que ja n’hi havia hagut arran de l’annexió de Crimea el 2014. Durant tot aquest temps l’economia russa ha pogut preparar-se per a aquest aïllacionisme internacional, però tot sembla indicar que el seu sistema financer es col·lapsarà en un termini breu de temps. El que no sabem és quina serà la resposta política davant d’aquest col·lapse.

Des d’un punt de vista econòmic, quin paper juga o pot jugar Xina?
La Xina s’ha convertit els darrers anys en la fàbrica mundial, tanmateix darrerament ha patit importants problemes d’inflació en alguns sectors que han dut a la deslocalització d’activitat manufacturera cap a països veïns com ara Malàisia, l’Índia o el Vietnam. Tot i que el país asiàtic continuarà acaparant bona part de la producció industrial mundial, segurament el seu pes tendirà a decréixer de forma progressiva.

PUBLICITAT